Hem arribat ja a Ítaca?

De l’1 de març de 2008 al 28 de maig de 2009: 1 any, 1 mes i 28 dies sense escriure cap article. 423 dies de silenci del Patidor Culé. 423 dies en què la història li ha deparat al Barça un gir de 180 graus.

Perquè…què més podia passar al Barça en aquests 423 dies?

Vam perdre la lliga 2007-2008 que per segon cop es va endur el Madrid. Vam caure eliminats a les semis de la Champions en front el Manchester United. El diccionari blaugrana va incorporar noves expressions que han fet història: “Al loro, que no estamos tan mal”, “que no me los embauquen”, “no em toqui eh!”, “estic buscant forces per a no enfonsar-me” o “em veig i no em reconec”.

Va haver moció de censura, dimissió de directius…

Mourinho o Guardiola? Laporta aposta per Guardiola, un jove que només porta un anyet entrenant, i a tercera divisió. Sí senyor, amb dos collons. Aquest Patidor Culé (que per alguna cosa és patidor) no hi creia, ho reconec. Ara, me l’envaino, i amb tot el plaer del món, i em poso dampeus davant la majestàtica figura de Sir Pep Guerdiola, sí senyor…Et reconec, Laporta, que tants cops t’he criticat, la valentia de l’elecció, i t’agraeixo no haver traït uns principis i un esperit futbolístic.

S’envan ídols com Ronaldinho, Deco o Rijkaard...Es queden defenestrats com Eto’o o Henry. Arriben nous cromos desitjats (Dani Alves) i altres que acabaran sent ídols contra pronòstic (Piquembauer)…

I arriba l’inici del trajecte. Prèvia de la Champions, contra el Wisla. Malament!!!… Aquests de Crackòvia ens fan patir!!!! Poc imaginem el què després ens faran gaudir…”Keiteeee”, “Lo puto Gusiluz”….

Temporada brillant. Per emmarcar. Golejada a toooots els grans. 6 al Valencia, a l’Atlètic de Madrid, 4 al Sevilla, a l’Olímpique de Lió, al Bayern de Munich…i 2-6 al Bernabeu!!!

Tres dies després, "Lo puto Gisoluz" il·lumina el cel dels nostres somnis amb l'Iniestazo de Chelsea...

Definitivament, aquest equip està fent història!!!

El Patidor segueix callat. Mossegant-se la llengua. Contenint les seves irrefrenables ganes d’escriure i, per fí, glosar les excel·lències d’un Barça que, després de dos anys de sequera, meravella no només als culers, sinó al món sencer. Tinc ganes d’escriure!!!! Però no…El propi Guardiola ho diu, "Siguem prudents"...Reflexiono…Collons: els dos anys de sequera van coincidir amb l’activitat d’aquest bloc. Va ser estrenar-lo i començar a perdre titols i iniciar la caiguda en picat…

Enfilem la lliga, guanyem la Copa…tinc ganes d’escriureeeee!!!!! Però no…continuaré calladet: a veure si escriuré ara i la cagarem!!!! Fins després de la final de Roma, res. L’endemà, passi el que passi, sí, escriuré alguna cosa. Alguna cosa que miri de plasmar (missió impossible) com la vida pot girar 180 graus en 423 dies…

I sí…ahir estic a Roma. La meva tercera final de Champions. Sevilla, Londres, Roma. Després de la final més dolorosa i la més gloriosa, veurem si el Patidor decanta les seves finals més cap a la victòria o cap a la derrota…

I allà estem tots, a l’Olímpic. Bé…tots no…falta algú físicament, però present via mòbil…

2 a 0 al legendari Man.United. Ens treiem l’espina d’aquella final de Rotterdam de 1991.

Triplet. Copa, Lliga i Champions. Ja en tenim tres.

I triplet. Londres, París, Roma. Ja en tenim tres.

L'emoció és enorme...però no ploro com a Wembley...Potser és que el Barça comença a ser un gran club, el més gran de tots, però “normal”?...

Finestres: actualitza ja els teus llibres, perquè la teva Història del Barça ja és incomplerta…

Diuen que estem en crisi. Doncs visca la puta crisi!!! Que no estamos tan mal!!!

Perquè no...això no és crisi...Barcelona està vestida de gala. Els balcons, els nens...els barcelonins somriuen pel carrer...Això...

Això és la Glòria. Sí. 10 ens ha portat a la Glòria. 3 vegades. És la Glòria…EL Pep va més enllà. “Amics, ja hem arribat a Ítaca”, diu l’SMS. A Itaca? Això és Ítaca? Doncs no ho sé. M’agradaria pensar que no. Perquè sí es que sí, que farem a partir d’ara? Però si és que no…com collons deu ser Ítaca?!!!


PD: I ara sí...ara que he contribuït directament al gran éxit del club amb el meu silenci...podré tornar a escriure una miqueta, no?