Adéu 2006

31 de desembre. S'acaba l'any. El 2006. I és moment (continuant amb la reflexió, germans) de valorar els 365 dies. Ha valgut la pena? El recordarem positivament? Tot dependrà dels elements que seleccionem per valorar-lo. Si ens cenyim a la temàtica futbolera-culé, sí. Ha valgut la pena. Serà un any per a recordar.

Tot i que en futbol els balanços es fan per temporades, m'és difícil abstenir-me de fer una valoració anual d'un any tant rellevant com aquest per als patidors culés.

Rellevant perquè no tots els anys es guanyen tres títols com la Lliga espanyola, la Champions League i la Supercopa d'Espanya.

No tot ha sigut de color de rosa. Les decepcions ens les vam endur amb les derrotes a la Copa del Rei, i a les finals de la Supercopa d'Europa i al Mundial de Clubs. També quedarà que en aquest magnífic 2006 el Barça no va ser capaç de guanyar al Real Madrid. I que tot i els mérits futbolístics, el Barça no va ser escollir millor equip de l'any (ho ha estat el Sevilla), ni li han donat cap dels grans premis individuals als nostres jugadors (Pilota d'Or i FIFA World Player). Però tot i així crec que tots els barcelonistes estariem d'acord en signar que el 2007 que arriba sigui com el 2006 que marxa.

Fent una mirada a les seccions professionals, el 2006 tampoc ha estat dolent, tot i que és cert que hi ha hagut anys millors. L'equip d'handbol va conquerir la Lliga ASOBAL, i l'equip d'hoquei patins, 5 títols: Lliga, Supercopa d'Espanya, Copa de la CERS, Copa Continental i Copa Intercontinental. El bàsquet ha estat l´'unic de les quatre grans seccions professionals que no ha aconseguit cap títol en un any per a oblidar, el més rellevant del qual va ser disputar les semifinals de la Final-Four i guanyar els Sixers en un amistós disputat a l'octubre al Palau Sant Jordi.

El pitjor de l'any, però, ha estat el què ha succeït fora dels terrenys de joc.

Perquè per a la història també quedarà que, tal any com aquest, milers de barcelonistes van ser víctimes de la incompetència de la directiva del club per organitzar com déu mana un sistema de venda d'entrades per a la final de París. I que un jutge va obligar el Barça a fer eleccions i el president va estar a punt de ser inhabilitat. I que la a directiva no se li va acudir res millor que organitzar les eleccions a l'estiu. I que la llotja va haver de patir les estrafalàries americanes d'un president accidental amb més afany de protagonisme fins i tot que el president habitual, que finament, com estava previst, va poder ser reelegit sense necessitat que els socis poguessin fer ús del seu dret democràtic. També quedarà per la història que el president del Barça va anar a esmorzar amb Artur Mas dos dies abans de les eleccions autonòmiques, i que després va haver d'esmorzar amb Montilla per fer veure que era neutral. I que un diari francés va acusar el Barça de relacionar-se amb Eufemiano Fuentes, i que tot i les amenaces inicials, finalment el club no va denunciar Le Monde...

Tot això, també passarà a la història. Però com que els humans som bons per naturalessa i només acabem recodant les coses positives, segur que del 2006 acabarem oblidant lo negatiu i recordant el gol de Giuly a San Siro, la final de París, les aturades de Vadés a Henry, el gol de Belleti, la milionària celebració del títol de lliga al carrer, els gols i el Pichichi d'Eto'o, el logo d'Unicef a les samarretes, la xilena de Ronaldinho...


Moltes bones imatges per a recordar un 2006 que, mirat amb perspectiva, i a pesar dels variats disgustos que ens hem endut, passarà a la història del Barça com l'any d'una magnífica collita. Un any, globalment, per a recodar positivament.


Postdata
I permeteu-me, germans, que en aquest balanç culé de l'any, inclogui unes referències personals. Perquè per a un petit col·lectiu de patidors culés el 2006 ens ha deixat el naixement d'aquest petit espai a internet. Per això, des d'aquest blog us desitjo amics patidors que passeu una molt molt bona Nit Vella i gaudiu, com a mínim, d'un 2007 tant bó com el 2006 que deixem enrera. Als PATidors, a les patidores, als tranquils, als mètodes, als culés que en canvi homenatgen amb el seu nom a un jugador del Chelsea i ex del Madrid, als Alás, als Cristians, als Csaides, als Amunikes, Laportas i Pozis, als del Barça, als del Madrid, als de l'Espanyol, als de qualsevol altre equip, als que considereu que Ronaldinho es intraspassable, als què el vendrieu per una bona oferta, als defensors de Guddy, als crítics, fins i tot als no futboleros... Disfruteu, gaudiu, veieu la família, els amics, les amigues, rieu, folleu si podeu, regaleu bones paraules, carícies, somriures. I sobretot, si aquesta nit conduiu, no bebeu ni us drogueu. Feliç 2007!!!

El Patidor Culé.