dissabte, de novembre 25, 2006

Fets i dades

Com estava el Barça després de la jornada 12 de lliga, a les temporades de Rikjaard

2003-2004 (jornada 12)
Líder de la lliga: Real Madrid, 26 punts
Posició del Barça: 5è
Punts del Barça: 19
Partits guanyats pel Barça: 5
Partits empatats: 4
Partits perduts: 3
Gols a favor: 17
Gols en contra: 13
Posició final: segons amb 72 punts, 5 menys que el Valencia

2004-2005 (jornada 12)
Líder de la lliga: Barça, 29 punts
Posició del Barça: primer
Punts del Barça: 29
Partits guanyats pel Barça: 9
Partits empatats: 2
Partits perduts: 1
Gols a favor: 24
Gols en contra: 7
Posició final: campions, amb 84 punts, 4 més que el Madrid.

2005-2006 (jornada 12)
Líder de la lliga: Barça, 25 punts
Posició del Barça: primer
Punts del Barça: 25
Partits guanyats pel Barça: 7
Partits empatats: 4
Partits perduts: 1
Gols a favor: 30
Gols en contra: 11
Màxim golejador: Eto'o, 11 gols
Posició final: campions, amb 82 punts, 12 més que el Madrid.

2006-2007 (jornada 12)
Líder de la lliga: Barça, 29 punts
Posició del Barça: primer
Punts del Barça: 29
Partits guanyats pel Barça: 9
Partits empatats: 2
Partits perduts: 1
Gols a favor: 31
Gols en contra: 10
Màxim golejador: Ronalfinho, 10 gols.
Posició final: ?

Llums i ombres

Llums
L'equip de futbol ha guanyat el Villarreal 4-0. I no s'ha de menysprear una victòria, amb quatre gols de diferència, davant un equip que fa set mesos estava a les semifinals de la Champions i es va quedar a un sol gol de la final de París. Un equip que, tot i la baixa de Riquelme, ha vingut a jugar amb homes com Forlan, Marcos Senna, Arruabarrena, José Mari, Cani, etc...

I no s'ha de menysprear perquè penso que el Barça s'ha guanyat el partit. En contra del que deia la web del diari Marca, que fins el 3-0 titulava "El Barça gana con dos goles ilegales", no només penso que els gols no han estat il·legals, sinó que han estat merescuts.

Aquest Barça guanya claror. Té més llum que fa unes setmanes. Tot i que encara sembla lluny del seu sostre, té més ritme i millor control dels partits. I això té mèrit tenint en compte unes baixes (Eto'o, Messi, Saviola, Motta, Márquez) que destrossarien qualsevol equip.

Avui m'ha semblat veure, per fí, bona entessa entre Puyol i Thuram. He vist com Gudjohnsen progressa adequadament (més pressió al davant, més entessa amb els companys, un penal provocat i un golet: molt bé). He vist que Iniestinha segueix estan que se surt.

I he vist un Ronaldinho moooolt més fresc que fa un mes, i que està assumint molt bé el liderat de l'equip. Després de 12 jornades de lliga ja porta 10 gols, i és pitxitxi!!! El gol d'avui és d'aquells que passaran a la història. Jo també em sumo als crits del Camp Nou: "Roooonaldinho!, Roooonaldinho!". Espero que la seva màgia i les seves dents segueixin brillant molts anys al Camp Nou.

En definitiva, que sembla que els núvols escampen del Camp Nou. Entrem al mes de desembre líders a la lliga amb 29 punts. I demà podria augmentar respecte als perseguidors (el Madrid a València, i el Sevilla a Bilbao). Portem cinc partits seguits guanyats, i el calendari sembla propici a incrementar el nombre de victòries: a les properes jornades, Levante, Real Sociedad i Betis. Si no s'espatlla res el cinc de desembre (Werder Bremen), el Barça acabarà de meravella un inoblidable 2006.


Ombres
Per a un culé com jo la tarda no pot ser rodona, amb els resultats que ens han donat els equips de bàsquet i handbol. Fa només dos dies vaig parlar de la greu crisi que hi ha al Palau, i de lo difícils que eren les cites d'aquest cap de setmana. Sabiem que el Barça de bàsquet podia perdre a Madrid, i que el d'handbol podia perdre a la pista del Portland San Antonio. Ens temiem que podiem perdre, però no que ho fessim d'aquesta manera.

En bàsquet el Madrid ens ha guanyat de 17 (90-73), donant-nos una lliçò en tota regla. El Madrid dels catalans (entrenat per Joan Plaza, i amb Raúl López i Àlex Mumbrú a la pista) està arrassant: porta 10 victòries en 10 partits. El Barça dels "iuguslaus" (Savic, Ivanovic, Ukic, Lakovic, Kasun) està fracassant estropitossament: porta 6 derrotes en 10 partits. I a les properes jornades (Caja San Fernando i Unicaja de Málaga) les coses encara poden empitjorar.

En handbol el Portland San Antonio ens ha donat una altra lliçò: 34-22. Algú recorda el Barça d'handbol perdent per 12 gols de diferència? Té guasa que, a més, les cròniques indiquin que els millors jugadors del Portland hagin estat un català (Albert Rocas, autor de 12 gols!!!), i dos ex-blaugranes (l'ex-porter Svensson, que ho ha parat tot, i Demetrio Lozano, autor de 4 gols), que algú va pensar que no servien per jugar a Can Barça. És la quarta derrota en 12 jornades. Hem perdut (i de quina manera) contra els quatre millors equips del campionat, i l'equip (quan encara no ha acabat novembre) sembla ja descartat pel títol.

Em sembla que la situació al Palau, amb el bàsquet i l'handbol, ja no és crítica: és molt greu. I alguna cosa s'ha de fer. Perquè una cosa és perdre (és una de les tres opcions que dona l'esport), però una altra cosa és la manera com es perd. Això no s'ho mereixen els aficionats del Barça. Algú assumirà responsabilitats?

dimecres, de novembre 22, 2006

Iniestinha

Un dia Guardiola i Xavi estaven mirant un entrenament del Barça B. I miraven com es movia, com s'oferia, com la tocava al primer toc i com donava assistències un jove morenet que a penes arribava al metro 70. Guardiola li va dir a Xavi "tú em retiraràs a mí, però aquest ens retirà a mí i a tú junts".

Han passat uns anys i aquell marrec, que responia al nom d'Andrés Iniesta, ha crescut. I tant si ha crescut. Segueix fent metro 70 i calçant el mateix peu, però ha crescut tant futbolísticament que Xavi cada cop se'n recorda més de les paraules de Guardiola.

Avui ens jugavem mitja vida europea a Bulgaria. Levski-Barça, amb l'obligació de guanyar. Se la jugava Rikjaard, i el tècnic ha fet una aposta: Iniesta titular, Xavi a la banqueta. I Iniestinha ha respost. Com ha respost. Com sempre des de fa tres anys. Que dic com fa tres anys...com sempre des de fa dotze: movent-se, oferint-se, tocant-la al primer toc, i donant assistències. A més, però, Iniestinha ha afegit un detallet: un gol. Un gol que ha donat la tranquilitat i que definitivament ha matat el partit. Un gol com el que va fer diumenge passat. O com el que va fer contra el Valencia. Era l'únic que li faltava a Iniesta: marcar gols. Si a sobre de jugar com juga i ser com és marca gols...no sé on pot arribar aquest noi que, encara que sembli un veterà, només té 22 anys!!!

Ha estat un bon partit. S'havia de guanyar i s'ha guanyat. Això és lo principal. A més, avui m'ha agradat l'equip molt més que diumenge. Sabien el què es jugaven i han sortit enxufats al partit des del primer minut. Han pressionat, han robat pilotes, han jugat ràpid, al primer toc, i han jugat per les bandes, més per l'esquerra que per la dreta. S'ha de millorar però aquestes contres que al primer temps ens han fet els bulgars. Si el 9 dels Levski hagués estat John Carew també a nosaltres ens hauria fet un set. És preocupant, tenint el partit tant controlat com el semblem tenir, la facilitat amb la que els rivals es planten a l'àrea a la que lliguen quatre passis.

I ara a preparar-nos per la final. Sí, la final de la Champions, que es disputarà d'aquí a quinze dies al Camp Nou. Contra el Werder Bremen. Per què allà si que ens juguem la vida. Sí, perquè tot i la nostra victòria d'avui, som tercers de grup, i només ens val la victòria contra els alemanys per classificar-nos. Els alemanys han tingut prou amb un gol per guanyar al Chelsea de Morriño, que ha deixat a la banqueta a Shevchenko i a Robben, ha demostrat la por que li té al Barça fent el possible per eliminar-nos. Esperem que aquell dia, a més de la inspiració de Ronaldinho, del talent i les ganes d'Iniesta, de la feina de Deco i Motta...esperem que aquell dia Goljohnsen torni a tenir ben posat el periscopi.

PD: Una dada que no vull que passi desapercbuda: al minut 61, amb només 0-1 al marcador, s'ha lesionat el central Marquez. Rikjaard ha mirat a la banqueta. Hi havien Oleguer i Thuram. I a escollit a Oleguer. Com ho hem d'interpretar?

Aaaaiii, aquest home...

Txiki Begiristain s'està començant a revel·lar com autor de frases lapidàries. Avui ha declarat contundentment "No seria un fracàs no estar a vuitens". Suposo que es referia al Barça, el campió d'Europa, l'equip del qui el propi Txiki va dir fa tres mesos que podia guanyar els set títols en joc.

L'home que va donar permís per què Ronaldinho fes un acte promocional el mateix matí del dia que ens jugavem la Supercopa d'Europa.

El que va autoritzar la demencial gira pels Estats Units.

El que va portar Quaresma, Rustu, Albertini, Mario, Ezquerro, Maxi, Van Bommel... (perquè estem d'acord que a Ronaldinho, Belletti, Deco, Silvinho, Edmilson i Marquez els va portar Rossell, i que Eto'o va ser una aposta personal de Laporta, oi?)

L'home que va dir que Rustu era probablement el millor porter del món...

L'home que va veure com Cesc s'escapava de la Masía per a portar l'Arsenal a la final de la Champions...

L'home que va deixar escapar Luis García per què guanyés la Champions amb el Liverpool i es convertís en fixe a la selecció...

L'home que va regalar Reina i Riquelme al Villarreal i desprès no va saber aconseguir una rebaixa per Forlan...

L'home que va cedir Saviola al Sevilla per estrèter vincles tres dies abans que el Sevilla li vengués Sergio Ramos i Baptista al Madrid...

L'home que ens va fer creure que Henry estava lligat i va haver d'acabar fitxant Goljohnsen en comptes de Forlan, Van Nistelrooy, Klose, Villa, Torres, Morientes, Oliveira, Kanouté...

L'home que ara es planteja repescar Larson, al qui va deixar marxar l'any passat, perquè va dir que "Eto'o no es lesiona mai"...

L'home que argumenta austeritat salarial per no pujar el sou a Iniesta, Xavi, Oleguer, Valdés... però que ha fet al suplent Thuram el tercer jugador millor pagat de la plantilla, després de Ronaldinho i Etoo.

L'home que va dir que si Eto'o guanyava la Pilota d'Or potser es mereixeria una millora de contracte...
L'home que porta tres anys intentant vendre a Saviola, sense aconseguir-ho, perquè diu que "no té nivell per jugar al Barça"...

L'home que no para de viatjar a Argentina per firmar convenis mentre el Madrid s'assegura a les perles argentines Gago i Higuaín...

L'home amb el què, excepte Messi, en quatre anys no ha pujat ni un sol jugador del Barça B, l'equip que va penúltim a Segona B, i directe a tercera divisió...

L'home que diu que "yo no me huelo nada" mentre mitja Europa parla del futur de Rikjaard i Ronaldinho a Milan...

Doncs bé...aquest home, simpàtic presentador de televisió i jugador de golf abans de ser Director Esportiu d'una entitat que gestiona un pressupost anual de 300 milions d'euros...aquest home ha dit, 24 hores abans de jugar-nos la vida a Europa que "no passar a vuitens no seria un fracàs". Ho ha dit el mateix dia que El Mundo Deportivo xifrava en 20 milions d'euros les pèrdues que significaria no passar a vuitens. L'endemà que Oleguer digués que guanyar a Sofia era vital. Que Deco digués que era tota una final...

I suposo que, a pesar de tot, les paraules de Txiki s'han de respectar. Perquè, a pesar de tot, és un dels pocs homes que podrà dir que sota la seva direcció el Barça va guanyar dues i una Champions.

Sí, les va guanyar però...aaaaiii, aquest home...

dimarts, de novembre 21, 2006

Mirem cap a una altra banda...

Fins ara a aquest blog només he parlat del Barça de futbol. Però com vaig dir aqui mateix, no només del futbol viu el Barça. Així que, mirem cap a una altra banda.

Al Palau, per exemple.

Bàsquet:
El Winterhur Barça, diumenge passat, em va tornar a impressionar. Perdre contra un recent ascendit com el Bruesa de Sant Sebastià al mateix Palau, després d'haver anat guanyant per fins a 17 punts...és per deixar bocabadat. Després de nou jornades de lliga, l'equip de Savic i Ivanovic està batent tots els seus registres. Ha guanyat quatre partits i n'ha perdut cinc. Ha perdut contra l'Etosa Alicante, contra el Gran Canaria, contra l'Estudiantes, contra el Tau, i contra el Bruesa.

Estem desens a la classificació, ben lluny del Real Madrid que porta un contundent 9-0, i per darrera d'Akasvayu i Joventut. Tot i ser l'equip amb major pressupost de l'ACB, i haver invertit molts milions en reforços, per primer cop a la historia hi ha serioses possibilitats de quedar-nos fora de jugar la Copa del Rei. Però lo pitjor és que...¿sabeu on juguem la propera jornada? Dissabte, a les 19 hores: Real Madrid-Barça. I la següent? Caja San Fernando. I la següent? Unicaja...millor no seguim. Mirem cap a una altra banda.

Handbol:
S'han disputat 11 jornades de la lliga ASOBAL. Encara no hem jugat contra el Portland ni el Ciudad Real, els dos teòrics rivals per la lliga, i ja s'han perdut tres partits. Hem perdut contra l'Ademar allà (31-27), Valladolid allà (34-32) i contra el Granollers allà (27-26). El Barça és quart amb 16 punts, els mateixos que el Valladolid, que és cinqué. Tots dos estan a cinc punts del primer, el Portland, a quatre del Ciudad Real, i a dos de l'Ademar, tercer. Ahir el Barça va guanyar al CAI Aragón, per dos gols de diferència. Però no va esvair la sensació de crisi a un equip que durant molts anys ens va mal acostumar, i que està fent els pitjors registres dels darrers anys. Però lo pitjor és que...¿sabeu on juguem la propera jornada? A la pista del líder, el Portland San Antonio.

Millor no seguim... Com la directiva, mirem cap a una altra banda.

PD: Menys mal que l'equip de hockey no patina. Vull dir que sí, que sí patina...vaja que va bé, que va guanyar al Liceo i és lider!!!

dilluns, de novembre 20, 2006

¿A qué huelen las nubes?

"Me huelo que el año que viene Rikjaaard no estará en Barcelona". Ho va dir ahir Juande Ramos, entrenador del Sevilla, al programa El Rondo. Resulta que l'entrenador del Sevilla fa anys va entrenar al Barça B (el va baixar a Segona B), i es veu que encara manté contactes i amics a Can Barça.

Però en contra dels rumors que fa temps corren per Can Barça, i que són els que li deuen haver arribat a Juande, el Director Tècnic del FC Barcelona, Txiki Begiristain, ha declarat aquesta tarda que "yo no me huelo nada". Ens ho temiem.

Tots sabem que Rikjaard marxarà algun dia de Can Barça, perquè no pot ser etern.

Tots sabem que que Rikjaard va dir un dia que preferiria marxar quan les coses anessin bé abans que el fessin fora quan anessin malament.

Tots sabem que Rikjaard és el somni de Berlusconi.

Tots sabem que Rikjaard estima molt el Milan, i que algun dia li agradaria entrenar l'equip lombard.

Tots sabem que el Milan està fatal, i que es planteja canviar d'entrenador. Però que no acaba de cesar Ancelotti i de fitxar Lippi. Diuen a Italia que potser aguanta així fins al final de temporada, per fer aleshores els canvis ben fets.

Tots sabem que els periodistes li han preguntat diverses vegades a Rikjaard si continuarà al Barça, i l'holandés ha respost amb evasives. Amb lo fàcil que és ser contundent i taxatiu per acabar amb els rumors. Però Rikjaard no ho ha fet.

Tots sabem que el somni de Berlusconi és Ronaldinho.

Tots sabem que el Milan va fitxar Oliveira perquè el seu representant és Roberto de Assis, el germà de Ronaldinho.

Tots sabem que el germà de Ronaldinho està cada dos per tres a Milan... per parlar d'Oliverira, és clar.

Tots sabem que Cruyff, Patsy, i una part de la junta del Barça estaria encantada de cobrar 80 o 90 milions d'euros per Ronaldinho.

Tots sabem que a Ronaldinho li costaria molt decidir deixar el Barça per anar a jugar amb un entrenador tipus Lippi. Ell se sent molt a gust amb el joc tàctic de Rikjaard, amb la comprensió de Rikjaard, amb el caràcter de Rikjaard, amb Rikjaard.

Ho sap tota Itàlia, ho sap Juande, ho saps tú i ho sé jo.

Però Txiki no se huele nada. ¿A qué huelen las nubes, Txiki?

Goljohnsen

He trigat a reaccionar però...ja m'he despertat. Després d'un 1 a 4 quedaria molt malament si digues que el joc del Barça em va adormir. Així que suposo que deuria ser l'adormidor ritme de narració que tenen els locutors de Digital Plus, Miquel Soler inclòs. Amb narradors així no m'extranya que Andrés Montes s'estigui fent el tio més famòs d'Espanya.

Però vaja...el partit tampoc és que fos per a llençar cohets. Sí, ja sé...1 a 4...i tornem a ser líders. Però no em direu que el Barça va fer una exhibició. Semblava un Ciutat de Palma més que un partit de lliga. Ronaldinho va tornar a estar discretet, i el millor va tornar a ser Andrés Iniesta. Un noi que va tornar fer un partidàs i que, probablement, tornarà a la banqueta la propera jornada.

Les portades d'avui, però se les ha endut Guddjohnsen. Perdò: Goljohnsen. Va fer dos golets i ara tots els periodistes (o la majoria) s'han posat d'acord a dir que ja tenim golejador, que no cal fitxar, etcètera. Com sempre a Can Barça, passem d'un extrem a l'altra.

La setmana passada tots espantats perquè no tenim davanters. Fa dos gols Goljohnsen i un Ezquerro...i ja només falta que algú li digui a l'Eto'o que no cal que forci tant la recuperació.

I la veritat: ni tant preocupant era la cosa fa dos dies ni tant prometedora és ara. Sí Goljohnsen ha fet dos gols, i Ezquerro un. Però segueixo pensant que ni l'un ni l'altre són jugadors per al Barça. I compte! Tant de bó em deixin fatal i facin tres gols cada jornada. Molt em temo que no em deixaran tant malament.

Ja ho vaig dir fa uns dies. Goljohnsen és un bon jugador per a un bon equip. Però, per a mí, no pot ser el punta d'un equip campió. Així ho va entendre Mourinho, per exemple. I entre d'altres coses no pot ser el punta d'un equip campió... perquè no és punta. Encara que ahir fes dos gols.

I també vaig advertir una cosa: no l'anomenem Goljohnsen, que el que avui és un el·logi, demà pot ser la mofa més cruel.