El dia d'Henry. La raó i la pell.

Avui ha estat el dia. Desprès de mesos, mesos i mesos parlant d'Henry, avui, per fí, ha vestit la samarreta del Barça. La nova samarreta de la temporada 2007-2008, que defensarà durant quatre temporades a raó (segons diuen) de 6 milions d'euros nets anuals, i previ pagament de 24 milions d'euros del Barça a l'Arsenal que, si l'any vinent guanyem la Champions (Déu vulgui), es convertiran en 27 milions.

Certament ha estat un dia emocionant. Veure vestit Henry amb la nova samarreta del Barça desperta il·lusió. Em desperta il·lusions. Imaginar-me'l al Camp Nou amb el seu número 14 (el número que, en contra del què diuen la majoria de mitjans, mai va vestir Cruyff al Barça, sinó Amunike, Gerard i Ezquerro), amb la seva elegància, el seu canvi de ritme, el seu gol...desperta il·lusions. Henry ha estat, sense dubte, un dels millors futbolistes del món dels darrers quatre anys. Imaginar-me'l, a més, jugant al costat de Messi, Eto'o, Ronaldinho i companyia...fa somiar.

I il·lusions i somnis és just el què necessitem els culés en aquestes hores en què encara no despertem de la pitjor ressaca dels darrers anys. Així que, benvinguda la il·lusió i els somnis.

La il·lusió i els somnis que em desperten el fitxatge d'Henry, però, per molt que celebri el seu fitxatge, no deixa de provocar-me alguns dubtes.

¿És just pagar 24 milions d'euros (que poden ser 27) per un jugador de 30 anys que, a més, no juga des del passat març per culpa d'una lesió?

¿Està bé pagar aquest preu per un jugador que l'any passat va poder venir (un any més jove) per un preu molt inferior, i que ens va deixar plantats sense cap explicació?

¿No es podia haver rebaixat una mica el preu del traspàs d'un jugador que havia manifestat públicament que, després de la marxa de David Dein i la futura marxa de Wenger no volia seguir a l'Arsenal?

¿Està bé pagar-li d'entrada 6 milions nets de fitxa fixa? No estavem en la línia del fixe més incentius?

¿Sóc jo l'únic que té la sensació que l'Arsenal sempre ens pren el pèl? Ens va treure 10.000 milions de pessetes per Overmars i Petit, ens va birlar a Cesc Fàbregas sense pagar-nos un duro, i ens ha tret 24 (o 27) milions d'euros per un jugador de 30 anys que aquest 30 de juny hauria quedat lliure si no hagués renovat per l'Arsenal fa just un any. És a dir, si el Barça hagués sapigut negociar bé ara fa just un any.

¿A què es deu el protagonisme adquirit perl vice-president Soriano en aquesta negociació? ¿No es deia fa un any que els directius cedirien el protagonisme de la gestió del club als executius? ¿És que la directiva realment no confia en Txiki? ¿O que el futur candidat Soriano necessita que se l'associi al fitxatge d'un crac, com Ronaldinho es va associar a Sandro Rosell i Eto'o a Laporta?

¿Què farem ara amb Guddjohnsen, el davanter centre pel què ara fa un any vam pagar 15 milions d'euros al Chelsea? ¿És el fitxatge d'Henry el reconeixement public del fracàs del fitxatge de Guddjohnsen? Si és així, qui és el responsable d'haver pagat 15 milions per Guddjohnsen? I el d'haver pagat 6 per un Maxi López al que no vol ni el Mallorca? Què farem amb tant davanter centre? I per cert? ¿És que ja han traspassat a Santi Ezquerro, que d'entrada ja s'ha quedat sense el número 14?

¿No haurem pagat una mica més per culpa de les presses de voler-lo presentar lo abans possible perquè es deixi de parlar de l'estrepitòs fracàs de la temporada?

I per últim. Per molt que la pell em demana anar ja al Camp Nou a gaudir veient Henry, la raó fa que em pregunti: ¿és realment el què necessita l'equip? ¿contribuirà a disminuir les mancances que ha tingut aquest any l'equip? ¿millorarà la relació entre els cracs o la seva presència provocarà just el contrari? ¿És una estrella necessaria o només un pas més en l'emulació de la galactització que va ensorrar el Madrid del passat i el Barça del present?

Tant debó que, després d'aquesta traca de Sant Joan, Laporta, la directiva i Txiki, a més de fitxar Henry, prenguin moltes altres decisions. Decisions que, passada la festa de la Revetlla, seran les què de veritat solventaran els problemes que ens han dut a fer el més grans dels ridículs aquesta temporada. Només així podrem disfrutar de veritat d'Henry, i els dubtes de la raó deixaran pas a l'emoció de la pell.

Foto: Infoesports.com