Bueno, bueno, bueno...

Quantes coses en tants pocs dies. 2 a 1 al SuperSevilla, maqueta del Nou Camp Nou, declaracions explosives de Laporta, rumors de traspàs de Ronaldiho, 4-1 al Saragossa...

Després de les vacances estiuenques ja costa agafar el ritme de la feina...que a sobre el Barça ens dona un setembre plé de sobresalts. Anem a pams.

Està clar que els tres partits consecutius al Camp Nou (Ol.Lyon, Sevilla, Saragossa) han anat de meravella. A l'equip, a l'afició, als mitjans...i a Rijkaard. Si fa quinze dies el tècnic holandés era l'assenyalat per totes les crítiques, els 9 gols endosats a tres rivals gens menyspreables com els esmentats han ajudat, sense dubte, a dissipar moltsdubtes. Està clar, com ja hem dit en reiterades ocasions, que aquest equip està dissenyat per jugar al Camp Nou (ample, intimidatori, etc...). Veurem si la ratxa té continuïtat al camp del Levante, un dels estadis on vam puntxar l'any passat.

En qualsevol cas, els dos darrers partits ens segueixen deixant, com ja vaig apuntar després del matx contra el Lió, signes positius. Molt bona actitut, pressió a camp contrari, anticipació, contundencia al migcamp, velocitat en la circulació de la pilota, joc diagonal més que horitzontal...signes positius que ens comencen a recordar a aquell equip bicampió.

Està clar el gran triomfador d'aquests dies es diu Leo. Leo Messi. Ha fet meravelles en aquests partits, i gols de totes les factures. Però si em pregunteu amb quin de tots em quedo ho tinc molt clar: amb el què va marcar de penal. Perquè aleshores sí que el Messi em va demostrar que és un crack. Que a la seva edat volgués assumir la resposabilitat de xutar el penal havent al camp tios com Deco, Henry, Xavi, Marquez...veure com ell volia agafar la responsabilitat és el millor que m'ha demostrat aquests dies. Tot lo altre (que és magnífic en carrera, en regat, en creativitat, etc...) ja ho sabiem. Que tenia nassos per responsabilitzar-se d'un penal encara no. Chapeau.

No descobreixo res si dic que Messi ja no és una promessa: és tot un crack. El Leo porta sis mesos en esplèndit estat de forma. Des que va reaparèixer al març de la seva llarga lesió està que se surt. Bon final de la lliga anterior, bona Copa Amèrica, bon inici de temporada. Però no oblidem una cosa: són sis mesos els què porta en gran estat de forma. Va reaparèixer al març després de quatre mesos allunyat física i psicològicament del futbol per culpa d'una lesió. Les lesions tenen una cosa positiva: que et permeten desconnectar un temps, i posar-te en plena forma física i psíquica. El Leo porta sis mesos perfecte.

Ara, el què ha de demostrar és fins quan li duren les piles i, sobretot, si el seu físic és capaç de suportar una temporada sencera sense lesionar-se. Perquè des de que és jugador del primer equip del Barça cada any s'ha perdut entre tres i quatre mesos per lesió. Creuem els dits.

Altres breus:
1. El Nou Camp Nou. M'agrada el projecte de Foster. Sobretot havent pogut veure, per fí, la resta de projectes finalistes. Sense dubte serà espectacular. M'hauria agradat, però, que s'hagués promogut més debat sobre el futur i remodelació de l'Estadi entre els socis. Que ens haguessin preguntat què trobem a faltar. Que ens haguessin explicat clarament el projecte de reforma. Perquè cal enderrocar el Mini Estadi. Que la remodelació hagués permés una ampliació que permetés anar al camp als tants milers de socis que paguen per ser socis però no poden anar al camp perquè no hi ha seients suficients. Vaja, que poden ser presidents del club però no poden entrar a l'Estadi. I també m'hauria agradat que ens haguessin ensenyat tots els projectes abans de la decisió pressa. Perquè nosaltres, els socis, no som simples abonats o clients: som els propietaris del club. O no? Només espero, donat que ens ho han donat tot com un fet consumat, que el projecte (a més de l'espectacular façana que tindrà) contempli importants millores per la comoditat dels socis: més ascensors, escales mecàniques suficients, seients més grans i no tant enganxats l'un a l'altre, etc, etc, etc...

2. Ronaldinho. Sí, després de tres temporades consecutives sense parar, infiltrant-se per jugar, i sent el màxim golejador de l'equip, aquest estiu per fí ha tingut un mes de vacances. Inici irregular i ja hi ha campanya per voler-lo vendre. Per un cop, i sense que serveixi de precedent, coincideixo amb Txiki, que avui ha dit que "en bones condicions físiques, Ronaldinho és el millor del món". Doncs això. Donem-li temps. Com a mínim, el mateix que li hem donat a Eto'o o a Messi quan se'ns han lesionat cada temporada.