Un Equip

Sí senyor. Un equip. Perquè està unit, és jove, talentós, atrevit, ambiciós, juga amb un ritme trepidant, s'atreveix a tot, va a totes... Un equip que contagia simpatia i elogis a tot arreu i va camí de convertir-se en un mite, si és que no ho és encara.

Efectivament, no em refereixo al Barça d'aquesta tarda. Aquest Barça lent, autocomplaent, desbravat, sense xispa ni idees que, com al Sardinero fa 15 dies, ha estat incapaç de fer un sol gol a El Sadar. No em refereixo a aquest Barça dels "fantàstics" que en tres jornades ja està a quatre punts del Madrid.

Em refereixo a qui, especialment per actitut, és l'antitesi d'aquest Barça actual. La selecció espanyola de bàsquet. Una selecció que ha aconseguit el més difícil que pot aconseguir una selecció: deixar de ser una selecció per convertir-se en un equip.




No és que les seleccions espanyoles "me pongan" con diria el president de Cantabria. I no és per què estigui plenament a favor de la oficialitat de les seleccions catalanes (que ho estic) que necessàriament hagi d'estar en contra de les espanyoles (que no ho estic). Estic a favor de, no en contra de. Això tant difícil d'entendre per molts. Però és que les seleccions espanyoles (la de futbol especialment) fan mèrits per caure antipàtiques. Com molts altres "representants de l'esport espanyol" com Fernando Alonso, o tants altres "ídolos de la patria" que, per cert, tenen falsa residència a l'estranger per no pagar a hisenda com tots.

La selecció espanyola de bàsquet és diferent. Em cau bé. Sí, em cau bé, i volia que guanyés.

No sé si és perquè el bàsquet és diferent. Perquè els basquetbolistes son diferents. Perquè l'ambient mediàtic que envolta la selecció de bàsquet és diferent. Perquè la meitat de l'equip és català (Pau, Marc, Navarro, Mumbrú, Rudy, Trias, Chichi Creus, Rafa Vecina). Perquè son herois antiherois. Perquè representen els millors valors que es pressupossen a un esportistes. Per com juguen. Per l'actitut amb què juguen. Pel Pepu, l'entrenador que tenen...Per una barreja de tot això, són un Equip. Probablement un dels millors equips del món, no de bàsquet, sinó de qulsevol dels esports.

Avui han perdut l'Eurobasket a Madrid. Al darrer segon. El cèrcol capritxós que ha engolit el tir de Harper (aquest rus que per nom i color de pell deu ser de l'Estepa) ha escopit el de Pau. El gran Pau. L'home que ha fer gran aquest Equip. Quines ironies...

Ha perdut. Però, com va dir Mae West (apúntate esa, Pat), "no es el que fas, sino com ho fas". Per això, avui, tot i la derrota, aquest Equip mereix un homenatge. I per això, avui, aquest Barça hauria de prendre bona nota de com s'ha de comportar un autèntic Equip.