¿De dónde es el árbitro?

Roda de premsa posterior a la (nova) derrota del Madrid-Federer en front del Sevilla:

-Schuster: ¿De dónde era el árbitro?
-Periodista: Catalán
-Schuster: Entonces no tengo nada más que decir.

S'ha de reconèixer que el cabronas del Schuster és un geni. Sempre ho ha sigut (de geni, i de cabronàs). Té una fina mala llet amb la que és capaç, sense immutar-se, des de la més absoluta tranquil·litat, de treure molta gent de les seves caselles.

No seré jo qui defensi les declaracions de Schuster. Em semblen lamantables i sancionables. Però també penso que, en realitat, no se les creu ni ell. Em costa molt de creure que de veritat se les cregui.

D'entrada, podria dir que sembla mentida que algú com Schuster, que ha viscut 10 anys a Catalunya (vuit com a jugador del Barça, i posteriorment dos a l'era Gaspart com a "assessor" tècnic amb sou del club), que té fills catalans i encara és Soci del Barça, digui amb sinceritat una burrada com aquesta. No crec que de veritat s'ho cregui. Podriem dir que si s'ho creu és que és més que un desagraït: és una mala persona, a més d'un cabronàs. Però prefereixo dir que, si s'ho creu, és bàsicament un ignorant. Ignorant perquè, tot i els anys viscuts a Catalunya, Schuster encara no sap que el segon equip amb més seguidors a Catalunya (i això és pura estadística) és el Real Madrid. I que Catalunya és la segona comunitat del món on el Madrid té més penyes. ¿És que el català Álvarez Izquierdo (que, pels cognoms, no sembla tenir besavis de Ripoll), que va ajudar el Madrid descaradament en el seu enfrontament contra l'Almeria, no podria ser "merengue"?

Però no. Tampoc crec que sigui ignorant. Ni tonto. Més aviat crec que està sobrepassat per la pressió de la seva primera banqueta gran. I com creu conèixer com ningú el negoci del futbol, la premsa de Barcelona i de Madrid, la rivalitat entre les dues aficions, etcètera...ha tingut l'habilitat de desviar tota l'atenció mediàtica cap a les seves paraules.

Schuster, com feien Clemente i Cruyff, utilitza els mitjans de comunicació per desviar l'atenció de les coses. Ja ho feia quan era jugador. Juga amb els periodistes i aquests sembla que no s'enterin.
Ara, com a entrenador, intentar treure-li la pressió als jugadors, i fins i tot treure-se-la a ell mateix des d'un punt de vista esportiu. Ha aconseguit que durant dos dies tothom parli de les seves declaracions i no de la seva tàctica. De les seves paraules i no de la derrota (la segona derrota en tres partits, tot i que l'1-5 a Valencia va semblar eclipsar-ho tot). Tothom parla de les seves rodes de premsa, ningú de la seva capacitat com a entrenador. Mentre es parla de la seva aCtitut, ningú parla de les seva aPtitut.

Tot i així, no crec que Schuster vagi pel bon camí amb aquesta manera de fer. Bàsicament, perquè no té necessitat de desviar cap atenció. L'equip va líder, fa gols, juga millor que l'any passat, i té el vestidor en calma. No té necessitat de desviar l'atenció. Hauria d'aprofitar les rodes de premsa perquè brillés la seva aPtitut, no la seva actitut. Però no. Ell mateix crea incendis innecesaris. I si segueix així acabarà barallat amb tota la premsa madrilenya, a la que fustiga a les rodes de premsa, amb mig Madrid...i havent-se tancat les portes a un hipotètic futur retorn a Catalunya.

Les seves declaracions són tant deplorables que es condemnen per sí soles. És d'aquell tipus de menyspreu que menysprea a l'emisor, no al destinatari.

Els propis mitjans madrilenys les han censurat. Com el Col·legi Català d'Àrbitres. No he trobat, però, cap reacció del Comité Nacional de Árbitros ni de la Federación Española de Futbol. I em sorprèn perquè, en realitat, aquestes declaracions no insulten als catalans: insulten a tots els àrbitres siguin d'on siguin.

Ara que...¿què poden dir els àrbitres, el seu Comité Nacional o la FEF sobre un tema com aquest, quan ells mateixos accepten unes regles que reconeixen que l'orígen geogràfic d'un àrbitre pot incidir en el resultat d'un partit?

Fa molts anys que em pregunto com els àrbitres de futbol accepten el què no accepten els àrbitres de bàsquet, d'handbol, de waterpolo o de cap altra esport. Al futbol, a diferència dela resta d'esports, un àrbitre no pot arbitrar un partit on jugui un equip de la seva comunitat o regió. És a dir, un àrbitre català de futbol, a diferència d'un àrbitre català de bàsquet, no pot arbitrar al Barça. Perquè al futbol se suposa que l'àrbitre català afavoriria al Barça. Que deixaria de banda la seva professionalitat i objectivitat, i es deixaria endur pel seu fanatisme local.

I això, senyors, ho accepten els àrbitres. Aquests que quan se'ls critica reclamen que se'ls tracti com a professionals. Aquests que cada tres anys fan una amenaça de vaga per raons menors. Aquests accepten unes regles del joc que pressuposen la seva falta de professionalitat.

Ells, per tant, són els culpables últims que avui en dia encara sigui tant habitual preguntar-se "d'on és aquest àrbitre". Ells són els culpables i no Schuster. Per molt que l'alemany sigui un cabronàs.

PD. Lectura recomanada: Reportatge sobre Schuster publicat a El País, ahir dilluns, titulat "Pánico escénico" http://www.elpais.com/articulo/deportes/Panico/escenico/elpepudep/20071105elpepidep_19/Tes