El goal average

Les decepcions dels darrers dos partits i el fred que ja fa a les vuit de la tarda a la tercera graderia del Camp Nou (per què nassos un partit com el d'avui no es juga a les cinc, com tota la vida?) han fet que avui desistís d'anar a l'Estadi. Però, com que l'home és l'únic animal que ensopega dues (i mil) vegades en la mateixa pedra, he desestimat la rica oferta cultural que la ciutat ofereix als barcelonins un diumenge a la tarda, i he tornat a desembutxacar els 11,95 euros de torn.

Bé. 3 a 0. Hem guanyat al Betis, i això ens dona tres punts més. Suposo que, com a bon culé, he d'estar d'allò més satisfet. Però no sé per què, tinc la sensació que m'ha sabut a poc. O potser sí se perquè.

Era el tercer partit consecutiu que jugavem contra un dels cuers de la taula. I, aparentment, el joc ha millorat respecte al desplegant enfront l'Almeria i el Valladolid. Però això, la veritat, no era gaire difícil. Millorar el joc, després de l'ensopegada de Valladolid, no era massa difícil.

I tot i així, no crec que haguem millorat gaire el joc. No ens enganyem pels resums de tres minuts que veiem als informatius: qui hagi vist els 90 minuts ha de reconèixer que el Barça no ha passat de la tercera marxa. Respecte als dos darrers partits ha millorat el resultat, però no he vist una millora substancial en l'equip. Per què, de fet, més que un equip, he tornat a veure una col·lecció de cracs cadascú dels quals va pel seu compte. I evidentment, com que son uns cracs, això fa que veiem un munt de jugades aïllades espectaculars: un remat d'Henry, una mitja-xilena de Ronaldinho, els llençaments de falta del Gaucho, els eslàloms de Messi...Jugades aïllades de cracs que, de nou, han anat cadascú a la seva.

Com a equip segueixo veient importantíssimes llacunes. Avui hem jugat amb la mateixa intensitat que contra Almeria i Valladolid, i l'únic que ha canviat ha estat el rival. Dels tres, el Betis ha estat clarament el més tou de tots. El que més, avui per avui, apunta a segona. Un equip que no sap a què juga, que es feble en defensa, que ofereix innombrables ocasions al rival, que no pressiona al mig de camp, que a penes s'ha apropat a l'àrea de Valdés. Un rival gens competitiu que ha donat als nostres cracs els espais perquè fessin el què volguessin com feia temps que cap rival els concedia. Tants espais que si no hagués estat, de nou, per la manca d'encert final, Messi hauria repetit el gol que l'any passat li va fer al Getafe. Insòlita candidessa la del rival.

En fí que el Betis ha estat el rival perfecte. El rival que sempre vodriem, tant al Camp Nou com fora. El rival que, si el Barça jugués amb la intensitat i encert que se li ha de suposar, s'hauria d'endur mitja dotzena de gols del Camp Nou.

Però no. El Betis, tot i les facilitats i les quantioses ocasions que ha ofert, només s'ha endut la meitat de la meitat d'una dotzena. I dos dels tres gols han vingut de xut de falta, no en jugada el·laborada (detall aïllat de crac versus jugada d'equip). Per cert, el primer gol de Ronnie és un golàs imparable, però el segon és més demèrit de la tanca, que incomprensiblement s'obre, que mèrit seu, que xuta contra la tanca. En fí, tres gols...però que per a mí són un balanç pobre tenint en compte les ocasions que ens ha ofert el rival.

I és una llàstima que l'equip es prengui així aquests partits teòricament fàcils. Que en comptes de sortir a mossegar i a fotre-li mitja dotzena al rival, pensi que jugant a mig gas és suficient per a guanyar. Primer, perquè quan fas això corres el risc que passi el què va passar dijous: un inesperat i imperdonable empat que, per exemple, evita que avui siguem líders. I segon, perquè jugant així desperdicies l'ocasió que golejar els rivals més febles de la lliga. És a dir: desperdicies l'ocasió d'intimidar els futurs visitants, de llençar un missatge als teus rivals, de donar una autèntica i veritable alegria a la teva afició...i també d'acumular gols a favor que, al final, poden decantar una lliga. Recordem que l'any passat Madrid i Barça van acabar la lliga amb els mateixos punts, i vam perdre la lliga per culpa del goal average, encara que, en aquest cas, fos pel goal average particular, no el general.

La bona notícia de la jornada és que el Madrid ahir va perdre, i ens hem tornat a posar a un punt. La dolenta és que avui, després que el Madrid hagi jugat contra tots els grans de la lliga (excepte el Barça), i el Barça contra casi tots els petits, el Madrid segueixi líder. Tant per punts com per goal average.