Per fí ha arribat!

Doncs sí! Ha estat avui, dimecres 20 de febrer, que ha arribat. Ha arribat la Champions, un gran partit a Celtic Park, la millor versió del Barça dels darrers mesos, el millor Ronaldinho, una victòria fora de casa de les què prestigien i enorgulleixen, la possibilitat de per fí veure en un mateix partit els quatre fantàstics, l'ocasió de Rijkaard de per fí poder escollir entre tots els membres del planter, un golàs d'Henry, dos golassos de Messi, tornar a tope veient un partit del Barça, tornar a celebrar els gols aixecant-me del sofà...i les ganes de tornar a escriure al blog. Tot això, de cop i el mateix dia ha arribat.

Després de gairebé dos mesos esperant, alegrant-nos més per les derrotes dels rivals que pel bon joc propi, per fí he disfrutat amb el Barça, que ha guanyat 2-3 al Celtic, i ha posat un peu i mig als quarts de final de la Champions. Però més enllà del resultat, el millor han estat les sensacions. Sensacions que feia temps no tenia.

Segur que encara hi aspectes a corregir. No pot ser que guanyem per la mínima, i patint al darrer minut, després d'haver fet el partidàs que hem fet. No pot ser que marquem només tres gols havent xutat 24 cops entre els tres pals, i que el contrari ens faci dos xutant quatre cops. Però avui em quedo amb lo positiu: amb el partit, els 24 xuts, i l'alegria que m'ha donat veure Ronaldinho jugant com als seus millors temps. Un Ronnie que no es mereixia el canvi, i que jugant així tornarà a ser fixe en l'onze titular del Barça.

És el principi del canvi? Ara mateix penso que sí. Que el millor està per venir. O millor dit, que el millor ja ha arribat. Avui, 20 de febrer, per fí ha arribat l'Alta Velocitat a casa nostra. Que no s'aturi el tren!