Felicitat

Levante, 1-FC Barcelona,4.

Per fí. Una victòria fora de casa. Una victòria contundent. 1-4. Quarta victòria consecutiva. 13 gols a favor en quatre partits i només dos en contra. Aquest és el balanç que qualsevol culé voldria sempre. I tot això sense Eto'o ni Ronaldinho (que s'ho hauran de currar molt per tornar a entrar a l'equip) però amb un Henry (per fí) i un Messi inspiradíssims, i un equip en línies generals molt ficat al partit.

A favor han jugat dos factors. Primer, les dimensions del terreny de joc que, encara que no ho sembli, és més gran (107x70m.) que el del propi Camp Nou (105x68m.). I segon, que davant no teniem un gran equip. El Levante, cuer de la categoria, és un rival feble que apunta clarament a segona. Però aquests dos factors també els teniem a favor la passada temporada quan vam visitar el Ciutat de València, i no vam ser capaços de guanyar al Levante. Vam treure un empat que al final va costar una lliga.

Avui, per fí, hem vist confirmat fora el canvi que l'equip havia mostrat als tres darrers partits de casa: bona actitut general, ordre tàctic, pressió al rival, joc ràpid i vertical, contundència defensiva, inspiracions individuals i ressolució ofensiva.

En fí...que això és felicitat. Com la que deu tenir Clàudia Vives-Fierro, que s'ha convertit avui en la primera dona que ha representat, de manera delegada, la presidència del FC Barcelona en un partit oficial. O la que deu tenir Frank Rijkaard, que avui ja 30 de setembre pot celebrar el seu aniversari amb un somriure d'orella a orella... igual com també ho farà un servidor. Gràcies pel regalet!