Signes de millora

FC Barcelona 3-Olympique Lyonnais 0.

3-0. Resultat enganyòs. Ni ha estat tant fàcil, ni el Barça s'ha mostrat tant superior al rival com suggereix el resultat. En qualsevol cas, avui dormiré més tranquil. No només pel resultat (guanyar era important per més motius que els tres punts en joc), sinó també per altre detalls. Implicació, capacitat de patiment, contenció d'un rival que sap jugar molt bé al futbol.

Un cop més queda clar que el Barça se sent molt més còmode al Camp Nou (encara que hi hagi neguit a l'entorn) que fora, i davant un rival "futbolero" que no pas un que es tanqui al darrera. No descobreixo res.

Sí que constato, dia a dia, la importància que Yaya Touré va adquirint en aquest equip. O que Deco motivat i en forma és titular indiscutible. Que Iniesta (com Guti al Madrid) aporta més com a dotzé home que surtint de titular. Que Messi es converteix en l'home més desequilibrant de l'equip. Que és una sort que, havent-se lesionat Eto'o, tinguem a un home com Henry. Que la defensa (amb Milito, Abidal, Zambrotta, i un Márquez en forma) és més sòlida que altres anys.

I, avui, també constato que Rijkaard està més actiu a la banqueta. Ha perdut la por a canviar Ronaldinho (dues substitucions consecutives mereixeran comentari a part), o a donar minuts als joves (Giovanni i Bojan, boníssims, compte no els cremem). En definitiva, que el tècnic holandés, més pressionat que mai des que va arribar al Barça, sempre posar-se les piles. Però compte: avui Laporta, per primer cop, l'ha ratificat.

En definitiva: tres gols, tres punts, encara molts dubtes...però signes de millora.