Quatre victòries i un funeral
Diuen que quan el Barça guanya i el Madrid perd és com una doble victòria per als culés. Doncs avui, en futbol, doble victòria: Barça 1, Real Societat 0; i Sevilla 2, Real Madrid 1. Una jornada més (o una jornada menys, segons com es miri), i el Barça li treu tres puntets més al Madrid. Ja en portem 4 de distància.
El Barça ha rebut al Camp Nou a la Real Societat, penultim a la classificació amb només 6 punts a la taula. I el resultat ha estat 1 a 0. El gol, com no, ha tornat a ser de Ronaldinho, que amb onze gols, torna a situar-se al primer lloc de la taula de golejadors, com Kanouté. Sembla mentida que jugant contra un equip que només ha guanyat un partit en tota la temporada haguem acabat demanant l'hora a làrbitre. Però no és fàcil jugar amb la ressaca de la victòria al Werder Bremen, i amb les maletes preparades per marxar a Japó. El d'avui era un partit de tràmit que s'havia de passar de forma ràpida. L'únic important era assegurar els tres punts i que no hi haguessin lesionats. Així que podem concloure que s'han acomplert els objectius.
Tot i així no vull deixar passar alguns detalls. Primer de tot, constatar l'enorme estat de joc de Ronaldinho. No només ha tornat a decidir amb un gol seu, sinó que ha estat molt present en tot moment, i ha tornat a crear un parell d'ocasions espectaculars. També valoro com a molt positiu el partit de Giuly, imprimint rapidessa i profunditat a la banda dreta, per on han arribat totes les ocasions, inclosa la del gol del Gaucho. I com que, tal i com va aquest blog, és inevitable analitzar el joc de Guddjohnsen, diré que segueix el seu creixement. Tot i que no hagi marcat ha fet un bon partit. Com els darrers partits, segueix pressionant a la defensa rival com no feia a principi de temporada, i cada cop es posiciona millor al camp. Avui, a més, s'ha inventat una falta (que no era) perquè Ronaldinho provés sort des de fora l'àrea, i ha fet una gran jugada en la que li han anul·lat un gol. Ha estat una llàstima que l'àrbitre no premiés amb el gol el magnífic control orientat i el xut que ha fet des de fora l'àrea i que ha acabat dins la porta realista.
Barça a banda, el partit m'ha deixat una imatge molt trista : la de la Real. La Erreala, com diuen a Donosti. Un club històric, que sempre m'ha caigut simpàtic, i al que veig com es precipita tot solet al pou de la segona divisió.
Dol veure com un club tant prestigiós com la Real ha perdut la personalitat d'aquesta manera. Veient la Real amb un porter xilé (amb tots els respectes pels xilens), amb sis estrangers al planter (amb tots els respectes pels estrangers) i amb l'andalús Jesuli de mitja-punta (amb tots els respectes pels andalusos), me n'adono de fins a quin punt la Real ha perdut el nord.
Perquè el pitjor no és baixar a segona, sinó lo difícil que és tornar a pujar a primera quan has caigut al pou. I si no que li preguntin a l'Sporting de Gijón, un altre històric que va arribar a ser gran gràcies a l'excel·lent tractament que li va donar a la seva cantera (El Mareo), que va caure al pou de la segona ja fa 8 anys, i que encara no ha trobat el camí del retorn.
I l'altra partit de la nit, doncs lo dit: 2-1, el Sevilla ha pogut amb el Madrid. El Sevilla confirma què està en el seu moment de la història, i que va a totes. I el Madrid, que ja ha perdut tres partits en lo que va de lliga. Per cert: ¿Capello no havia assegurat que només perdria tres partits en tota la temporada?
La tercera de les victòries anunciades al titular té també a veure amb el futbol. I és que l'anunci del Barça de que demandarà a Le Monde és tota una victòria. Perquè significa que el Barça no té res a amagar, i que està disposat a que un jutge investigui el cas a fons. Que el Barça hagi anunciat que farà aquest pas (els altres clubs no ho han fet, de moment) és una gran victòria.
La quarta victòria és la que avui ha aconseguit l'equip d'handbol del Barça que, portat en volandes per un abarrotat Palau, ha derrotat al Montpellier, i ha aconseguit el passi a quarts de final de la Lliga Europea. Sembla que en handbol no està tot perdut.
La mala notícia del día, però, l'ha posat el Barça de bàsquet. Ha tornat a perdre. Avui, contra l'Unicaja. Sí, ha jugat millor. Només ha perdut de tres. Però ha perdut, al cap i a la fí. Again. La situació de l'equip de bàsquet, amb 7 derrotes en 12 jornades de lliga, és tot un funeral. O no?
