Felicitat perica

Barcelona està a punt de poder pressumir de tenir un finalista europeu per segona temporada consecutiva. I és que l'Espanyol, que avui ha guanyat 3-0 al Werder Bremen, és a un pas de la final de la UEFA que es disputarà a Glasgow.

Aquesta nit milers de barcelonins dormiran feliços gràcies al futbol. Penso en amics i coneguts pericos. I me n'alegro per ells. S'ho han guanyat.

Lluny de l'animadversió que sento pel Madrid i algun altre club, el RCD Espanyol no em fa una especial ràbia. Només em cansen i carreguen part dels seus aficionats, els més radicals, que sempre tenen el "puta Barça" a la boca, i solen ser més fatxes que la neta de Franco. També n'he conegut uns quants d'aquests, i per ells no me n'alegro. He arribat a la conclusió que aquests, més que ser de l'Espanyol, són anticulés i/o anticatalanistes. Però sincerament penso que no representen a la majoria...o això m'agrada pensar.

A banda de subscriure allò de "pericos o culés, els catalans els primers", penso que una gran ciutat de Barcelona mereix dos grans clubs de futbol. Totes les grans capitals futbolístiques tenen dos grans clubs, encara que un d'ells sigui més gran que l'altre. Milan, Roma, Torí, Glasgow, Liverpool, Madrid, Lisboa, Manchester, Buenos Aires, Sevilla...i no parlem de Londres, que en té quatre o cinc. Les rivalitats ciutadanes ben portades són divertides, i els "derbis" fan gran el futbol. Mentre el Barça quedés sempre per davant, no m'importaria gens que l'Espanyol jugués cada any la Champions, al contrari. Mentre el Barça quedés sempre per davant!

La veritat és que l'Espanyol mereix jugar la final de Glasgow. L'any passat va guanyar la Copa del Rei amb tota justícia, i enguany està fent una trajectòria europea brillant. Si arriba a la final ho haurà aconseguit fent el camí més difícil. Va eliminar l'Ajax guanyant a Amsterdam, al Benfica fotent-li tres a Montjuic. I avui li ha fotut tres al Werder Bremen, un dels millors equips d'Europa, que va ser eliminat de la Champions a la darrera jornada de la primera fase, competint fins al final amb Chelsea i Barça. Recordeu el què ens van fer patir, oi?

Ha estat un partit impecable el dels pericos, en totes les facetes del joc. Mentalització, actitut, pressió, posicionament, joc ràpid, antocipació, defensa, i encert en atac. Tot i que amb una mica més de sort fins i tot podria haver fet un o dos gols més.

I la victòria d'avui no ha estat una casualitat. Aquest Espanyol, quan s'ho proposa, és capaç de fer molt mal als grans. Aquest any ha estat capaç de guanyar al Barça (3-1), al Sevilla (2-1), o al camp de l'Atlético de Madrid. Si no fos perquè aquest mateix equip també és capaç, per exemple, d'encaixar 4 gols a Tarragona, estaria molt per sobre de la desena posició que ocupa a la Lliga.

Però compte: en lo que queda de lliga l'Espanyol pot erigir-se en l'autèntic jutge. Ha de jugar contra el Sevilla, el Real Madrid i el Barça. I segur que a algú li dona algún disgust. Lo dit: mentre no ens doni un disgust a nosaltres, que li vagi el millor possible, no?

Felicitats pericos.

PD: Del partit de l'Espanyol en sí faig tres apunts:
1) De la Peña té la mateixa classe que quan juagava al Barça, però molta més maduressa i ordre tàctic. Si fa anys ens va fer disfrutar, què seria capaç de fer ara?
2) Què fa un peaso jugador com Diego al Werder Bremen? Aquest brasiler hauria d'estar a un dels grans-grans. Perquè no al Barça?
3) Klose, avui, sense pena ni glòria. Dieuen que serà el 9 que fitxarà el Barça aquest estiu. Si es confirma (per cert, d'aqui a un any podria venir gratis) serà el reconeixement del club del fracàs del fitxatge de Guddjohnsen. És un bon golejador-rematador, en la línia Makaay. Un bon suplent. Preferiria que en comptes de bons suplents fitxessim homes capaços de ser titulars i disputar el lloc de veritat a les vaques sagrades, com quan l'any passat estaven disposats a fitxar Henry. I més sabent que la temporada que ve, de nou, Eto'o marxarà un mes i mig a la Copa d'Àfrica.

Qui no es consola...

Empat a zero al Reyno de Navarra.El Barça segueix líder, i suposo que hauria d'estar molt content. Però la veritat és que no ho estic.

Per molt que es digui que Pamplona és un feu dífícil, i per molt que hi faltessin jugadors com Ronaldinho o Messi, per a mí El Sadar és un camp on el Barça sempre hauria de guanyar, i més si la victòria et dona l'oportunitat de destacar-te com a líder en solitari i allunyar-te dels teus rivals.

Però no ha pogut ser. El Barça no ha sabut guanyar en un partit del que no he entès ni l'alineació ni els canvis de Rikjaard:

1. Quan l'altra dia deia que potser Rikjaard havia d'enviar algun jugador a la banqueta, no em referia a Iniesta precissament.

2. No he entès que juguessim amb dos laterals defensius davant un equip que juga sense extrems. Gio i Belleti (ambdòs a la banqueta) haurien complert perfectament les poques tasques defensives que han tingut Oleguer i Zambrotta, i haurien donat una profunditat ofensiva que hem trobat a faltar. Zambrotta em sembla un bon lateral, però segueix sense demostrar-me que és, com s'ha dit, el millor del món. Fins i tot tinc dubtes si és el millor del Barça.

3. No he entès ni l'alineació d'Ezquerro en detriment de Gudjohnsen, ni el canvi de Saviola per Iniesta, que ha fet que juguessim els vint minuts claus de la segona part (del 64 al 84) amb Ezquerro en punta, i Saviola, Gudjohnsen i Eto'o a la banqueta. Avui podia haver sigut el dia ideal per a provar la parella Saviola-Guddy en punta, o provar a Guddy de mitjapunta (la posició que, diuen, és la seva) amb l'absència de Ronaldinho...però Rikjaard ha preferit tornar a donar minuts a Ezquerro perquè reconfirmès la seva inoperància, en detriment d'un Guddjohnsen que avui ha estat postergat a la situació de quart davanter del planter, just en un camp on la seva embergadura podia haver estat útil. El mateix tècnic que el va portar ha manifestat el què confia en ell. Crec que avui, definitivament, Rikjaard ha matat a Gudjohnsen. (I no me n'alegro).

4. Per últim, posats a treure a Eto'o (arriscadíssim, tal i com estaven tant el partit com la gespa), era Deco l'home a substituir?

Amb tot això, m'estic plantejant no tornar-li a demanar a Rikjaard que reflexioni i mogui jugadors. Potser és millor que posi als de sempre i com sempre... i que sigui el que Déu vulgui.

En fí...A pesar de tot, el Barça segueix líder. Però ho és, una setmana més, no gràcies a les seves victòries, sinó a les ensopegades dels seus rivals: un Sevilla i un Real Madrid que s'han convertit en els nostres millors aliats. El Sevilla, perquè es mareja cada cop que pot ser líder, i el Madrid...del Madrid parlarem un altre dia...No vull esperar, però, per donar les gràcies a un Capello que va pronosticar tres derrotes madridistes a la lliga, i ja ens ha regalat més del doble del que va prometre. Hauriem de fer-li un bon regal*.

Em deixa, però, un sabor agredolç saber que som líders gràcies a les errades rivals més que a les victòries pròpies, i que les nostres alegries ens les donin els rivals més que el nostre propi equip.

Em consolen dues idees. Primer: la tornada d'Eto'o (que lent treient-se el xandal, Déu meu!) , i la pròxima reaparició de Ronaldinho i Messi. Dos: si som líders a pesar de només haver guanyat dos dels darrers nous partits, que passarà quan guanyem tres partits seguits?

Qui no es consola és perquè no vol.

-

* Tot i que deixo al texte la frase que inicialment he escrit referent a Capello, "hauriem de fer-li un bon regal", en realitat penso que fa setmanes que li estem fent regals, perquè si el Barça hagués fet bé els deures, ara estariem a 15 punts del Madrid, i Capello ja fa temps que hauria estat destituit.

Foto: Marca.com

El penúltim debat de l'afició

La història del Barça està plena de debats sobre determinats jugadors. ¿qui no recorda les controvèrsies generades per jugadors com Clares, Rexach, Carrasco, Amor, Julio Salinas, Vitor Baia, Van Bommel...? Tots eren bons jugadors que, en canvi suscitaven intensos debats a la grada. Bons jugadors que, per uns barceonistes eren uns totxos i per a altres barcelonistes uns fenòmens.

En els últims anys el Barça no ha estat aliè a aquests debats. A la grada del Camp Nou cada diumenge hi ha debats sobre jugadors com Saviola, Valdés, Motta o Belletti. Tothom entèn que són bons jugadors, però part de la grada, acostumada a veure al Camp Nou als millors jugadors del món de la seva posició (Romario, Maradona, Schuster, Ronaldo...) exigeix que fins i tot els suplents siguin cracks de talla mundial i reconegut prestigi capaços de ser titulars en qualsevol moment. Com Thuram, per exemple, a qui tothom beneeix no pel que ha fet al Barça sinó pel que va demostrar que era capaç de fer abans d'arribar al Barça.

El darrer jugador que ha estat i és motiu de debat és Eidur Guddjohnsen. I els comentaris que suscita aquest blog n'és el millor exemple.

És cert que no ha gaudit, des del principi, del suport del què va gaudir Larsson. El públic i els mitjans de comunicació van percebre com a un bon fitxatge portar, a cost zero, a un jugador que, com Larsson, havia fet història a la selecció sueca, al Celtic de Glasgow. Un jugador al que la gent havia vist a Mundials i Eurocopes, i que havia demostrat ser un autèntic golejador. A Guddjohnsen, en canvi, la majoria de la gent no el coneixia. Jo tampoc el coneixia massa, sincerament. Senzillament perquè mai havia destacat massa a nivell internacional. Només sabiem que havia jugat, de mitjapunta, al Bolton, i sis anys al Chelsea. I que el Chelsea havia accedit a traspassar-lo al Barça, un rival en la Champions. I vam pensar que si el Chelsea se'l treia de sobre per algo seria, no? Potser perquè un equip que té puntes com Sevchenko i Drogba no hi cap un Gudjohnsen.

En aquest contexte, a la majoria de la gent, i a mí inclòs, li va semblar exagerat pagar 15 milions d'euros per Gudjohnsen. I més tenint a casa jugadors com Saviola, que ha acreditat capacitat golejadora. Ara, tot i els gols que ja ha marcat Guddy de blaugrana, segueixo pensant que el seu preu va ser exagerat ¿Algú creu que si el Barça el volgués traspassar ara recuperaria els 15 milions d'euros? ¿algú creu que l'Inter de Milà, el Milan o el Bayern de Munich ens pagarien 15 milions d'euros per Gudjohnsen?

Vaig dir, i mantinc, que entre els diferents noms que van sonar a l'estiu per substituir Larsson, Gugjohnsen era el que menys m'agradava. Posats a buscar un golejador, i no un mitja punta, hauria preferit Forlán, Klose, Van Nistelrooy ...jugadors que, com Larsson, sí porten anys destacant a nivell mundial i acreditant-se com a grans golejadors. Qualsevol d'ells, amb el sistema ofensiu que té el Barça i la quantitat d'ocasions que crea per partit, s'estaria forrant a marcar gols. Amb la constància amb què està jugant i els minuts que gaudeix Guddjohnsen, com a mínim portarien els mateixos gols que l'islandés.

Va començar la lliga i, tot i el gol de Guddy a Vigo, es va començar a dubtar d'ell. I el primer que ho va fer, ho vull recordar, va ser Rikjaard. En el partit contra el Valencia al CampNou, quan la cosa es va posar seriosa i necessitavem un punta per a marcar un gol en pocs minuts, va preferir treure de la banqueta a Saviola abans que a Guddy. En els següents partits, Saviola (un jugador amb el què el cos tècnic no hi comptava a principi de temporada) va gaudir de tantes o més oportunitats que l'islandés pel que van pagar 15 milions d'euros. Tots els mitjans de comunicació (no només aquest blog) demanaven que jugués Saviola, i el Camp Nou (no aquest blog) li regalava a l'argentí les ovacions que li negava a l'islandés.

Després de la derrota al Bernabeu, no vaig ser aquest blog qui va criticar les errades de Gudjohnsen. Va ser el propi vestidor. Recordeu aquelles declaracions d'Eto'o a la Gazzetta dello Sport?

Després del gol de Guddy al Chelsea vaig criticar que un periodista (Joaquim María Puyal) batejés a Guddjohnsen com "Goljohnsen". La crítica va ser al periodista, no al jugador. Em semblava, i em segueix semblant, que encara havia fet massa pocs gols com per a batejar-lo com a "Goljohnsen", i que les ganes estaven podent a la realitat. I vaig advertir, i segueixo advertint, que podia ser contraproduent anomenar-lo "Goljohnsen". El que aleshores i avui és un el·logi, podia convertir-se en un adjectiu de mofa, de ridiculització, el dia que falli dos gols.

Quan Saviola es va lesionar (Guddy seguia intacte), tots els mitjans de comunicació (no aquest blog) es van alarmar, i van començar a fer campanya per fitxar reforços. Van començar a parlar de possibles fitxatges, van filtrar notícies, van fer enquestes, articles d'opinió demanant fitxar un nou 9...Fins i tot es van fer campanyes pel possible retorn de Larsson!!! ¿Qui va demostrar aleshores desconfiança respecte Guddy? Tots els mitjans que ara, a la que el Barça ha començat a carburar, diuen que Guddjohnsen és un golejador fantàstic i que els crítics han de demanar perdó...

En els últims partits, la veritat és que el rendiment de Guddjohnsen ha millorat. No només marca gols, sinó que pressiona com no pressionava a principi de temporada, i demostra una major entessa amb els companys. Els seus evidents progressos amb el castellà segur que l'estan ajudant. Com, les lesions d'Etoo i Saviola, que li han permet gaudir dels minuts que molts no han gaudit mai. Ni tant sols el seu predecessor Larsson.

Tot i així, dos dies abans d'enfrentar-nos al Werder Bremen, des d'Alemanya s'assegurava que el Barça ha arribat a un pre-acord amb Klose de cara a l'any vinent. Des del club ningú ho ha desmentit, i periodistes amb bones fonts, com Paco Aguilar, asseguren que la cosa és seriossa. ¿És que, tot i l'evolució de Guddjohnsen, el cos tècnic ha arribat a la conclusió que ha de tornar a fitxar un altre 9 de cara a l'any vinent? ¿No serà per substituir a Eto'o, oi?

A pesar dels canvis d'opinió de molts mitjans i de molts periodistes, jo he intentat no passar d'un extrem a l'altre. Ni pensava abans que Guddy és un totxo, ni penso ara que és un fenòmen. Pensava abans, i penso ara, que és un bon jugador. Un bon jugador per a un bon equip. Però pensava abans, i penso ara, que tot i no ser un totxo, i ser un bon jugador, no és el punta que necessita un equip campió com el Barça. Ni tant sols el bon punta suplent que necessita. Preferiria que Eto'o tingués com a suplent a Kanouté, a Forlán, a Klose, o a Van Nistelrooy...

Penso que quan es recuperin Eto'o i Saviola tornarem a la situació de fa dos mesos: Guddy tornarà a jugar poquets minuts. Perquè per les seves característiques de joc, revoluciona més l'equip un Saviola surtint al minut 70 que Guddjohnsen. Penso que, pel seu joc, Guddjohnsen necessita ser titular per rendir. Creure's la confiança del tècnic. I necessita temps per entrar en joc. Crec que, com a punta suplent no aporta tant en pocs minuts com aportava Larsson o aporta Saviola. No és tant capaç de canviar el signe d'un partit en pocs minuts com ho pot ser Saviola.

Dit això, també diré (comja he dit) que mentre Gudjohnsen vesteixi la samarreta del Barça (que no sé si serà gaire temps) li desitjo tota la sort del món, i m'alegraré per tots i cadascun dels seus gols. Tant de bó acabi triomfant al Barça, cosa que tampoc m'estranyaria. El Barça és un equip tant ofensiu i crea tantes ocasions de gol que, amb assistents com Ronaldinho, Messi, Giuly, Deco, Iniesta, Xavi o Eto'o, un bon davanter pot arribar a semblar un excel·lentíssim davanter, i acabar triomfant al Barça. Per això tots els davanters centre del món, que ho saben, s'ofereixen per jugar al Barça.

Llums i ombres

Llums
L'equip de futbol ha guanyat el Villarreal 4-0. I no s'ha de menysprear una victòria, amb quatre gols de diferència, davant un equip que fa set mesos estava a les semifinals de la Champions i es va quedar a un sol gol de la final de París. Un equip que, tot i la baixa de Riquelme, ha vingut a jugar amb homes com Forlan, Marcos Senna, Arruabarrena, José Mari, Cani, etc...

I no s'ha de menysprear perquè penso que el Barça s'ha guanyat el partit. En contra del que deia la web del diari Marca, que fins el 3-0 titulava "El Barça gana con dos goles ilegales", no només penso que els gols no han estat il·legals, sinó que han estat merescuts.

Aquest Barça guanya claror. Té més llum que fa unes setmanes. Tot i que encara sembla lluny del seu sostre, té més ritme i millor control dels partits. I això té mèrit tenint en compte unes baixes (Eto'o, Messi, Saviola, Motta, Márquez) que destrossarien qualsevol equip.

Avui m'ha semblat veure, per fí, bona entessa entre Puyol i Thuram. He vist com Gudjohnsen progressa adequadament (més pressió al davant, més entessa amb els companys, un penal provocat i un golet: molt bé). He vist que Iniestinha segueix estan que se surt.

I he vist un Ronaldinho moooolt més fresc que fa un mes, i que està assumint molt bé el liderat de l'equip. Després de 12 jornades de lliga ja porta 10 gols, i és pitxitxi!!! El gol d'avui és d'aquells que passaran a la història. Jo també em sumo als crits del Camp Nou: "Roooonaldinho!, Roooonaldinho!". Espero que la seva màgia i les seves dents segueixin brillant molts anys al Camp Nou.

En definitiva, que sembla que els núvols escampen del Camp Nou. Entrem al mes de desembre líders a la lliga amb 29 punts. I demà podria augmentar respecte als perseguidors (el Madrid a València, i el Sevilla a Bilbao). Portem cinc partits seguits guanyats, i el calendari sembla propici a incrementar el nombre de victòries: a les properes jornades, Levante, Real Sociedad i Betis. Si no s'espatlla res el cinc de desembre (Werder Bremen), el Barça acabarà de meravella un inoblidable 2006.


Ombres
Per a un culé com jo la tarda no pot ser rodona, amb els resultats que ens han donat els equips de bàsquet i handbol. Fa només dos dies vaig parlar de la greu crisi que hi ha al Palau, i de lo difícils que eren les cites d'aquest cap de setmana. Sabiem que el Barça de bàsquet podia perdre a Madrid, i que el d'handbol podia perdre a la pista del Portland San Antonio. Ens temiem que podiem perdre, però no que ho fessim d'aquesta manera.

En bàsquet el Madrid ens ha guanyat de 17 (90-73), donant-nos una lliçò en tota regla. El Madrid dels catalans (entrenat per Joan Plaza, i amb Raúl López i Àlex Mumbrú a la pista) està arrassant: porta 10 victòries en 10 partits. El Barça dels "iuguslaus" (Savic, Ivanovic, Ukic, Lakovic, Kasun) està fracassant estropitossament: porta 6 derrotes en 10 partits. I a les properes jornades (Caja San Fernando i Unicaja de Málaga) les coses encara poden empitjorar.

En handbol el Portland San Antonio ens ha donat una altra lliçò: 34-22. Algú recorda el Barça d'handbol perdent per 12 gols de diferència? Té guasa que, a més, les cròniques indiquin que els millors jugadors del Portland hagin estat un català (Albert Rocas, autor de 12 gols!!!), i dos ex-blaugranes (l'ex-porter Svensson, que ho ha parat tot, i Demetrio Lozano, autor de 4 gols), que algú va pensar que no servien per jugar a Can Barça. És la quarta derrota en 12 jornades. Hem perdut (i de quina manera) contra els quatre millors equips del campionat, i l'equip (quan encara no ha acabat novembre) sembla ja descartat pel títol.

Em sembla que la situació al Palau, amb el bàsquet i l'handbol, ja no és crítica: és molt greu. I alguna cosa s'ha de fer. Perquè una cosa és perdre (és una de les tres opcions que dona l'esport), però una altra cosa és la manera com es perd. Això no s'ho mereixen els aficionats del Barça. Algú assumirà responsabilitats?

Goljohnsen

He trigat a reaccionar però...ja m'he despertat. Després d'un 1 a 4 quedaria molt malament si digues que el joc del Barça em va adormir. Així que suposo que deuria ser l'adormidor ritme de narració que tenen els locutors de Digital Plus, Miquel Soler inclòs. Amb narradors així no m'extranya que Andrés Montes s'estigui fent el tio més famòs d'Espanya.

Però vaja...el partit tampoc és que fos per a llençar cohets. Sí, ja sé...1 a 4...i tornem a ser líders. Però no em direu que el Barça va fer una exhibició. Semblava un Ciutat de Palma més que un partit de lliga. Ronaldinho va tornar a estar discretet, i el millor va tornar a ser Andrés Iniesta. Un noi que va tornar fer un partidàs i que, probablement, tornarà a la banqueta la propera jornada.

Les portades d'avui, però se les ha endut Guddjohnsen. Perdò: Goljohnsen. Va fer dos golets i ara tots els periodistes (o la majoria) s'han posat d'acord a dir que ja tenim golejador, que no cal fitxar, etcètera. Com sempre a Can Barça, passem d'un extrem a l'altra.

La setmana passada tots espantats perquè no tenim davanters. Fa dos gols Goljohnsen i un Ezquerro...i ja només falta que algú li digui a l'Eto'o que no cal que forci tant la recuperació.

I la veritat: ni tant preocupant era la cosa fa dos dies ni tant prometedora és ara. Sí Goljohnsen ha fet dos gols, i Ezquerro un. Però segueixo pensant que ni l'un ni l'altre són jugadors per al Barça. I compte! Tant de bó em deixin fatal i facin tres gols cada jornada. Molt em temo que no em deixaran tant malament.

Ja ho vaig dir fa uns dies. Goljohnsen és un bon jugador per a un bon equip. Però, per a mí, no pot ser el punta d'un equip campió. Així ho va entendre Mourinho, per exemple. I entre d'altres coses no pot ser el punta d'un equip campió... perquè no és punta. Encara que ahir fes dos gols.

I també vaig advertir una cosa: no l'anomenem Goljohnsen, que el que avui és un el·logi, demà pot ser la mofa més cruel.

Saviola

Publica aquesta tarda la web del diari Sport "¡Saviola será baja entre un mes y un mes y medio! ". És curiós la de voltes que dona la vida. Aquest mateix diari que fa unes setmanes titulava en portada, i amb lletres de gran tamany, "Se queda por la pasta", ara es lamenta per la baixa de Saviola, que no podrà tornar-se a vestir de blaugrana fins a finals d'any.

I és que no m'estranya que ara la molts tremolin per la baixa de Saviola. Perquè aquest jugador que segons Txiki Begiristain "no té nivell per a jugar al Barça" (ho va dir el passat estiu) i a qui fa tres anys que el directir tècnic li busca desesperadament equip, resulta que ara és un jugador clau. Com ahir, que ho va ser.

Perquè Saviola ahir va saltar al camp al minut 67, amb empat a un al marcador. I en els només 23 minuts que va estar al camp va fer el següent: 1) va fer la jugada que va provocar l'expulsió de Milito i que va tornar a equilibrar les forces al camp, 2) va provocar la falta al límit de l'àrea que va permetre que Ronaldinho fes el 2 a 1, i 3) va provocar la falta al límit de l'àrea que va permetre que Ronaldinho llencés al travesser aquella pilota que 4) ell mateix es va encarregar de rematar i convertir en el 3 a 1. Abans, fins i tot havia tingut temps de 5) rematar al travesser una pilota. Tot això en 23 minuts. I això només són els fets i dades objectius. Després podem parlar de les impressions subjectives. Crec que Saviola va ser capaç de revolucionar el partit, contribuir a que s'encengués el Camp Nou, dotar de rapidessa i verticalitat a l'atac blaugrana, i portar de corcoll a la defensa del Saragossa. Tot això en 23 minuts. Deu n'hi dó no? Déu n'hi dó per algú que no té nivell per a jugar al Barça!

Després d'això, he sentit que el tècnic Frank Rikjaard ha dit avui que "Saviola és una persona que cau molt bé al Camp Nou". Aquest ha estat el millor elogi que ha rebut Saviola. Que "cau molt bé al Camp Nou". Com venen fent tots els dirigents de Can Barça des de fa mesos, des del president a l'entrenador passant per Director Esportiu, el millor que s'ha dit de Saviola, la seva virtut més destacada és que "cau molt bé al Camp Nou".

Ni Laporta ni Txiki ni Rikjaard volen recordar els 17 gols que, jugant de segon punta, Saviola va marcar a la Lliga 2001-2002. Ni els 13 que va fer a la Lliga 2002-2003. Ni els 14 que va marcar a la lliga 2004-2005, a la primera temporada de tots tres al Camp Nou. Tots tres van condemnar Saviola pel gran pecat del seu representant de, senzillament, voler respectar un contracte firmat. Cap dels tres vol que es recordi la quantitat de milions que s'han gastat les darreres dues temporades en substituts de Saviola, tot i ja tenir al pibito al planter: Larsson, Maxi López (6 milions d'euros de fitxatge), Ezquerro i Guddjohnsen (15 milions d'euros). Cap dels tres vol que es demostri, amb dades a la mà, que Saviola ha marcat amb el Barça més gols que tots els seus substituts.

Maxi López no va fer cap gol a la lliga, ni a la temporada 2004-2005 ni a la 2005-2006.

Larson va fer tres gols a la lliga 2004-2005 (la de la seva lesió) i 10 a la 2005-2006.

Ezquerro va fer dos gols a la temporada 2005-2006. La millor xifra golejadora de tota la seva carrera van ser 11 gols en 32 partits disputats amb l'Athletic de Bilbao la temporada 2004-2005.

Guddjohnsen, de moment, porta dos gols en set partits de lliga aquesta temporada, després d'haver jugat 373 minuts en el que va de lliga. Vaja, la mateixa quantitat de gols que Saviola, que ha jugat 174 minuts.

Són dades que no he vist publicades a cap diari esportiu. Les he hagut de recopil·lar directament de la web de la Liga de Futbol Professional. I és que difícilment veurem a l'Sport o al Mundo Deportivo unes estadístiques tant demolidores que no deixen massa ben parats ni a Rikjaard, ni a Txiki ni a Laporta. És molt difícil reconèixer errades pròpies. El màxim que els hem sentit dir és que "Saviola és molt estimat per l'afició".

No m'extranya. L'afició no és tonta. I sap que Saviola sí serveix per a jugar a aquest Barça, encara que sigui com a segona punta. Per sortir als segons temps. Per veure'l 23 minuts.

Ara Saviola s'ha lesionat, i ho lamenten. Clar. Amb la baixa d'Eto'o ja es parla de la possibilitat d'haver de fitxar al mercat d'hivern. I tremolen. Perquè després de les anteriors experiències, només faltaria que el nouvingut, el que considerin que sí mereix jugar al Barça, torni a presentar uns números pitjors que els del pibito. Perquè, aleshores, ¿com podrien justificar Laporta, Txiki i Rikjaard la marxa del pibito el proper estiu?

Tres noms propis

El Barça-Chelsea ens ha deixat moltes imatges. Un dia després vull aturar-me uns minuts en tres persones. Tres noms propis.

Víctor Valdés
Canten a la grada jove del Camp Nou "Víctor Valdés és d'Hospitalet". I ho canten com un elogi, evidentement. Amb l'orgull de qui recorda que aquest és de casa. I potser precissament per això, per què és de casa, no el valorem adequadament. Ahir, contra el Chelsea, Valdés va tornar a ser el millor del Barça. Un cop més. No un dels destacats: el millor. Va intervenir poc, però decisivament. Va salvar fins a quatre ocasions claríssimes de gol. I, segurament, la imatge que més es repetirà a la tele és el gol que li va fer Lampard. I em va sembla injust. Amb un gol com el què va fer Lampard l'únic que pot fer un porter és aplaudir. Víctor va tapar molt bé a l'anglès. L'anglès només la podia fotre per un petit raconet, i fent una acció tècnicament perfecta. I ho va fer. Doncs aplaudim. Però no critiquem Valdés per aquell gol, perquè Víctor en no té la culpa. Al contrari, va fer un partit molt bó. Com el que va fer a París, per exemple, on va ser un dels jugadors clau gràcies als què vam guanyar la Champions. Tenim porter per molts anys. Un noi de l'Hospitalet és ja un dels millor porters d'Europa. Encara que Aragonés no s'enteri.

Guddjohnsen
Ahir va fer el seu primer gol al Camp Nou. Felicitats. Joaquim María Puyal va tenir prou amb un sol gol per a batejar-lo com a "Goljonhsen" i dir que amb ell tenim "un gran golejador". Em sembla exageradíssim. Però no seré jo qui qüestioni l'ecuanimitat de'n Puyal. Em remeto al que va declarar el propi Eto'o, ahir, en una entrevista a La Gazzetta dello Sport. Diu Eto'o: "Gudjohnsen necesita readaptarse al papel de delantero centro: en el Chelsea siempre partía desde atrás. ¿Ha visto la ocasión fallada en el Bernabéu? Si hubiese marcado ese gol, el Barça habría ganado 2-4. Pero si vuelve a ver la jugada en televisión se dará cuenta que 'Gud' mira a Messi en vez de a la portería como debe hacer siempre un delantero centro. Al hacer eso llega demasiado cerca del primer palo y se reduce el ángulo de tiro. El verdadero hombre de área mira siempre la portería y con el rabillo del ojo el desarrollo de la jugada. Este es el primer secreto. El segundo es chutar al vuelo: los porteros lo temen porque si controlas el balón les ayudas a adivinar dónde irá el disparo".

En definitiva, que Eto'o també pensa el que molts barcelonistes pensem de fa temps: que Gudjohnsen no és un golejador. I per tant, no és el golejador que el Barça necessita. Ja sé que tota comparació amb Eto'o és odiosa. Però no cal comparar-lo amb Eto'o. Podem comparar-lo amb Larsson, per exemple. O amb qualsevol dels altres davanters que el passat estiu van sonar per a cobrir la baixa del suec: Forlán, Oliveira o Klose. Però Txiki i Rikjaard (diuen que més Rikjaard) van escollir Guddjohnsen. I crec que es van equivocar. En la meva opinió, qualsevol de les alternatives esmentades eren millors, i no massa més cares. Guddjohnsen pot ser un bon mitja punta d'un bon equip (com ho va ser Littmanen, per exemple), però no el davanter centre d'un equip campió. Precissament per això el Chelsea ens el va vendre gustosament a canvi de 15 milions d'euros. Peter Kenyon i Mourinho no van tèmer que amb el traspàs reforçaven un equip rival. I crec que, després del partit d'ahir, tot i el gol, deuen seguir contents que els donguessim 15 milions d'euros amb els que fitxar Schevchenko i Kaluo, i pagar la fitxa a Drogba.

Perquè els grans equips tenen més d'un golejador. No em refereixo a segones puntes com Saviola: em refereixo a golejadors nats, com era Larsson. El Chelsea en té els tres esmentats. El Milan té a Oliveira, Gilardino i Inzaghi. El Madrid, a Ronaldo i Van Nistelrooy. El Sevilla, a Kanouté i Luis Fabiano. El Valencia a Villa i Morientes...Un equip com el Barça no pot tenir només un autèntic golejador com Eto'o. Perquè després passa el que passa. Que el trobem massa a faltar.

I el pitjor que podem fer amb Guddjohnsen és dir-li "Goljohnsen". Perquè comencem dient-li amb carinyo, però acabarem dient-li amb conya, i reclamant que se'n vagi a fer publicitat de la Renault Kangoo.

Mourinho
És la imatge de la mala educació. La xulería. La soberbia. I en definitiva, de la ignorància. Ahir, un cop més, en va tornar a donar mostres. Durant el partit va voler intimidar l'àrbitre i va celebrar el gol de l'empat del Chelsea com si hagués guanyat la Copa d'Europa. Després, a la roda de premsa, va fer una nova demostració de falta de respecte. Només va atendre en anglès als periodistes anglesos (per cert, vaig entendre perfectament les seves respostes, de manera que el seu anglès deu ser bastant fluixet). No va atendre ni una sola pregunta dels periodistes catalans. De fet, es va aixecar i marxar de la sala de premsa quan la traductora encara no havia acabat ni de traduir les seves paraules. En fí. Estava sobradet. Havia empatat al Camp Nou. I això entenc que és una gran alegria per un entrenador visitant. Una gran alegria, sobretot, quan no saps el què és celebrar una victòria...

Doncs no, no estaven preparats.

Santiago Bernabeu: Real Madrid,2 -FC Barcelona,0. El Barça ressucita al Real Madrid

Apunts, preguntes, fets i dades al voltant d'una nova derrota:
* Quant temps feia que el Barça no perdia dos partits consecutius?
* Quant temps feia que el Barça es passava dos partits seguits sense marcar cap gol?
* Dimecres, a Stamford Bridge, ens marquen un gol al primer minut de la segona part. Avui ens marquen al primer minut de partit. Com es possible?
* El Barça avui ha ressucitat al Madrid: aquest era el triomf que els blancs necessitaven.
* Compte amb aquest Madrid. Juga lleig, el podem criticar tot el que volguem...però 2-0, i gràcies que les porteries tenen pals, dos pals.
* Aquest Madrid és un equip absolutament italianitzat. És la Juve. La Juve no juga a la segona divisió italiana. És mentida: juga a Madrid. Absolutament aburrit, però dificilíssim guanyar-lo, fortíssim en defensa, i sabent aprofitar al màxim les poques oportunitats que té. I compte, els italians sempre han arribat molt molt lluny jugant així. Aquest estiu van guanyar una cosa que es diu "Copa del Món", mentre brasilenys, espanyols, argentins, holandesos...tots els que la toquen... se n'anaven cap a casa. I compte, que a aquest Madrid encara s'ha d'afegir un noi anomenat Ronaldo. Us sona?
* Cada dia que passa es fa més gran la llegenda d'Eto'o. Cada cop es veu més gran la seva absència. Els seus companys estan aclarint els dubtes: ell era l'autèntic crack de l'equip.
* El millor, un cop més Messi.
* És el Bernabeu el lloc adequat per a estrenar una nova parella de centrals? Puyol i Thuram mai havien jugat junts, i per primer cop en molt de temps Márquez ha vist un gran partit des de la banqueta: els dos gols madridistes han arribat pel centre de la defensa.
* El liderat del Barça és enganyòs. Aquest Barça, al menys de moment, no és el mateix que el de l'any passat. Dels cinc partits jugats contra grans equips, només ha guanyat al Sevilla, 3-1 al Camp Nou (amb gol anulat al Sevilla injustament, penal que no era a favor del Barça, i patint fins el final). Els altres 4 partits hem perdut la Supercopa d'Europa contra el Sevilla (3-0), als camps del Chelsea i Madrid, i no vam passar de l'empat a casa contra el Valencia. Menys mal que hem guanyat als equips candidats a baixar a segona: Celta, Osasuna, Racing i Athletic de Bilbao.
* Avui, finalment, he constatat que el Chelsea ja ens ha guanyat dos cops aquesta temporada: dimecres passat a Stamford Bridge, i fa tres mesos quan li van treure a Txiki 12 milions d'euros a canvi del suplent Guddjohnsen. Txiki: aquest és el que no té nivell per jugar al Barça, i no el pibito com vas dir a l'estiu. Frank: ¿que té Guddy que no tingui Maxi López?
* Zambrotta va arribar al Barça, previ pagament de 15 milions d'euros amb la vitola de millor lateral del món. El que sí és un fet és que era el lateral de la selecció campiona del món. De moment, al Barça no ha demostrat res. Avui ha consagrat a Robinho al Bernabeu.
* Ronaldinho: on estàs?
* Txiki: ¿quant pagarem pel que vam cobrar a la gira d'estiu?

Preguntes de La Patidora:
No hi ha ningú que s'adoni que el senyor Gudjhonsen no té nivell per jugar al Barça, i menys com a punta? Qualsevol comparació amb Eto'o, Messi o Salviola és odiosa.

Rikjaard, trobes a faltar Ten Cate, oi? Espavila i fes-li un truc per donar sentit a les alineacions inicials, i sobretot als canvis i a la preparació física d'un jugadors mancats (a excepció del popeye Messi) d'energia, idees i precisió.