Iniestinha
Un dia Guardiola i Xavi estaven mirant un entrenament del Barça B. I miraven com es movia, com s'oferia, com la tocava al primer toc i com donava assistències un jove morenet que a penes arribava al metro 70. Guardiola li va dir a Xavi "tú em retiraràs a mí, però aquest ens retirà a mí i a tú junts".
Han passat uns anys i aquell marrec, que responia al nom d'Andrés Iniesta, ha crescut. I tant si ha crescut. Segueix fent metro 70 i calçant el mateix peu, però ha crescut tant futbolísticament que Xavi cada cop se'n recorda més de les paraules de Guardiola.
Avui ens jugavem mitja vida europea a Bulgaria. Levski-Barça, amb l'obligació de guanyar. Se la jugava Rikjaard, i el tècnic ha fet una aposta: Iniesta titular, Xavi a la banqueta. I Iniestinha ha respost. Com ha respost. Com sempre des de fa tres anys. Que dic com fa tres anys...com sempre des de fa dotze: movent-se, oferint-se, tocant-la al primer toc, i donant assistències. A més, però, Iniestinha ha afegit un detallet: un gol. Un gol que ha donat la tranquilitat i que definitivament ha matat el partit. Un gol com el que va fer diumenge passat. O com el que va fer contra el Valencia. Era l'únic que li faltava a Iniesta: marcar gols. Si a sobre de jugar com juga i ser com és marca gols...no sé on pot arribar aquest noi que, encara que sembli un veterà, només té 22 anys!!!
Ha estat un bon partit. S'havia de guanyar i s'ha guanyat. Això és lo principal. A més, avui m'ha agradat l'equip molt més que diumenge. Sabien el què es jugaven i han sortit enxufats al partit des del primer minut. Han pressionat, han robat pilotes, han jugat ràpid, al primer toc, i han jugat per les bandes, més per l'esquerra que per la dreta. S'ha de millorar però aquestes contres que al primer temps ens han fet els bulgars. Si el 9 dels Levski hagués estat John Carew també a nosaltres ens hauria fet un set. És preocupant, tenint el partit tant controlat com el semblem tenir, la facilitat amb la que els rivals es planten a l'àrea a la que lliguen quatre passis.
I ara a preparar-nos per la final. Sí, la final de la Champions, que es disputarà d'aquí a quinze dies al Camp Nou. Contra el Werder Bremen. Per què allà si que ens juguem la vida. Sí, perquè tot i la nostra victòria d'avui, som tercers de grup, i només ens val la victòria contra els alemanys per classificar-nos. Els alemanys han tingut prou amb un gol per guanyar al Chelsea de Morriño, que ha deixat a la banqueta a Shevchenko i a Robben, ha demostrat la por que li té al Barça fent el possible per eliminar-nos. Esperem que aquell dia, a més de la inspiració de Ronaldinho, del talent i les ganes d'Iniesta, de la feina de Deco i Motta...esperem que aquell dia Goljohnsen torni a tenir ben posat el periscopi.
PD: Una dada que no vull que passi desapercbuda: al minut 61, amb només 0-1 al marcador, s'ha lesionat el central Marquez. Rikjaard ha mirat a la banqueta. Hi havien Oleguer i Thuram. I a escollit a Oleguer. Com ho hem d'interpretar?
