Què prefereixes?

Una lectura optimista
El Barça, a pesar de les baixes de sis jugadors (Ronaldinho, Deco, Motta, Messi, Eto'o, Thuram i Zambrotta) bàsics en qualsevol equip, ha aconseguit un valuossíssim empat al difícil camp del Coliseo de Getafe. Un camp on l'equip de Schuster ha estat capaç de derrotar equips com el Real Madrid o el Deportivo, fet que l'ha convertit en una de les revelacions de la Lliga. Tot i l'empenta del conjunt local, el Barça ha sapigut aguantar l'empat i endur-se un valuòs punt.
L'empat l'ha aconseguit Xavi, que ha demostrat un cop més la seva immensa classe en executar magníficament un llençament directe de falta.
Amb aquest empat, el Barça s'ha convertit en l'únic equip dels quatre primers classificats que ha aconseguit puntuar en el sempre difícil retorn a la lliga. Amb les derrotes del Sevilla i del Madrid, el Barça és un punt més a prop de liderat, i un punt més lluny del Madrid.
Amb aquest empat, Barça ja porta tres partits consecutius invicte, i nou partits seguits a la lliga sense perdre.

Una lectura pesimista
El Barça, que tot i les baixes ha presentat una alineació d'enorme qualitat, ha estat incapaç d'aconseguir la victòria davant un modest Getafe que, per empenta, joc i ocasions, ha merescut clarament la victòria.
El migcamp blaugrana mai ha pogut imposar el seu ritme. Xavi ha personificat el nefast partit del mig camp culé: ha recuperat només una pilota i n'ha pedut 14.
El Barça ha tornat a deixar escapar una oportunitat d'or d'assolir el liderat, en no saber aprofitar les derrotes del Sevilla i del Madrid.
Amb aquest empat, el Barça suma el seu tercer partit sense conèixer la victòria.


Postdata
El suec Henrik Larsson ha debutat avui amb el Manchester United, i ha marcat un gol que ha significat la victòria dels "reds" davant l'Aston Villa. A Anglaterra ja es parla que Larsson continuarà al United tot el que queda de temporada.

Fotos: Marca.com

Iniestinha

Un dia Guardiola i Xavi estaven mirant un entrenament del Barça B. I miraven com es movia, com s'oferia, com la tocava al primer toc i com donava assistències un jove morenet que a penes arribava al metro 70. Guardiola li va dir a Xavi "tú em retiraràs a mí, però aquest ens retirà a mí i a tú junts".

Han passat uns anys i aquell marrec, que responia al nom d'Andrés Iniesta, ha crescut. I tant si ha crescut. Segueix fent metro 70 i calçant el mateix peu, però ha crescut tant futbolísticament que Xavi cada cop se'n recorda més de les paraules de Guardiola.

Avui ens jugavem mitja vida europea a Bulgaria. Levski-Barça, amb l'obligació de guanyar. Se la jugava Rikjaard, i el tècnic ha fet una aposta: Iniesta titular, Xavi a la banqueta. I Iniestinha ha respost. Com ha respost. Com sempre des de fa tres anys. Que dic com fa tres anys...com sempre des de fa dotze: movent-se, oferint-se, tocant-la al primer toc, i donant assistències. A més, però, Iniestinha ha afegit un detallet: un gol. Un gol que ha donat la tranquilitat i que definitivament ha matat el partit. Un gol com el que va fer diumenge passat. O com el que va fer contra el Valencia. Era l'únic que li faltava a Iniesta: marcar gols. Si a sobre de jugar com juga i ser com és marca gols...no sé on pot arribar aquest noi que, encara que sembli un veterà, només té 22 anys!!!

Ha estat un bon partit. S'havia de guanyar i s'ha guanyat. Això és lo principal. A més, avui m'ha agradat l'equip molt més que diumenge. Sabien el què es jugaven i han sortit enxufats al partit des del primer minut. Han pressionat, han robat pilotes, han jugat ràpid, al primer toc, i han jugat per les bandes, més per l'esquerra que per la dreta. S'ha de millorar però aquestes contres que al primer temps ens han fet els bulgars. Si el 9 dels Levski hagués estat John Carew també a nosaltres ens hauria fet un set. És preocupant, tenint el partit tant controlat com el semblem tenir, la facilitat amb la que els rivals es planten a l'àrea a la que lliguen quatre passis.

I ara a preparar-nos per la final. Sí, la final de la Champions, que es disputarà d'aquí a quinze dies al Camp Nou. Contra el Werder Bremen. Per què allà si que ens juguem la vida. Sí, perquè tot i la nostra victòria d'avui, som tercers de grup, i només ens val la victòria contra els alemanys per classificar-nos. Els alemanys han tingut prou amb un gol per guanyar al Chelsea de Morriño, que ha deixat a la banqueta a Shevchenko i a Robben, ha demostrat la por que li té al Barça fent el possible per eliminar-nos. Esperem que aquell dia, a més de la inspiració de Ronaldinho, del talent i les ganes d'Iniesta, de la feina de Deco i Motta...esperem que aquell dia Goljohnsen torni a tenir ben posat el periscopi.

PD: Una dada que no vull que passi desapercbuda: al minut 61, amb només 0-1 al marcador, s'ha lesionat el central Marquez. Rikjaard ha mirat a la banqueta. Hi havien Oleguer i Thuram. I a escollit a Oleguer. Com ho hem d'interpretar?