Felicitat perica

Barcelona està a punt de poder pressumir de tenir un finalista europeu per segona temporada consecutiva. I és que l'Espanyol, que avui ha guanyat 3-0 al Werder Bremen, és a un pas de la final de la UEFA que es disputarà a Glasgow.

Aquesta nit milers de barcelonins dormiran feliços gràcies al futbol. Penso en amics i coneguts pericos. I me n'alegro per ells. S'ho han guanyat.

Lluny de l'animadversió que sento pel Madrid i algun altre club, el RCD Espanyol no em fa una especial ràbia. Només em cansen i carreguen part dels seus aficionats, els més radicals, que sempre tenen el "puta Barça" a la boca, i solen ser més fatxes que la neta de Franco. També n'he conegut uns quants d'aquests, i per ells no me n'alegro. He arribat a la conclusió que aquests, més que ser de l'Espanyol, són anticulés i/o anticatalanistes. Però sincerament penso que no representen a la majoria...o això m'agrada pensar.

A banda de subscriure allò de "pericos o culés, els catalans els primers", penso que una gran ciutat de Barcelona mereix dos grans clubs de futbol. Totes les grans capitals futbolístiques tenen dos grans clubs, encara que un d'ells sigui més gran que l'altre. Milan, Roma, Torí, Glasgow, Liverpool, Madrid, Lisboa, Manchester, Buenos Aires, Sevilla...i no parlem de Londres, que en té quatre o cinc. Les rivalitats ciutadanes ben portades són divertides, i els "derbis" fan gran el futbol. Mentre el Barça quedés sempre per davant, no m'importaria gens que l'Espanyol jugués cada any la Champions, al contrari. Mentre el Barça quedés sempre per davant!

La veritat és que l'Espanyol mereix jugar la final de Glasgow. L'any passat va guanyar la Copa del Rei amb tota justícia, i enguany està fent una trajectòria europea brillant. Si arriba a la final ho haurà aconseguit fent el camí més difícil. Va eliminar l'Ajax guanyant a Amsterdam, al Benfica fotent-li tres a Montjuic. I avui li ha fotut tres al Werder Bremen, un dels millors equips d'Europa, que va ser eliminat de la Champions a la darrera jornada de la primera fase, competint fins al final amb Chelsea i Barça. Recordeu el què ens van fer patir, oi?

Ha estat un partit impecable el dels pericos, en totes les facetes del joc. Mentalització, actitut, pressió, posicionament, joc ràpid, antocipació, defensa, i encert en atac. Tot i que amb una mica més de sort fins i tot podria haver fet un o dos gols més.

I la victòria d'avui no ha estat una casualitat. Aquest Espanyol, quan s'ho proposa, és capaç de fer molt mal als grans. Aquest any ha estat capaç de guanyar al Barça (3-1), al Sevilla (2-1), o al camp de l'Atlético de Madrid. Si no fos perquè aquest mateix equip també és capaç, per exemple, d'encaixar 4 gols a Tarragona, estaria molt per sobre de la desena posició que ocupa a la Lliga.

Però compte: en lo que queda de lliga l'Espanyol pot erigir-se en l'autèntic jutge. Ha de jugar contra el Sevilla, el Real Madrid i el Barça. I segur que a algú li dona algún disgust. Lo dit: mentre no ens doni un disgust a nosaltres, que li vagi el millor possible, no?

Felicitats pericos.

PD: Del partit de l'Espanyol en sí faig tres apunts:
1) De la Peña té la mateixa classe que quan juagava al Barça, però molta més maduressa i ordre tàctic. Si fa anys ens va fer disfrutar, què seria capaç de fer ara?
2) Què fa un peaso jugador com Diego al Werder Bremen? Aquest brasiler hauria d'estar a un dels grans-grans. Perquè no al Barça?
3) Klose, avui, sense pena ni glòria. Dieuen que serà el 9 que fitxarà el Barça aquest estiu. Si es confirma (per cert, d'aqui a un any podria venir gratis) serà el reconeixement del club del fracàs del fitxatge de Guddjohnsen. És un bon golejador-rematador, en la línia Makaay. Un bon suplent. Preferiria que en comptes de bons suplents fitxessim homes capaços de ser titulars i disputar el lloc de veritat a les vaques sagrades, com quan l'any passat estaven disposats a fitxar Henry. I més sabent que la temporada que ve, de nou, Eto'o marxarà un mes i mig a la Copa d'Àfrica.

Bravo Espanyol

Probablement aquest títol no agradarà a alguns dels meus amics: fanàtics culés als que, quan el Barça empata o perd, els irrita que elogii a l'adversari. I més, si aquest advesari és un dels històrics rivals del club, com el Real Madrid o l'Espanyol. Però jo em tinc per patidor culé, no per fanàtic culé. És diferent. I a mí, amant del bon futbol i de l'esperit de l'esport, m'agrada veure les coses amb la suficient distància com per poder reconèixer quan el rival és superior.

I avui l'Espanyol ha estat superior al Barça. Que dic superior: molt superior. El resultat final ha estat només de 3 a 1. I dic només perquè l'Espanyol ha gaudit de fins a 10 ocasions, de les que com a mínim quatre (a part dels gols) han estat claríssimes. Vaja, que si els davanters de l'Espanyol haguessin tingut màxima efectivitat, el resultat hauria estat d'escandol: perfectament un cinc o un sis a un.

Bravo, per tant, a un Espanyol que ha fet un partit extraordinari, i que ha guanyat el partit menjant-se al Barça de principi a final. El Barça, apàtic com sempre aquesta temporada, a veure-les venir, no s'ha enterat que estava jugant contra el campió de Copa fins que ja no hi havia res a fer.

L'Espanyol ha demostrat que no va ser campió de Copa per casualitat. Té un molt bon equip. Començant per un excel·lent porter, Kameni, un excel·lent central, Jarque, un excel·lent migcampista, De la Peña, i tres punyals en atac: Rufete, Tamudo, Luis García. Sis jugadors que podrien tenir lloc a la plantilla del Barça perfectament. Repeteixo: perfectament. Veient el partit d'avui, fins i tot em pregunto si alguns jugadors del Barça tindrien lloc a l'equip titular de l'Espanyol. Per mí està clar que alguns no. El Campió de Copa, a més, ha estat l'únic equip de tota la lliga que ha estat capaç de guanyar tant al Sevilla com al Barça. I tot no pot ser només per casualitat, no?

A més de jugadors de talent, però, l'Espanyol ha demostrat tenir altres coses. Ha jugat amb agressivitat, anticipació, tensió, concentració, pressionant en totes les línies i fins i tot a Valdés, fent un futbol de primer toc, associatiu, amb els jugadors ben posicionats guanyant les pilotes dividides, sabent defensar els punts claus del rival, sabent fer les faltes tàctiques necessàries, sabent donar les puntades que l'àrbitre permetès, amb els jugadors fent-se ajudes, movent-se, desmarcant-se, oferint-se al company, fent un futbol directe, i sortint com a fletxes en contraatacs ben trençats. Chapeau.

Del Barça, el que més m'emprenya de tot és que fa temps que es veia venir. El Barça d'avui ha estat un calc del patètic Madrid que hem vist els darrers anys. Un equip acomodat, altiu i prepotent que no surt al camp a menjar-se el contrari com les dues darreres temporades, sinó que surt a veure-les venir, i que ja només es posa el seu millor vestit en nits com la del Werder Bremen, quan tot l'entorn fa un sobreesforç de mentalització i tensió. Curiosament el més destacat d'avui ha tornat a ser Saviola, el jugador al que no se li renova contracte perquè es veu que no serveix per al Barça. Ha sortit, i en catorze minutets, gol.

Vist i el què s'ha vist avui a Montjuic, bé farien els dirigents, tècnics i jugadors del Barça en fixar-se en com ha jugat l'Espanyol. Que es posin el video, que el mirin, que el remirin i...que n'aprenguin.

El Derby. (O Derbi?)

A finals del segle XIX va nèixer a Anglaterra l'expressió "Derby", per referir-se a la passió que despertaven els enfrontaments entre els dos equips d'aquesta ciutat amb nom de bicicleta: el Derby County i el Derby United.

Amb el temps, i per l'influència que el futbol anglès tenia a tot el món, es va extrapolar a tots els paissos el nom de "derby" per referir-se a tots els enfrontaments entre dos equips de la mateixa ciutat. Tant se valia que els equips fossin d'una altre ciutat anglessa, o italiana, espanyola o brasilenya. No es va parlar mai de "liverpulazo" per referir-se als Everton-Liverpool, ni del "Milanazo" per referir-nos als Inter-Milan. Tampoc eren "portoalegrazos" els Gremio-Internacional de Porto Alegre. Tots els derbys eren senzillament això: derbys.

Amb el pas dels anys la paraula "derby" va anar estenent el seu significat més enllà de les ciutats, per referir-se també als enfrontaments entre equips d'àrees geogràfiques més àmplies: primer una regió, després un país sencer. Així, un Athletic de Bilbao-Real Sociedad va passar a ser el "derby vasco" encara que un equip fos de Bilbao i l'altra de Donosti. I els Barça-Madrid de seguida van ser batejats com "el Derby español por excelencia". Com si Espanya s'hagués reduit al tamany d'una ciutat quan arribava "el derby".

En els últims anys els mitjans de comunicació han abusat tant de la paraula "Derby" que fins i tot hem llegit que "el Barça-Chelsea es el derby europeo del momento, como el Madrid-Bayern lo fue anteriormete". Vaja, que qualsevol partit que generés una passió especial era un "derby".

Per això, alguns mitjans de comunicació han intentat reconduir la situació i posar a cada cosa el seu nom. Els mitjans madrilenys van rebatejar els Barça-Madrid. Així, a més d'anomenar-los "el partido del siglo" (cada país té el seu partit del segle, que es celebra cada any entre dos i quatre vegades: és a dir, hi ha de 200 a 400 partits del segle a cada país), van deixar de dir-se "derbis" per reanomenar-se "El Clásico", agafant prestat l'apelatiu que des de fa molt de temps s'utilitza a Argentina per referir-se als River-Boca (quan l'enfrontament entre aquests dos equips, tots dos de Buenos Aires, sí que es podría anomenar "Derby"!!!). Quan el Barça i el Madrid es van enfrontar a les semifinals de la Copa d'Europa fa pocs anys, el partit desprenia tant dramatisme que se'l va batejar "El Superclásico". Si algun dia Barça i Madrid disputen una final de la Champions com batejarem el partit?

No acabo de tenir clar com hem d'anomenar els partits inter-regionals, inter-estatals o inter-europeus de màxima rivalitat. Però una cosa sí tinc clara: el "derby" és el partit entre dos equips de la mateixa ciutat. I a Barcelona, el "derby" és el Barça-Espanyol. I dissabte en tenim un. Així que disfrutem-ho al màxim les hores que queden. Bàsicament per quatre raons:

1) Perquè mai a la història s'havia donat la circumstància que el "derby" barceloní enfrontés al Campió de Lliga (i Champions) amb el campió de Copa. Qui vulgui dir que aquest derby està descafeinat ho haurà d'argumentar bé.

2) Perquè la història dels dos clubs mereix que visquem el partit amb tota la passió.

3) Perquè, com cada any, ambdòs equips arriben al "derby" amb l'imperiosa necessitat de sumar els punts.

i 4) Perquè quan l'Espanyol se'n vagi a Cornellà, haurem de tornar a discutir si al Barça-Espanyol l'hem de seguir anomenant derbi, o també hem de buscar un nou mot alternatiu.

Pulutant, disfrutem del Derby. (O Derbi?).

El Derby (o Derbi)

A finals del segle XIX va nèixer a Anglaterra l'expressió "Derby", per referir-se a la passió que despertaven els enfrontaments entre els dos equips d'aquesta ciutat amb nom de bicicleta: el Derby County i el Derby United.

Amb el temps, i per l'influpencia que el futbol anglès tenia a tot el món, es va extrapolar a tots els paisos el nom de "derby" per referir-se a tots els enfrontaments entre dos equips de la mateixa ciutat. Tant se valia que els equips fossin d'una altre ciutat anglessa, o italiana, espanyola o brasilenya. No es va parlar mai de "liverpulazo" per referir-se als Everton-Liverpool, ni del "Milanazo" per referir-nos als Inter-Milan. Tampoc eren "portoalegrazos" els Gremio-Internacional de Porto Alegre. Tots els derbis eren senzillament això: derbis.

Amb el pas dels anys la paraula "derby" va anar estenent el seu significat per referir-se, també, als enfrontaments d'una zona geogràfica concreta, primer una regió, després un país sencer. Així, un Athletic de Bilbao-Real Sociedad va passar a ser el "derby vasco", encara que un equip fos de Bilbao i l'altra de Donosti. I els Barça-Madrid de seguida van ser batejats com "el Derby español por excelencia". Com si Espanya s'hagués reduit al tamany d'una ciutat quan arribava "el derby".

En els últims anys els mitjans de comunicació han abusat de la paraula "Derby" que fins i tot hem llegit que el Barça-Chelsea es el derby europeo del momento, como el Madrid-Bayern lo fue anteriormete". Vaja, que qualsevol partit que generés una passió especial era un "derby".

Per això, alguns mitjans de comunicació han intentat reconduir la situació i posar a cada cosa el seu nom. Els mitjans madrilenys van rebatejar els Barça-Madrid. Així, a més d'anomenar-los "el partido del siglo" (que es celebra cada any entre dos i quatre vegades, és a dir, de 200 a 400 cops al segle), van deixar de dir-se "derbis" per reanomenar-se "El Clásico", agafant prestat l'apelatiu que des de fa molt de temps s'utilitza a Argentina per referir-se als River-Boca. Quan el Barça i el Madrid es van enfrontar a les semifinals de la Copa d'Europa fa pocs anys, el partit desprenia tant dramatisme que se'l va batejar "El Superclásico". Si algun dia disputen una final de la Champions com l'anomenarem?

No acabo de tenir clar com hem d'anomenar els partits inter-regionals, inter-estatals o inter-europeus de màxima rivalitat. Però una cosa sí tinc clara: el "derby" és el partit entre dos equips de la mateixa ciutat. I a Barcelona, el "derby" és el Barça-Espanyol. I diumenge vinent en tenim un. Així que disfrutem-ho al màxim tota la setmana. Bàsicament per quatre raons:

1) Perquè mai a la història s'havia donat la circumstància que el "derby" barceloní enfrontés al Campió de Lliga (i Champions) amb el campió de Copa. Qui vulgui dir que aquest derby està descafeinat ho haurà d'argumentar bé.

2) Perquè la història dels dos clubs mereix que visquem el partit amb tota la passió.

3) Perquè, com cada any, ambdòs equips arriben al "derby" amb l'imperiosa necessitat de sumar els punts.

i 4) Perquè quan l'Espanyol se'n vagi a Cornellà, haurem de tornar a discutir si al Barça-Espanyol l'hem de seguir anomenant derbi, o també hem de buscar un nou mot alternatiu.

Per cert: Derby o Derbi?