Ai ai ai...(un atreviment)

Sí, sí: ai, ai ai.

Circumstàncies diverses no m'han permès anar al Camp Nou. El Barça-Athletic l'he seguit a estones per televisió, i íntegrament per la COM. Poca opinió personal puc tenir, per tant. Opinió, només la dels altres que han vist el partit per mí:ràdio, resums de TV i webs.

Bé, hem guanyat. Primera victòria de la temporada. 3-1, amb dos gols de Ronaldinho. Tot i que aquests, pels cada cop més crítics del brasiler no valen perquè ja sabeu: marcar gols de falta i de penal està xupat. Ho fa qualsevol. Així que gràcies a aquests dos gols que "no compten" avui hem guanyat el partit. Un partit que sempre es podrà dir (ja es diu) que el Barça ha guanyat per un penal que no era i un gol que no era: el de Touré Yaya, que sembña confirmar-se com un gran xutador. Compte si teniu abonament darrera les porteries, no sigui que un dia el tio no atini amb la porteria.

Però, ai senyor! Ai, ai, ai...El que sí he pogut veure íntegrament ha estat el partit de l'altre equip del que sóc seguidor, el Real Madrid. Al que segueixo cada dia per veure si perd, és clar.

I no. No ha perdut. Al contrari: ha guanyat, i de quina manera. 0-5 al camp del Villarreal. Un resultat molt meritori tot i que sempre hi haurà qui dirà que el Villarreal (aquest equip que fa dos anys va estar a un penal de jugar contra el Barça la final de la Champions) ja no és el que era. I potser sí que no són exactament el que eren. Però el què em comença a quedar clar és que el Madrid tampoc ja no és el que era.

Portem dues jornades i ja és líder en solitari. 6 puntets, amb 7 gols a favor i un en contra. I em direu: estem a la segona jornada!!! L'estadística no és important!! És clar que no. A la segona jornada els números no són indicatius...Però sí ho són altres detalls: el joc que desplega un equip, la seva actitut al camp...I la veritat és que aquests equips,en el Madrid i a la segona jornada, no m'agraden gens. No m'agraden perquè esperava que necessitarien mesos per acoplar tants fitxatges, i veig que en dues jornades estan que se surten.

Evidentment les coses poden canviar molt. Però a dia d'avui, a dos de setembre, aquest Madrid em toca els collons. És a dir (ojo a la provocació que vaig a dir): que m'agrada.

M'agrada Schuster (el vaig proposar fa molts mesos com a substitut de Rijkaard a aquest blog), m'agrada el caràcter que ha agafat l'equip. M'agrada el ritme de joc que imprimeixen. M'agrada Drenthe. Schneider. I em torna a tocar els dellonsis un Raúl que sembla tornar a ser el pitjor (per als nostres interessos). Sense Pepe ni Robben, fins i tot Diarra i Robinho semblen els cracs que ens van vendre quan els van fitxar!

És evident que el Madrid ha canviat. Amb Capello (amb el què va guanyar dos lligues) s'haurien replegat després del primer gol. Avui han anat a pel segon. I després per al tercer. I al minut 90 intentaven fer el sisé. Han fet 30 xuts a porta. 30, amb 15 entre els tres pals (un pal inclòs).

S'han gastat en fitxatges tot el diner que tenien i més. Però la veritat és que de moment la cosa sembla que els funciona.

Si l'any passat que nojugaven a res es van endur la lliga...aquest any patirem.

Què voleu! Sóc un Patidor Culé! Ai, ai, ai...

Schuster

La visita del Barça a Getafe em fa pensar en un home. Bernd Schuster.

Quantes tardes de glòria ens va donar al Camp Nou!!! Vaig fer-me soci del Barça l'any 1984, quan Schuster era l'autèntica estrella de l'equip. Sovint fins i tot portava el braçalet de capità. Va ser la temporada de la lliga de Venables. Recordeu l'alineació? Urruti, Gerardo, Migueli, Alexanko, Julio Alberto, Víctor, Schuster, Calderé, Carrasco, Archibald i Marcos. També era habitual Rojo (un home al que algun dia dedicaré un article). L'he dita de memòria, us ho prometo! I és que aquell equip se'ns va grabar a la memòria a molts culers. Va ser l'equip que, desprès de la dolorosa marxa de Maradona, va vencer al Bernabeu 0-3 i va guanyar la Lliga 11 anys desprès (la primera lliga que jo recordo). L'any següent va eliminar la Juve, el Porto, el Goteborg...i va perdre la final de la Copa d'Europa a Sevilla. Què hauria passat si Venables no hagués canviat a Schuster per Moratalla al segon temps d'aquella final? Tindriem una Copa d'Europa més, potser? Segur que, com a mínim, hauriem marcat un penal a aquella tanda fatídica, oi?...

I és que Schuster era un geni. Un dels millors jugadors que he vist mai al Camp Nou vestint la samarreta del Barça, juntament a Maradona, Romario, Ronaldinho i pocs més. Jo mai he tornat a veure un quatre com ell. Ni Guardiola, ni Koeman, per a mí. L'alemany era una barreja d'intel·ligència, talent, lideratge, classe, caràcter i rebelia. A més, estava dotat d'unes qualitats tècniques fora del normal: tenia una visió de joc espectacular, feia passades de quaranta metres milimètriques, un fort xut des de fora de l'àrea, llençava les faltes com ningú, i marcava perfectament el tempo del partit.

La seva negativa a jugar amb la seleccíó alemanya el va privar del reconeixement internacional que la seva classe i talent mereixien. Només la seva continuada absència a mundials i eurocopes explica que el seu nom no aparegui al llistat de guanyadors de la pilota d'or (va ser pilota de plata el 1980, i pilota de bronze els anys 1981 i 1985).

Però és que, rebel per naturalessa, es va enfrontar amb Déu i sa mare. Va tenir enfrontaments amb Lattek, amb Venables, amb Núñez, amb la selecció alemanya, amb els àrbitres, amb Goikoetxea, Clemente...Els seus enfrontaments amb Núñez el van portar a passar-se un any a la grada, apartat de l'equip. Va tenir els nassos de portar Núñez als tribunals. Però al final va acabar tornant a jugar amb el Barça, i contribuint a guanyar una final de la Copa del Rei (1988, a Madrid, contra la Real Sociedad) que curiosament va acabar salvant-li el cap al president, en aquella nefasta temporada de l'Hesperia.

L'any següent, però, va acabar acceptant marxar al Real Madrid d'un Ramon Mendoza que el va prometre tractar-lo com mai l'havia tractat Núñez. Veure Schuster vestit de blanc va ser, per a mí, un cop més fort que el que va significar veure Laudrup o Figo. El resultat va ser que Schuster, amb Hugo Sanchez (el davanter que Núñez tenia fitxat però Venables no va voler) i companyia, va donar-li dues lligues seguides al Madrid. Però incorregible ell, va plantar al club blanc, i va fitxar per l'Atlético de Madrid de Jesús Gil!!! I allà va tornar a guanyar, aquest cop, dues Copes del Rei consecutives...Quin crack!

Fa pocs mesos Quique Guasch li va preguntar un dia a El Rondo de qui color era el seu cor. I davant de tota Espanya va dir "del Barça". Vuit anys són vuit anys, i Schuster tampoc els oblida.

Desprès de jugar dos anys al Bayer Leverkusen, un any a Estats Units i un a Mèxic, va penjar les botes. Des de fa uns anys, viu el futbol des de les banquetes. Fa uns anys va formar part de l'staff tècnic del Barça, però va acabar marxant perquè Van Gaal no li feia ni cas. Total que, com que a Can Barça no van saber veure-li el potencial, i no li van donar ni el Barça juvenil, va marxar a currar-se la carrera d'entrenador des de baix. Primer va destacar al Jerez, després a Ucrania, i després va tornar a Espanya per fer història amb el Levante i el Getafe consecutivament. Ja sabeu allò que es diu de que els grans entrenadors ho demostren amb els equips petits. Ell ha aconseguit mantenir a primera els equips amb menor pressupost de la Lliga, i fent un futbol d'el.laboració.

El dia que Rikjaard marxi del Barça (el proper estiu, potser?), Schuster és el meu primer favorit, sense discussió. Crec que ho té tot per triomfar al Barça com a entrenador. Coneix el club, la ciutat, el país, els mitjans, la lliga espanyola, el futbol internacional, té caràcter, experiència com a entrenador, gust pel bon futbol, sap gestionar el vestidor, i té uns plantejaments tàctics ofensius dels que agraden al Camp Nou. Si fins i tot és soci!

Només té una cosa en contra: no és massa amic de Johan Cruyff. Tot i que sembla no es porten malament i que el flaco el respecta, l'holandès sap que Schuster és un tio independent i amb personalitat que no el trucarà per demanar-li consells. Un home que es vesteix pels peus, amb idees pròpies, dels que no es deixen influenciar fàcilment. I que, arribat el cas, seria capaç de replicar en roda de premsa els articles d'opinió que Déu publica els dilluns a La Vanguardia. També ho saben Laporta i Txiki.

Però espero que tenir caràcter i no ser holandés (coneixeu la rivalitat alemanys-holandesos, oi?) no sigui un impediment per veure'l algun dia a la banqueta del Camp Nou, al contrari. Mentrestant, i a partir del 8 de gener, em seguiré alegrant dels seus triomfs que, espero, mai tornin a ser els del Madrid. Bis bald, Bernd.