Qui no es consola...

Empat a zero al Reyno de Navarra.El Barça segueix líder, i suposo que hauria d'estar molt content. Però la veritat és que no ho estic.

Per molt que es digui que Pamplona és un feu dífícil, i per molt que hi faltessin jugadors com Ronaldinho o Messi, per a mí El Sadar és un camp on el Barça sempre hauria de guanyar, i més si la victòria et dona l'oportunitat de destacar-te com a líder en solitari i allunyar-te dels teus rivals.

Però no ha pogut ser. El Barça no ha sabut guanyar en un partit del que no he entès ni l'alineació ni els canvis de Rikjaard:

1. Quan l'altra dia deia que potser Rikjaard havia d'enviar algun jugador a la banqueta, no em referia a Iniesta precissament.

2. No he entès que juguessim amb dos laterals defensius davant un equip que juga sense extrems. Gio i Belleti (ambdòs a la banqueta) haurien complert perfectament les poques tasques defensives que han tingut Oleguer i Zambrotta, i haurien donat una profunditat ofensiva que hem trobat a faltar. Zambrotta em sembla un bon lateral, però segueix sense demostrar-me que és, com s'ha dit, el millor del món. Fins i tot tinc dubtes si és el millor del Barça.

3. No he entès ni l'alineació d'Ezquerro en detriment de Gudjohnsen, ni el canvi de Saviola per Iniesta, que ha fet que juguessim els vint minuts claus de la segona part (del 64 al 84) amb Ezquerro en punta, i Saviola, Gudjohnsen i Eto'o a la banqueta. Avui podia haver sigut el dia ideal per a provar la parella Saviola-Guddy en punta, o provar a Guddy de mitjapunta (la posició que, diuen, és la seva) amb l'absència de Ronaldinho...però Rikjaard ha preferit tornar a donar minuts a Ezquerro perquè reconfirmès la seva inoperància, en detriment d'un Guddjohnsen que avui ha estat postergat a la situació de quart davanter del planter, just en un camp on la seva embergadura podia haver estat útil. El mateix tècnic que el va portar ha manifestat el què confia en ell. Crec que avui, definitivament, Rikjaard ha matat a Gudjohnsen. (I no me n'alegro).

4. Per últim, posats a treure a Eto'o (arriscadíssim, tal i com estaven tant el partit com la gespa), era Deco l'home a substituir?

Amb tot això, m'estic plantejant no tornar-li a demanar a Rikjaard que reflexioni i mogui jugadors. Potser és millor que posi als de sempre i com sempre... i que sigui el que Déu vulgui.

En fí...A pesar de tot, el Barça segueix líder. Però ho és, una setmana més, no gràcies a les seves victòries, sinó a les ensopegades dels seus rivals: un Sevilla i un Real Madrid que s'han convertit en els nostres millors aliats. El Sevilla, perquè es mareja cada cop que pot ser líder, i el Madrid...del Madrid parlarem un altre dia...No vull esperar, però, per donar les gràcies a un Capello que va pronosticar tres derrotes madridistes a la lliga, i ja ens ha regalat més del doble del que va prometre. Hauriem de fer-li un bon regal*.

Em deixa, però, un sabor agredolç saber que som líders gràcies a les errades rivals més que a les victòries pròpies, i que les nostres alegries ens les donin els rivals més que el nostre propi equip.

Em consolen dues idees. Primer: la tornada d'Eto'o (que lent treient-se el xandal, Déu meu!) , i la pròxima reaparició de Ronaldinho i Messi. Dos: si som líders a pesar de només haver guanyat dos dels darrers nous partits, que passarà quan guanyem tres partits seguits?

Qui no es consola és perquè no vol.

-

* Tot i que deixo al texte la frase que inicialment he escrit referent a Capello, "hauriem de fer-li un bon regal", en realitat penso que fa setmanes que li estem fent regals, perquè si el Barça hagués fet bé els deures, ara estariem a 15 punts del Madrid, i Capello ja fa temps que hauria estat destituit.

Foto: Marca.com

DAFO

El pitjor del partit d'avui no és la derrota per 0-1. Ni que hagin augmentat exponencialment les possibilitats de quedar eliminats a la Copa (competició que, pels rivals que queden, no podiem tenir més de cara). Entre d'altres coses perquè aquest Barça, a partit únic, en una nit de gala i amb tots els jugadors hipermotivats (Eto'o i Messi inclosos) és capaç de remuntar a la Romareda.
El problema no és aquest. És el missatge. El que el Saragossa ha donat a tots els equips amb els que ens hem d'enfrontar les properes setmanes: guanyar al Camp Nou, ara, és possible. Ja torna a ser possible.

És possible perquè el Barça, definitivament, ja no és el campió de l'any passat. Bé: és el campió perquè encara no n'hi han un de nou. Però ja no és aquell equip que, per la seva velocitat, pressíó, tensió i altíssim encert atemoria els rivals. No és l'equip que, fins i tot en les males nits, guanyava. Venir al Camp Nou, ara, ja no és un suplici.

El Barça era fa uns mesos com aquella bèstia a la que ningú gosava apropar-se. A la que es respectava i es temia. Era una bèstia famèlica, ràpida, forta i poderosa que et matava sense contemplacions a la petita errada que cometessis.

Però la bèstia ha anat donant senyals de feblessa els darrers mesos. I poc a poc tothom ha gosat apropar-se més. I quan més s'han apropat, quan més han perdut la por, menys famèlica, ràpida, forta i poderosa ha semblat. Primer van ser derrotes per la mínima, desprès empats. Ara, alguns rivals ja surten al Camp Nou sabent que, si fan bé les coses i juguen amb ambició, poden derrotar la bèstia. I avui, per primer cop aquesta temporada, el Saragossa ho ha aconseguit. Ho ha aconseguit, a més, permetent-se el luxe de tenir als seus davanters pressionant la defensa blaugrana al minut 92 en busca del 0-2.

Víctor Fernandez, excel·lent entrenador, ha fet avui un perfecte anàlisi DAFO del partit, i ha sabut transmetre als seus jugadors quines eren les seves debilitats, amenaces, fortalesses i oportunitats. Ha sabut compensar les debilitats pròpies, neutralitzar les amenaces externes, exposar les seves fortalesses, i aprofitar les seves oportunitats.

I, amb un equip armat amb jugadors de qualitat, ha fet plantejament tàctic intel·ligent, sabent que avui només es jugava la primera part de l'eliminatòria. I que la segona part, la jugarà a casa seva. Ha jugat el seu partit, i li ha sortit perfecte.

El Barça, en canvi, no ha donat la sensació d'haver pensat en res. Ni d'haver pensat en el rival, ni en la eliminatòria, ni en les seves debilitats, ni en les amenaces... Ha jugat un partit d'anada de Copa contra el Saragossa com si fos un partit de lliga contra el Celta. Com fa uns mesos, quan no importava el rival ni la competició ni la tàctica perquè la bèstia sempre tenia recursos per aixafar els rivals.

Però el Barça ara té debilitats. I amenaces. I les seves fortalesses i oportunitats no són les mateixes de fa un any.

Urgeix, per tant, que Rikjaard faci un nou anàlisi DAFO. O millor, més d'un. Un per cada partit, i per cada jugador. I que resitui a cadascú al lloc que, pel seu rendiment, actualment hauria d'ocupar. Potser reflexiona i s'adona que el que fins ahir era una fortalessa, avui és una debilitat. I que potser ha d'enviar algú a la banqueta...o al Montseny a posar-se en forma. I que, quan els jugadors no estan en la millor forma, s'han de afinar les qüestions tàctiques. I que els partits s'han de preparar. Que els rivals s'han d'estudiar. Fins i tot les jugades a pilota parada com la que ens ha costat el gol (el gol de Diogo, calcat al que li va fer al Sevilla: si ho sé jo...en fí).

S'imposa la reflexió i la decisió. Les genialitats dels cracs ja no són suficients. Perquè, com va dir dilluns el filòsof Charly Rexach, "a primera divisió ja no queden tontos". O sí?

Fotos: Marca.com

Cita

"Por suerte, sólo hay un fín de año cada año".

Frank Rikjaard, entrenador del FC Barcelona. Gener de 2007.

I jo em pregunto...

La Federació Internacional d'Història i Estadística (IFFHS), òrgan depenent de la FIFA, li han donat al Sevilla el premi a millor equip del món de l'any 2006. Vegem els seus mèrits: campió de la Copa de la UEFA i Campió de la Supercopa d'Europa. A la Lliga espanyola és actualment líder provisional, dos punts per davant del Barça, que té un partit menys. Al juny, però, va acabar la Lliga de la temporada 05-06 en cinquena posició, darrera d'Osasuna, amb 68 punts: a 14 del Barça.

El Barça (campió de la Lliga espanyola, de la Champions League, de la Supercopa d'Espanya, i sots campió de la Supercopa d'Europa i del Mundial de Clubs) no només no ha estat el millor equip del món, sinó que segons la IFFHS ha estat el seté. Sis clubs ho van fer millor que ell: el Sevilla, el Milan, la Roma, l'Inter de Milà, el Liverpool, i el Ràpid de Bucarest.

Altres conclusions de l'estadística són que Rikjaard ha estat el millor entrenador del món (curiós, si només ha aconseguit que el seu equip sigui el seté), Zidane el millor jugador del món. La lliga italiana, condemnada per frau, i amb el campió a segona divisió, ha estat elegida la millor lliga del món. Suposo que pels éxits internacionals dels seus clubs.

¿Què fumen els estadístics?

Schuster

La visita del Barça a Getafe em fa pensar en un home. Bernd Schuster.

Quantes tardes de glòria ens va donar al Camp Nou!!! Vaig fer-me soci del Barça l'any 1984, quan Schuster era l'autèntica estrella de l'equip. Sovint fins i tot portava el braçalet de capità. Va ser la temporada de la lliga de Venables. Recordeu l'alineació? Urruti, Gerardo, Migueli, Alexanko, Julio Alberto, Víctor, Schuster, Calderé, Carrasco, Archibald i Marcos. També era habitual Rojo (un home al que algun dia dedicaré un article). L'he dita de memòria, us ho prometo! I és que aquell equip se'ns va grabar a la memòria a molts culers. Va ser l'equip que, desprès de la dolorosa marxa de Maradona, va vencer al Bernabeu 0-3 i va guanyar la Lliga 11 anys desprès (la primera lliga que jo recordo). L'any següent va eliminar la Juve, el Porto, el Goteborg...i va perdre la final de la Copa d'Europa a Sevilla. Què hauria passat si Venables no hagués canviat a Schuster per Moratalla al segon temps d'aquella final? Tindriem una Copa d'Europa més, potser? Segur que, com a mínim, hauriem marcat un penal a aquella tanda fatídica, oi?...

I és que Schuster era un geni. Un dels millors jugadors que he vist mai al Camp Nou vestint la samarreta del Barça, juntament a Maradona, Romario, Ronaldinho i pocs més. Jo mai he tornat a veure un quatre com ell. Ni Guardiola, ni Koeman, per a mí. L'alemany era una barreja d'intel·ligència, talent, lideratge, classe, caràcter i rebelia. A més, estava dotat d'unes qualitats tècniques fora del normal: tenia una visió de joc espectacular, feia passades de quaranta metres milimètriques, un fort xut des de fora de l'àrea, llençava les faltes com ningú, i marcava perfectament el tempo del partit.

La seva negativa a jugar amb la seleccíó alemanya el va privar del reconeixement internacional que la seva classe i talent mereixien. Només la seva continuada absència a mundials i eurocopes explica que el seu nom no aparegui al llistat de guanyadors de la pilota d'or (va ser pilota de plata el 1980, i pilota de bronze els anys 1981 i 1985).

Però és que, rebel per naturalessa, es va enfrontar amb Déu i sa mare. Va tenir enfrontaments amb Lattek, amb Venables, amb Núñez, amb la selecció alemanya, amb els àrbitres, amb Goikoetxea, Clemente...Els seus enfrontaments amb Núñez el van portar a passar-se un any a la grada, apartat de l'equip. Va tenir els nassos de portar Núñez als tribunals. Però al final va acabar tornant a jugar amb el Barça, i contribuint a guanyar una final de la Copa del Rei (1988, a Madrid, contra la Real Sociedad) que curiosament va acabar salvant-li el cap al president, en aquella nefasta temporada de l'Hesperia.

L'any següent, però, va acabar acceptant marxar al Real Madrid d'un Ramon Mendoza que el va prometre tractar-lo com mai l'havia tractat Núñez. Veure Schuster vestit de blanc va ser, per a mí, un cop més fort que el que va significar veure Laudrup o Figo. El resultat va ser que Schuster, amb Hugo Sanchez (el davanter que Núñez tenia fitxat però Venables no va voler) i companyia, va donar-li dues lligues seguides al Madrid. Però incorregible ell, va plantar al club blanc, i va fitxar per l'Atlético de Madrid de Jesús Gil!!! I allà va tornar a guanyar, aquest cop, dues Copes del Rei consecutives...Quin crack!

Fa pocs mesos Quique Guasch li va preguntar un dia a El Rondo de qui color era el seu cor. I davant de tota Espanya va dir "del Barça". Vuit anys són vuit anys, i Schuster tampoc els oblida.

Desprès de jugar dos anys al Bayer Leverkusen, un any a Estats Units i un a Mèxic, va penjar les botes. Des de fa uns anys, viu el futbol des de les banquetes. Fa uns anys va formar part de l'staff tècnic del Barça, però va acabar marxant perquè Van Gaal no li feia ni cas. Total que, com que a Can Barça no van saber veure-li el potencial, i no li van donar ni el Barça juvenil, va marxar a currar-se la carrera d'entrenador des de baix. Primer va destacar al Jerez, després a Ucrania, i després va tornar a Espanya per fer història amb el Levante i el Getafe consecutivament. Ja sabeu allò que es diu de que els grans entrenadors ho demostren amb els equips petits. Ell ha aconseguit mantenir a primera els equips amb menor pressupost de la Lliga, i fent un futbol d'el.laboració.

El dia que Rikjaard marxi del Barça (el proper estiu, potser?), Schuster és el meu primer favorit, sense discussió. Crec que ho té tot per triomfar al Barça com a entrenador. Coneix el club, la ciutat, el país, els mitjans, la lliga espanyola, el futbol internacional, té caràcter, experiència com a entrenador, gust pel bon futbol, sap gestionar el vestidor, i té uns plantejaments tàctics ofensius dels que agraden al Camp Nou. Si fins i tot és soci!

Només té una cosa en contra: no és massa amic de Johan Cruyff. Tot i que sembla no es porten malament i que el flaco el respecta, l'holandès sap que Schuster és un tio independent i amb personalitat que no el trucarà per demanar-li consells. Un home que es vesteix pels peus, amb idees pròpies, dels que no es deixen influenciar fàcilment. I que, arribat el cas, seria capaç de replicar en roda de premsa els articles d'opinió que Déu publica els dilluns a La Vanguardia. També ho saben Laporta i Txiki.

Però espero que tenir caràcter i no ser holandés (coneixeu la rivalitat alemanys-holandesos, oi?) no sigui un impediment per veure'l algun dia a la banqueta del Camp Nou, al contrari. Mentrestant, i a partir del 8 de gener, em seguiré alegrant dels seus triomfs que, espero, mai tornin a ser els del Madrid. Bis bald, Bernd.

Jornada històrica al Mini

Titula la web del diari Sport "Jornada històrica al Mini". La web del Mundo Deportivo s'expressa en termes similars. I és que el d'avui ha estat memorable. 12.000 barcelonistes, majoritàriament nens i famílies, han gairebé omplert tot el Mini Estadi, i no per veure un partit, sinó simplement un entrenament! És lògic que els mitjans subratllin tant gran notícia. Certament pocs clubs poden presumir d'aplegar 12.000 persones amb un simple entrenament.

A mí, realment, m'hauria agradat anar-hi. Però no per veure com els jugadors saludaven als aficionats. Simplement, per constatar que, efectivament, el Barça estava entrenant. I és que, dotze dies de vacances després, el Barça s'ha tornat a entrenar. Bueno, entrenar-entrenar...ja sabeu: una horeta i mitja amb quatre curses, un parell de rondos i un minipartidet.

La realitat, per tant, és que els 12.000 espectadors que han anat al mini només han pogut veure com s'entrenaven 13 dels 22 jugadors del planter. La resta, o estaven lesionats...o simplement no hi eren. Com Ronaldinho i Deco, que no hi eren.

El primer entrenament de l'equip, desprès de 12 dies de vacances, va ser ahir: uns quants dies desprès de la tornada de tots els equips de primera divisió. Ahir van entrenar onze. Avui han sigut 13, com podeu veure a la foto que s'han fet per al record. 13, però tampoc hi han estat Ronaldinho ni Deco, que es veu que no han tingut temps d'arribar a l'entrenament a l'hora fixada. Rikjaard, és clar, els ha castigat a entrenar-se en solitari per la tarda. Qué cruel.

Evidentment heu notat el tò ironic que estic gastant en aquest post. Però és que em sembla que la cosa està anant una mica massa lluny. Els símptomes de galactització d'aquest equip són ja més que preocupants. Comencen a ser inadmissibles.

Com podeu veure al meu perfil, treballo a una entitat esportiva. Aquests dies de nadal m'he fartat de veure com un munt d'equips de bàsquet aprofitaven les vacances per entrenar-se més que mai. Han aprofitat per fer una mini pre-temporada que els carregués les piles. Per repassar qüestions tàctiques. Millorar gestos tècnics. Evidentment no estic parlant de professionals. Em refereixo a nois i noies que estudien o treballen,i que desprès d'una dura jornada de vuit hores d'estudis o feina, o potser les dues coses alhora, inverteixen dues hores més a entrenar-se. I quan hi ha vacances, més. I ara, més físic que mai. I tot, a canvi de res: gratis, off course.

Avui 12.000 persones han pogut veure com 13 professionals els ensenyaven com no hauria de ser mai l'entrenament d'un equip professional. Un equip professional que va fer una pre-temporada patètica, que ha vingut demostrant un alarmant estat de forma els darrers mesos i que, quan ha arribat el descans nadalenc, ha aprofitat per no fer res.

Molts direu que, amb la saturació de partits que hi havia era convenient carregar piles. Bé: hi ha moltes maneres de carregar piles. Per exemple, fent una pretemporada en alçada durant 10 dies. El que no es pot fer és parar totalment 12 dies a mitja temporada. Ho sap qualsevol persona que hagi fet esport de veritat.

Aprofitant el temps d'aquesta manera no ens haurem d'estranyar que Ronaldinho no sigui capaç de desbordar a un rival, que Deco s'ofegui a les segones parts, o que Thuram es trenqui muscularment quan ha de fer un sprint.

I per diumenge, comencem a creuar els dits, perquè Schuster fa varios dies que porta preparant el partit conciençudament, tant des del punt de vista tàctic, com físic i psicològic, mentre els nostres atenen compromisos publicitaris. Esperem que la jornada històrica del Mini no hagi contribuit a que es faci realitat una jornada històrica al Coliseo.

Foto: www.fcbarcelona.com

Fets i dades

Com estava el Barça després de la jornada 12 de lliga, a les temporades de Rikjaard

2003-2004 (jornada 12)
Líder de la lliga: Real Madrid, 26 punts
Posició del Barça: 5è
Punts del Barça: 19
Partits guanyats pel Barça: 5
Partits empatats: 4
Partits perduts: 3
Gols a favor: 17
Gols en contra: 13
Posició final: segons amb 72 punts, 5 menys que el Valencia

2004-2005 (jornada 12)
Líder de la lliga: Barça, 29 punts
Posició del Barça: primer
Punts del Barça: 29
Partits guanyats pel Barça: 9
Partits empatats: 2
Partits perduts: 1
Gols a favor: 24
Gols en contra: 7
Posició final: campions, amb 84 punts, 4 més que el Madrid.

2005-2006 (jornada 12)
Líder de la lliga: Barça, 25 punts
Posició del Barça: primer
Punts del Barça: 25
Partits guanyats pel Barça: 7
Partits empatats: 4
Partits perduts: 1
Gols a favor: 30
Gols en contra: 11
Màxim golejador: Eto'o, 11 gols
Posició final: campions, amb 82 punts, 12 més que el Madrid.

2006-2007 (jornada 12)
Líder de la lliga: Barça, 29 punts
Posició del Barça: primer
Punts del Barça: 29
Partits guanyats pel Barça: 9
Partits empatats: 2
Partits perduts: 1
Gols a favor: 31
Gols en contra: 10
Màxim golejador: Ronalfinho, 10 gols.
Posició final: ?

Aaaaiii, aquest home...

Txiki Begiristain s'està començant a revel·lar com autor de frases lapidàries. Avui ha declarat contundentment "No seria un fracàs no estar a vuitens". Suposo que es referia al Barça, el campió d'Europa, l'equip del qui el propi Txiki va dir fa tres mesos que podia guanyar els set títols en joc.

L'home que va donar permís per què Ronaldinho fes un acte promocional el mateix matí del dia que ens jugavem la Supercopa d'Europa.

El que va autoritzar la demencial gira pels Estats Units.

El que va portar Quaresma, Rustu, Albertini, Mario, Ezquerro, Maxi, Van Bommel... (perquè estem d'acord que a Ronaldinho, Belletti, Deco, Silvinho, Edmilson i Marquez els va portar Rossell, i que Eto'o va ser una aposta personal de Laporta, oi?)

L'home que va dir que Rustu era probablement el millor porter del món...

L'home que va veure com Cesc s'escapava de la Masía per a portar l'Arsenal a la final de la Champions...

L'home que va deixar escapar Luis García per què guanyés la Champions amb el Liverpool i es convertís en fixe a la selecció...

L'home que va regalar Reina i Riquelme al Villarreal i desprès no va saber aconseguir una rebaixa per Forlan...

L'home que va cedir Saviola al Sevilla per estrèter vincles tres dies abans que el Sevilla li vengués Sergio Ramos i Baptista al Madrid...

L'home que ens va fer creure que Henry estava lligat i va haver d'acabar fitxant Goljohnsen en comptes de Forlan, Van Nistelrooy, Klose, Villa, Torres, Morientes, Oliveira, Kanouté...

L'home que ara es planteja repescar Larson, al qui va deixar marxar l'any passat, perquè va dir que "Eto'o no es lesiona mai"...

L'home que argumenta austeritat salarial per no pujar el sou a Iniesta, Xavi, Oleguer, Valdés... però que ha fet al suplent Thuram el tercer jugador millor pagat de la plantilla, després de Ronaldinho i Etoo.

L'home que va dir que si Eto'o guanyava la Pilota d'Or potser es mereixeria una millora de contracte...

L'home que porta tres anys intentant vendre a Saviola, sense aconseguir-ho, perquè diu que "no té nivell per jugar al Barça"...

L'home que no para de viatjar a Argentina per firmar convenis mentre el Madrid s'assegura a les perles argentines Gago i Higuaín...

L'home amb el què, excepte Messi, en quatre anys no ha pujat ni un sol jugador del Barça B, l'equip que va penúltim a Segona B, i directe a tercera divisió...

L'home que diu que "yo no me huelo nada" mentre mitja Europa parla del futur de Rikjaard i Ronaldinho a Milan...

Doncs bé...aquest home, simpàtic presentador de televisió i jugador de golf abans de ser Director Esportiu d'una entitat que gestiona un pressupost anual de 300 milions d'euros...aquest home ha dit, 24 hores abans de jugar-nos la vida a Europa que "no passar a vuitens no seria un fracàs". Ho ha dit el mateix dia que El Mundo Deportivo xifrava en 20 milions d'euros les pèrdues que significaria no passar a vuitens. L'endemà que Oleguer digués que guanyar a Sofia era vital. Que Deco digués que era tota una final...

I suposo que, a pesar de tot, les paraules de Txiki s'han de respectar. Perquè, a pesar de tot, és un dels pocs homes que podrà dir que sota la seva direcció el Barça va guanyar dues i una Champions.

Sí, les va guanyar però...aaaaiii, aquest home...

¿A qué huelen las nubes?

"Me huelo que el año que viene Rikjaaard no estará en Barcelona". Ho va dir ahir Juande Ramos, entrenador del Sevilla, al programa El Rondo. Resulta que l'entrenador del Sevilla fa anys va entrenar al Barça B (el va baixar a Segona B), i es veu que encara manté contactes i amics a Can Barça.

Però en contra dels rumors que fa temps corren per Can Barça, i que són els que li deuen haver arribat a Juande, el Director Tècnic del FC Barcelona, Txiki Begiristain, ha declarat aquesta tarda que "yo no me huelo nada". Ens ho temiem.

Tots sabem que Rikjaard marxarà algun dia de Can Barça, perquè no pot ser etern.

Tots sabem que que Rikjaard va dir un dia que preferiria marxar quan les coses anessin bé abans que el fessin fora quan anessin malament.

Tots sabem que Rikjaard és el somni de Berlusconi.

Tots sabem que Rikjaard estima molt el Milan, i que algun dia li agradaria entrenar l'equip lombard.

Tots sabem que el Milan està fatal, i que es planteja canviar d'entrenador. Però que no acaba de cesar Ancelotti i de fitxar Lippi. Diuen a Italia que potser aguanta així fins al final de temporada, per fer aleshores els canvis ben fets.

Tots sabem que els periodistes li han preguntat diverses vegades a Rikjaard si continuarà al Barça, i l'holandés ha respost amb evasives. Amb lo fàcil que és ser contundent i taxatiu per acabar amb els rumors. Però Rikjaard no ho ha fet.

Tots sabem que el somni de Berlusconi és Ronaldinho.

Tots sabem que el Milan va fitxar Oliveira perquè el seu representant és Roberto de Assis, el germà de Ronaldinho.

Tots sabem que el germà de Ronaldinho està cada dos per tres a Milan... per parlar d'Oliverira, és clar.

Tots sabem que Cruyff, Patsy, i una part de la junta del Barça estaria encantada de cobrar 80 o 90 milions d'euros per Ronaldinho.

Tots sabem que a Ronaldinho li costaria molt decidir deixar el Barça per anar a jugar amb un entrenador tipus Lippi. Ell se sent molt a gust amb el joc tàctic de Rikjaard, amb la comprensió de Rikjaard, amb el caràcter de Rikjaard, amb Rikjaard.

Ho sap tota Itàlia, ho sap Juande, ho saps tú i ho sé jo.

Però Txiki no se huele nada. ¿A qué huelen las nubes, Txiki?

Saviola

Publica aquesta tarda la web del diari Sport "¡Saviola será baja entre un mes y un mes y medio! ". És curiós la de voltes que dona la vida. Aquest mateix diari que fa unes setmanes titulava en portada, i amb lletres de gran tamany, "Se queda por la pasta", ara es lamenta per la baixa de Saviola, que no podrà tornar-se a vestir de blaugrana fins a finals d'any.

I és que no m'estranya que ara la molts tremolin per la baixa de Saviola. Perquè aquest jugador que segons Txiki Begiristain "no té nivell per a jugar al Barça" (ho va dir el passat estiu) i a qui fa tres anys que el directir tècnic li busca desesperadament equip, resulta que ara és un jugador clau. Com ahir, que ho va ser.

Perquè Saviola ahir va saltar al camp al minut 67, amb empat a un al marcador. I en els només 23 minuts que va estar al camp va fer el següent: 1) va fer la jugada que va provocar l'expulsió de Milito i que va tornar a equilibrar les forces al camp, 2) va provocar la falta al límit de l'àrea que va permetre que Ronaldinho fes el 2 a 1, i 3) va provocar la falta al límit de l'àrea que va permetre que Ronaldinho llencés al travesser aquella pilota que 4) ell mateix es va encarregar de rematar i convertir en el 3 a 1. Abans, fins i tot havia tingut temps de 5) rematar al travesser una pilota. Tot això en 23 minuts. I això només són els fets i dades objectius. Després podem parlar de les impressions subjectives. Crec que Saviola va ser capaç de revolucionar el partit, contribuir a que s'encengués el Camp Nou, dotar de rapidessa i verticalitat a l'atac blaugrana, i portar de corcoll a la defensa del Saragossa. Tot això en 23 minuts. Deu n'hi dó no? Déu n'hi dó per algú que no té nivell per a jugar al Barça!

Després d'això, he sentit que el tècnic Frank Rikjaard ha dit avui que "Saviola és una persona que cau molt bé al Camp Nou". Aquest ha estat el millor elogi que ha rebut Saviola. Que "cau molt bé al Camp Nou". Com venen fent tots els dirigents de Can Barça des de fa mesos, des del president a l'entrenador passant per Director Esportiu, el millor que s'ha dit de Saviola, la seva virtut més destacada és que "cau molt bé al Camp Nou".

Ni Laporta ni Txiki ni Rikjaard volen recordar els 17 gols que, jugant de segon punta, Saviola va marcar a la Lliga 2001-2002. Ni els 13 que va fer a la Lliga 2002-2003. Ni els 14 que va marcar a la lliga 2004-2005, a la primera temporada de tots tres al Camp Nou. Tots tres van condemnar Saviola pel gran pecat del seu representant de, senzillament, voler respectar un contracte firmat. Cap dels tres vol que es recordi la quantitat de milions que s'han gastat les darreres dues temporades en substituts de Saviola, tot i ja tenir al pibito al planter: Larsson, Maxi López (6 milions d'euros de fitxatge), Ezquerro i Guddjohnsen (15 milions d'euros). Cap dels tres vol que es demostri, amb dades a la mà, que Saviola ha marcat amb el Barça més gols que tots els seus substituts.

Maxi López no va fer cap gol a la lliga, ni a la temporada 2004-2005 ni a la 2005-2006.

Larson va fer tres gols a la lliga 2004-2005 (la de la seva lesió) i 10 a la 2005-2006.

Ezquerro va fer dos gols a la temporada 2005-2006. La millor xifra golejadora de tota la seva carrera van ser 11 gols en 32 partits disputats amb l'Athletic de Bilbao la temporada 2004-2005.

Guddjohnsen, de moment, porta dos gols en set partits de lliga aquesta temporada, després d'haver jugat 373 minuts en el que va de lliga. Vaja, la mateixa quantitat de gols que Saviola, que ha jugat 174 minuts.

Són dades que no he vist publicades a cap diari esportiu. Les he hagut de recopil·lar directament de la web de la Liga de Futbol Professional. I és que difícilment veurem a l'Sport o al Mundo Deportivo unes estadístiques tant demolidores que no deixen massa ben parats ni a Rikjaard, ni a Txiki ni a Laporta. És molt difícil reconèixer errades pròpies. El màxim que els hem sentit dir és que "Saviola és molt estimat per l'afició".

No m'extranya. L'afició no és tonta. I sap que Saviola sí serveix per a jugar a aquest Barça, encara que sigui com a segona punta. Per sortir als segons temps. Per veure'l 23 minuts.

Ara Saviola s'ha lesionat, i ho lamenten. Clar. Amb la baixa d'Eto'o ja es parla de la possibilitat d'haver de fitxar al mercat d'hivern. I tremolen. Perquè després de les anteriors experiències, només faltaria que el nouvingut, el que considerin que sí mereix jugar al Barça, torni a presentar uns números pitjors que els del pibito. Perquè, aleshores, ¿com podrien justificar Laporta, Txiki i Rikjaard la marxa del pibito el proper estiu?

Doncs no, no estaven preparats.

Santiago Bernabeu: Real Madrid,2 -FC Barcelona,0. El Barça ressucita al Real Madrid

Apunts, preguntes, fets i dades al voltant d'una nova derrota:
* Quant temps feia que el Barça no perdia dos partits consecutius?
* Quant temps feia que el Barça es passava dos partits seguits sense marcar cap gol?
* Dimecres, a Stamford Bridge, ens marquen un gol al primer minut de la segona part. Avui ens marquen al primer minut de partit. Com es possible?
* El Barça avui ha ressucitat al Madrid: aquest era el triomf que els blancs necessitaven.
* Compte amb aquest Madrid. Juga lleig, el podem criticar tot el que volguem...però 2-0, i gràcies que les porteries tenen pals, dos pals.
* Aquest Madrid és un equip absolutament italianitzat. És la Juve. La Juve no juga a la segona divisió italiana. És mentida: juga a Madrid. Absolutament aburrit, però dificilíssim guanyar-lo, fortíssim en defensa, i sabent aprofitar al màxim les poques oportunitats que té. I compte, els italians sempre han arribat molt molt lluny jugant així. Aquest estiu van guanyar una cosa que es diu "Copa del Món", mentre brasilenys, espanyols, argentins, holandesos...tots els que la toquen... se n'anaven cap a casa. I compte, que a aquest Madrid encara s'ha d'afegir un noi anomenat Ronaldo. Us sona?
* Cada dia que passa es fa més gran la llegenda d'Eto'o. Cada cop es veu més gran la seva absència. Els seus companys estan aclarint els dubtes: ell era l'autèntic crack de l'equip.
* El millor, un cop més Messi.
* És el Bernabeu el lloc adequat per a estrenar una nova parella de centrals? Puyol i Thuram mai havien jugat junts, i per primer cop en molt de temps Márquez ha vist un gran partit des de la banqueta: els dos gols madridistes han arribat pel centre de la defensa.
* El liderat del Barça és enganyòs. Aquest Barça, al menys de moment, no és el mateix que el de l'any passat. Dels cinc partits jugats contra grans equips, només ha guanyat al Sevilla, 3-1 al Camp Nou (amb gol anulat al Sevilla injustament, penal que no era a favor del Barça, i patint fins el final). Els altres 4 partits hem perdut la Supercopa d'Europa contra el Sevilla (3-0), als camps del Chelsea i Madrid, i no vam passar de l'empat a casa contra el Valencia. Menys mal que hem guanyat als equips candidats a baixar a segona: Celta, Osasuna, Racing i Athletic de Bilbao.
* Avui, finalment, he constatat que el Chelsea ja ens ha guanyat dos cops aquesta temporada: dimecres passat a Stamford Bridge, i fa tres mesos quan li van treure a Txiki 12 milions d'euros a canvi del suplent Guddjohnsen. Txiki: aquest és el que no té nivell per jugar al Barça, i no el pibito com vas dir a l'estiu. Frank: ¿que té Guddy que no tingui Maxi López?
* Zambrotta va arribar al Barça, previ pagament de 15 milions d'euros amb la vitola de millor lateral del món. El que sí és un fet és que era el lateral de la selecció campiona del món. De moment, al Barça no ha demostrat res. Avui ha consagrat a Robinho al Bernabeu.
* Ronaldinho: on estàs?
* Txiki: ¿quant pagarem pel que vam cobrar a la gira d'estiu?

Preguntes de La Patidora:
No hi ha ningú que s'adoni que el senyor Gudjhonsen no té nivell per jugar al Barça, i menys com a punta? Qualsevol comparació amb Eto'o, Messi o Salviola és odiosa.

Rikjaard, trobes a faltar Ten Cate, oi? Espavila i fes-li un truc per donar sentit a les alineacions inicials, i sobretot als canvis i a la preparació física d'un jugadors mancats (a excepció del popeye Messi) d'energia, idees i precisió.