Qui no es consola...
Per molt que es digui que Pamplona és un feu dífícil, i per molt que hi faltessin jugadors com Ronaldinho o Messi, per a mí El Sadar és un camp on el Barça sempre hauria de guanyar, i més si la victòria et dona l'oportunitat de destacar-te com a líder en solitari i allunyar-te dels teus rivals.
Però no ha pogut ser. El Barça no ha sabut guanyar en un partit del que no he entès ni l'alineació ni els canvis de Rikjaard:
1. Quan l'altra dia deia que potser Rikjaard havia d'enviar algun jugador a la banqueta, no em referia a Iniesta precissament.
2. No he entès que juguessim amb dos laterals defensius davant un equip que juga sense extrems. Gio i Belleti (ambdòs a la banqueta) haurien complert perfectament les poques tasques defensives que han tingut Oleguer i Zambrotta, i haurien donat una profunditat ofensiva que hem trobat a faltar. Zambrotta em sembla un bon lateral, però segueix sense demostrar-me que és, com s'ha dit, el millor del món. Fins i tot tinc dubtes si és el millor del Barça.
3. No he entès ni l'alineació d'Ezquerro en detriment de Gudjohnsen, ni el canvi de Saviola per Iniesta, que ha fet que juguessim els vint minuts claus de la segona part (del 64 al 84) amb Ezquerro en punta, i Saviola, Gudjohnsen i Eto'o a la banqueta. Avui podia haver sigut el dia ideal per a provar la parella Saviola-Guddy en punta, o provar a Guddy de mitjapunta (la posició que, diuen, és la seva) amb l'absència de Ronaldinho...però Rikjaard ha preferit tornar a donar minuts a Ezquerro perquè reconfirmès la seva inoperància, en detriment d'un Guddjohnsen que avui ha estat postergat a la situació de quart davanter del planter, just en un camp on la seva embergadura podia haver estat útil. El mateix tècnic que el va portar ha manifestat el què confia en ell. Crec que avui, definitivament, Rikjaard ha matat a Gudjohnsen. (I no me n'alegro).
En fí...A pesar de tot, el Barça segueix líder. Però ho és, una setmana més, no gràcies a les seves victòries, sinó a les ensopegades dels seus rivals: un Sevilla i un Real Madrid que s'han convertit en els nostres millors aliats. El Sevilla, perquè es mareja cada cop que pot ser líder, i el Madrid...del Madrid parlarem un altre dia...No vull esperar, però, per donar les gràcies a un Capello que va pronosticar tres derrotes madridistes a la lliga, i ja ens ha regalat més del doble del que va prometre. Hauriem de fer-li un bon regal*.
Em deixa, però, un sabor agredolç saber que som líders gràcies a les errades rivals més que a les victòries pròpies, i que les nostres alegries ens les donin els rivals més que el nostre propi equip.
Em consolen dues idees. Primer: la tornada d'Eto'o (que lent treient-se el xandal, Déu meu!) , i la pròxima reaparició de Ronaldinho i Messi. Dos: si som líders a pesar de només haver guanyat dos dels darrers nous partits, que passarà quan guanyem tres partits seguits?
Qui no es consola és perquè no vol.

