Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jug: Ezquerro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jug: Ezquerro. Mostrar tots els missatges

diumenge, de febrer 04, 2007

Qui no es consola...



Empat a zero al Reyno de Navarra.El Barça segueix líder, i suposo que hauria d'estar molt content. Però la veritat és que no ho estic.

Per molt que es digui que Pamplona és un feu dífícil, i per molt que hi faltessin jugadors com Ronaldinho o Messi, per a mí El Sadar és un camp on el Barça sempre hauria de guanyar, i més si la victòria et dona l'oportunitat de destacar-te com a líder en solitari i allunyar-te dels teus rivals.

Però no ha pogut ser. El Barça no ha sabut guanyar en un partit del que no he entès ni l'alineació ni els canvis de Rikjaard:

1. Quan l'altra dia deia que potser Rikjaard havia d'enviar algun jugador a la banqueta, no em referia a Iniesta precissament.

2. No he entès que juguessim amb dos laterals defensius davant un equip que juga sense extrems. Gio i Belleti (ambdòs a la banqueta) haurien complert perfectament les poques tasques defensives que han tingut Oleguer i Zambrotta, i haurien donat una profunditat ofensiva que hem trobat a faltar. Zambrotta em sembla un bon lateral, però segueix sense demostrar-me que és, com s'ha dit, el millor del món. Fins i tot tinc dubtes si és el millor del Barça.

3. No he entès ni l'alineació d'Ezquerro en detriment de Gudjohnsen, ni el canvi de Saviola per Iniesta, que ha fet que juguessim els vint minuts claus de la segona part (del 64 al 84) amb Ezquerro en punta, i Saviola, Gudjohnsen i Eto'o a la banqueta. Avui podia haver sigut el dia ideal per a provar la parella Saviola-Guddy en punta, o provar a Guddy de mitjapunta (la posició que, diuen, és la seva) amb l'absència de Ronaldinho...però Rikjaard ha preferit tornar a donar minuts a Ezquerro perquè reconfirmès la seva inoperància, en detriment d'un Guddjohnsen que avui ha estat postergat a la situació de quart davanter del planter, just en un camp on la seva embergadura podia haver estat útil. El mateix tècnic que el va portar ha manifestat el què confia en ell. Crec que avui, definitivament, Rikjaard ha matat a Gudjohnsen. (I no me n'alegro).
4. Per últim, posats a treure a Eto'o (arriscadíssim, tal i com estaven tant el partit com la gespa), era Deco l'home a substituir?
Amb tot això, m'estic plantejant no tornar-li a demanar a Rikjaard que reflexioni i mogui jugadors. Potser és millor que posi als de sempre i com sempre... i que sigui el que Déu vulgui.

En fí...A pesar de tot, el Barça segueix líder. Però ho és, una setmana més, no gràcies a les seves victòries, sinó a les ensopegades dels seus rivals: un Sevilla i un Real Madrid que s'han convertit en els nostres millors aliats. El Sevilla, perquè es mareja cada cop que pot ser líder, i el Madrid...del Madrid parlarem un altre dia...No vull esperar, però, per donar les gràcies a un Capello que va pronosticar tres derrotes madridistes a la lliga, i ja ens ha regalat més del doble del que va prometre. Hauriem de fer-li un bon regal*.

Em deixa, però, un sabor agredolç saber que som líders gràcies a les errades rivals més que a les victòries pròpies, i que les nostres alegries ens les donin els rivals més que el nostre propi equip.

Em consolen dues idees. Primer: la tornada d'Eto'o (que lent treient-se el xandal, Déu meu!) , i la pròxima reaparició de Ronaldinho i Messi. Dos: si som líders a pesar de només haver guanyat dos dels darrers nous partits, que passarà quan guanyem tres partits seguits?

Qui no es consola és perquè no vol.
-
* Tot i que deixo al texte la frase que inicialment he escrit referent a Capello, "hauriem de fer-li un bon regal", en realitat penso que fa setmanes que li estem fent regals, perquè si el Barça hagués fet bé els deures, ara estariem a 15 punts del Madrid, i Capello ja fa temps que hauria estat destituit.
Foto: Marca.com

dilluns, de novembre 20, 2006

Goljohnsen

He trigat a reaccionar però...ja m'he despertat. Després d'un 1 a 4 quedaria molt malament si digues que el joc del Barça em va adormir. Així que suposo que deuria ser l'adormidor ritme de narració que tenen els locutors de Digital Plus, Miquel Soler inclòs. Amb narradors així no m'extranya que Andrés Montes s'estigui fent el tio més famòs d'Espanya.

Però vaja...el partit tampoc és que fos per a llençar cohets. Sí, ja sé...1 a 4...i tornem a ser líders. Però no em direu que el Barça va fer una exhibició. Semblava un Ciutat de Palma més que un partit de lliga. Ronaldinho va tornar a estar discretet, i el millor va tornar a ser Andrés Iniesta. Un noi que va tornar fer un partidàs i que, probablement, tornarà a la banqueta la propera jornada.

Les portades d'avui, però se les ha endut Guddjohnsen. Perdò: Goljohnsen. Va fer dos golets i ara tots els periodistes (o la majoria) s'han posat d'acord a dir que ja tenim golejador, que no cal fitxar, etcètera. Com sempre a Can Barça, passem d'un extrem a l'altra.

La setmana passada tots espantats perquè no tenim davanters. Fa dos gols Goljohnsen i un Ezquerro...i ja només falta que algú li digui a l'Eto'o que no cal que forci tant la recuperació.

I la veritat: ni tant preocupant era la cosa fa dos dies ni tant prometedora és ara. Sí Goljohnsen ha fet dos gols, i Ezquerro un. Però segueixo pensant que ni l'un ni l'altre són jugadors per al Barça. I compte! Tant de bó em deixin fatal i facin tres gols cada jornada. Molt em temo que no em deixaran tant malament.

Ja ho vaig dir fa uns dies. Goljohnsen és un bon jugador per a un bon equip. Però, per a mí, no pot ser el punta d'un equip campió. Així ho va entendre Mourinho, per exemple. I entre d'altres coses no pot ser el punta d'un equip campió... perquè no és punta. Encara que ahir fes dos gols.

I també vaig advertir una cosa: no l'anomenem Goljohnsen, que el que avui és un el·logi, demà pot ser la mofa més cruel.

dilluns, de novembre 13, 2006

Saviola

Publica aquesta tarda la web del diari Sport "¡Saviola será baja entre un mes y un mes y medio! ". És curiós la de voltes que dona la vida. Aquest mateix diari que fa unes setmanes titulava en portada, i amb lletres de gran tamany, "Se queda por la pasta", ara es lamenta per la baixa de Saviola, que no podrà tornar-se a vestir de blaugrana fins a finals d'any.

I és que no m'estranya que ara la molts tremolin per la baixa de Saviola. Perquè aquest jugador que segons Txiki Begiristain "no té nivell per a jugar al Barça" (ho va dir el passat estiu) i a qui fa tres anys que el directir tècnic li busca desesperadament equip, resulta que ara és un jugador clau. Com ahir, que ho va ser.

Perquè Saviola ahir va saltar al camp al minut 67, amb empat a un al marcador. I en els només 23 minuts que va estar al camp va fer el següent: 1) va fer la jugada que va provocar l'expulsió de Milito i que va tornar a equilibrar les forces al camp, 2) va provocar la falta al límit de l'àrea que va permetre que Ronaldinho fes el 2 a 1, i 3) va provocar la falta al límit de l'àrea que va permetre que Ronaldinho llencés al travesser aquella pilota que 4) ell mateix es va encarregar de rematar i convertir en el 3 a 1. Abans, fins i tot havia tingut temps de 5) rematar al travesser una pilota. Tot això en 23 minuts. I això només són els fets i dades objectius. Després podem parlar de les impressions subjectives. Crec que Saviola va ser capaç de revolucionar el partit, contribuir a que s'encengués el Camp Nou, dotar de rapidessa i verticalitat a l'atac blaugrana, i portar de corcoll a la defensa del Saragossa. Tot això en 23 minuts. Deu n'hi dó no? Déu n'hi dó per algú que no té nivell per a jugar al Barça!

Després d'això, he sentit que el tècnic Frank Rikjaard ha dit avui que "Saviola és una persona que cau molt bé al Camp Nou". Aquest ha estat el millor elogi que ha rebut Saviola. Que "cau molt bé al Camp Nou". Com venen fent tots els dirigents de Can Barça des de fa mesos, des del president a l'entrenador passant per Director Esportiu, el millor que s'ha dit de Saviola, la seva virtut més destacada és que "cau molt bé al Camp Nou".

Ni Laporta ni Txiki ni Rikjaard volen recordar els 17 gols que, jugant de segon punta, Saviola va marcar a la Lliga 2001-2002. Ni els 13 que va fer a la Lliga 2002-2003. Ni els 14 que va marcar a la lliga 2004-2005, a la primera temporada de tots tres al Camp Nou. Tots tres van condemnar Saviola pel gran pecat del seu representant de, senzillament, voler respectar un contracte firmat. Cap dels tres vol que es recordi la quantitat de milions que s'han gastat les darreres dues temporades en substituts de Saviola, tot i ja tenir al pibito al planter: Larsson, Maxi López (6 milions d'euros de fitxatge), Ezquerro i Guddjohnsen (15 milions d'euros). Cap dels tres vol que es demostri, amb dades a la mà, que Saviola ha marcat amb el Barça més gols que tots els seus substituts.

Maxi López no va fer cap gol a la lliga, ni a la temporada 2004-2005 ni a la 2005-2006.


Larson va fer tres gols a la lliga 2004-2005 (la de la seva lesió) i 10 a la 2005-2006.

Ezquerro va fer dos gols a la temporada 2005-2006. La millor xifra golejadora de tota la seva carrera van ser 11 gols en 32 partits disputats amb l'Athletic de Bilbao la temporada 2004-2005.

Guddjohnsen, de moment, porta dos gols en set partits de lliga aquesta temporada, després d'haver jugat 373 minuts en el que va de lliga. Vaja, la mateixa quantitat de gols que Saviola, que ha jugat 174 minuts.

Són dades que no he vist publicades a cap diari esportiu. Les he hagut de recopil·lar directament de la web de la Liga de Futbol Professional. I és que difícilment veurem a l'Sport o al Mundo Deportivo unes estadístiques tant demolidores que no deixen massa ben parats ni a Rikjaard, ni a Txiki ni a Laporta. És molt difícil reconèixer errades pròpies. El màxim que els hem sentit dir és que "Saviola és molt estimat per l'afició".

No m'extranya. L'afició no és tonta. I sap que Saviola sí serveix per a jugar a aquest Barça, encara que sigui com a segona punta. Per sortir als segons temps. Per veure'l 23 minuts.

Ara Saviola s'ha lesionat, i ho lamenten. Clar. Amb la baixa d'Eto'o ja es parla de la possibilitat d'haver de fitxar al mercat d'hivern. I tremolen. Perquè després de les anteriors experiències, només faltaria que el nouvingut, el que considerin que sí mereix jugar al Barça, torni a presentar uns números pitjors que els del pibito. Perquè, aleshores, ¿com podrien justificar Laporta, Txiki i Rikjaard la marxa del pibito el proper estiu?