Cita

"Por suerte, sólo hay un fín de año cada año".

Frank Rikjaard, entrenador del FC Barcelona. Gener de 2007.

Jornada històrica al Mini

Titula la web del diari Sport "Jornada històrica al Mini". La web del Mundo Deportivo s'expressa en termes similars. I és que el d'avui ha estat memorable. 12.000 barcelonistes, majoritàriament nens i famílies, han gairebé omplert tot el Mini Estadi, i no per veure un partit, sinó simplement un entrenament! És lògic que els mitjans subratllin tant gran notícia. Certament pocs clubs poden presumir d'aplegar 12.000 persones amb un simple entrenament.

A mí, realment, m'hauria agradat anar-hi. Però no per veure com els jugadors saludaven als aficionats. Simplement, per constatar que, efectivament, el Barça estava entrenant. I és que, dotze dies de vacances després, el Barça s'ha tornat a entrenar. Bueno, entrenar-entrenar...ja sabeu: una horeta i mitja amb quatre curses, un parell de rondos i un minipartidet.

La realitat, per tant, és que els 12.000 espectadors que han anat al mini només han pogut veure com s'entrenaven 13 dels 22 jugadors del planter. La resta, o estaven lesionats...o simplement no hi eren. Com Ronaldinho i Deco, que no hi eren.

El primer entrenament de l'equip, desprès de 12 dies de vacances, va ser ahir: uns quants dies desprès de la tornada de tots els equips de primera divisió. Ahir van entrenar onze. Avui han sigut 13, com podeu veure a la foto que s'han fet per al record. 13, però tampoc hi han estat Ronaldinho ni Deco, que es veu que no han tingut temps d'arribar a l'entrenament a l'hora fixada. Rikjaard, és clar, els ha castigat a entrenar-se en solitari per la tarda. Qué cruel.

Evidentment heu notat el tò ironic que estic gastant en aquest post. Però és que em sembla que la cosa està anant una mica massa lluny. Els símptomes de galactització d'aquest equip són ja més que preocupants. Comencen a ser inadmissibles.

Com podeu veure al meu perfil, treballo a una entitat esportiva. Aquests dies de nadal m'he fartat de veure com un munt d'equips de bàsquet aprofitaven les vacances per entrenar-se més que mai. Han aprofitat per fer una mini pre-temporada que els carregués les piles. Per repassar qüestions tàctiques. Millorar gestos tècnics. Evidentment no estic parlant de professionals. Em refereixo a nois i noies que estudien o treballen,i que desprès d'una dura jornada de vuit hores d'estudis o feina, o potser les dues coses alhora, inverteixen dues hores més a entrenar-se. I quan hi ha vacances, més. I ara, més físic que mai. I tot, a canvi de res: gratis, off course.

Avui 12.000 persones han pogut veure com 13 professionals els ensenyaven com no hauria de ser mai l'entrenament d'un equip professional. Un equip professional que va fer una pre-temporada patètica, que ha vingut demostrant un alarmant estat de forma els darrers mesos i que, quan ha arribat el descans nadalenc, ha aprofitat per no fer res.

Molts direu que, amb la saturació de partits que hi havia era convenient carregar piles. Bé: hi ha moltes maneres de carregar piles. Per exemple, fent una pretemporada en alçada durant 10 dies. El que no es pot fer és parar totalment 12 dies a mitja temporada. Ho sap qualsevol persona que hagi fet esport de veritat.

Aprofitant el temps d'aquesta manera no ens haurem d'estranyar que Ronaldinho no sigui capaç de desbordar a un rival, que Deco s'ofegui a les segones parts, o que Thuram es trenqui muscularment quan ha de fer un sprint.

I per diumenge, comencem a creuar els dits, perquè Schuster fa varios dies que porta preparant el partit conciençudament, tant des del punt de vista tàctic, com físic i psicològic, mentre els nostres atenen compromisos publicitaris. Esperem que la jornada històrica del Mini no hagi contribuit a que es faci realitat una jornada històrica al Coliseo.

Foto: www.fcbarcelona.com

15 dies sense futbol !!!

Arriba el Nadal i els futboleros ens quedem sense futbol. Fins després de reis no tornarem a gaudir del nostre passatemps favorit. 15 dies sense futbol!

La primera reacció és d'incertessa. Què farem els caps de setmana? De què discutirem al bar? De què escriurem al blog?

Analitzo la situació amb calma (és un tema preocupant, que m'obliga a una profunda reflexió), i veig les coses d'una altra manera.

El Barça va jugar el seu primer partit oficial d'aquesta temporada el 17 d'agost (Supercopa d'Espanya contra l'Espanyol). En quatre mesos, 120 dies, ha disputat 29 partits oficials corresponents a 8 competicions diferents. Lliga, Champions, Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa, Copa Catalunya (final corresponent a la temporada anterior), Copa del Rei, Mundial de Clubs i Joam Gamper. Un promig d'un partit cada 4,13 dies. 15 partits els ha disputat al CampNou, i 14 fora de casa, a llocs tant dispars com Mónaco, Madrid, Londres, Sofia, Bilbao, La Corunya o Yokohama.

A més, els jugadors internacionals han tingut altres compromissos. Espanya, per exemple, ha disputat quatre partits en aquests quatre mesos: tres oficials (amb desplaçaments a Irlanda del Nord i Suècia) i un amistós.

Això significa que un titular del Barça internacional amb Espanya, com Puyol per exemple, ha tingut 33 compromissos futbolístics en 120 dies: un partit cada 3,6 dies de promig.

I tot això, ho han hagut de jugar desprès d'un estiu de mundial que es va disputar només acabar la temporada anterior, amb pocs dies de descans, i amb una pretemporada deficient en la que va haver poc temps de fer una bona posada a punt per culpa de la gira asiàtica.

No és d'estranyar que, en aquests quatre primers mesos de temporada, les lesions dels futbolistes hagin estat constants. Més de 15 trencaments de lligaments creuats del genoll a la primera divisió espanyola. Tots els equips han patit els efectes de la plaga. Rikjaard ha vist com se li trencaven, un darrera l'altre, jugadors com Eto'o, Messi, Saviola, Edmilson, Zambrotta, Thuram...i això per citar només els afectats per les lesions més greus. Si afegim els que han patit sobrecàrreges, contractures musculars, etc...pràcticament hauriem de citar tota la plantilla.

El ritme d'aquests propers mesos, però, només ha estat un aperitiu comparat amb el què ens espera. Quan retorni el futbol, al Barça li espera jugar la fredolera de 7 partits en 20 dies, entre el 7 i el 27 de gener, només entre Lliga i Copa del Rei. Un promig de partit cada 2,85 dies.

El pobre Rikjaard, veient el brutal calendari que tenia l'equip, va intentar dosificar l'esforç dels jugadors implantant rotacions des de principi de temporada. I va ser criticat per tota mena d'aficionats, periodistes i opinadors. Tot i així es van anar trencant els jugadors. I els que han tingut la sort de no lesionar-se i disputar gairebé tots els partits, com Ronaldinho, han vist premiat el seu esforç amb constants crítiques per no rendir sempre el màxim, tot i que en només quatre mesos hagi batut ja tots els seus registres personals, havent fet 16 gols: dotze gols a la lliga, dos a la Champions, un al Mundial de Clubs, i un al Gamper.

I és que l'exigència dels aficionats és insaciable. Tots volem sempre veure els nostres equips al màxim; guanyant i, a més, jugant bé. És just? És possible aconseguir-ho amb aquests calendaris?
Analitzant a fons el tema, la idea d'estar quinze dies sense futbol gairebé em sembla fantàstica. Donarà temps a que els jugadors descansin, es recuperin de lesions, i que tots els que formem part de l'entorn (aficionats, periodistes, directius...) tinguem temps per agafar la distància necessària que ens permeti reflexionar des d'una certa perspectiva.

Estaría bé que els responsables dels clubs i de les competicions també aprofitessin per a reflexionar. I que arribessin a la conclusió de que no es pot mantenir aquest ritme. Ni tant sols pot fer-ho un equip com el Barça, que té una de les millors plantilles del món. ¿De que serveix jugar tants partits si, per culpa de la sobrecàrrega, el cansament i les lesions els artistes no poden rendir al seu màxim nivell? ¿No ens estarem carregant el circ per culpa de voler-lo exprèmer massa?

Imaginem-nos un teatre que, per voler recaptar el màxim, programes tres sessions diàries. ¿No creieu que els actors acabarien rendint menys i, a la llarga, acabarien carregant-se l'espectacle?

És cert que hi ha lesions imprevisibles. Però també és cert que unes altres són evitables. I que amb un calendari coherent hi haurien menys lesions, els jugadors estarien més en forma, i veuriem, tots, millors espectacles.

Creieu que els aficionats del Getafe estaran realment contents que el Barça els visiti sense Ronaldinho, Deco, Eto'o i Messi? Creieu que els aficionats compraran aquest partit per pay per view igual que si poguessin jugar els quatre cracs?

Jo, per molt culé i futbolero que sigui, preferiria veure al Barça cada set o deu dies, i no cada tres, però veure'l bé. Amb uns jugadors descansats, i un equip realment preparat per rendir al màxim nivell.

Però perquè això sigui possible, el primer seria una seriosa (i traumàtica per alguns) reorganització de totes les competicions, que inclogués una reducció dels equips participants. És preferible amputar per seguir vivint que morir sencer.

Per què no es digui que critico sense proposar, als propers articles seguiré tractant aquest tema, i proposaré com sería, per a mí, una utòpica temporada ideal.

Mentrestant, alegrem-nos de tenir 15 dies sense futbol!!!