Impressionant

Impressionant el partit de futbol que hem pogut veure avui...a Old Trafford. El Teatre dels Somnis ha fet honor al seu apelatiu acollint un apassionant partit d'anada de les semifinals de la Champions entre el Manchester United i l'AC Milan. Dos autèntics colossos, i ferms candidats al títol, que han protagonitzat una descàrrega elèctrica de futbol difícil de descriure. Quins dos equipassos, quin ambientàs, quins jugadorassos, quina tensió...quin futbol. Una dada ho diu tot: entre els dos equips han fet 37!!! xuts a porta: 22 el United, 15 el Milan.

Al final, 3 a 2 per a un United que, en una segona part plena de fé i empenta, ha acabat doblegant un Milan que a la primera part havia posat bocaball Old Trafford gràcies a un gran Kaká (quin peaso jugador), autor dels dos gols milanesos (el segon, sensacional). Impressionant.

I mentrestant...
Que cruel era avui fer zàpping i veure com el dia que Europa es mira l'espectacle de les semis, l'encara campió feia una paxanga a Egipte, en base a uns suposats interessos de màrqueting només propis dels millors galàctics.

Ara que l'equip està justíssim de forces, que estem al moment crucial de la temporada...al club no se li acudeix res més que anar de bolos a Egipte. Trenta minuts del Camp Nou a l'aeroport, dues hores d'espera a El Prat, quatre hores de vol, arribada a Egipte, excursió a les piràmides, fotos, entrevistes, firmes d'autògrafs, paxanga...a passar per caixa, i au, set hores més de viatges entre autocar, avió i autocar fins que els jugadors tornin a l'aparcament del Camp Nou a les tantes de la matinada. Tot, per dos milions d'euros.

Dos milions que, suposo, ajudaran a alleugerir la consciència de Laporta, a qui imagino incòmode pel fet que el nostre compromés i solidari Barça, amb el logo d'Unicef a les samarretes, hagi anat a cobrar i a fer el joc als polítics locals a un dels paisos on la democràcia, la justícia social i les llibertats brillen més per la seva absència...

Impressionant...

PD: Hem guanyat 0-4 al Al-Alhy. És el campió d'Àfrica. Suposo que hem d'estar orgullosos...

Jornada històrica al Mini

Titula la web del diari Sport "Jornada històrica al Mini". La web del Mundo Deportivo s'expressa en termes similars. I és que el d'avui ha estat memorable. 12.000 barcelonistes, majoritàriament nens i famílies, han gairebé omplert tot el Mini Estadi, i no per veure un partit, sinó simplement un entrenament! És lògic que els mitjans subratllin tant gran notícia. Certament pocs clubs poden presumir d'aplegar 12.000 persones amb un simple entrenament.

A mí, realment, m'hauria agradat anar-hi. Però no per veure com els jugadors saludaven als aficionats. Simplement, per constatar que, efectivament, el Barça estava entrenant. I és que, dotze dies de vacances després, el Barça s'ha tornat a entrenar. Bueno, entrenar-entrenar...ja sabeu: una horeta i mitja amb quatre curses, un parell de rondos i un minipartidet.

La realitat, per tant, és que els 12.000 espectadors que han anat al mini només han pogut veure com s'entrenaven 13 dels 22 jugadors del planter. La resta, o estaven lesionats...o simplement no hi eren. Com Ronaldinho i Deco, que no hi eren.

El primer entrenament de l'equip, desprès de 12 dies de vacances, va ser ahir: uns quants dies desprès de la tornada de tots els equips de primera divisió. Ahir van entrenar onze. Avui han sigut 13, com podeu veure a la foto que s'han fet per al record. 13, però tampoc hi han estat Ronaldinho ni Deco, que es veu que no han tingut temps d'arribar a l'entrenament a l'hora fixada. Rikjaard, és clar, els ha castigat a entrenar-se en solitari per la tarda. Qué cruel.

Evidentment heu notat el tò ironic que estic gastant en aquest post. Però és que em sembla que la cosa està anant una mica massa lluny. Els símptomes de galactització d'aquest equip són ja més que preocupants. Comencen a ser inadmissibles.

Com podeu veure al meu perfil, treballo a una entitat esportiva. Aquests dies de nadal m'he fartat de veure com un munt d'equips de bàsquet aprofitaven les vacances per entrenar-se més que mai. Han aprofitat per fer una mini pre-temporada que els carregués les piles. Per repassar qüestions tàctiques. Millorar gestos tècnics. Evidentment no estic parlant de professionals. Em refereixo a nois i noies que estudien o treballen,i que desprès d'una dura jornada de vuit hores d'estudis o feina, o potser les dues coses alhora, inverteixen dues hores més a entrenar-se. I quan hi ha vacances, més. I ara, més físic que mai. I tot, a canvi de res: gratis, off course.

Avui 12.000 persones han pogut veure com 13 professionals els ensenyaven com no hauria de ser mai l'entrenament d'un equip professional. Un equip professional que va fer una pre-temporada patètica, que ha vingut demostrant un alarmant estat de forma els darrers mesos i que, quan ha arribat el descans nadalenc, ha aprofitat per no fer res.

Molts direu que, amb la saturació de partits que hi havia era convenient carregar piles. Bé: hi ha moltes maneres de carregar piles. Per exemple, fent una pretemporada en alçada durant 10 dies. El que no es pot fer és parar totalment 12 dies a mitja temporada. Ho sap qualsevol persona que hagi fet esport de veritat.

Aprofitant el temps d'aquesta manera no ens haurem d'estranyar que Ronaldinho no sigui capaç de desbordar a un rival, que Deco s'ofegui a les segones parts, o que Thuram es trenqui muscularment quan ha de fer un sprint.

I per diumenge, comencem a creuar els dits, perquè Schuster fa varios dies que porta preparant el partit conciençudament, tant des del punt de vista tàctic, com físic i psicològic, mentre els nostres atenen compromisos publicitaris. Esperem que la jornada històrica del Mini no hagi contribuit a que es faci realitat una jornada històrica al Coliseo.

Foto: www.fcbarcelona.com