Jornada històrica al Mini

Titula la web del diari Sport "Jornada històrica al Mini". La web del Mundo Deportivo s'expressa en termes similars. I és que el d'avui ha estat memorable. 12.000 barcelonistes, majoritàriament nens i famílies, han gairebé omplert tot el Mini Estadi, i no per veure un partit, sinó simplement un entrenament! És lògic que els mitjans subratllin tant gran notícia. Certament pocs clubs poden presumir d'aplegar 12.000 persones amb un simple entrenament.

A mí, realment, m'hauria agradat anar-hi. Però no per veure com els jugadors saludaven als aficionats. Simplement, per constatar que, efectivament, el Barça estava entrenant. I és que, dotze dies de vacances després, el Barça s'ha tornat a entrenar. Bueno, entrenar-entrenar...ja sabeu: una horeta i mitja amb quatre curses, un parell de rondos i un minipartidet.

La realitat, per tant, és que els 12.000 espectadors que han anat al mini només han pogut veure com s'entrenaven 13 dels 22 jugadors del planter. La resta, o estaven lesionats...o simplement no hi eren. Com Ronaldinho i Deco, que no hi eren.

El primer entrenament de l'equip, desprès de 12 dies de vacances, va ser ahir: uns quants dies desprès de la tornada de tots els equips de primera divisió. Ahir van entrenar onze. Avui han sigut 13, com podeu veure a la foto que s'han fet per al record. 13, però tampoc hi han estat Ronaldinho ni Deco, que es veu que no han tingut temps d'arribar a l'entrenament a l'hora fixada. Rikjaard, és clar, els ha castigat a entrenar-se en solitari per la tarda. Qué cruel.

Evidentment heu notat el tò ironic que estic gastant en aquest post. Però és que em sembla que la cosa està anant una mica massa lluny. Els símptomes de galactització d'aquest equip són ja més que preocupants. Comencen a ser inadmissibles.

Com podeu veure al meu perfil, treballo a una entitat esportiva. Aquests dies de nadal m'he fartat de veure com un munt d'equips de bàsquet aprofitaven les vacances per entrenar-se més que mai. Han aprofitat per fer una mini pre-temporada que els carregués les piles. Per repassar qüestions tàctiques. Millorar gestos tècnics. Evidentment no estic parlant de professionals. Em refereixo a nois i noies que estudien o treballen,i que desprès d'una dura jornada de vuit hores d'estudis o feina, o potser les dues coses alhora, inverteixen dues hores més a entrenar-se. I quan hi ha vacances, més. I ara, més físic que mai. I tot, a canvi de res: gratis, off course.

Avui 12.000 persones han pogut veure com 13 professionals els ensenyaven com no hauria de ser mai l'entrenament d'un equip professional. Un equip professional que va fer una pre-temporada patètica, que ha vingut demostrant un alarmant estat de forma els darrers mesos i que, quan ha arribat el descans nadalenc, ha aprofitat per no fer res.

Molts direu que, amb la saturació de partits que hi havia era convenient carregar piles. Bé: hi ha moltes maneres de carregar piles. Per exemple, fent una pretemporada en alçada durant 10 dies. El que no es pot fer és parar totalment 12 dies a mitja temporada. Ho sap qualsevol persona que hagi fet esport de veritat.

Aprofitant el temps d'aquesta manera no ens haurem d'estranyar que Ronaldinho no sigui capaç de desbordar a un rival, que Deco s'ofegui a les segones parts, o que Thuram es trenqui muscularment quan ha de fer un sprint.

I per diumenge, comencem a creuar els dits, perquè Schuster fa varios dies que porta preparant el partit conciençudament, tant des del punt de vista tàctic, com físic i psicològic, mentre els nostres atenen compromisos publicitaris. Esperem que la jornada històrica del Mini no hagi contribuit a que es faci realitat una jornada històrica al Coliseo.

Foto: www.fcbarcelona.com

Per Reis, Barça

Dies de reis. Centres comercials plens, carrers col·lapsats, un munt de regals a comprar, i la casa per escombrar...Agobi. Volem ser originals, i no sabem que regalar. Per això, amics patidors, vinc en la vostra ajuda. Com a bons culers, potser voleu regalar alguna cosa del Barça, però voleu evitar els preus abusius de la botiga ofcial del Barça, i us resistiu a regalar la típica samarreta que venen a les botigues de souvenirs. A més, suposo que trobeu horteres les copes i els rellotges amb l'escut del vostre club. Si voleu ser originals i evitar les aglomeracions dels centres comercials, la solució és molt senzilla. La teniu davant vostre: internet.

La xarxa posa al vostre abast un munt de possibilitats per a tots els gustos i preus. Només cal que tingueu paciència per buscar en diferents webs, i estar disposats, en alguns casos, a pujar. No les escales, a "pujar" en una subasta...(sí, ho sé...com a acudit és millorable...).

De webs n'hi ha moltes, de manera que podeu evitar directament l'oficial del Barça. Us recomano, com no, l'ebay.es, on trobareu els millors xollos. Tot i així, l'oferta pot variar molt d'un dia a l'altra, i cal anar fent visites diversos dies fins trobar el què busquem.

Todocoleccion.net és el portal ideal per a col·leccionistes. Trobareu tot el què us pogueu imaginar i més. Hi ha autèntiques joies, i moltes tenen un preu fixe, exent de subasta. A més, els venedors solen ser col·leccionistes professionals amb una gran fiabilitat. Per buscar coses relacionades amb l'esport, aneu directament a l'apartat "Feria del Coleccionismo deportivo".

I si el què us agraden son els DVD's de futbol, la vostra web és www.coleccionafutbol.com. Podreu comprar a molt bon preu tots els partits de futbol que us pogueu imaginar. Des de la final de Basilea fins a la de París passant per les de Berna, Wembley o Atenes. Tenen fins i tot, per 6,95 euros, la final de la Copa d'Europa de la temporada 60-61 que vam perdre contra el Benfica, el 0-5 al Bernabeu, o el 5-0 que el Milan de Rikjaard li va fotre al Madrid, i que potser un bon regal pel sogre, si és madridista.

Per donar-vos algunes idees concretes, us relaciono algun dels articles que he trobat navegant una estoneta per la xarxa. Segur que n'hi ha de millors, però amb aquests no quedarieu malament amb cap bon patidor. I si al vostre voltant no veieu ningú més malalt de Barça que vosaltres mateixos, sempre teniu una solució: fer-vos un homenatge a vosaltres mateixos. Bons Reis a tots!!!




Autèntica samarreta Meyba del Barça dels anys 80. L'autèntica que van portar Schuster, Maradona, Koeman, Stoichkov...vista per 80 euros a www.ebay.es.



La samarreta de la final de Wembley, l'autèntica Meyba color taronja, i a més, firmada per tots els jugadors del Dream Team. Una joia per als col·leccionistes. Vista per 2.656,58 euros a www.ebay.es.




Carnet autèntic i oficial de Michael Laudrup, que l'acreditava com a jugador del Barça l'any 1991. Vist per 250 euros a www.ebay.es.




Gayumbos del Barça. Imprescindibles al fons d'armari de tot bon culé, ideals per a les nits màgiques. Vist per 7,95 euros a www.ebay.es. (vigileu que siguin nous).




Disc de vinil de 45rpm amb l'Himne del Barça cantat pels jugadors campions de lliga de la temporada 73-74, amb Cruyff inclòs. El disc, a més, està firmat pels jugadors. Vist per només 15 euros a www.ebay.es.



Bandera de drap del Barça dels anys 60. De les que ja no es troben. Vista a www.ebay.es, per 24 euros.



Autèntic i original exemplar del primer número del Diari Sport, la biblia de tot cué, corresponent al 1979. Per 10 euros a www.ebay.es.



Autèntica entrada original del dia de la inauguració del Camp Nou, el 24 de setembre de 1957. Vista per 1.250 euros a www.allcollection.com, i per només 30 euros a www.ebay.es.



Foto de Maradona i Julio Alberto en el partit "Drogas No". Vista a www.ebay.es per 10 euros. Sense comentaris.



Samarreta retro de la selecció holandesa dels anys 70, de Johan Cruyff. Per només 19 euros a www.ebay.es.



Autèntica entrada de la final de Basilea, Recopa del 79. La primera gran nit de glòria europea del barcelonisme. A Ebay per 25 euros.




Número 1 de la mítica sèrie de còmics d'Eric Castel: el millor jugador que mai ha vestit la samarreta del Barça. A ebay, per 7 euros.



Uns caganers del Barça també poden ser un bon regal, tal i com suggereix el nostre lector enblanciblau. Clar que sí, el sentit de l'humor no s'ha de perdre mai. A aquests també els podeu trobar a l'ebay a bon preu. I com que (com em fa reflexionar enblanciblau), segur que tots tenim amics i familiars pericos, penseu que per a ells també podeu trobar a internet peces originals i valuoses per a regalar, sempre de bon rotllo, és clar. Aquestes dates són per estrèter vincles i superar les rivalitats esportives. A més, com diu la dita, "pericos o culés, els catalans els primers". Tot i que no n'hi ha tanta varietat, el cert és que als amics pericos també els podeu comprar llibres, samarretes, rellotges, o entrades històriques de grans nits europees.

Podrà fer alguna cosa Laporta?

Des que va arribar a la presidència del Barça al juny del 2003, Joan Laporta ha mostrat sempre un gran afany per ser a prop dels grans nuclis de poder esportiu i social. A prop dels que manen.

Lluny de tancar-se al seu despatx del Camp Nou, Laporta ha fet quilòmetres i quilòmetres viatjant. Tant per seguir a l'equip (de futbol) com per reunir-se amb els màxims mandataris de l’esport espanyol, europeu i mundial en general, i del futbol en particular. Laporta ha volgut participar activament en la pressa de decisions de les institucions esportives, com va fer Josep Lluís Núñez en els seus primers anys presidencials, partint de la ferma (i lamentable) convicció de que els resultats esportius comencen per aconseguir-se als despatxos.

I la veritat és que, en aquests tres anys, no li ha anat gens malament, ni al Barça, ni a Laporta.

El Barça, ja sabeu: dues lligues i una Champions. Dues lligues i una Champions aconseguides gràcies al grandíssim futbol practicat per un autèntic equipàs. Evidentment. Però també (ho hem de reconèixer) gracies a haver tingut una miqueta la “sort dels campions”. I com podeu imaginar, quan em refereixo a la sort dels campions també em refereixo, també, al fet que la Federació Espanyola de Futbol decidís finament “perdonar” el tancament del Camp Nou, a que en més d’un (i de dos) partit de la Lliga espanyola molts rivals i mitjans parlessin d’un cert favor arbitral al Barça, a que al minut 20 de la final de París a l’Arsenal li expulsessin el porter...En definitiva, la sort dels campions...

Ara mateix només em ve a la memòria un capítol d’autèntica mala sort en aquests tres anys: aquella expulsió de Ronaldinho en el partit de Copa del Rei al Camp Nou que ens va impedir remontar l’eliminatòria en front el Saragossa. Potser tinc mala memòria (ajudeu-me a recordar altres episodis si us plau), però la veritat és que ara mateix només recordo un capítol d’autèntica mala sort. I em sembla un fet molt destacable perquè abans (o es que no ho recordeu?), viviem sis episodis de mala sort per temporada.

A nivell personal, tampoc li ha anat malament a Laporta. Dels despatxos esportius va arribar també la decissió de no inhabilitar-lo. I és que, com deia, a més de tenir un molt bon equip al camp, Laporta s’ha mogut bé als despatxos. Com a mínim, coincidirem en què s’ha mogut.

Laporta va mostrar des del principi les mateixes ganes que el primer Núñez de contribuir a millorar les coses al món del futbol. A les seves ganes, i a la força (evidentment) que li dóna ser el president del Barça, Laporta hi afegeix altres valors personals. És jove (generació powerpoint) en un món dominat per seixenters, està preparat (sobretot en un aspecte tant bàsic a les relacions internacionals com dominar l'anglès), té bona presència, sap parlar, sap mirar als ulls de l'interlocutor, és afable en el tracte curt i té el grau suficient de cinisme i falsedat com per a saber portar-se bé amb gairebé tothom. Tot això explica que Laporta (a diferència de Joan Gaspart, per exemple) tingui un baix índex de rebuig entre els dirigents rivals. Ràpidament es va entendre amb el president de la Real Federación Española de Futbol, Ángel María Villar, amb qui sembla tenir una excel·lent relació. I ràpidament va començar a treure el cap als organismes internacionals: tant al G-14 com a la UEFA i a la FIFA. No em cap dubte que, a nivell internacional, també va el va ajudar tenir la propaganda a favor d’un personatge tant infuent com Johan Cruyff, a qui Laporta mai porta la contrària.

Així, fa un temps que Laporta va ser convidat a formar part de la comissió de finances de la FIFA. Després va ser anomenat vicepresident de la European Club Forum, que aglutina a a més de cent clubs europeus. Finalment, el president de la FIFA, Joseph Blatter, l’ha anomenat aquesta setmana President de la Comissió de Competicions de la FIFA, que fins ara dirigia el president del Milan Adriano Galliani (condemnat a Itàlia per adulterar les competicions, quina ironía!).

És curiós que Blatter hagi anunciat el nou càrrec de Laporta just dos dies després que tota Catalunya clamés per l’arbitratge del partit Barça-Chelsea. Un bon cop d’efecte.

Ara, però, arriba l’hora de la veritat per a Laporta. Perquè aquest sí que és un càrrec des del que (si de veritat funcionen les institucions esportives) es poden fer moltes coses. La comissió de competicions de la FIFA és l’encarregada d’estudiar i organitzar correctament el calendari internacional de competicions de futbol. És la comissió des de la que es pot proposar un calendari mundial únic de competicions de seleccions. És a dir, que no es celebri al mes de gener una Copa d’Àfrica que ens privi un mes i mig d’Eto’o, com va succeir fa un any. És la comissió que ha de posar ordre en el calendari dels partits amistossos i oficials de les seleccions. És la comissió des de la que s’hauria de liderar la reducció del nombre d’equips participants en competicions oficials, per tal de reduir el nombre de partits (començant per la Lliga espanyola). És la comissió, en definitiva, que hauria d’harmonitzar un calendari que, lluny de sotmetre’s als dictats de les televisions i els espònsors, primés l’interés dels clubs i dels dels jugadors.

Perquè, ¿de qué serveix poder veure tants partits per la tele si després veiem un mundial paupèrrim i els grans jugadors, amb més de 70 partits a les cames, arrosseguen un estat de forma lamentable?

Ara Laporta té la paraula. Després de tants anys sentint-lo queixar-se, ara té la verdadera oportunitat de fer coses perquè canvii alguna cosa al futbol mundial. I esperem que les faci. I que entengui que la millor manera de servir al Barça no és guanyar-nos el favor de cap comité arbitral, sinó reduir el nombre de partits. Perquè si Eto’o, Ronaldinho i companyia estan en plena forma, no hi ha àrbitre que ens pari.