Saviola

Publica aquesta tarda la web del diari Sport "¡Saviola será baja entre un mes y un mes y medio! ". És curiós la de voltes que dona la vida. Aquest mateix diari que fa unes setmanes titulava en portada, i amb lletres de gran tamany, "Se queda por la pasta", ara es lamenta per la baixa de Saviola, que no podrà tornar-se a vestir de blaugrana fins a finals d'any.

I és que no m'estranya que ara la molts tremolin per la baixa de Saviola. Perquè aquest jugador que segons Txiki Begiristain "no té nivell per a jugar al Barça" (ho va dir el passat estiu) i a qui fa tres anys que el directir tècnic li busca desesperadament equip, resulta que ara és un jugador clau. Com ahir, que ho va ser.

Perquè Saviola ahir va saltar al camp al minut 67, amb empat a un al marcador. I en els només 23 minuts que va estar al camp va fer el següent: 1) va fer la jugada que va provocar l'expulsió de Milito i que va tornar a equilibrar les forces al camp, 2) va provocar la falta al límit de l'àrea que va permetre que Ronaldinho fes el 2 a 1, i 3) va provocar la falta al límit de l'àrea que va permetre que Ronaldinho llencés al travesser aquella pilota que 4) ell mateix es va encarregar de rematar i convertir en el 3 a 1. Abans, fins i tot havia tingut temps de 5) rematar al travesser una pilota. Tot això en 23 minuts. I això només són els fets i dades objectius. Després podem parlar de les impressions subjectives. Crec que Saviola va ser capaç de revolucionar el partit, contribuir a que s'encengués el Camp Nou, dotar de rapidessa i verticalitat a l'atac blaugrana, i portar de corcoll a la defensa del Saragossa. Tot això en 23 minuts. Deu n'hi dó no? Déu n'hi dó per algú que no té nivell per a jugar al Barça!

Després d'això, he sentit que el tècnic Frank Rikjaard ha dit avui que "Saviola és una persona que cau molt bé al Camp Nou". Aquest ha estat el millor elogi que ha rebut Saviola. Que "cau molt bé al Camp Nou". Com venen fent tots els dirigents de Can Barça des de fa mesos, des del president a l'entrenador passant per Director Esportiu, el millor que s'ha dit de Saviola, la seva virtut més destacada és que "cau molt bé al Camp Nou".

Ni Laporta ni Txiki ni Rikjaard volen recordar els 17 gols que, jugant de segon punta, Saviola va marcar a la Lliga 2001-2002. Ni els 13 que va fer a la Lliga 2002-2003. Ni els 14 que va marcar a la lliga 2004-2005, a la primera temporada de tots tres al Camp Nou. Tots tres van condemnar Saviola pel gran pecat del seu representant de, senzillament, voler respectar un contracte firmat. Cap dels tres vol que es recordi la quantitat de milions que s'han gastat les darreres dues temporades en substituts de Saviola, tot i ja tenir al pibito al planter: Larsson, Maxi López (6 milions d'euros de fitxatge), Ezquerro i Guddjohnsen (15 milions d'euros). Cap dels tres vol que es demostri, amb dades a la mà, que Saviola ha marcat amb el Barça més gols que tots els seus substituts.

Maxi López no va fer cap gol a la lliga, ni a la temporada 2004-2005 ni a la 2005-2006.

Larson va fer tres gols a la lliga 2004-2005 (la de la seva lesió) i 10 a la 2005-2006.

Ezquerro va fer dos gols a la temporada 2005-2006. La millor xifra golejadora de tota la seva carrera van ser 11 gols en 32 partits disputats amb l'Athletic de Bilbao la temporada 2004-2005.

Guddjohnsen, de moment, porta dos gols en set partits de lliga aquesta temporada, després d'haver jugat 373 minuts en el que va de lliga. Vaja, la mateixa quantitat de gols que Saviola, que ha jugat 174 minuts.

Són dades que no he vist publicades a cap diari esportiu. Les he hagut de recopil·lar directament de la web de la Liga de Futbol Professional. I és que difícilment veurem a l'Sport o al Mundo Deportivo unes estadístiques tant demolidores que no deixen massa ben parats ni a Rikjaard, ni a Txiki ni a Laporta. És molt difícil reconèixer errades pròpies. El màxim que els hem sentit dir és que "Saviola és molt estimat per l'afició".

No m'extranya. L'afició no és tonta. I sap que Saviola sí serveix per a jugar a aquest Barça, encara que sigui com a segona punta. Per sortir als segons temps. Per veure'l 23 minuts.

Ara Saviola s'ha lesionat, i ho lamenten. Clar. Amb la baixa d'Eto'o ja es parla de la possibilitat d'haver de fitxar al mercat d'hivern. I tremolen. Perquè després de les anteriors experiències, només faltaria que el nouvingut, el que considerin que sí mereix jugar al Barça, torni a presentar uns números pitjors que els del pibito. Perquè, aleshores, ¿com podrien justificar Laporta, Txiki i Rikjaard la marxa del pibito el proper estiu?

El 10

El 10 ha tornat. I ho ha fet al partit 10. 10 partits de lliga, 7 guanyats, 2 empatats i 1 perdut: 23 punts...i de nou líders. Avui el Barça ha recuperat el liderat que, com vaig dir, vam començar a recuperar la setmana passada, quan vaig anunciar que havia vist signes positius. I efectivament, s'han confirmat.

3 a 1 al Camp Nou davant un Saragossa que arribava quart a la lliga i que, juntament amb el Sevilla, és un dels equips que millor futbol estan jugant aquesta temporada. Un Saragossa que ha estat el gran madecap de Rikjaard les darreres temporades, i que es presentava al Camp Nou amb un equipàs plé de grans jugadors (mitja selecció argentina: Gabi Milito, Aimar, D'Alessandro, Diego Milito...) i un entrenador, Víctor Fernandez, amb bon gust futbolístic.

El partit prometia, i no ha defraudat. 3 a 1, amb dos gols de Ronaldinho i un de Saviola.

Confirmant els signes positius vistos la setmana passada, he vist un Barça concentrat, tensionat, seriòs i, avui, a més, fluid en atac al primer temps. Encara queden alguns detallets. Com el monumental despiste de Márquez i Valdés que han permés que Milito adelantés al Saragossa al minut 15, el primer cop que els maños trepitjaven l'àrea blaugrana. A part d'això, el Barça m'ha agradat, tenint en compte d'on venim, l'estat de forma dels jugadors, i l'equip que teniem davant.

I sobretot, per fí, al partit 10, m'ha agradat el 10. I com m'ha agradat! Ronaldinho ha estat immens. A pesar del ja habitual ferri marcatge dels rivals, no s'ha amagat. Ha donat la cara. I especialment després de la lesió de Messi (compte! dos mesos de baixa) s'ha posat l'equip a l'esquena. Ha estat omnipresent. També ha perdut algunes pilotes, i en alguna ocasió ha pecat d'aguantar massa la pilota, un vici del què ha abusat en aquest inici de temporada i que sortosament va a menys. Però sobretot, m'ha agradat la seva sensació de presència constant. Si a això afegim que ha fet dos gols, un d'ells un golàs, ja és l'hòstia. Avui ha decidit Ronaldinho. Avui l'equip el necessitava, i avui sí que ha aparegut. Al Ronaldinho d'avui el vull sempre al Barça, i no el vendria ni per l'import de la seva clausula. Al d'avui he dit. Perquè el d'avui, el del partit 10, sí que ha estat un jugador 10. El 10.