La mateixa pedra...

Getafe 2-Barça 0.

A ells no els dona la gana jugar. A mi no em dona la gana escriure.

PD: Avui ja no he perdut 12 euros. Ja no em tornen a enganyar.

¿De dónde es el árbitro?

Roda de premsa posterior a la (nova) derrota del Madrid-Federer en front del Sevilla:

-Schuster: ¿De dónde era el árbitro?
-Periodista: Catalán
-Schuster: Entonces no tengo nada más que decir.

S'ha de reconèixer que el cabronas del Schuster és un geni. Sempre ho ha sigut (de geni, i de cabronàs). Té una fina mala llet amb la que és capaç, sense immutar-se, des de la més absoluta tranquil·litat, de treure molta gent de les seves caselles.

No seré jo qui defensi les declaracions de Schuster. Em semblen lamantables i sancionables. Però també penso que, en realitat, no se les creu ni ell. Em costa molt de creure que de veritat se les cregui.

D'entrada, podria dir que sembla mentida que algú com Schuster, que ha viscut 10 anys a Catalunya (vuit com a jugador del Barça, i posteriorment dos a l'era Gaspart com a "assessor" tècnic amb sou del club), que té fills catalans i encara és Soci del Barça, digui amb sinceritat una burrada com aquesta. No crec que de veritat s'ho cregui. Podriem dir que si s'ho creu és que és més que un desagraït: és una mala persona, a més d'un cabronàs. Però prefereixo dir que, si s'ho creu, és bàsicament un ignorant. Ignorant perquè, tot i els anys viscuts a Catalunya, Schuster encara no sap que el segon equip amb més seguidors a Catalunya (i això és pura estadística) és el Real Madrid. I que Catalunya és la segona comunitat del món on el Madrid té més penyes. ¿És que el català Álvarez Izquierdo (que, pels cognoms, no sembla tenir besavis de Ripoll), que va ajudar el Madrid descaradament en el seu enfrontament contra l'Almeria, no podria ser "merengue"?

Però no. Tampoc crec que sigui ignorant. Ni tonto. Més aviat crec que està sobrepassat per la pressió de la seva primera banqueta gran. I com creu conèixer com ningú el negoci del futbol, la premsa de Barcelona i de Madrid, la rivalitat entre les dues aficions, etcètera...ha tingut l'habilitat de desviar tota l'atenció mediàtica cap a les seves paraules.

Schuster, com feien Clemente i Cruyff, utilitza els mitjans de comunicació per desviar l'atenció de les coses. Ja ho feia quan era jugador. Juga amb els periodistes i aquests sembla que no s'enterin.
Ara, com a entrenador, intentar treure-li la pressió als jugadors, i fins i tot treure-se-la a ell mateix des d'un punt de vista esportiu. Ha aconseguit que durant dos dies tothom parli de les seves declaracions i no de la seva tàctica. De les seves paraules i no de la derrota (la segona derrota en tres partits, tot i que l'1-5 a Valencia va semblar eclipsar-ho tot). Tothom parla de les seves rodes de premsa, ningú de la seva capacitat com a entrenador. Mentre es parla de la seva aCtitut, ningú parla de les seva aPtitut.

Tot i així, no crec que Schuster vagi pel bon camí amb aquesta manera de fer. Bàsicament, perquè no té necessitat de desviar cap atenció. L'equip va líder, fa gols, juga millor que l'any passat, i té el vestidor en calma. No té necessitat de desviar l'atenció. Hauria d'aprofitar les rodes de premsa perquè brillés la seva aPtitut, no la seva actitut. Però no. Ell mateix crea incendis innecesaris. I si segueix així acabarà barallat amb tota la premsa madrilenya, a la que fustiga a les rodes de premsa, amb mig Madrid...i havent-se tancat les portes a un hipotètic futur retorn a Catalunya.

Les seves declaracions són tant deplorables que es condemnen per sí soles. És d'aquell tipus de menyspreu que menysprea a l'emisor, no al destinatari.

Els propis mitjans madrilenys les han censurat. Com el Col·legi Català d'Àrbitres. No he trobat, però, cap reacció del Comité Nacional de Árbitros ni de la Federación Española de Futbol. I em sorprèn perquè, en realitat, aquestes declaracions no insulten als catalans: insulten a tots els àrbitres siguin d'on siguin.

Ara que...¿què poden dir els àrbitres, el seu Comité Nacional o la FEF sobre un tema com aquest, quan ells mateixos accepten unes regles que reconeixen que l'orígen geogràfic d'un àrbitre pot incidir en el resultat d'un partit?

Fa molts anys que em pregunto com els àrbitres de futbol accepten el què no accepten els àrbitres de bàsquet, d'handbol, de waterpolo o de cap altra esport. Al futbol, a diferència dela resta d'esports, un àrbitre no pot arbitrar un partit on jugui un equip de la seva comunitat o regió. És a dir, un àrbitre català de futbol, a diferència d'un àrbitre català de bàsquet, no pot arbitrar al Barça. Perquè al futbol se suposa que l'àrbitre català afavoriria al Barça. Que deixaria de banda la seva professionalitat i objectivitat, i es deixaria endur pel seu fanatisme local.

I això, senyors, ho accepten els àrbitres. Aquests que quan se'ls critica reclamen que se'ls tracti com a professionals. Aquests que cada tres anys fan una amenaça de vaga per raons menors. Aquests accepten unes regles del joc que pressuposen la seva falta de professionalitat.

Ells, per tant, són els culpables últims que avui en dia encara sigui tant habitual preguntar-se "d'on és aquest àrbitre". Ells són els culpables i no Schuster. Per molt que l'alemany sigui un cabronàs.

PD. Lectura recomanada: Reportatge sobre Schuster publicat a El País, ahir dilluns, titulat "Pánico escénico" http://www.elpais.com/articulo/deportes/Panico/escenico/elpepudep/20071105elpepidep_19/Tes

El goal average

Les decepcions dels darrers dos partits i el fred que ja fa a les vuit de la tarda a la tercera graderia del Camp Nou (per què nassos un partit com el d'avui no es juga a les cinc, com tota la vida?) han fet que avui desistís d'anar a l'Estadi. Però, com que l'home és l'únic animal que ensopega dues (i mil) vegades en la mateixa pedra, he desestimat la rica oferta cultural que la ciutat ofereix als barcelonins un diumenge a la tarda, i he tornat a desembutxacar els 11,95 euros de torn.

Bé. 3 a 0. Hem guanyat al Betis, i això ens dona tres punts més. Suposo que, com a bon culé, he d'estar d'allò més satisfet. Però no sé per què, tinc la sensació que m'ha sabut a poc. O potser sí se perquè.

Era el tercer partit consecutiu que jugavem contra un dels cuers de la taula. I, aparentment, el joc ha millorat respecte al desplegant enfront l'Almeria i el Valladolid. Però això, la veritat, no era gaire difícil. Millorar el joc, després de l'ensopegada de Valladolid, no era massa difícil.

I tot i així, no crec que haguem millorat gaire el joc. No ens enganyem pels resums de tres minuts que veiem als informatius: qui hagi vist els 90 minuts ha de reconèixer que el Barça no ha passat de la tercera marxa. Respecte als dos darrers partits ha millorat el resultat, però no he vist una millora substancial en l'equip. Per què, de fet, més que un equip, he tornat a veure una col·lecció de cracs cadascú dels quals va pel seu compte. I evidentment, com que son uns cracs, això fa que veiem un munt de jugades aïllades espectaculars: un remat d'Henry, una mitja-xilena de Ronaldinho, els llençaments de falta del Gaucho, els eslàloms de Messi...Jugades aïllades de cracs que, de nou, han anat cadascú a la seva.

Com a equip segueixo veient importantíssimes llacunes. Avui hem jugat amb la mateixa intensitat que contra Almeria i Valladolid, i l'únic que ha canviat ha estat el rival. Dels tres, el Betis ha estat clarament el més tou de tots. El que més, avui per avui, apunta a segona. Un equip que no sap a què juga, que es feble en defensa, que ofereix innombrables ocasions al rival, que no pressiona al mig de camp, que a penes s'ha apropat a l'àrea de Valdés. Un rival gens competitiu que ha donat als nostres cracs els espais perquè fessin el què volguessin com feia temps que cap rival els concedia. Tants espais que si no hagués estat, de nou, per la manca d'encert final, Messi hauria repetit el gol que l'any passat li va fer al Getafe. Insòlita candidessa la del rival.

En fí que el Betis ha estat el rival perfecte. El rival que sempre vodriem, tant al Camp Nou com fora. El rival que, si el Barça jugués amb la intensitat i encert que se li ha de suposar, s'hauria d'endur mitja dotzena de gols del Camp Nou.

Però no. El Betis, tot i les facilitats i les quantioses ocasions que ha ofert, només s'ha endut la meitat de la meitat d'una dotzena. I dos dels tres gols han vingut de xut de falta, no en jugada el·laborada (detall aïllat de crac versus jugada d'equip). Per cert, el primer gol de Ronnie és un golàs imparable, però el segon és més demèrit de la tanca, que incomprensiblement s'obre, que mèrit seu, que xuta contra la tanca. En fí, tres gols...però que per a mí són un balanç pobre tenint en compte les ocasions que ens ha ofert el rival.

I és una llàstima que l'equip es prengui així aquests partits teòricament fàcils. Que en comptes de sortir a mossegar i a fotre-li mitja dotzena al rival, pensi que jugant a mig gas és suficient per a guanyar. Primer, perquè quan fas això corres el risc que passi el què va passar dijous: un inesperat i imperdonable empat que, per exemple, evita que avui siguem líders. I segon, perquè jugant així desperdicies l'ocasió que golejar els rivals més febles de la lliga. És a dir: desperdicies l'ocasió d'intimidar els futurs visitants, de llençar un missatge als teus rivals, de donar una autèntica i veritable alegria a la teva afició...i també d'acumular gols a favor que, al final, poden decantar una lliga. Recordem que l'any passat Madrid i Barça van acabar la lliga amb els mateixos punts, i vam perdre la lliga per culpa del goal average, encara que, en aquest cas, fos pel goal average particular, no el general.

La bona notícia de la jornada és que el Madrid ahir va perdre, i ens hem tornat a posar a un punt. La dolenta és que avui, després que el Madrid hagi jugat contra tots els grans de la lliga (excepte el Barça), i el Barça contra casi tots els petits, el Madrid segueixi líder. Tant per punts com per goal average.