Signes de millora

FC Barcelona 3-Olympique Lyonnais 0.

3-0. Resultat enganyòs. Ni ha estat tant fàcil, ni el Barça s'ha mostrat tant superior al rival com suggereix el resultat. En qualsevol cas, avui dormiré més tranquil. No només pel resultat (guanyar era important per més motius que els tres punts en joc), sinó també per altre detalls. Implicació, capacitat de patiment, contenció d'un rival que sap jugar molt bé al futbol.

Un cop més queda clar que el Barça se sent molt més còmode al Camp Nou (encara que hi hagi neguit a l'entorn) que fora, i davant un rival "futbolero" que no pas un que es tanqui al darrera. No descobreixo res.

Sí que constato, dia a dia, la importància que Yaya Touré va adquirint en aquest equip. O que Deco motivat i en forma és titular indiscutible. Que Iniesta (com Guti al Madrid) aporta més com a dotzé home que surtint de titular. Que Messi es converteix en l'home més desequilibrant de l'equip. Que és una sort que, havent-se lesionat Eto'o, tinguem a un home com Henry. Que la defensa (amb Milito, Abidal, Zambrotta, i un Márquez en forma) és més sòlida que altres anys.

I, avui, també constato que Rijkaard està més actiu a la banqueta. Ha perdut la por a canviar Ronaldinho (dues substitucions consecutives mereixeran comentari a part), o a donar minuts als joves (Giovanni i Bojan, boníssims, compte no els cremem). En definitiva, que el tècnic holandés, més pressionat que mai des que va arribar al Barça, sempre posar-se les piles. Però compte: avui Laporta, per primer cop, l'ha ratificat.

En definitiva: tres gols, tres punts, encara molts dubtes...però signes de millora.

Un Equip

Sí senyor. Un equip. Perquè està unit, és jove, talentós, atrevit, ambiciós, juga amb un ritme trepidant, s'atreveix a tot, va a totes... Un equip que contagia simpatia i elogis a tot arreu i va camí de convertir-se en un mite, si és que no ho és encara.

Efectivament, no em refereixo al Barça d'aquesta tarda. Aquest Barça lent, autocomplaent, desbravat, sense xispa ni idees que, com al Sardinero fa 15 dies, ha estat incapaç de fer un sol gol a El Sadar. No em refereixo a aquest Barça dels "fantàstics" que en tres jornades ja està a quatre punts del Madrid.

Em refereixo a qui, especialment per actitut, és l'antitesi d'aquest Barça actual. La selecció espanyola de bàsquet. Una selecció que ha aconseguit el més difícil que pot aconseguir una selecció: deixar de ser una selecció per convertir-se en un equip.




No és que les seleccions espanyoles "me pongan" con diria el president de Cantabria. I no és per què estigui plenament a favor de la oficialitat de les seleccions catalanes (que ho estic) que necessàriament hagi d'estar en contra de les espanyoles (que no ho estic). Estic a favor de, no en contra de. Això tant difícil d'entendre per molts. Però és que les seleccions espanyoles (la de futbol especialment) fan mèrits per caure antipàtiques. Com molts altres "representants de l'esport espanyol" com Fernando Alonso, o tants altres "ídolos de la patria" que, per cert, tenen falsa residència a l'estranger per no pagar a hisenda com tots.

La selecció espanyola de bàsquet és diferent. Em cau bé. Sí, em cau bé, i volia que guanyés.

No sé si és perquè el bàsquet és diferent. Perquè els basquetbolistes son diferents. Perquè l'ambient mediàtic que envolta la selecció de bàsquet és diferent. Perquè la meitat de l'equip és català (Pau, Marc, Navarro, Mumbrú, Rudy, Trias, Chichi Creus, Rafa Vecina). Perquè son herois antiherois. Perquè representen els millors valors que es pressupossen a un esportistes. Per com juguen. Per l'actitut amb què juguen. Pel Pepu, l'entrenador que tenen...Per una barreja de tot això, són un Equip. Probablement un dels millors equips del món, no de bàsquet, sinó de qulsevol dels esports.

Avui han perdut l'Eurobasket a Madrid. Al darrer segon. El cèrcol capritxós que ha engolit el tir de Harper (aquest rus que per nom i color de pell deu ser de l'Estepa) ha escopit el de Pau. El gran Pau. L'home que ha fer gran aquest Equip. Quines ironies...

Ha perdut. Però, com va dir Mae West (apúntate esa, Pat), "no es el que fas, sino com ho fas". Per això, avui, tot i la derrota, aquest Equip mereix un homenatge. I per això, avui, aquest Barça hauria de prendre bona nota de com s'ha de comportar un autèntic Equip.