Nit de Miss Espanya

Lliga. At.Madrid 4-FC Barcelona 2.

Avui, nit de Miss Espanya, el Barça ha anat a la capital del regne a exhibir la seva figura, amb l'actitut orgullosa, prepotent i de desídia amb que una mala Miss surt a la passarel·la.

Després de fer el més difícil, posar-se a dos punts del líder, els jugadors han jugat al Calderón com feia setmanes no feia: passejant-se, jugant al tran-tran, confiant que la seva classe, combinada amb la (fins avui) calamitosa situació de l'Atlético, seria suficient per a guanyar còmodament al Calderón.

I ens em endut quatre. Perquè quant surts així, sense tensió, intensitat, joc ràpid, sense les línies juntes, quan no assetges la porteria contrària...i jugues contra un rival ferit amb homes de qualitat, et pot passar això.

Avui no hi hagut el joc ni les ocasions que hi van haver a contra el Celtic o el València. Tot el contrari. L'únic en què s'ha semblat el Barça d'avui al dels últims partits és que ha continuat permetent un 100% d'encert del rival en els xuts a porta. L'Atlético ha xutat quatre cops entre els tres pals i ens ha fet quatre gols. La cosa ja és altament preocupant per a un equip que vol ser competitiu i aspira a guanyar títols.

En una nit en què podiem haver donat un mostra de joc, autoritat i intimidació a la mateixa capital del reino, ensenyem les nostres feblesses i ens tornem a distanciar del líder, que aquest cop no ha fallat.

Sí. Tornem a estar a cinc. I haurem d'acceptar les bromes de la rima, encara que dolgui. Misscagoncony!!!

No tots els empats son iguals

Semifinals Copa del Rei. Camp Nou. Partit d'anada.
FC Barcelona 1-Valencia CF 1.

No, no tots els empats son iguals. Ni saben igual.

Abans del partit (anada d'una semifinal de Copa, i jugant a casa) ningú hauria signat l'empat a 1. Al minut 90 tothom l'hauria signat. I així ha estat: al 93 ha marcat Xavi...tot i que ajudat d'una "mà negra". La d'Eto'o.

Hem empatat. No és un bon resultat. Però pitjor hauria sigut perdre, i hem estat apunt apunt. I un gol al descompte sempre fa que un empat deixi sabor de victòria. Per això no tots els empats saben igual.

I no saben igual, a més, per què aquest no ha estat un empat com aquells de fa quatre mesos. Hem empatat, però hem merescut clarament guanyar.

Ningú no li pot reprotxar actitut, tensió i concentració a l'equip. Ni tant sols intensitat, verticalitat, bon posicionament o no crear ocasions de gol. Perquè s'ha dominat (70% de posessió de pilota al segon temps, davant un València plé de "peloteros" té molt de mèrit), i s'ha xutat 14 vegades entre els tres pals. S'ha deixat, malgrat l'empat, una molt bona sensació d'equip.

L'eliminatòria no només està oberta sinó que penso que fins i tot està a favor nostre. El València a casa haurà d'obrir-se més i el Barça tindrà més espais que dimecres.

Només hi ha dos "peros" i dos comentaris.

Els "peros". 1) Que seguim desaprofitant tantes ocasions de gol. Necessitem 14 xuts entre els tres pals per fer un sol gol. I això ja no és un tema aïllat. A Glasgow vam fer 3 gols...de 24 xuts a porta. El percentatge d'encert és baixíssim. 2) Que, per contra, els rivals necessitin tant poc per fer-nos gol. El València, un xut a porta, un gol. El Celtic, tres xuts, dos gols.

Els comentaris. 1) A Henry i Eto'o els veig jugant junts en un equip que jugui amb dos puntes, el típic 4-4-2 (que d'altra banda, no estaria mal provar alguna vegada...que s'ha de ser una mica més flexible i menys dogmàtic). Jugant amb tres puntes es destorben. Ni un ni l'altre troba el lloc, baixa el rendiment individual de cadascun d'ells i el de la davantera en conjunt. Jugant amb el nostre habitual 4-3-3, o Eto'o o Henry, no els dos junts. 2) Ja sé que es tractava d'una rotació, que segueix sense estar al 100% però, tot i així, en una semifinal de Copa, ni que fos per jugar els darrers 20 minuts, i estant el partit com estava...jo he trobat a faltar Ronaldinho.

The Oscar goes...

Al guionista que hagi escrit aquesta Lliga!

Diumenge 27 de gener El Madrid es posava a 9 punts. I jo mateix vaig escriure a aquest blog "El Madrid a nou, i la lliga adéu".

Avui, diumenge 24 de febrer, dia de Sant Sergi i de Sant Modest (no és broma), el Barça s'ha posat a dos punts del Madrid, i la lliga torna a estar viva vivíssima.

En homenatge al sant que celebra l'onomàstica el mateix dia que jo, diré: gràcies a Déu que em vaig equivocar. Gràcies a Déu que, de futbol, definitivament no entenc res de res.

Quan encara no fa ni un mes que el Madrid se'ns va anar de nou, i tot semblava perdut, el Barça fa cinc gols a casa i el Madrid encadena la tercera derrota consecutiva perdent al Bernabeu contra el Getafe, i encaixant un gol absolutament surrealista.

Visca la Lliga i la Mare que la va parir. I en aquesta nit d'Oscar's, lo dit: que li donin l'Oscar al millor guionista a qui hagi escrit aquesta Lliga.