Ara que hem perdut la Lliga...
Té raó el Savi del Camp Nou en el seu comentari al meu post anterior. La Lliga no la vam perdre diumenge en l'últim minut del partit contra el Betis. La venim perdent des de fa molt de temps, encara que fins diumenge anessim líders. "La nostra caiguda ha estat avui, contra un dels rivals més assequibles que ens quedaven, com podia haver estat un altre dia, era qüestió de temps que el fil que ens aguanta es trenqués", deia el Savi.
Fa molt de temps, molts mesos, que des d'aquest blog he vingut (i com jo, molts altres culés) denunciant detalls que, si no es corregien, ens podien portar al lloc on som. No us penseu que em fa cap gràcia poder dir allò de "jo ja ho deia". Cap ni una. El meu cabreig és majúscul, futbolísticament parlant. No recordo un equip que, partint d'unes expectatives i un potencial tant grans, dilapidés en tant poc temps les seves possibilitats davant la pasivitat de gairebé tots els qui ho podien haver evitat. En un any just, del cel a l'infern.
No reiteraré tot el que en els darrers mesos he vingut dient. De l'excés de confiança, del menyspreu als rivals, de la falta d'esperit de sacrifici, de la falta de sentit d'autocrítica, de la pèsima planificació de la temporada (des de la infame pretemporada fins a la nefasta política de renovació del planter), de l'excés de tolerància, la falta d'autoritat, l'escassa forma física, la divisió del vestidor, el paper de la directiva, l'absència de tota mesura correctora en tots els aspectes...de tot això i més hem parlat en aquest blog des del seu naixament, el 18 d'octubre de 2006, fa vuit mesos.
Vuit mesos durant els què aquest blog ha estat testimoni de les dues maneres de pensar del barcelonisme: els "pesimistes" que expressavem el nostre neguit per la manera com anaven les coses, i els "optimistes" que no deixaven de confiar en la reacció. Per la tornada d'Eto'o i Messi primer, perquè quan arribés l'hora de la veritat l'equip reaccionaria, perquè els rivals no aguantarien, perquè teniem millor calendari...Postures que s'han vist en aquest blog i també als mitjans de comunicació.
Dilluns, el diari Sport sortia amb un gran SOS en portada. SOS. Dilluns 14 de maig. El primer SOS, el 14 de maig. Quan s'havia perdut la Supercopa d'Europa, el Mundial de Clubs, la Champions, la Copa del Rei i el liderat a la Lliga, a falta de quatre jornades, SOS. Eseose.
Aquesta és exactament la raó per la què hem perdut tot el què hem perdut. Perquè el SOS va sortir el 14 de maig, i no el 14 de desembre, quan ja tots els indicadors anunciaven (als qui ho volien veure) que la cosa no anava bé.
I avui, 15 de maig, tothom dona per perduda la Lliga.
És increïble com podem passar d'un extrem a l'altra. De no voler veure la realitat durant mesos a, de cop i volta, donar per perduda la Lliga i demanar el traspàs de l'entrenador, els cracs i mitja plantilla.
La realitat, però, és que ens hem hagut d'endur els "varapalos" de Getafe i del Betis per, per primer cop en tota la temporada, veure expressions de gravetat en els protagonistes de la comedia. Expressions de gravetat que no vaig veure quan es va perdre la Supercopa d'Europa ni el Mundial de Clubs. Les cares eren serioses però el discurs era de disculpa. Encara quedava molta temporada per davant. L'eliminació de la Champions va ser un pal, però encara quedava la possibilitat d'un doblet històric.
Ara, quan definitivament sembla que ho hem perdut tot, que la temporada ha estat un fracàs absolut, ara que els mitjans treuen per fí els SOS, ara és quan veig expressions de gravetat en Laporta, en Txiki, en Rijkaard, en els jugadors, en els mitjans i en l'afició.
I precissament per això, perquè per primer cop veig expressions de gravetat i autèntica preocupació. Perquè per primer cop veig Rijkaard seient la banqueta els què estan en mala forma, es diguin com es diguin. Perquè acabo de llegir que Ronaldinho acaba d'anunciar que no vol jugar la Copa América. Perquè a Madrid ja es veuen campions, i per moltes coses més, jo dic: esperem. La lliga no s'ha acabat. Queden quatre jornades. 12 punts en joc. No venguem encara ningú. Deixem de parlar de traspassos i fitxatges. Ja en parlarem de tot això. Centrem-nos única i exclusivament en el proper partit, en el proper rival, cosa que no hem fet en tota la temporada.
Ara que hem perdut la Lliga...amb dos collons i amb tota la dignitat, donem-nos una última oportunitat. Vull veure com reacciona ara el Madrid, ara que són ells els que tenen la pressió del liderat. Ara que hem perdut la Lliga...anem a per la Lliga!!!
