divendres, de gener 05, 2007

Schuster


La visita del Barça a Getafe em fa pensar en un home. Bernd Schuster.

Quantes tardes de glòria ens va donar al Camp Nou!!! Vaig fer-me soci del Barça l'any 1984, quan Schuster era l'autèntica estrella de l'equip. Sovint fins i tot portava el braçalet de capità. Va ser la temporada de la lliga de Venables. Recordeu l'alineació? Urruti, Gerardo, Migueli, Alexanko, Julio Alberto, Víctor, Schuster, Calderé, Carrasco, Archibald i Marcos. També era habitual Rojo (un home al que algun dia dedicaré un article). L'he dita de memòria, us ho prometo! I és que aquell equip se'ns va grabar a la memòria a molts culers. Va ser l'equip que, desprès de la dolorosa marxa de Maradona, va vencer al Bernabeu 0-3 i va guanyar la Lliga 11 anys desprès (la primera lliga que jo recordo). L'any següent va eliminar la Juve, el Porto, el Goteborg...i va perdre la final de la Copa d'Europa a Sevilla. Què hauria passat si Venables no hagués canviat a Schuster per Moratalla al segon temps d'aquella final? Tindriem una Copa d'Europa més, potser? Segur que, com a mínim, hauriem marcat un penal a aquella tanda fatídica, oi?...

I és que Schuster era un geni. Un dels millors jugadors que he vist mai al Camp Nou vestint la samarreta del Barça, juntament a Maradona, Romario, Ronaldinho i pocs més. Jo mai he tornat a veure un quatre com ell. Ni Guardiola, ni Koeman, per a mí. L'alemany era una barreja d'intel·ligència, talent, lideratge, classe, caràcter i rebelia. A més, estava dotat d'unes qualitats tècniques fora del normal: tenia una visió de joc espectacular, feia passades de quaranta metres milimètriques, un fort xut des de fora de l'àrea, llençava les faltes com ningú, i marcava perfectament el tempo del partit.

La seva negativa a jugar amb la seleccíó alemanya el va privar del reconeixement internacional que la seva classe i talent mereixien. Només la seva continuada absència a mundials i eurocopes explica que el seu nom no aparegui al llistat de guanyadors de la pilota d'or (va ser pilota de plata el 1980, i pilota de bronze els anys 1981 i 1985).

Però és que, rebel per naturalessa, es va enfrontar amb Déu i sa mare. Va tenir enfrontaments amb Lattek, amb Venables, amb Núñez, amb la selecció alemanya, amb els àrbitres, amb Goikoetxea, Clemente...Els seus enfrontaments amb Núñez el van portar a passar-se un any a la grada, apartat de l'equip. Va tenir els nassos de portar Núñez als tribunals. Però al final va acabar tornant a jugar amb el Barça, i contribuint a guanyar una final de la Copa del Rei (1988, a Madrid, contra la Real Sociedad) que curiosament va acabar salvant-li el cap al president, en aquella nefasta temporada de l'Hesperia.

L'any següent, però, va acabar acceptant marxar al Real Madrid d'un Ramon Mendoza que el va prometre tractar-lo com mai l'havia tractat Núñez. Veure Schuster vestit de blanc va ser, per a mí, un cop més fort que el que va significar veure Laudrup o Figo. El resultat va ser que Schuster, amb Hugo Sanchez (el davanter que Núñez tenia fitxat però Venables no va voler) i companyia, va donar-li dues lligues seguides al Madrid. Però incorregible ell, va plantar al club blanc, i va fitxar per l'Atlético de Madrid de Jesús Gil!!! I allà va tornar a guanyar, aquest cop, dues Copes del Rei consecutives...Quin crack!

Fa pocs mesos Quique Guasch li va preguntar un dia a El Rondo de qui color era el seu cor. I davant de tota Espanya va dir "del Barça". Vuit anys són vuit anys, i Schuster tampoc els oblida.

Desprès de jugar dos anys al Bayer Leverkusen, un any a Estats Units i un a Mèxic, va penjar les botes. Des de fa uns anys, viu el futbol des de les banquetes. Fa uns anys va formar part de l'staff tècnic del Barça, però va acabar marxant perquè Van Gaal no li feia ni cas. Total que, com que a Can Barça no van saber veure-li el potencial, i no li van donar ni el Barça juvenil, va marxar a currar-se la carrera d'entrenador des de baix. Primer va destacar al Jerez, després a Ucrania, i després va tornar a Espanya per fer història amb el Levante i el Getafe consecutivament. Ja sabeu allò que es diu de que els grans entrenadors ho demostren amb els equips petits. Ell ha aconseguit mantenir a primera els equips amb menor pressupost de la Lliga, i fent un futbol d'el.laboració.

El dia que Rikjaard marxi del Barça (el proper estiu, potser?), Schuster és el meu primer favorit, sense discussió. Crec que ho té tot per triomfar al Barça com a entrenador. Coneix el club, la ciutat, el país, els mitjans, la lliga espanyola, el futbol internacional, té caràcter, experiència com a entrenador, gust pel bon futbol, sap gestionar el vestidor, i té uns plantejaments tàctics ofensius dels que agraden al Camp Nou. Si fins i tot és soci!

Només té una cosa en contra: no és massa amic de Johan Cruyff. Tot i que sembla no es porten malament i que el flaco el respecta, l'holandès sap que Schuster és un tio independent i amb personalitat que no el trucarà per demanar-li consells. Un home que es vesteix pels peus, amb idees pròpies, dels que no es deixen influenciar fàcilment. I que, arribat el cas, seria capaç de replicar en roda de premsa els articles d'opinió que Déu publica els dilluns a La Vanguardia. També ho saben Laporta i Txiki.

Però espero que tenir caràcter i no ser holandés (coneixeu la rivalitat alemanys-holandesos, oi?) no sigui un impediment per veure'l algun dia a la banqueta del Camp Nou, al contrari. Mentrestant, i a partir del 8 de gener, em seguiré alegrant dels seus triomfs que, espero, mai tornin a ser els del Madrid. Bis bald, Bernd.

Principis del Blog

Aquest blog s'inspira i se seguirà inspirant en els principis de transparència, llibertat, pluralisme i respecte als altres. Ara, un temps desprès del naixement del blog, he cregut necessari plasmar els "Principis del Blog" per escrit. Podeu llegir-los en aquesta pàgina http://diaridunpatidorcule-decaleg.blogspot.com. Gràcies a tots.

El Patidor Culé.

dijous, de gener 04, 2007

Jornada històrica al Mini



Titula la web del diari Sport "Jornada històrica al Mini". La web del Mundo Deportivo s'expressa en termes similars. I és que el d'avui ha estat memorable. 12.000 barcelonistes, majoritàriament nens i famílies, han gairebé omplert tot el Mini Estadi, i no per veure un partit, sinó simplement un entrenament! És lògic que els mitjans subratllin tant gran notícia. Certament pocs clubs poden presumir d'aplegar 12.000 persones amb un simple entrenament.

A mí, realment, m'hauria agradat anar-hi. Però no per veure com els jugadors saludaven als aficionats. Simplement, per constatar que, efectivament, el Barça estava entrenant. I és que, dotze dies de vacances després, el Barça s'ha tornat a entrenar. Bueno, entrenar-entrenar...ja sabeu: una horeta i mitja amb quatre curses, un parell de rondos i un minipartidet.

La realitat, per tant, és que els 12.000 espectadors que han anat al mini només han pogut veure com s'entrenaven 13 dels 22 jugadors del planter. La resta, o estaven lesionats...o simplement no hi eren. Com Ronaldinho i Deco, que no hi eren.

El primer entrenament de l'equip, desprès de 12 dies de vacances, va ser ahir: uns quants dies desprès de la tornada de tots els equips de primera divisió. Ahir van entrenar onze. Avui han sigut 13, com podeu veure a la foto que s'han fet per al record. 13, però tampoc hi han estat Ronaldinho ni Deco, que es veu que no han tingut temps d'arribar a l'entrenament a l'hora fixada. Rikjaard, és clar, els ha castigat a entrenar-se en solitari per la tarda. Qué cruel.

Evidentment heu notat el tò ironic que estic gastant en aquest post. Però és que em sembla que la cosa està anant una mica massa lluny. Els símptomes de galactització d'aquest equip són ja més que preocupants. Comencen a ser inadmissibles.

Com podeu veure al meu perfil, treballo a una entitat esportiva. Aquests dies de nadal m'he fartat de veure com un munt d'equips de bàsquet aprofitaven les vacances per entrenar-se més que mai. Han aprofitat per fer una mini pre-temporada que els carregués les piles. Per repassar qüestions tàctiques. Millorar gestos tècnics. Evidentment no estic parlant de professionals. Em refereixo a nois i noies que estudien o treballen,i que desprès d'una dura jornada de vuit hores d'estudis o feina, o potser les dues coses alhora, inverteixen dues hores més a entrenar-se. I quan hi ha vacances, més. I ara, més físic que mai. I tot, a canvi de res: gratis, off course.

Avui 12.000 persones han pogut veure com 13 professionals els ensenyaven com no hauria de ser mai l'entrenament d'un equip professional. Un equip professional que va fer una pre-temporada patètica, que ha vingut demostrant un alarmant estat de forma els darrers mesos i que, quan ha arribat el descans nadalenc, ha aprofitat per no fer res.

Molts direu que, amb la saturació de partits que hi havia era convenient carregar piles. Bé: hi ha moltes maneres de carregar piles. Per exemple, fent una pretemporada en alçada durant 10 dies. El que no es pot fer és parar totalment 12 dies a mitja temporada. Ho sap qualsevol persona que hagi fet esport de veritat.

Aprofitant el temps d'aquesta manera no ens haurem d'estranyar que Ronaldinho no sigui capaç de desbordar a un rival, que Deco s'ofegui a les segones parts, o que Thuram es trenqui muscularment quan ha de fer un sprint.

I per diumenge, comencem a creuar els dits, perquè Schuster fa varios dies que porta preparant el partit conciençudament, tant des del punt de vista tàctic, com físic i psicològic, mentre els nostres atenen compromisos publicitaris. Esperem que la jornada històrica del Mini no hagi contribuit a que es faci realitat una jornada històrica al Coliseo.

Foto: www.fcbarcelona.com

dimecres, de gener 03, 2007

Getafe

Getafe. Ciutat espanyola situada 13 quilòmetres al sud del km.0 de Madrid, és a dir, de la Puerta del Sol. Ciutat eminentment industrial, forma part de la denominada àrea metropolitana de Madrid. Limita amb Leganés, Fuenlabrada, Pinto, Rivas Vaciamadrid, San Martín de la Vega i el barri de Vallecas de Madrid.

Té una superfície de 78,74 km², i una població de 158.364 habitants, el que li dona una densitat demogràfica de 2.011 hab./km². El seu alcalde és el socialista Pedro Castro Vázquez.

Té un clima mediterrani continentalitzat i, segons l'Observatorio de la Base Aérea de Getafe, al mes de gener la temperatura oscil·la entre els 9,9ºC de màxima i els 1,1ºC de mínima. Vaja, que fot un fred que pela.

Les tres majors instal.lacions de la ciutat són dues facultats i el rectorat de la Universidad Carlos III de Madrid, la base aèria militar de Getafe, i el Coliseo Alfonso Pérez.

El Coliseo Alfonso Pérez (nom posat en homenatge a l'ex-jugador del Madrid, Betis i Barça, que mai va jugar al Getafe ni contra el Getafe, però va nèixer a Getafe) és un estadi de futbol inaugurat el 1998 i, tot i dir-se Coliseo, té capacitat per a només 14.400 espectadors. El terreny de joc té unes dimensions de 106 x 69 metres. És l'estadi on habitualment hi juga el Getafe Club de Fútbol.

El Getafe Club de Fútbol és un club molt jove, fundat l'any 1983, fa només 26 anys. Té 12.000 socis i 16 penyes, i és presidit pel soci del Real Madrid Angel Torres. Juga íntegrament vestit de blau marí, i va ascendir per primer cop en la seva història a primera divisió la temporada 2004-2005. Des d'aleshores, tot i tenir el pressupost més baix de la primera divisió, ha aconseguit no només mantenir la categoría, sinó donar més d'un disgust al camp. Que li preguntin al Madrid, que ha perdut en dues de les tres visites que ha fet al Coliseo.



El planter de l'equip està format per 17 jugadors espanyols i set estrangers. Els més destacats són el porter argntí Abodanzieri, el defensa rumanés Cosmin Contra, el migcampista suís Celestini, i el davanter serbi Paunovic. La nova esperança és el jove letó Maris Verpakovskis, un golejador cedit pel Dinamo de Kiev fins a final de temporada. El capità és el veterà Vivar Dorado.

L'estrella de l'equip, però, no és al terreny de joc. És a la banqueta. I és que l'entrenador és el nostre vell conegut Bernd Schuster. Tot un ídol a Getafe. Enguany, jugades ja 16 jornades, l'equip és situat a una còmoda novena plaça, amb 22 punts, per sobre de molts històrics del futbol espanyol. 6 partits guanyats, 4 empatats i 6 perduts. Tot això, amb 11 gols a favor i 11 en contra. I compte: ha guanyat al Madrid (1-0) i al Depor (2-0), i només va perdre 1-0 al camp del Sevilla.

El proper diumenge 7 de gener, el Getafe rep la visita del FC Barcelona, actual campió de Lliga i d'Europa. Serà tot un esdeveniment per a la ciutat, i tot un repte per al club i jugadors locals.

Els getafencs no podran veure a Ronaldinho, ni a Deco, ni a Eto'o, ni a Messi, ni a Thuram, ni a Zambrotta. Tot i així, Rikjaard podria presentar una alineació formada, per exemple, per Victor Valdés, Belletti, Puyol, Márquez, Gio, Motta, Iniesta, Xavi, Silvinho, Giuly, Guddjohnsen i Saviola. Una alineació amb la que el Barça no tindria excusa per no guanyar.

Però perquè tot marxi com ha de marxar, el primer requisit és que els jugadors del Barça sàpigan quatre coses bàsiques. On està Getafe, qui és el Getafe, qui entrena al Getafe, i qui i com juga el Getafe. Ja sabeu, després de dotze dies de vacances, el primer, i el que més costa, és situar-se. I no estem per perdre el temps.

Lo segon serà que recordin que amb la samarreta no es guanya. I que la història de la ciutat i del club no juguen. Esperem que això els quedés clar a Yokohama: al camp, només són onze contra onze.

dimarts, de gener 02, 2007

Per Reis, Barça

Dies de reis. Centres comercials plens, carrers col·lapsats, un munt de regals a comprar, i la casa per escombrar...Agobi. Volem ser originals, i no sabem que regalar. Per això, amics patidors, vinc en la vostra ajuda. Com a bons culers, potser voleu regalar alguna cosa del Barça, però voleu evitar els preus abusius de la botiga ofcial del Barça, i us resistiu a regalar la típica samarreta que venen a les botigues de souvenirs. A més, suposo que trobeu horteres les copes i els rellotges amb l'escut del vostre club. Si voleu ser originals i evitar les aglomeracions dels centres comercials, la solució és molt senzilla. La teniu davant vostre: internet.

La xarxa posa al vostre abast un munt de possibilitats per a tots els gustos i preus. Només cal que tingueu paciència per buscar en diferents webs, i estar disposats, en alguns casos, a pujar. No les escales, a "pujar" en una subasta...(sí, ho sé...com a acudit és millorable...).

De webs n'hi ha moltes, de manera que podeu evitar directament l'oficial del Barça. Us recomano, com no, l'ebay.es, on trobareu els millors xollos. Tot i així, l'oferta pot variar molt d'un dia a l'altra, i cal anar fent visites diversos dies fins trobar el què busquem.

Todocoleccion.net és el portal ideal per a col·leccionistes. Trobareu tot el què us pogueu imaginar i més. Hi ha autèntiques joies, i moltes tenen un preu fixe, exent de subasta. A més, els venedors solen ser col·leccionistes professionals amb una gran fiabilitat. Per buscar coses relacionades amb l'esport, aneu directament a l'apartat "Feria del Coleccionismo deportivo".

I si el què us agraden son els DVD's de futbol, la vostra web és www.coleccionafutbol.com. Podreu comprar a molt bon preu tots els partits de futbol que us pogueu imaginar. Des de la final de Basilea fins a la de París passant per les de Berna, Wembley o Atenes. Tenen fins i tot, per 6,95 euros, la final de la Copa d'Europa de la temporada 60-61 que vam perdre contra el Benfica, el 0-5 al Bernabeu, o el 5-0 que el Milan de Rikjaard li va fotre al Madrid, i que potser un bon regal pel sogre, si és madridista.

Per donar-vos algunes idees concretes, us relaciono algun dels articles que he trobat navegant una estoneta per la xarxa. Segur que n'hi ha de millors, però amb aquests no quedarieu malament amb cap bon patidor. I si al vostre voltant no veieu ningú més malalt de Barça que vosaltres mateixos, sempre teniu una solució: fer-vos un homenatge a vosaltres mateixos. Bons Reis a tots!!!




Autèntica samarreta Meyba del Barça dels anys 80. L'autèntica que van portar Schuster, Maradona, Koeman, Stoichkov...vista per 80 euros a www.ebay.es.



La samarreta de la final de Wembley, l'autèntica Meyba color taronja, i a més, firmada per tots els jugadors del Dream Team. Una joia per als col·leccionistes. Vista per 2.656,58 euros a www.ebay.es.




Carnet autèntic i oficial de Michael Laudrup, que l'acreditava com a jugador del Barça l'any 1991. Vist per 250 euros a www.ebay.es.




Gayumbos del Barça. Imprescindibles al fons d'armari de tot bon culé, ideals per a les nits màgiques. Vist per 7,95 euros a www.ebay.es. (vigileu que siguin nous).




Disc de vinil de 45rpm amb l'Himne del Barça cantat pels jugadors campions de lliga de la temporada 73-74, amb Cruyff inclòs. El disc, a més, està firmat pels jugadors. Vist per només 15 euros a www.ebay.es.



Bandera de drap del Barça dels anys 60. De les que ja no es troben. Vista a www.ebay.es, per 24 euros.



Autèntic i original exemplar del primer número del Diari Sport, la biblia de tot cué, corresponent al 1979. Per 10 euros a www.ebay.es.



Autèntica entrada original del dia de la inauguració del Camp Nou, el 24 de setembre de 1957. Vista per 1.250 euros a www.allcollection.com, i per només 30 euros a www.ebay.es.



Foto de Maradona i Julio Alberto en el partit "Drogas No". Vista a www.ebay.es per 10 euros. Sense comentaris.



Samarreta retro de la selecció holandesa dels anys 70, de Johan Cruyff. Per només 19 euros a www.ebay.es.



Autèntica entrada de la final de Basilea, Recopa del 79. La primera gran nit de glòria europea del barcelonisme. A Ebay per 25 euros.




Número 1 de la mítica sèrie de còmics d'Eric Castel: el millor jugador que mai ha vestit la samarreta del Barça. A ebay, per 7 euros.



Uns caganers del Barça també poden ser un bon regal, tal i com suggereix el nostre lector enblanciblau. Clar que sí, el sentit de l'humor no s'ha de perdre mai. A aquests també els podeu trobar a l'ebay a bon preu. I com que (com em fa reflexionar enblanciblau), segur que tots tenim amics i familiars pericos, penseu que per a ells també podeu trobar a internet peces originals i valuoses per a regalar, sempre de bon rotllo, és clar. Aquestes dates són per estrèter vincles i superar les rivalitats esportives. A més, com diu la dita, "pericos o culés, els catalans els primers". Tot i que no n'hi ha tanta varietat, el cert és que als amics pericos també els podeu comprar llibres, samarretes, rellotges, o entrades històriques de grans nits europees.

dilluns, de gener 01, 2007

Preguntes a l'any nou

1. Guanyarà el Barça la Lliga 06-07?
2. Serà capaç el Barça de tornar a guanyar la Champions? I si és així, guanyarà el Mundial de Clubs?
3. Seguirà Rikjaard la propera temporada?
4. Serà el Barça capaç de retenir a les seves quatre grans estrelles (Ronaldinho, Eto'o, Messi i Deco) davant les ofertes que es rebin del Milan, l'Inter, etc...?
5. Si el Barça arriba a alguna final, millorarà el sistema de venda d'entrades respecte al 2006?
6. Es renovarà el contracte a Ronaldinho?
7. Aconseguirà la directiva algun patrocinador per a la samarreta del primer equip de futbol?
8. Marxarà Juan Carlos Navarro a la NBA?
9. A principis del 2008, seguirà sent Ivanovic l'entrenador del Barça?
10. A finals del 2007, estarà el Barça B jugant a Tercera Divisió?
11.Guanyarà Eto'o la pilota d'or del 2007?

diumenge, de desembre 31, 2006

Premis "Patidor Culé 2006"

Els millors mitjans de comunicació del món atorguen cada any diversos premis als millors esportistes de l'any. Per això, el Diari d'un Patidor Culé instaura els seus propis premis, que es posaran en consideració dels votants el darrer dia de l'any. Hi haurà preguntes amb diferents possibles respostes. Per a votar, a l'apartat de comentaris, voteu amb un 5 l'opció preferida, amb un 4 la segona, amb un 3 la tercera, i així successivament. No podeu donar la mateixa puntuació a dues respostes: si ho feu, anularem el vostre vot, com la FIFA va anul·lar els vots de Guddjohnsen al FIFA World Player. També podeu votar amb un zero les opcions que així considereu. Les votacions es tancaran el 6 de gener, dia de Reis, a les 15 hores, hora del Camp Nou.

1) Com valoreu globalment l'any del Barça 2006?
- Inmillorable
- Molt bó
- Bó
- Mediocre
- Dolent
- Nefast

2) Què és el que més valoreu d'aquest 2006?
- El títol de Lliga
- Guanyar la Champions
- La reelecció de Laporta
- Portar publicitat d'Unicef
- La tornada de Saviola
- El rècord de partits imbatuts
- Eliminar al Chelsea de la Champions
- Naixement de "Diari d'un Patidor Culé"

3) "Premi Patidor d'Or" al millor personatge barcelonista d'aquest 2006?
- Eto'o
- Ronaldinho
- Deco
- Valdés
- Iniesta
- Larsson
- Belletti
- Rikjaard
- Laporta
- un altre?

4) "Premi Manolo Clares" al barcelonista en pitjor forma de l'any?
- Guddjohnsen
- Ezquerro
- Motta
- Oleguer
- Belletti
- Rikjaard
- Laporta
- Ivanovic
- Un altre?

5) Premi "Patidor de carbó" al pitjor fet del 2006?
- Perdre el Mundial de clubs
- Perdre la Supercopa d'Europa
- Perdre la Copa del Rei
- Les lesions d'Eto'o, Messi, etc...
- No haver fitxat Henry
- No haver guanyat al Madrid en tot l'any
- La venda d'entrades per a la final de París
- La manera com es van convocar eleccions
- Veure un president amb americanes de leopardo
- La reelecció de Laporta
- La marxa de Larsson
- El fitxatge de Guddjohnsen
- El Barça de bàsquet
- Les acusacions del diari "Le Monde"
- Naixement de Diari d'un Patidor Culé

6) "Premi Patidor d'Or Mundial" al millor jugador de l'any de tot el món:
- Cannavaro
- Henry
- Zidane
- Kaká
- Ronaldinho
- Eto'o
- Deco

7) "Premi Arévalo" al millor humorista de l'any:
- Laporta i Txiki, ex-aequo, per dir "Podem fer història guanyant els set títols en joc".
- Ramón Calderón, president del R.Madrid, per dir "Prometo que ficharemos a Cesc, Kaká y Robben".
- Fabio Capello, per dir que "El Madrid sólo perderá tres partidos en todo el año".
- Sanchez-Llibre, president de l'Espanyol, per voler impugnar la final de la Supercopa d'Espanya.
- Xavier Sala i Martín, per les seves discretes americanes.
- José María Del Nido, president del Sevilla, per la discreció amb què gestiona l'éxit.
- Xose Mourinho, entrenador del Chelsea, pel conjunt de la seva obra.
- Un altre?

Adéu 2006


31 de desembre. S'acaba l'any. El 2006. I és moment (continuant amb la reflexió, germans) de valorar els 365 dies. Ha valgut la pena? El recordarem positivament? Tot dependrà dels elements que seleccionem per valorar-lo. Si ens cenyim a la temàtica futbolera-culé, sí. Ha valgut la pena. Serà un any per a recordar.

Tot i que en futbol els balanços es fan per temporades, m'és difícil abstenir-me de fer una valoració anual d'un any tant rellevant com aquest per als patidors culés.

Rellevant perquè no tots els anys es guanyen tres títols com la Lliga espanyola, la Champions League i la Supercopa d'Espanya.

No tot ha sigut de color de rosa. Les decepcions ens les vam endur amb les derrotes a la Copa del Rei, i a les finals de la Supercopa d'Europa i al Mundial de Clubs. També quedarà que en aquest magnífic 2006 el Barça no va ser capaç de guanyar al Real Madrid. I que tot i els mérits futbolístics, el Barça no va ser escollir millor equip de l'any (ho ha estat el Sevilla), ni li han donat cap dels grans premis individuals als nostres jugadors (Pilota d'Or i FIFA World Player). Però tot i així crec que tots els barcelonistes estariem d'acord en signar que el 2007 que arriba sigui com el 2006 que marxa.

Fent una mirada a les seccions professionals, el 2006 tampoc ha estat dolent, tot i que és cert que hi ha hagut anys millors. L'equip d'handbol va conquerir la Lliga ASOBAL, i l'equip d'hoquei patins, 5 títols: Lliga, Supercopa d'Espanya, Copa de la CERS, Copa Continental i Copa Intercontinental. El bàsquet ha estat l´'unic de les quatre grans seccions professionals que no ha aconseguit cap títol en un any per a oblidar, el més rellevant del qual va ser disputar les semifinals de la Final-Four i guanyar els Sixers en un amistós disputat a l'octubre al Palau Sant Jordi.

El pitjor de l'any, però, ha estat el què ha succeït fora dels terrenys de joc.

Perquè per a la història també quedarà que, tal any com aquest, milers de barcelonistes van ser víctimes de la incompetència de la directiva del club per organitzar com déu mana un sistema de venda d'entrades per a la final de París. I que un jutge va obligar el Barça a fer eleccions i el president va estar a punt de ser inhabilitat. I que la a directiva no se li va acudir res millor que organitzar les eleccions a l'estiu. I que la llotja va haver de patir les estrafalàries americanes d'un president accidental amb més afany de protagonisme fins i tot que el president habitual, que finament, com estava previst, va poder ser reelegit sense necessitat que els socis poguessin fer ús del seu dret democràtic. També quedarà per la història que el president del Barça va anar a esmorzar amb Artur Mas dos dies abans de les eleccions autonòmiques, i que després va haver d'esmorzar amb Montilla per fer veure que era neutral. I que un diari francés va acusar el Barça de relacionar-se amb Eufemiano Fuentes, i que tot i les amenaces inicials, finalment el club no va denunciar Le Monde...

Tot això, també passarà a la història. Però com que els humans som bons per naturalessa i només acabem recodant les coses positives, segur que del 2006 acabarem oblidant lo negatiu i recordant el gol de Giuly a San Siro, la final de París, les aturades de Vadés a Henry, el gol de Belleti, la milionària celebració del títol de lliga al carrer, els gols i el Pichichi d'Eto'o, el logo d'Unicef a les samarretes, la xilena de Ronaldinho...


Moltes bones imatges per a recordar un 2006 que, mirat amb perspectiva, i a pesar dels variats disgustos que ens hem endut, passarà a la història del Barça com l'any d'una magnífica collita. Un any, globalment, per a recodar positivament.


Postdata
I permeteu-me, germans, que en aquest balanç culé de l'any, inclogui unes referències personals. Perquè per a un petit col·lectiu de patidors culés el 2006 ens ha deixat el naixement d'aquest petit espai a internet. Per això, des d'aquest blog us desitjo amics patidors que passeu una molt molt bona Nit Vella i gaudiu, com a mínim, d'un 2007 tant bó com el 2006 que deixem enrera. Als PATidors, a les patidores, als tranquils, als mètodes, als culés que en canvi homenatgen amb el seu nom a un jugador del Chelsea i ex del Madrid, als Alás, als Cristians, als Csaides, als Amunikes, Laportas i Pozis, als del Barça, als del Madrid, als de l'Espanyol, als de qualsevol altre equip, als que considereu que Ronaldinho es intraspassable, als què el vendrieu per una bona oferta, als defensors de Guddy, als crítics, fins i tot als no futboleros... Disfruteu, gaudiu, veieu la família, els amics, les amigues, rieu, folleu si podeu, regaleu bones paraules, carícies, somriures. I sobretot, si aquesta nit conduiu, no bebeu ni us drogueu. Feliç 2007!!!

El Patidor Culé.