Ja fa uns dies vaig reflexionar sobre la poca importància que per mí tenen els premis individuals en un esport col·lectiu com és el futbol. I especialment, si els premis els donen mitjans de comunicació com L'Equipe, Tuttosport, World Soccer o Onze, que no revelen el nom i cognoms del jurat que vota, de manera que sempre tinc la sospita que els interessos dels mitjans poden més que el suposat gust individual de cada periodista.
Avui, però, no puc estar-me de comentar la ressolució del Premi FIFA World Player al millor futbolista del 2006. Perquè aquest premi sí sabem qui el vota. L'atorga la FIFA després de les votacions dels seleccionadors i els capitans de totes les seleccions nacionals del món. De les seleccions nacionals reconegudes per la FIFA, és clar.
Ahir 17 de desembre, el mateix dia que el Barça va perdre el Mundial de Clubs, vam saber que avui es proclamarà oficialment que el FIFA World Player 2006 ha estat concedit a Fabio Cannavaro. El defensa central italià del Real Madrid ha sumat 498 vots, i serà proclamat millor futbolista del món de l'any. El segon més votat, amb 454, ha estat l'exfutbolista Zinedine Zidane: aquell que va abandonar el futbol expulsat per una terrible agressió. Tercer ha estat Ronaldinho, amb 380 vots. Thierry Henry, quart, amb 317. I finalment, cinqué, Samuel Eto'o amb 300 punts.
Tinc entès que el FIFA World Player premia el rendiment d'un jugador al llarg de tot l'any. No premia el seu rendiment puntual en un mundial (per a això ja existeix el premi específic de "millor jugador del mundial" que concedeix la mateixa FIFA) . Es tracta de valorar un jugador al llarg de tot l'any, valorant les seves aportacions al llarg de 12 mesos. Per això m'extranya molt, moltíssim, que Cannavaro hagi estat considerat el millor del 2006.
Fa anys que hi ha una corrent crítica que afirma que sempre es donen aquests premis als davanters, i mai es premia la feina de defenses o porters. Amb aquest tipues de crítiques només estic d'acord a mitges. És cert que defenses com Paolo Maldini, Franco Baresi, Laurent Blanc, Ronald Koeman, Fernando Hierro, Liliam Thuram o Rafael Márquez han constribuit molt als éxits dels seus equips o seleccions, i potser no han estat individualment reconeguts amb la mateixa justícia amb què s'ha reconegut a companys dels seus equips. És cert que Maldini o Baresi eren boníssims, i que van contribuir decisivament a fer gran al Milan dels 80-90. Però també és cert que, posats a premiar a algú individualment, em quedo amb Van Basten.
Aquest any, però, sembla que tothom s'ha posat d'acord en fer justícia amb els defenses. I, amb el pretext del suposat gran mundial que va fer, Cannavaro no només s'ha endut el segon premi al millor jugador del mundial, sinó que també s'ha endut la pilota d'or i el FIFA World Player.
I em sembla una errada. No només em sembla un mal any per fer justícia amb els defenses, sinó que penso que, posats a fer justícia amb Maldini, Baresi, Koeman, Hierro, Thuram, Puyol... i tants i tants altres defenses brillants, Cannavaro no és la millor elecció. Quina diferència amb els abans esmentats!
Cannavaro, aquest noi que fa uns anys es va deixar gravar injectant-se substàncies al braç per millorar el rendiment abans de la final de la Copa de la UEFA (http://www.youtube.com/watch?v=RTqk2Bt9H_M), mai m'ha semblat un defensa extraordinari. Ni quan estava al Parma, ni quan estava a l'Inter, ni quan va militar a la Juve em va semblar que fos un central equiparable a cap dels grans centrals abans esmentats. Aquest estiu,però, va fer un bon mundial. Sí, és cert. Va ser el central de la millor defensa del mundial i, per tant, un dels artífexs de que el Mundial se l'endugué la selecció que menys futbol va fer. La més racana futbolísticament parlant. La que menys va contribuir a que tots ens ho passessim bé.
I va fer un gran mundial perquè, tot i que tècnicament està molt però que molt luny de defenses com Baresi, tot i que no té la classe de Maldini o Blanc, tot i que no té sortida de pilota com Márquez, tot i que no té gol com Hierro o Koeman, ni la personalitat de Thuram, ni tant sols la garra de Puyol, va tenir la sort de ser el capità de la selecció guanyadora del mundial. Una selecció que, tothom va estar d'acord, va guanyar el mundial gràcies a la seva defensa. La defensa més poblada del mundial, i en la que Cannavaro va jugar ben però que ben arropat, amb una triple xarxa defensiva protectora: Buffon al darrera, Zambrotta, Zaccardo, Materazzi, i Grosso a la seva línia defensiva, i Gatusso, Perrotta, De Rossi i Pirlo per davant...
La veritat és que ja em va sorprendre, en el seu moment, l'aparent unanimitat general que assenyalava Cannavaro com el millor del mundial. Perquè la defensa d'Itàlia va destacar per la duressa, la cohesió i la fortalessa del seu conjunt, no per la brillantor individual de cap jugador en concret. I a la final del mundial, per exemple, posats a destacar a un defensa italià, abans destacaría a Materazzi: va fer el gol d'Itàlia en una rematada de cap, va anul·lar a Thierry Henry, va provocar l'expulsió de Zidane, i per si tot això fos poc, va tenir les agalles de xutar un dels penals en la tanda definitiva, i va fer gol!. Com van fer Pirlo, De Rossi, Del Piero i Grosso. A aquella tanda on no xuten els especialistes sinó els que tenen més caràcter i autoconfiança, no vaig veure Cannavaro enlloc. Però bueno, tot i així, ell va ser qui va recollir la copa, qui va sortir a totes les portades de tots els diaris del món, i a qui se li va donar la pilota de plata del mundial. La d'or, a Zidane, tot i la seva agressió a Materazzi, en un altre acte poc coherent amb el fair-play que pregona la FIFA.
A banda del bon Mundial, però, què ha fet Cannavaro aquest any com per a merèixer tantes distincions?
De gener a juny va jugar amb la Juventus, amb la que va obtenir aquests magnífics resultats. Va perdre la supercopa d'Italia amb l'Inter de Milà. No va poder arribar a la final de la Copa italiana, que van disputar Inter de Milan i Roma. A la Champions, el màxim que va aconseguir va ser que la seva Juve arribés a quarts de final, on va ser eliminada per l'Arsenal de Thierry Henry i companyia. La única bona notícia que Cannavaro va compartir amb els aficionats turinesos va ser la lliga italiana...Quin mérit. Dies després la justícia italiana va demostrar que el títol era fraudulent perquè la Juve portava dos anys comprant partits!!! Avui la juve i els ex-companys de Cannavaro autènticament compromesos amb el club purguen els seus pecats a segona divisió mentre Fabio viu els seus millors dies de glòria.
Perquè a l'agost, i desprès del mundial de l'antifutbol del què Cannavaro va ser proclamat rei, el brau defensa italià va abandonar la castigada Juve. Lluny de quedar-se al club turinés com van fer Buffon, Del Piero, Nedved, Trezeguet o Camoranesi, Cannavaro va abandonar el vaixell que s'enfonsava en busca dels diners i la suposada glòria que li oferia el nou Real Madrid del seu protector Fabio Capello.
Els quatre mesos que porta a Madrid els ha passat amb més pena de glòria. Tot i l'orgull amb què els mitjans madrilenys parlen del "seu" pilota d'or, els propis periodistes de la capital reconeixen que encara no han vist al Cannavaro del mundial. Han vist un Cannavaro gris que no ha pogut contibuir a millorar a un Madrid que, tercer a la lliga, segon a la lligueta de la Champions, segueix a l'ombra del Barça. Ahir mateix, en una ironía del destí, va ser expulsat en la seva primera visita a Barcelona, per dues estúpides targetes grogues impròpies d'un defensa experimentat.
I a pesar de tot, Cannavaro ha estat doblement anomenat millor jugador del món de tot l'any 2006. ¿Es que el què ha fet Cannavaro és millor que el què han fet Puyol, Márquez, Deco, Messi, Ronaldinho o Eto'o aquest any? ¿o millor fins i tot del què han fet Henry, Cesc, Lampard, Drogba, Terry, Gattusso o Kaká?
¿De veritat ha estat Cannavaro el futbolista més brillant del món el 2oo6?
Doncs sembla que sí: els capitans i els seleccionadors de totes les seleccions mundials, i els periodistes més prestigiosos del món s'han posat d'acord. Definitivament, jo no tinc ni idea de futbol. Ni puta idea.
