No comment

Segueix...

FC Barcelona, 3-Alavés, 2. El Barça segueix jugant malament, però segueix a quarts. Saviola segueix marcant. I segueix. I segueix. I segueix.

Noble y bélico adalid, caballero del honor

Bravo Espanyol

Probablement aquest títol no agradarà a alguns dels meus amics: fanàtics culés als que, quan el Barça empata o perd, els irrita que elogii a l'adversari. I més, si aquest advesari és un dels històrics rivals del club, com el Real Madrid o l'Espanyol. Però jo em tinc per patidor culé, no per fanàtic culé. És diferent. I a mí, amant del bon futbol i de l'esperit de l'esport, m'agrada veure les coses amb la suficient distància com per poder reconèixer quan el rival és superior.

I avui l'Espanyol ha estat superior al Barça. Que dic superior: molt superior. El resultat final ha estat només de 3 a 1. I dic només perquè l'Espanyol ha gaudit de fins a 10 ocasions, de les que com a mínim quatre (a part dels gols) han estat claríssimes. Vaja, que si els davanters de l'Espanyol haguessin tingut màxima efectivitat, el resultat hauria estat d'escandol: perfectament un cinc o un sis a un.

Bravo, per tant, a un Espanyol que ha fet un partit extraordinari, i que ha guanyat el partit menjant-se al Barça de principi a final. El Barça, apàtic com sempre aquesta temporada, a veure-les venir, no s'ha enterat que estava jugant contra el campió de Copa fins que ja no hi havia res a fer.

L'Espanyol ha demostrat que no va ser campió de Copa per casualitat. Té un molt bon equip. Començant per un excel·lent porter, Kameni, un excel·lent central, Jarque, un excel·lent migcampista, De la Peña, i tres punyals en atac: Rufete, Tamudo, Luis García. Sis jugadors que podrien tenir lloc a la plantilla del Barça perfectament. Repeteixo: perfectament. Veient el partit d'avui, fins i tot em pregunto si alguns jugadors del Barça tindrien lloc a l'equip titular de l'Espanyol. Per mí està clar que alguns no. El Campió de Copa, a més, ha estat l'únic equip de tota la lliga que ha estat capaç de guanyar tant al Sevilla com al Barça. I tot no pot ser només per casualitat, no?

A més de jugadors de talent, però, l'Espanyol ha demostrat tenir altres coses. Ha jugat amb agressivitat, anticipació, tensió, concentració, pressionant en totes les línies i fins i tot a Valdés, fent un futbol de primer toc, associatiu, amb els jugadors ben posicionats guanyant les pilotes dividides, sabent defensar els punts claus del rival, sabent fer les faltes tàctiques necessàries, sabent donar les puntades que l'àrbitre permetès, amb els jugadors fent-se ajudes, movent-se, desmarcant-se, oferint-se al company, fent un futbol directe, i sortint com a fletxes en contraatacs ben trençats. Chapeau.

Del Barça, el que més m'emprenya de tot és que fa temps que es veia venir. El Barça d'avui ha estat un calc del patètic Madrid que hem vist els darrers anys. Un equip acomodat, altiu i prepotent que no surt al camp a menjar-se el contrari com les dues darreres temporades, sinó que surt a veure-les venir, i que ja només es posa el seu millor vestit en nits com la del Werder Bremen, quan tot l'entorn fa un sobreesforç de mentalització i tensió. Curiosament el més destacat d'avui ha tornat a ser Saviola, el jugador al que no se li renova contracte perquè es veu que no serveix per al Barça. Ha sortit, i en catorze minutets, gol.

Vist i el què s'ha vist avui a Montjuic, bé farien els dirigents, tècnics i jugadors del Barça en fixar-se en com ha jugat l'Espanyol. Que es posin el video, que el mirin, que el remirin i...que n'aprenguin.