Que així sigui!

Recreativo 0, Barça 4. Per fí vam tornar a veure el bon Barça. Diu la dita que desprès de la tempesta arriba la calma. Benvinguda. Desprès de l'el·liminació de la Champions i l'inesperat empat contra el Madrid, els culés necessitavem una mica de calma. De serenor. I la serenor, futbolísticament parlant és per a mí seure davant la tele i veure el Barça guanyar com ho va fer ahir. Amb contundencia, 0-4, i sobretot, amb ordre, amb intensitat, amb seriositat.

El d'ahir podria haver sigut perfectament un dels partits del Barça dels darrers dos anys. 4-3-3 i una alineació titular del més coherent, amb els millors a l'onze inicial. Un equip ordenat, ben posicionat al camp, pressionant al camp rival, jugant ràpid i al primer toc, i matant en atac. Matant a la primera.

Al setembre em van preguntar, veient els fitxatges que haviem fet, quin seria el meu onze ideal del Barça. Vaig dir: Valdés, Zambrotta, Puyol, Thuram, Silvinho, Márquez, Xavi, Deco, Messi, Eto'o, Ronaldinho. Pràcticament l'alineació d'ahir, amb l'únic canvi de Márquez per Iniesta. Un canvi que, veient el rendiment de l'un i l'altre, vaig aplaudir en veure l'alineació.

L'única novetat va ser, precissament per aquest canvi, veure Iniesta de migcentre teòricament defensiu. Em va sorprendre perquè, assebentat de l'alineació, vaig pensar que el migcentre defensiu seria Deco o, en segon terme, Xavi. Però l'invent va sortir bé. Sobretot perquè Eto'o, que ja s'aproxima molt a la seva millor forma, va sorprendre tothom amb un golàs des de fora l'àrea al minut sis. I amb 0-1 al marcador, el partit se'ns va posar ja molt de cara.

No trec mèrits, però, al 0-4. La victòria d'ahir, a casa d'un Recre que és una de les grans revelacions de la Lliga, és per a mí molt més meritòria que el 3-0 a l'Athletic de fa quinze dies. El Recre no és una mare, ni un equip condemnat al descens com son avui els lleons bilbains. Encara que és cert que el Barça es troba molt més còmode davant un equip amb interés per construir i mimar la pilota, que davant equips que només juguen a tancar-se al darrera.

En qualsevol cas, tenint en compte els quatre mesos que portavem sense guanyar fora i les decepcions patides les darreres setmanes, s'agraeix veure un Barça coherent, seriòs i enxufat, capaç de resoldre els partits amb l'autoritat que ho va fer ahir. I a sobre, amb quatre golarros. Aquest és el Barça que tant he enyorat! A Getafe, a Levante, Osasuna...Ara que ha aparegut, celebrem-ho! Que Rijkaard diu que no li va agradar el joc? Doncs a mí sí: va ser el millor joc, en el global dels 90 minuts, dels darrers dos mesos. Però bé, està molt bé que l'entrenador sigui prudent i exigent, i contribueixi a que ara, desprès de la golejada, no es torni a caure en la maleïda eufòria i el conseqüent i fatídic relaxament.

No se'm passa per alt que el Barça, tant castigat físicament aquesta temporada, va fer aquest gran partit en la primera setmana de moltes en què no va tenir partit intersetmanal. Es confirma la idea que una de les raons del mal joc era el desgast pel cúmul de partits, i la incapacitat de recuperar esforços. Esperem que ara que (malauradament) ja no hauran de jugar els dimecres, almenys ens facin gaudir així els diumenges. Que així sigui!

Foto:Marca.com