Getafe 4-Barça 0.

He estat temptat de posar a aquest post el mateix títol que a l'anterior, perquè segur que molts pericos tornen a ser feliços aquesta nit. Però potser algú no s'hauria adonat que, desprès de 15 dies, tornava a plasmar els meus patiments culés. Sí,quinze dies sense escriure perquè...perquè? Per escriure de les mínimes victòries sobre dos equips de segona divisio, Levante i Real Societat, i dir un altre cop el mateix que sempre...

Però aquesta tarda ja he anunciat que avui faria article. Em feia il·lusió la Copa. És una competició que m'agrada. He viscut en directe tres finals (1988, Madrid, 1-0 a la Real; 1991, Valencia, 2-0 al Madrid; 1996, Madrid, 3-2 al Betis). I havent viscut tres finals, i sobretot havent viscut una final al Bernabeu, em feia il·lusió tornar a la Casa Blanca a jugar una final de Copa. I guanyar. I que tornés a sonar l'himne del Barça per megafonia. I consumar el plaer que Michel Salgado qualifica de provocació. Sí. Em feia il·lusió. Però NO.

No serà possible. No serà possible tot i les circumstàncies. El Barça venia amb un 5-2 d'avantatge. Es jagava la tornada contra el Getafe. A un estadi de 17.000 espectadors. Amb equip titular. Sense Messi, però amb els dos teòrics millors davanters del món: Eto'o i Ronaldinho.

I tot i així, NO. Tot i tenir les circumstàncies que teníem, que hauria signat qualsevol entrenador, qualsevol aficionat...NO.

Tot això no és suficient quan el teu equip s'ha convertit en un Galàctic. En la millor versió d'un equip galàctic.

Mentre a Madrid la premsa i l'afició no deixa d'al·ludir al caràcter, a la unió, a l'optimisme...aquí la premsa segueix comparant Messi amb Maradona, parlant d'altes i baixes, Laporta fanfarronejant a un sopar a California (on ha anat a "vendre" Barça) que està "tancant el fitxatge" d'Henry. I clar. Anem a Getafe, i NO. Ens foten quatre. 4!!!!. Quatre que, si no és per Jorquera haurien estat 6.

Un partit memorable per a un Getafe honest que s'ha guanyat a pols la classificació (felicitats Schuster), i que hauria de ser memorable per al Barça. Memorable perquè mai s'oblidi el què avui ha passat.

Una nit de ridícul. Em ve al cap la nit del Metz i altres d'infaust record.

El pitjor de tot és que el resultat és just. Podria haver estat fins i tot més ampli. Just i merescut. El resultat de com es fan les coses. El resum i la metàfora d'una temporada que havia de ser històrica perquè anavem a guanyar 7 títols i anem directes al més grans dels batacassos del club. Directes a un fracàs estrepitòs.

Lo d'avui ha estat un cop mortal. Mortal perquè ens deixa fora d'una competició. D'una altra. I un altre cop perquè l'equip no ha estat a l'alçada.

L'éxit o el fracàs no és guanyar un o dos títols. És estar o no a l'alçada de les teves possibilitats. I el Barça d'aquesta temporada, definitivament, no ha estat a l'alçada.

NO.