Guanyaran els americans
El Barça ja està al Japó. Bé, físicament només està el planter del primer equip de futbol. Però anímicament estem gairebé tots. Aquesta setmana es juga la Copa Mundial de Clubs de la FIFA, i el Barça hi participa, en la seva condició de campió de la Champions League de la temporada anterior, com a representant de la UEFA.
I al Japó estem gairebé tots. No tots. Perquè no a tothom li motiva aquest Mundial de Clubs. No tothom l'aprecia. No tothom el valora. I bona part de l'afició passa bastant d'aquest "mundialet".
Jo no. Jo no passo. Jo el valoro. Jo, que una nit de desembre de 1992 em vaig llevar a les 4,30 de la matinada per veure en directe com el Sao Paolo de Raí ens guanyava la Intercontinental... jo, no passo. Des d'aquella nit de fa catorze anys que espero la revenja. Així que vull guanyar aquest mundial.
Per mí aquest Mundial de clubs és un campionat de prestigi. Hereu de l'extinta Copa Intercontinental creada l'any 1960, el torneig ha viscut diversos canvis de nom i de format que, sens dubte no han col·laborat a identificar-lo com un torneig estable. Copa Intercontinental, Copa Toyota, Mundialet, Copa Mundial de Clubs FIFA...
Des de fa uns anys, però la FIFA sembla decidida a fomentar una competició que té la virtut de ser l'única capaç de reunir als clubs campions de les sis confederacions mundials de la FIFA. I això, per mí, no és un detall menor. No qualsevol participa a la Copa Mundial de Clubs. Per ser-hi, has d'haver guanyat la Champions a Europa, la Libertadores a América, etc...
Però això no és igualment valorat a Europa com ho és a América, Asia, o Oceania, on el campionat té un enorme prestigi. A Europa, la Copa Mundial de Clubs, i abans la Intercontinental, té tres grans hàndicaps.
El primer és l'horari. El fet que els partits es juguin a les onze del matí hora europea no col·labora gens a que es percebeixi el campionat com un gran esdeveniment. La diferència horària dificulta molt el seu seguiment, i fa que no li prestem l'atenció que es mereix. Si és difícil seguir l'actualitat del mundial quan hi és el Barça, imagina't si no ets del Barça. ¿Us imagineu, però, que des de petits ens haguessim acostumat a veure la Intercontinental cada any, abans del Nadal, asseguts al sofà casa qualsevol dia a les 9 del vespre? ¿A que això ens hauria ajudat, al llarg dels anys, a veure-ho com algo tradicional i prestigiós?
El segon hàndicap, que en realitat és el primer, és el lloc on es celebra. Des de fa molts anys es celebra sempre al Japó, com a forma per a difondre el futbol a l'Àsia. Això, però, comporta grans perjudicis tant als equips europeus com americans. Primer, perquè la distància impedeix l'assistència massiva d'aficions, com succeeix a les grans finals continentals. I segon, pel problema horari tractat al paràgraf anterior. ¿Us imagineu que en comptes de fer-se al Japó es celebrés a Europa? ¿O un any a Europa i un altre a América? ¿o que senzillament la seu fos rotativa, de manera que la diferència horària només la patissim un de cada quatre anys, no cada any?
El tercer hàndicap, per al futbol europeu (i per a l'aficionat europeu) és el problema més greu. Per què és estructural i no es pot canviar, com els dos anteriors. Es tracta de la mateixa concepció del torneig. Perquè a diferència d'un mundial de seleccions, on les diferències nord-sud, o Europa-Àfrica, són cada vegada més petites, en el món dels clubs les diferències nord-sud, o Europa-Àfrica són cada cop més grans. Els millors futbolistes d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania juguen a clubs europeus. ¿Quin és el club del món amb més internacionals brasilers? El propi Barça. Un club europeu que té el millor equip del món, no per tenir als millors jugadors europeus, sinó als millors americans i al millor africà.
Això, extrapolable a molts altres clubs europeus, fa que els aficionats europeus al futbol vegin en rivals com l'América de Méxic o l'Internacional de Porto Alegre equips de segon nivell. Si els millors mexicans i brasilers són a Europa, que podem trobar a l'Amèrica o al Porto Alegre? Ja no parlem del Jeonbuk coreà, de l'Ahly egipci o del Auckland City neozalandés. Per a aquests equips enfrontar-se amb el campió europeu és un repte. Un esdeveniment. I també ho és pels equips americans, desitjosos demostrar la no inferioritat del futbol americà...i de que els clubs europeus es fixin en els seus jugadors per a fer suculents negocis. Per això han guanyat més Intercontinentals els equips americans que els europeus. I per això hem vist com els aficionats de Boca Juniors, River Plate, Sao Paolo o Peñarol han celebrat la Intercontinental com nosaltres només celebrariem una Champions.
A un equip europeu, sempre favorit, sempre se li recorda més la Intercontinental si l'ha perdut que si l'ha guanyat. Dit d'una altra manera, els europeus tenen més a perdre que a guanyar.
D'altra banda, també està el tema econòmic, és clar. Cada club cobra de la FIFA un milió de dolars només per participar al Mundial. Això, que per a l'equip egipci, el coreà o l'americà és una benedicció del cel, per al campió europeu és pecata minuta. El Barça cobraria més del triple per un sol amistós al Japó.
Si a això afegim que les dates del Mundial coincideixen amb les de les competicions europees, amb el risc de lesions i de cansament que això suposa, és fácil concloure que la Copa Mundial de Clubs, en definitiva, representa més amenaces que oportunitats per a un club europeu. I clar, els clubs de la UEFA no estan per la tasca de contribuir a potenciar aquest torneig parlant de noves seus, noves dates, nous formats, més equips...¡¡¡¿Més equips?!!! Es reuneixen els del G-14 i més o menys venen a dir "aquest marró, que se'l mengi el campió d'Europa, que per algo és campió d'Europa, però a la resta deixeu-nos tranquils...".
A pesar de tot això, jo segueixo considerant aquest mundial com un torneig de prestigi, que s'ha de valorar, i que el Barça hauria de fer tot el possible per guanyar. No pot ser que el Barça no estigui a aquest palmarés ( http://es.wikipedia.org/wiki/Copa_intercontinental). Tots els grans clubs del món tenen la seva Intercontinental menys nosaltres. I la veritat, només els perdedors li diuen Copa Toyota. Perquè en el fons, tothom la vol jugar, i guanyar. Però molt poquets poden fer-ho. I amb lo difícil que és jugar-la, em fa ràbia que sembli que ens faci mandra jugar-la. És un campionat molt prestigiós a tot el món excepte a Europa, que no podem menysprear amb la nostra altiva pose de suposada superiotat europea.
I per acabar, me la jugo amb un pronòstic: aquest any, la Copa Mundial de Clubs (o Intercontinental) la tornaran a guanyar els americans. Vaja, que la guanyarà l'equip amb els millors americans del món, que és el Barça. Perquè, a diferència de l'equip europeu que va jugar la Intercontinental del 92, el Barça d'aquest 2006 és un equip super americanitzat. I segur que Ronaldinho, Saviola, Edmilson, Deco, Motta, Messi, Belletti, Sylvinho, Márquez i Geovanni Dos Santos veien la Intercontinental per la tele quan eren petits. Ells sí la podien veure a les 9 del vespre. I veien com celebraven els triomfs les aficions de Sao Paolo o Buenos Aires. Per això ara els fa il·lusió. I per això ara, per fí, la guanyarem.
9 comentaris:
te puedes enrollar todo lo que quieras, pero el mundialito éste le interesa ni a dios. Y sí, a lo mejor lo gana el Barça. Y qué?
La Intercontinental és un torneig de tercera divisió. Pitjor que un amistós estiuenc. Dona més prestigi tenir un Carranza o un Teresa Herrera al palmarés que una Intercontinental.
¡Ladran!, luego cabalgamos
Puedes seguir enrollandote todo lo que quieras porque hacerlo como lo haces es un "bé de Déu".
Únicamente a los que les preocupa que lo gane el Barça pueden dar la espalda a tanta sabiduría.
Nos quedademos con el "¿y qué? y con el torneo de tercera división a la vez. Carranzas y Teresas Herreras ya tenemos muchos, no entiendo, si es tan fácil porque no tenemos ninguna Intercontinental Toyota Mundialito ¿Qué raro no?
Y si no ganamos el torneo de tercera pues no pasa nada.
¡Mierda no pasa nada! Vaya putada si no lo ganamos esta vez.
Aunque sea con gol de Gud ¿Vale Patidora?
El qué té mérit no es guanyar el mundialet, sinó ser-hi, perquè significa que has guanyat la Champions. Un cop al mundialet el nivell és molt fluix. Sense entrar a comparar-ho amb un Carranza o un Teresa Herrera, la veritat és que és més difícil i té més mérit guanyar la Copa del Rei que el Mundialet. Està be que hagin equips africans, asiatcs i tal, però perquè fos un autentic mundialet hauria d'haver algun equip de prestigi més tant d'Europa com d'América. Potser el campió de la UEFA o el finalista de la Champions.
així doncs la Intercontinental no interressava?? a mi em va fer ràbia tant com la vem perdre com quan la va guanyar el madriz. Potser el problema és el format, amb l'intenció d'augmentar ingressos per totes bandes amplien els participants i venen equips sense nivell que desprestigien la competició. A mi personalment em fa il.lusió guanyar el MUNDIAL, pel fet de guanyar un títol que no tenim i per la ràbia que tindran uns quants que se l'estan intentant carregar a base de dir-li "mundialito".
mikelele
@mikelele
Es igual el nombre y la fórmula en el casillero del Barça que pone 0 en el torneo de clubs a nivel mundial puede haber un 1.
y MOLA.
M'haig de posicionar a favor del patidor. Tot i que segueixo i seguiré tan tranquil com fins ara, encara que el barça no guanyi el mundialet. El que està clar es que el mundialet només el seguiran els veritables aficionats del futbol i com no els aficionats dels equips participants. L'horari és un handicap, si senyor. El fet que els patits es retrasmetin en horari laboral, per a molts, fa que molts merengues i d'altres no li donin importància. Que hi farem. Així és la vida. A mi el que m'importa és que guanyi el barça, m'és igual si puc o no veure els partits. Si guanya el barça, millorareml'autoestima dels jugadors, enfotirem la qüesió de l'equip, i sobretot no haurem perdut el temps. Així que Visca el Barça sempre i visca el mundialet de clubs!!!! almenys aquest any.
Pues yo me coloco del bando de Partidor. Ese torneo acaba de comenzar, pero quizás en 20 años se esté hablando de cuántos mundialitos tiene tu equipo. Recomiendo un artículo de Perarnau que habla sobre este tema, El Futbol Global.
Partidor, me asustate al final del post, cuando decías que lo ganaban los americanos. No me lo podía creer. ¡Buen truco!
Saludos
Si, han guanyat els americans. Millor dit els sud-americans. Un partit tranquil, com volia el internacional, i com ho han volgut tots els equips que han guanyat al barça en l'època Laporta. Cal analitzar diverses raons:
El tipus de partit:
L'Internacional ha jugat un partit segur, amb la defensa molt continguda, esperant el moment de deixar la defensa del barça amb poc efectius, fet que li ha reportat el gol d'adriano ja en els minut 82 del partit. Ha jugat un partit molt progressiu, incrementant de mica en mica els contraatacs aprofitant les pujades de Beletti. Anular a Ronaldinho com ho ha fet el chelsea més d'un cop és garantia de victòria desgraciadament pel barça. Per altra banda, el Barça ha tornat a fer un partit pensant més en no rebre gols que en fer-los. Tot i que ha disposat de més ocasions, com en el chelsea, de tenir la majoria de la possessió, com amb el chelsea, no ha sabut fer massa cosa més. Això ve provocat per un sol motiu, ha mancat potencia en atac. De nou en Gudjohnsen no ha sabut estar a l'alçada del partit. Ens ha faltat l'Etoo.
La postura de l'entrenador:
Em sembla que el canvi de Zambrotta per Beletti no ha estat encertat, tot i que potser era necessàri per intentar entrar per banda, ha provocat que la defensa del barça defenses amb menys jugadors en certs moments (gol d'adriano). La sortida d'ezquerro, no tenia sentit quan mancaven 3 minuts per acabar el matx. Un jugador que no compta amb la confiança de l'entrenador, que juga poc, no pot ser decisiu mai, i no ho ha estat, tot i que el barça ha realitzat més jugades de perill en 10 minuts que en tot el partit. Doncs que ha passat? Ha passat que el barça quan es posa les piles funciona. I el resultat del partit indica que el barça no s'ha posat les piles fins els minuts 80.
L'actuació arbrital:
Tot i que pugui semblar un tòpic, l'arbrit del partit s'ha menjat dos possibles penaltis a Ronadinho, i una falta claríssima a Gudjohnsen al marge de l'àrea. Potser si els haguès pitat, estaríem parlant d'un altre tipus de partit, més obert i ràpid, i potser d'un altre resultat.
En resum:
El Barça no ha practicat el seu joc no només per que en part no l'hi han permès fer-ho sino també per que ha tingut por de fer-ho, l'entrenador del barça no ha entès el partit que volien dur a terme el internacional de porto alegre, i a sobre els àrbrits no han vist faltes importants que podrien haver decantat el partit en favor del barça.
Això és tot. Hem tornat a fallar un altre cop. Potser caldrà dir la famosa frase del president Laporta. Que n'aprenguin!! si que n'aprenguin ja d'una vegada. El Barça ha d'imposar el seu joc sempre, sense por, ha d'imposar el seu ritme sense por, i sobretot ha de recuperar els lesionats Messi i etoo que tanta falta fan a l'equip en aquestes ocasions.
Visca el Barça i no vull acabar sense exaltar malauradament el gran partit d'en Puyol. Dic malauradament, per que quan en un partit el millor del partit és un defensa, es que quelcom no ha funcionat bé.
Publica un comentari a l'entrada