Getafe 4-Barça 0.
He estat temptat de posar a aquest post el mateix títol que a l'anterior, perquè segur que molts pericos tornen a ser feliços aquesta nit. Però potser algú no s'hauria adonat que, desprès de 15 dies, tornava a plasmar els meus patiments culés. Sí,quinze dies sense escriure perquè...perquè? Per escriure de les mínimes victòries sobre dos equips de segona divisio, Levante i Real Societat, i dir un altre cop el mateix que sempre...
Però aquesta tarda ja he anunciat que avui faria article. Em feia il·lusió la Copa. És una competició que m'agrada. He viscut en directe tres finals (1988, Madrid, 1-0 a la Real; 1991, Valencia, 2-0 al Madrid; 1996, Madrid, 3-2 al Betis). I havent viscut tres finals, i sobretot havent viscut una final al Bernabeu, em feia il·lusió tornar a la Casa Blanca a jugar una final de Copa. I guanyar. I que tornés a sonar l'himne del Barça per megafonia. I consumar el plaer que Michel Salgado qualifica de provocació. Sí. Em feia il·lusió. Però NO.
No serà possible. No serà possible tot i les circumstàncies. El Barça venia amb un 5-2 d'avantatge. Es jagava la tornada contra el Getafe. A un estadi de 17.000 espectadors. Amb equip titular. Sense Messi, però amb els dos teòrics millors davanters del món: Eto'o i Ronaldinho.
I tot i així, NO. Tot i tenir les circumstàncies que teníem, que hauria signat qualsevol entrenador, qualsevol aficionat...NO.
Tot això no és suficient quan el teu equip s'ha convertit en un Galàctic. En la millor versió d'un equip galàctic.
Mentre a Madrid la premsa i l'afició no deixa d'al·ludir al caràcter, a la unió, a l'optimisme...aquí la premsa segueix comparant Messi amb Maradona, parlant d'altes i baixes, Laporta fanfarronejant a un sopar a California (on ha anat a "vendre" Barça) que està "tancant el fitxatge" d'Henry. I clar. Anem a Getafe, i NO. Ens foten quatre. 4!!!!. Quatre que, si no és per Jorquera haurien estat 6.
Un partit memorable per a un Getafe honest que s'ha guanyat a pols la classificació (felicitats Schuster), i que hauria de ser memorable per al Barça. Memorable perquè mai s'oblidi el què avui ha passat.
Una nit de ridícul. Em ve al cap la nit del Metz i altres d'infaust record.
El pitjor de tot és que el resultat és just. Podria haver estat fins i tot més ampli. Just i merescut. El resultat de com es fan les coses. El resum i la metàfora d'una temporada que havia de ser històrica perquè anavem a guanyar 7 títols i anem directes al més grans dels batacassos del club. Directes a un fracàs estrepitòs.
Lo d'avui ha estat un cop mortal. Mortal perquè ens deixa fora d'una competició. D'una altra. I un altre cop perquè l'equip no ha estat a l'alçada.
L'éxit o el fracàs no és guanyar un o dos títols. És estar o no a l'alçada de les teves possibilitats. I el Barça d'aquesta temporada, definitivament, no ha estat a l'alçada.
NO.
dijous, de maig 10, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
patidor, tens tota la raó.
però manda cojones que després de tants dies, fotis el post avui....que oportú... collons de partit...mare de déu...vaya tela...
defenso al barça a muerte, lo d'ahir va ser durillo, però....joder es que no podem jugar a mantenir resultat no en sabem...i van canminant..
lo de Laporta és lamentable, cada dia una mica més lamentable...
El Barça va començar a perdre el partit al entrar al joc del Getafe, Shuster reclama faltes sobre Messi per aturarlo y Rijkaard el deiza a Barcelona, lamentable. Pero encara es més lamentable i intolerable l'actitud mostrada pels jugadors en el camp, cap d'ells va demostrar l'orgull de portar la samarreta blaugrana. Van pagar una prepotecia i el no baixar de l'autocar per classificar-se per la final, simplement intolerable.
Espero que a l'estiu es facin els retocs necessaris sense por i es fitxin bons jugadors i fam de títols.
Salutacions
és una vergonya, a mi també em feia il·lusió guanyar la Copa, o al menys arribar a al fianl i intetar la venjasa als andalusos...però res de res, vergonyòs, avui estic molt trist, però que molt....una salutació cordial.
Perdre sempre es pot perdre però el mínim que es pot demanar a un equip és que tingui orgull i ganes de fer-ho bé. El Barça, jugadors, entrenador i directiva, després de fer-nos passar una vergonya indescriptible, a sobre es riuen a la nostra cara amb discursos lamentables, indignes i immorals. Ara, ens ho hem guanyat a pols perquè hem deixat que l’equip s’acomodés i que el vestidor fos una veritable casa de putes on tothom fa el que li dóna la real gana mentre els directius se’n van a fer conferències als EUA, la premsa regala DVD’s amb un gol de Messi que no ha servit per res o fitxa 10 jugadors per setmana i el aficionats donem crèdit a una colla de caradures que ja fa temps que hauríem d’haver quadrat. Qui creu ara en aquest equip?
elsavidelcampnou.blogspot.com
Millor no parlem d'una de les nits més tristes que he viscut com a culé.
No tinc paraules, peró desgraciádament i com vaig pronosticar, estam a la fi d'un cicle, encara que no m'esperaba res semblant, la veritat.
Salut!
por que solución apostais vosotros:
¿renovacion a fondo? (con la bofetada economica que acarrea para el club)
o
¿cmbio de entrenador?
Personalmente yo apuesto por la segunda (pero a ver quien es el wapo que despide a Frank) y me encantaria que el nuevo técnico fuese Mou.
P.D.:si yo fuese Rijkaard seria yo quien dimitiria, simplemente por no haber podido conducir al grupo, me parece un gran entrenador, pero lo que necesita ahora el grupo es otro perfil, y dudo mucho que Rijkaard pueda cumplirlo.
Saludos desde: http://pimporreta.org/blog/en-un-momento-dado
Que es vagin a cagar!
Hemos de proceder de tal manera que no nos sonrojemos ante nosotros mismos.
Baltasar Gracián (1601-1658) Escritor español.
Un empat que fa perdre el liderat. Les coses no pinten be i tot dependrà de l'actitud i les ganes del jugadors per ser campions o no, es clar, ara amb el permís del madrid
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada