diumenge, de maig 13, 2007

Així es perd una Lliga

Empatant a un contra el Betis al Camp Nou. Quan faltaven cinc jornades. Amb el Madrid líder provisional. El Barça, hiperconcentrat després de la batacada de Getafe. El rival, un Betis en vies de descens amb un entrenador que creia tant poc en la victòria que fins i tot ha deixat a alguns dels seus millors millors homes (Assunçao, Sobis...) a la banqueta. Ja ho havia anunciat Luís Fernandez: "nuestro partido es el de la semana siguiente, contra el Nástic".

Comença el partit. Tot de cara: al minut cinc, penal a favor, i gol de Ronaldinho. 1 a 0. Passen els minuts. Domini. Joc horitzontal. Passen els minuts. Poques rematades. Concentració i esforç, això sí. Els jugadors es comporten com el nen que ha fet una malifeta i, desprès de la bronca del pare, se seu a l'escriptori a intentar fer els deures que, per pura vagància, no ha fet els dies anteriors. I mentre intenta fer els deures, o ho fa veure, mira de reüll al pare per veure si encara està tant enfadat.

Passen els minuts. A la primera part, algunes ocasions, però el 2-0 no arriba. Ai ai ai. Comença el segon temps i es veu que el Barça ja no té el mateix ritme. Minut quinze del segon temps i el Betis comença a fer canvis. Luís veu que, amb una mica d'empenta a aquest Barça se li pot treure algun punt. Treu a Assunçao. Treu a Sobis. Els bons. Ai ai ai a la grada. Passen els minuts. El Betis comença a apretar i el Barça no rutlla. Ai. Acabarem patint. Ai ai ai a la gespa: perquè no hauré fet els deures abans? Se m'escapa el temps!!! Ai ai ai a la banqueta: perquè no els hauré fotut la bronca abans? Rijkaard seu a Ronaldinho i posa un pivot defensiu. Insòlit. Objectiu amarrar l'1 a 0.

Minut 89. Falta absurda d'Eto'o, que permetrà al Betis penjar la pilota a l'àrea. A sobre el camerunés veu tarja. Assunçao treu ràpid sobre Sobis. Defensa desorganitzada. Últim minut, i l'quip despistat. Sobis troba una autopista. Gol de Sobis. 1 a 1. Suspens. Així es perd una lliga. Excés de confiança. No saber rematar els partits. Equip desequilibrat al segon temps. Perdonar. Desorganització. Despistes. Així es perd una lliga.

El Barça ja no depèn de sí mateix. El Madrid ja és líder, un any i mig desprès. Increïble, eh! Recordem com ens enfotiem del Madrid fa tres mesos? Doncs així es perd una lliga. Ai ai ai a la llotja: hauré fet alguna cosa malament? Propers rivals: Atlético de Madrid, Getafe i Espanyol. ¿Algú pensa encara que és un calendari fàcil? Si algú ho pensa, té la resposta: així és perd una Lliga.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Quien siembra vientos recoge tempestades.
Refrán popular

Anònim ha dit...

Així es perd una Lliga, sí senyor. El problema és que no l’hem perdut avui, ja fa temps que ens ho estem guanyant, el perdre però, a pols. La nostra caiguda ha estat avui, contra un dels rivals més assequibles que ens quedaven, com podia haver estat un altre dia, era qüestió de temps que el fil que ens aguanta es trenqués. Fins aquí hem arribat.

elsavidelcampnou.blogspot.com

Sergi Larripa ha dit...

Totalment d'acord amb tú, Savi.

Nicolás Ribas ha dit...

Encara queda molta Lliga, tranquils, hem de centrarnos en guanyar al Calderón i esperar la punxada del Madrid que arribarà, no sé quan però arribarà...

Ànims, hi ha que lluitar-la fins l'última jornada, Força Barça!! no ens podem esfonsar en el moment més important de la temporada.

Salutacions.

Anònim ha dit...

El que va passar el dia del Betis ho puc entendre, lo del dia del Geta és imperdonable. No tenen vergonya a mi no em convencen ara les actituds de cara al soci del vestuari. Que ho demostrin en el camp!

Excloent al Pujol, són uns desgraciats que no han sabut ni volgut passar a la història. Que els donin per cul (el dents i el rinxols inclosos)!

Anònim ha dit...

primer campions de lliga i després si voleu els hi cremem els ferraris, ara tots units.