divendres, de febrer 29, 2008

No tots els empats son iguals

Semifinals Copa del Rei. Camp Nou. Partit d'anada.
FC Barcelona 1-Valencia CF 1.

No, no tots els empats son iguals. Ni saben igual.

Abans del partit (anada d'una semifinal de Copa, i jugant a casa) ningú hauria signat l'empat a 1. Al minut 90 tothom l'hauria signat. I així ha estat: al 93 ha marcat Xavi...tot i que ajudat d'una "mà negra". La d'Eto'o.

Hem empatat. No és un bon resultat. Però pitjor hauria sigut perdre, i hem estat apunt apunt. I un gol al descompte sempre fa que un empat deixi sabor de victòria. Per això no tots els empats saben igual.

I no saben igual, a més, per què aquest no ha estat un empat com aquells de fa quatre mesos. Hem empatat, però hem merescut clarament guanyar.

Ningú no li pot reprotxar actitut, tensió i concentració a l'equip. Ni tant sols intensitat, verticalitat, bon posicionament o no crear ocasions de gol. Perquè s'ha dominat (70% de posessió de pilota al segon temps, davant un València plé de "peloteros" té molt de mèrit), i s'ha xutat 14 vegades entre els tres pals. S'ha deixat, malgrat l'empat, una molt bona sensació d'equip.

L'eliminatòria no només està oberta sinó que penso que fins i tot està a favor nostre. El València a casa haurà d'obrir-se més i el Barça tindrà més espais que dimecres.

Només hi ha dos "peros" i dos comentaris.

Els "peros". 1) Que seguim desaprofitant tantes ocasions de gol. Necessitem 14 xuts entre els tres pals per fer un sol gol. I això ja no és un tema aïllat. A Glasgow vam fer 3 gols...de 24 xuts a porta. El percentatge d'encert és baixíssim. 2) Que, per contra, els rivals necessitin tant poc per fer-nos gol. El València, un xut a porta, un gol. El Celtic, tres xuts, dos gols.

Els comentaris. 1) A Henry i Eto'o els veig jugant junts en un equip que jugui amb dos puntes, el típic 4-4-2 (que d'altra banda, no estaria mal provar alguna vegada...que s'ha de ser una mica més flexible i menys dogmàtic). Jugant amb tres puntes es destorben. Ni un ni l'altre troba el lloc, baixa el rendiment individual de cadascun d'ells i el de la davantera en conjunt. Jugant amb el nostre habitual 4-3-3, o Eto'o o Henry, no els dos junts. 2) Ja sé que es tractava d'una rotació, que segueix sense estar al 100% però, tot i així, en una semifinal de Copa, ni que fos per jugar els darrers 20 minuts, i estant el partit com estava...jo he trobat a faltar Ronaldinho.

1 comentari:

Alba ha dit...

La verdad es que a mi tampoco me acabó de agradar el empate y más teniendo en cuenta que se jugaba en casa. En fin, a Mestalla, el Barça deberá salir a marcar.
Saludos