Getafe

Getafe. Ciutat espanyola situada 13 quilòmetres al sud del km.0 de Madrid, és a dir, de la Puerta del Sol. Ciutat eminentment industrial, forma part de la denominada àrea metropolitana de Madrid. Limita amb Leganés, Fuenlabrada, Pinto, Rivas Vaciamadrid, San Martín de la Vega i el barri de Vallecas de Madrid.

Té una superfície de 78,74 km², i una població de 158.364 habitants, el que li dona una densitat demogràfica de 2.011 hab./km². El seu alcalde és el socialista Pedro Castro Vázquez.

Té un clima mediterrani continentalitzat i, segons l'Observatorio de la Base Aérea de Getafe, al mes de gener la temperatura oscil·la entre els 9,9ºC de màxima i els 1,1ºC de mínima. Vaja, que fot un fred que pela.

Les tres majors instal.lacions de la ciutat són dues facultats i el rectorat de la Universidad Carlos III de Madrid, la base aèria militar de Getafe, i el Coliseo Alfonso Pérez.

El Coliseo Alfonso Pérez (nom posat en homenatge a l'ex-jugador del Madrid, Betis i Barça, que mai va jugar al Getafe ni contra el Getafe, però va nèixer a Getafe) és un estadi de futbol inaugurat el 1998 i, tot i dir-se Coliseo, té capacitat per a només 14.400 espectadors. El terreny de joc té unes dimensions de 106 x 69 metres. És l'estadi on habitualment hi juga el Getafe Club de Fútbol.

El Getafe Club de Fútbol és un club molt jove, fundat l'any 1983, fa només 26 anys. Té 12.000 socis i 16 penyes, i és presidit pel soci del Real Madrid Angel Torres. Juga íntegrament vestit de blau marí, i va ascendir per primer cop en la seva història a primera divisió la temporada 2004-2005. Des d'aleshores, tot i tenir el pressupost més baix de la primera divisió, ha aconseguit no només mantenir la categoría, sinó donar més d'un disgust al camp. Que li preguntin al Madrid, que ha perdut en dues de les tres visites que ha fet al Coliseo.



El planter de l'equip està format per 17 jugadors espanyols i set estrangers. Els més destacats són el porter argntí Abodanzieri, el defensa rumanés Cosmin Contra, el migcampista suís Celestini, i el davanter serbi Paunovic. La nova esperança és el jove letó Maris Verpakovskis, un golejador cedit pel Dinamo de Kiev fins a final de temporada. El capità és el veterà Vivar Dorado.

L'estrella de l'equip, però, no és al terreny de joc. És a la banqueta. I és que l'entrenador és el nostre vell conegut Bernd Schuster. Tot un ídol a Getafe. Enguany, jugades ja 16 jornades, l'equip és situat a una còmoda novena plaça, amb 22 punts, per sobre de molts històrics del futbol espanyol. 6 partits guanyats, 4 empatats i 6 perduts. Tot això, amb 11 gols a favor i 11 en contra. I compte: ha guanyat al Madrid (1-0) i al Depor (2-0), i només va perdre 1-0 al camp del Sevilla.

El proper diumenge 7 de gener, el Getafe rep la visita del FC Barcelona, actual campió de Lliga i d'Europa. Serà tot un esdeveniment per a la ciutat, i tot un repte per al club i jugadors locals.

Els getafencs no podran veure a Ronaldinho, ni a Deco, ni a Eto'o, ni a Messi, ni a Thuram, ni a Zambrotta. Tot i així, Rikjaard podria presentar una alineació formada, per exemple, per Victor Valdés, Belletti, Puyol, Márquez, Gio, Motta, Iniesta, Xavi, Silvinho, Giuly, Guddjohnsen i Saviola. Una alineació amb la que el Barça no tindria excusa per no guanyar.

Però perquè tot marxi com ha de marxar, el primer requisit és que els jugadors del Barça sàpigan quatre coses bàsiques. On està Getafe, qui és el Getafe, qui entrena al Getafe, i qui i com juga el Getafe. Ja sabeu, després de dotze dies de vacances, el primer, i el que més costa, és situar-se. I no estem per perdre el temps.

Lo segon serà que recordin que amb la samarreta no es guanya. I que la història de la ciutat i del club no juguen. Esperem que això els quedés clar a Yokohama: al camp, només són onze contra onze.