dimarts, de març 13, 2007

Lectura recomadada: "El Decosistema se acaba"

Lectura recomadada: http://martiperarnau.blogspot.com/2007/03/el-decosistema-se-acaba.html

Redactat per un dels meus metges de capsalera, Martí Perarnau.

Què us sembla?

8 comentaris:

Anònim ha dit...

esperava que algu el recomenes perque es un article brutal, ja el vaig llegir ahir de matinada tot escoltant el tu diras a rac1 i em va copsar.
sens dubte un gran periodista el Martí.
I sí que es de lectura obligada! Estic impacient per llegir el seu seguent blog

Anònim ha dit...

oportunista i parcial.

- Si al novembre del 2005, a causa de Deco, cambia tot, i es guanya la champions, que cabron el Deco.

- Deco decideix lo dels stages? va home, això s'ho volen carregar el 95% de jugadors de 1r nivell.

- Si hagués fotut el hattrick contra el madrid potser tindriem un post tipo "Art Deco" "el Decodificador" i parlariem de lideratge positiu, de caràcter guanyador, de tècnica i brega, de killer.

Dammy ha dit...

Bueno, muy bueno, en cualquier caso a esto yo tan sólo diría que si pudiéramos fichar a Lampard yo si que vendía a Deco esta misma temporada ya.

Un blogsaludo.

Anònim ha dit...

M'ha semblat molt correcte l'article d'en Martí. Ara, és una opinió.
Per part meva, tot i que penso que en Deco no ha fet res de bo quan realment el necessitàvem, vegis les passejades que es fotia pel camp nou contra el Madrid, o les cagades contra el Liverpool, penso que no és el lider de l'equip. I no ho és per que hi han jugadors al vestidor amb molta més personalitat que en Deco.
De totes maneres, si l'article és veritat i s'acaba demostrant, només en tindrà la culpa l'equip tècnic. I dic només per que són els professors de classe, i si els alumnes de classe es porten malament o foten el que els dona la gana, són ells els que han de pendre mesures.
Rijkaard, fa temps que no està fent les coses bé, ni ara, ni abans, en contra del que diu en Martí, segueix donant oportunitats a en Deco, quan jo ja l'hagués situat ala banqueta fa dues setmanes. A l'igual que amb Deco, penso que ho hauria d'haver fet amb altres jugadors, com en ronni i eto'o.
Si el galliner s'esbolota, només cal lligar al gall i per ara, encara volta lliure.
No serà fins acabada la temporada que es fundarà un nou vestidor, amb algunes gallines noves i sobretot amb un gall una mica més digne.

Per cert, com que estic fart d'oblidar fets i paraules, acabo de crear la taula culé. Es tracta de classificar els millors i més dignes 11 jugadors del primer equip, segons les puntuacions que a mi més em semblin, partit a partit. Puntuacions que no només tindran a veure amb el joc, si no amb el seu posterior comportament fora del terreny de joc. Finalitzada la temporada 2007-2008, ja anunciaré la classificació. Per ara, la del 2006-2007 va de la següent manera:
1-Valdés
2-Messi
3-Iniesta
4-Puyol
5-Xavi
6-Ronaldinho
7-Thuram
8-Deco
9-Silvinho
10-Beletti
11-Zambrotta

En aquesta taula no es te en compte ni en Damià, ni en Jorquera, ni en Ruben, ni en Navarro.

P.D al patidor. Per quant un article de jugadors com Valdés?

On està l'article sobre el perdut del Motta?. O sobre l'històric triplet de Messi?

Anònim ha dit...

sense que sigui sant de la meva devoció, trobo molt encertat l'article de X.Bosch ahir al Mundo Deportivo, us passo l'enllaç..

http://www.elmundodeportivo.es/20070314/NOTICIA255680186.html

Jose Luis Rodríguez Beltrán ha dit...

Ja el vaig legir i té molta de raó. Ahir Frank Rijkard ho va certificar,ja que va dir que Deco era un dels jugadors més importants de l'equip, i que per això quan Deco no estava molt fi, el Barça ho petia...una salutació cordial.

Anònim ha dit...

¡Confiamos demasiado en los sistemas, y muy poco en los hombres!.
Benjamin Disraeli (1766-1848) Estadista ingles

Realmente el Martiperarnau no solo parece informado sino que seguro que lo está. Su predicción sobre la influencia del estado físico de los jugadores del Barça sobre el rendimiento del equipo esta temporada está resultando irrefutable.
Sin embargo, yo personalmente no estoy demasiado de acuerdo en explicaciones que provienen de relaciones existentes, de confabulaciones de grupos, de clanes dominantes ni de decososistemas. No niego que nos acercan, aclaran y explican cosas de las que han pasado como probablemente también explicarían las contrarias. También sería posible explicar las actuales correlaciones en el vestuario desde otro punto de vista. En mi opinión el fútbol es un juego que sigue una determinadas normas objetivas que condicionan el éxito o el fracaso pero que en muchas ocasiones la influencia del azar y los correspondientes estados de ánimo que genera inciden de forma importante sobre dichas normas.

Acojonante: tiene 181 comentarios, imposible de seguir, me quedo con el Patidor Culé (somos cuatro pero al menos estamos como cabras)

Bogart ha dit...

Em sembla oportunisme periodistic. Es una manera com qualsevol d'altra per aconseguir més clics al seu blog.
Fa un temps en semblava seriós pero ultimament està entrant a la mateixa dinámica que la resta de comentaristes sportius (principalment el que es diuen barcelonistes).
Pero es clar, n'hi ha que na saven o no volen disfrutar del bó i es creuen el que diuen de que hi ha que guanyar-ho tot.
De veritat ets culé? I si ho ets, de qué i perqué pateixes?