Quatre victòries i un funeral
Diuen que quan el Barça guanya i el Madrid perd és com una doble victòria per als culés. Doncs avui, en futbol, doble victòria: Barça 1, Real Societat 0; i Sevilla 2, Real Madrid 1. Una jornada més (o una jornada menys, segons com es miri), i el Barça li treu tres puntets més al Madrid. Ja en portem 4 de distància.
El Barça ha rebut al Camp Nou a la Real Societat, penultim a la classificació amb només 6 punts a la taula. I el resultat ha estat 1 a 0. El gol, com no, ha tornat a ser de Ronaldinho, que amb onze gols, torna a situar-se al primer lloc de la taula de golejadors, com Kanouté. Sembla mentida que jugant contra un equip que només ha guanyat un partit en tota la temporada haguem acabat demanant l'hora a làrbitre. Però no és fàcil jugar amb la ressaca de la victòria al Werder Bremen, i amb les maletes preparades per marxar a Japó. El d'avui era un partit de tràmit que s'havia de passar de forma ràpida. L'únic important era assegurar els tres punts i que no hi haguessin lesionats. Així que podem concloure que s'han acomplert els objectius.
Tot i així no vull deixar passar alguns detalls. Primer de tot, constatar l'enorme estat de joc de Ronaldinho. No només ha tornat a decidir amb un gol seu, sinó que ha estat molt present en tot moment, i ha tornat a crear un parell d'ocasions espectaculars. També valoro com a molt positiu el partit de Giuly, imprimint rapidessa i profunditat a la banda dreta, per on han arribat totes les ocasions, inclosa la del gol del Gaucho. I com que, tal i com va aquest blog, és inevitable analitzar el joc de Guddjohnsen, diré que segueix el seu creixement. Tot i que no hagi marcat ha fet un bon partit. Com els darrers partits, segueix pressionant a la defensa rival com no feia a principi de temporada, i cada cop es posiciona millor al camp. Avui, a més, s'ha inventat una falta (que no era) perquè Ronaldinho provés sort des de fora l'àrea, i ha fet una gran jugada en la que li han anul·lat un gol. Ha estat una llàstima que l'àrbitre no premiés amb el gol el magnífic control orientat i el xut que ha fet des de fora l'àrea i que ha acabat dins la porta realista.
Barça a banda, el partit m'ha deixat una imatge molt trista : la de la Real. La Erreala, com diuen a Donosti. Un club històric, que sempre m'ha caigut simpàtic, i al que veig com es precipita tot solet al pou de la segona divisió.
Dol veure com un club tant prestigiós com la Real ha perdut la personalitat d'aquesta manera. Veient la Real amb un porter xilé (amb tots els respectes pels xilens), amb sis estrangers al planter (amb tots els respectes pels estrangers) i amb l'andalús Jesuli de mitja-punta (amb tots els respectes pels andalusos), me n'adono de fins a quin punt la Real ha perdut el nord.
Perquè el pitjor no és baixar a segona, sinó lo difícil que és tornar a pujar a primera quan has caigut al pou. I si no que li preguntin a l'Sporting de Gijón, un altre històric que va arribar a ser gran gràcies a l'excel·lent tractament que li va donar a la seva cantera (El Mareo), que va caure al pou de la segona ja fa 8 anys, i que encara no ha trobat el camí del retorn.
I l'altra partit de la nit, doncs lo dit: 2-1, el Sevilla ha pogut amb el Madrid. El Sevilla confirma què està en el seu moment de la història, i que va a totes. I el Madrid, que ja ha perdut tres partits en lo que va de lliga. Per cert: ¿Capello no havia assegurat que només perdria tres partits en tota la temporada?
La tercera de les victòries anunciades al titular té també a veure amb el futbol. I és que l'anunci del Barça de que demandarà a Le Monde és tota una victòria. Perquè significa que el Barça no té res a amagar, i que està disposat a que un jutge investigui el cas a fons. Que el Barça hagi anunciat que farà aquest pas (els altres clubs no ho han fet, de moment) és una gran victòria.
La quarta victòria és la que avui ha aconseguit l'equip d'handbol del Barça que, portat en volandes per un abarrotat Palau, ha derrotat al Montpellier, i ha aconseguit el passi a quarts de final de la Lliga Europea. Sembla que en handbol no està tot perdut.
La mala notícia del día, però, l'ha posat el Barça de bàsquet. Ha tornat a perdre. Avui, contra l'Unicaja. Sí, ha jugat millor. Només ha perdut de tres. Però ha perdut, al cap i a la fí. Again. La situació de l'equip de bàsquet, amb 7 derrotes en 12 jornades de lliga, és tot un funeral. O no?
12 comentaris:
Hablemos del funeral
Tengo noticias, yo también tengo mis propias fuentes y en este caso son de primera mano, que algunos jugadores del equipo de básquet no harán ningún esfuerzo extra por salvar a Ivanovic. Un campeón del mundo ha llegado a decir en su circulo de amigos próximo que se siente despreciado y humillado con algunos de los tratamientos con los que se corrigen sus errores.
Digamos que si un método de trabajo no te gusta pero obtiene resultados es criticable pero menos. Los métodos de máxima exigencia suelen dar resultados a corto plazo, quizás se puede argumentar que no son métodos que se puedan prolongar en el tiempo.
Pero los métodos de máxima exigencia sin resultados ni son métodos ni son nada.
Únicamente son sistemas de destrozar jugadores., ejemplos recientes; Marc Gasol y Fucka
Que yo sepa el Barça sólo tiene un campeón del mundo, cuyo apellido empieza por Nav y acaba por Varro. Mucho me temo que éste es su último año en Can Barça, y que debe haberse arrepentido de no haberse ido ya a la NBA.
El Barça debería decidir ya que quiere respecto a su sección de bàsquet, y si quiere que la temporada que viene la vuelva a planificar Savic. Si no es así, debería empezar ya la transición. Empezar ahora la transición quizá no mejore los resultados de una temporada que quizá ya esté perdida, pero al menos evitará que se quemen del todo los jugadores y la afición.
Estic totalment dacord amb el patidor sobre l'estat de la real. El segon equip de molts culers. Serà tot un funeral l'enterrament de l'equip a 2a si la cosa no canvia.
Per cert, ja era hora que parlessiu d'en Giuly. Quin tio!! i mireu el tenen allà amagadet...sense causar problemes, tot i haver tingut possibilitats de canviar de club. Aquesta es la veritable perla del primer equip de futbol i no en Guddjonsen. Si li segueixen donant minuts, "el petitet" com jo i dic, donarà molt que parlar.
Comparto que el Barça sufrió demasiado ante una Real que se va a ir a segunda seguro.
Por otra parte, me parece una actitud muy prudente y respetuosa la del autor del blog el admitir errores aunque sea a medias. El hecho de reconocer el buen juego de Gudjhonsen le avala como una persona abierta y libre de fobias absurdas. Pero me gustaría destacar que Gudjohnsen siempre ha jugado igual de bien y no tan sólo en los últimos partidos. Lo que pasa es que ahora, con los goles, todo resulta más vistoso y obvio. Está demostrando ser mejor que Larsson en cuanto a estadísticas y ya ha demostrado que sí es jugador para este Barça.
En cuanto a Giuly me quito el sombrero ante el partido del sábado aunque López Rekarte le dejó una autopista en su banda. Incluso Ciric habría brillado con ese marcaje.
Lamentable el comentario de ciutadà..
Lopez Rekarte es de los mejores laterales del mundo (deseado por Milan y Chelsea), rápido, versátil, un enorme defensor capaz de parar al mismisimo Zidane.
Pido una disculpa por lo de Ciric.
A Zidane no lo para nadie porque está ya está en el paro. No pienso rectificar. López Rekarte "uno de los mejores laterales del mundo". Creo que su hermano mayor lo habría hecho mejor. Fíjate en la jugada del gol. Dónde está ese pedazo de lateral? Justo al lado del central, dejando un hueco por la banda que da pasmo de ver. Eso lo hace Belletti y nos rasgamos las vestiduras
a ciutadà:
Zidane, aún estando retirado, les da sopas con ondas a muchísimos jugadores en activo. Y tu lo sabes. Negar lo evidente no te va a ayuda nada (lo mismo sucede con Lopez Rekarte).
Porfavor rectifica y aclara que Lopez Rekarte es de los mayores laterales del mundo (vuelvo a recordar que Chelsea y Milan estaban detrás de él) y que en la jugada del gol no puede hacer nada ya que se ve obligado a achicar el área. Deberias mirar más partidos de futbol para leer mejor los lances del juego.
Lo de Ciric no tiene nombre.
Home don Ramón, el partit de López Rekarte va ser per oblidar tal com diu el Ciutada. Ho diuen tots els analistes de futbol (entre ells ex defenses com el chapi Ferrer). Altra cosa es que siguis el president del seu club de fans. El millor lateral del món no crec que ho sigui sinó faria anys que hauria fitxat pel Milan o el Chelsea. Fa uns anys aquest jugador va sonar pel Barça fins i tot. Pero porta dues temporades rendint a un molt baix nivell, com tot l'equip donostiarra.
@Patidor
Coincido en que sería bueno liberarse ya de Savic y empezar a planificar la próxima temporada. Igual con otro entrenador este grupo ni es tan malo ni esta tan atenazado.
¿Fichamos a un entrenador campeón del mundo?
Sóc dels que pensa que, avui dia, el més important en un entrenador és que sigui un gran conductor de grups, un directiu d'equips d'alt rendiment. Saber gestionar un vestidor, tractar els jugadors, motivar-los, comprendre'ls...és més important que els coneixements tècnics o tàctics (que d'altra banda, ja se li suposen a qualsevol tècnic de nivell). El Barça de futbol (amb Rikjaard) o la selecció espanyola de bàsquet (amb Pepu Hernandez) han assolit els millors éxits possibles dirigits per tècnics d'aquest perfil. Estaría bé que al Palau prenguessin consideració dels exemples del Camp Nou, i del seu propi passat: sheriffs com Manel Comas ja s'ha demostrat que no s'adapten al Palau. Que Ivanovic manifesti que "el Palau y yo vemos el basquet de forma diferente", com va dir fa uns dies, és una clara manifestació de que aquest home no encaixarà mai a Can Barça. Però crec que el responsable és Savic, que és qui l'ha portat, i qui realment ha dissenyat la plantilla i el projecte de la secció de bàsquet.
Per cert: sí. M'agrada l'opció Pepu Hernandez per a la banqueta del Palau.
Valdano y el basquet
Quizás sería extrapolable la frase de Valdano y decir que el basquet también es un estado de ánimo.
Seguro que si pero menos.
Publica un comentari a l'entrada