divendres, de desembre 22, 2006

Home ric. Pobre home.

Avui és 22 de desembre. Una de les dates més esperades per milions d'espanyolets, que dipositen (dipositem) en el sorteig de la Grossa de Nadal les nostres esperances d'un futur millor. Fins i tot els que no juguem mai a la loteria, ni fem travesses, ni apostem per internet, ni anem als bingos...fins i tots aquests ens gastem uns quants calerons cada any en participacions per al sorteig de Nadal. ¿Com no hem de jugar? Les possibilitats que la deesa fortuna truqui a la nostra porta són escassíssimes però...i si toca? ¿quina cara fariem si toca a la feina i nosaltres som els únics que no portem boleto? És esgarrifòs imaginar-ho...

Era ben d'horeta quan ens hem assebentat que, efectivament, no ens ha tocat. Com deiem els culés a l'época Gaspart: "aquest any tampoc". Qué hi farem! Tampoc ens deprimirem per això. Almenys, ens consolem pensant, haurà tocat a algú que ho necessiti de veritat i que, gràcies a la sort que ens ha estat esquiva, alleugerirà una miqueta les seves penes i passaran el millor nadal de les seves vides. I ens alegrem per ells, sí senyor.

De tant en tant, però, ens assebentem de la fortuna l'ha tingut algú, que estant ja forrat de pasta, considerem no mereix la porció de sort que, diuen, reparteix Déu. Què cabrón. Aquest sí que em fa ràbia! Així és com Déu reparteix la sort? És curiós que la major taxa d'ateisme es registri cada any a tres dies de Nadal.

Avui ha estat el cas. Perquè entre els milions de persones a qui els podia tocar la grossa, va i li toca a José María Del Nido. Sí, sí. Com ho sentiu. José María Del Nido, el president del Sevilla, és un dels envejadíssims posseïdors d'un décim del número 20.297, l'agraciat amb la Grossa d'enguany. 300.000 euros que s'emporta el tio. 50 quilets de les antigues pessetes. Amb perdó però: qué cabrón.

Ara sí que Del Nido es deu considerar definitivament un dels homes de l'any. Ara sí que deu estar inflat del tot, considerant-se a sí mateix com un dels triomfadors del 2006. L'espanyol de l'any. Perquè, tot i la seva enorme prepotència, segur que ni ell mateix somniava que aquest 2006 ocuparia tantes planes de diaris (per causes positives).

El seu Sevilla que, just sigui dir-ho, ha sabut construir molt bé, ha guanyat la Copa de la UEFA. Ha guanyat la Supercopa d'Europa, on li va fotre tres al campió de la Champions. És considerat el millor equip del món segons la classificació de la Fundació Internacional d'Estadística. I acaba l'any com a líder en solitari de la lliga espanyola, i amb el bon sabor d'haver-li fotut quatre al Depor de Joaquín Caparrós, l'ex-entrenador justament del Sevilla, que ahir va declarar, per a major glòria de Del Nido, que "este Sevilla huele a campeón". I per si fora poc, la glòria sevillista es combina amb la gran crisi del Betis, a 24 punts dels blancs, en lloc de descens, i sense entrenador.

Què més podria demanar Del Nido? Que li toqués la Grossa, potser? Doncs li ha tocat! De manera que aquest multimilionari, un dels "señoritos andaluces" més adinerats del moment, és avui més ric que ahir.

Ara només faltaria que, a més d'éxits esportius i calers, Del Nido tingués una mica més de sort en la seva vida professional. Perquè l'advocat Del Nido segueix tenint a la pressó al seu defensat Julián Muñoz (ex-alcalde de Marbella, novio de la Pantoja, ja sabeu) . I la cosa no és que pinti massa bé. Ni per Cachuli ni per molts altres amics de Del Nido, igualment imputats per la trama de corrupció que assola la Costa del Sol-Costa del Golf. El mateix Del Nido, sabeu?, està personalment imputat per diverses causes. Un jutge va admetre a tràmit una denuncia del Partit Andalucista segons la qual una empresa propietat de la seva familia va rebre prop de 7 milions d'euros procedents de l'Ajuntament de Marbella i d'altres societats municipals, per 528 factures d'obres "suposadament realitzades" per al consistorio. Lleig, oi?

Fins i tot he sentit al Tomate (fent zàpping, és clar) que es rumoreja al gener hi haurà una nova batuda de detinguts per l'Operación Malaya. Podria ser Del Nido sol·licitat pel jutge?

Tot i així, no sé si a Del Nido aquests problemes li treuen la són. Tenir als seus defensats a la pressó? Ser sospitós d'enriquiment il·lícit? Ser assenyalat com un dels beneficiats de la corrupció marbellí? No crec que això li tregui la són. Se la treuria a una persona íntegra, digna, amb ética, amb principis, amb elegància. I no sé si Del Nido deu conèixer massa aquests conceptes.

Perquè jo crec que una persona amb una certa elegància no es permetria fer segons qué i dir segons qué. Per exemple, no diria que Rikjaard seria l'entrenador perfecte del Sevilla B. O que Ronaldinho seria suplent al Sevilla. Unes declaracions amb les que aquest aprenent de Berlusconi va demostrar la seva alçada. Perquè hi algo pitjor que no saber perdre: no saber guanyar. Com va dir no se quin pensador, l'éxit no canvia les persones, només les desenmascara. I Del Nido es desenmascara sol cada cop que parla.

El futbol té aquestes coses. Possibilita que un pobre home carregat de calers pugui arribar al més alt. És el cas de Del Nido. Un home ric, avui una mica més ric, que no té res més que diners. Per això és un pobre home.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

*

Del Nido a la presó

Anònim ha dit...

Del Nido al nido

Anònim ha dit...

Alguien voló sobre el cuco Del Nido...

Anònim ha dit...

¿El cuco Del Nido que vuele a la prisión?... quizás