14 anys 8 mesos i un dia
Pep, Cabra, David i jo. Els quatre que, junts, vam viure a Wembley l'històric triomf del 20 de maig de 1992. ("Pep: las 10.22 de la noche. Prepárate. Éste momento lo vamos a recordar toda la vida." I un segon desprès, Koeman va fer gol. Ho recordes, oi?). Vivències que enforteixen lligams i, efectivament, recordes tota una vida.
Avui hem tornat a veure junts al Barça. Tots quatre, com en els vells temps. Com vam fer a Wembley, i també a Rotterdam, a Berna, a València, a Madrid...I hem tornat a veure com es proclamava campió. Bé...campió d'hivern. És clar que aquest "títolet" que no serveix de res no es pot comparar amb aquell (amb perdó per la paraula) "Títolàs" que ens va fer Grans. Però ja sabeu quan s'ajunten quatre amics i hi ha un gintònic pel mig, les conquestes s'exageren una miqueta, i qualsevol excusa és bona per al brindis.
Evidentment avui ha estat diferent. Menys pèl i més canes (l'alopècia ha estat implacable amb el 50% del quartet, les canes amb l'altre 50%), més panxes (75%), més lletjos (75%, jeje), un braç lisiat (12,5%), i menys passió (100%) pel que hi havia en joc. No estavem sols, també hi havia dones (75%, Patidora i Pepita Grillo incloses), i un bebito (25%) en camí. Un bebito del què no sabem si serà nen, nena, alt, baixa, ros, morena...només sabem que serà culé. Un patidoret o patidoreta culé. Endevineu de qui?
Vuit culés (100%), sis d'ells socis (75%), i tots, veien al Barça per la tele. Ja ens val. Vuit culés, amb vuit maneres diferents de viure, entendre i analitzar el barcelonisme. Saviolistes, antisaviolistes, gudjonsenistes, antiguddjohnsens, laportistes, anti-arusistes, crítics, optimistes, pessimistes...però tots amb el mateix desig en comú: veure guanyar el Barça.
Ho hem aconseguit. Amb menys passíó que aquell 20 de maig, evidentment. 3-0 al Nàstic, el cuer de la lliga, i amb un altre golet de Saviola inclòs (que, efectivament, ha incomodat a més d'un). No ha estat un gran partit. Més aviat ha estat un partit mediocre que només recordaré per la companyia que he tingut.
Avui hem tornat a veure junts al Barça. Tots quatre, com en els vells temps. Com vam fer a Wembley, i també a Rotterdam, a Berna, a València, a Madrid...I hem tornat a veure com es proclamava campió. Bé...campió d'hivern. És clar que aquest "títolet" que no serveix de res no es pot comparar amb aquell (amb perdó per la paraula) "Títolàs" que ens va fer Grans. Però ja sabeu quan s'ajunten quatre amics i hi ha un gintònic pel mig, les conquestes s'exageren una miqueta, i qualsevol excusa és bona per al brindis.
Evidentment avui ha estat diferent. Menys pèl i més canes (l'alopècia ha estat implacable amb el 50% del quartet, les canes amb l'altre 50%), més panxes (75%), més lletjos (75%, jeje), un braç lisiat (12,5%), i menys passió (100%) pel que hi havia en joc. No estavem sols, també hi havia dones (75%, Patidora i Pepita Grillo incloses), i un bebito (25%) en camí. Un bebito del què no sabem si serà nen, nena, alt, baixa, ros, morena...només sabem que serà culé. Un patidoret o patidoreta culé. Endevineu de qui?
Vuit culés (100%), sis d'ells socis (75%), i tots, veien al Barça per la tele. Ja ens val. Vuit culés, amb vuit maneres diferents de viure, entendre i analitzar el barcelonisme. Saviolistes, antisaviolistes, gudjonsenistes, antiguddjohnsens, laportistes, anti-arusistes, crítics, optimistes, pessimistes...però tots amb el mateix desig en comú: veure guanyar el Barça.
Ho hem aconseguit. Amb menys passíó que aquell 20 de maig, evidentment. 3-0 al Nàstic, el cuer de la lliga, i amb un altre golet de Saviola inclòs (que, efectivament, ha incomodat a més d'un). No ha estat un gran partit. Més aviat ha estat un partit mediocre que només recordaré per la companyia que he tingut.
Però s'ha guanyat. Són tres punts més, i la victòria (amb l'empat ahir d'un Sevilla que sembla perdre gas) ens ha retornat el liderat i ens ha proclamat matemàticament campions d'hivern, a falta encara que el Barça jugui un partit pendent: el del proper dimecres contra un equip que, des de la setmana passada, al David li deu caure una miqueta més simpàtic.
Crec que no m'equivocaré si afirmo que, a pesar de les moltes discrepàncies que tenim (que sempre hem tingut i que sempre tindrem) sobre el joc culé, en el fons tots quatre coincidim en un pronòstic comú: aquesta lliga serà del Barça. Serà la tercera consecutiva. Una fita gens menyspreable, que només hem pogut veure un cop a les nostres vides.
El Barça ho té tot a la mà per a aconseguir-ho. Amb el retorn dels jugadors a la via de l'esforç i la dedicació, i l'aire nou que aviat aportaran els lesionats de llarga durada, aquest Barça ens pot fer tornar a vibrar els propers mesos. Ha de fer-ho. No pot desaprofitar l'oportunitat de fer història. Com ho va fer aquella inoblidable nit d'avui fa 14 anys 8 mesos i dia.
Crec que no m'equivocaré si afirmo que, a pesar de les moltes discrepàncies que tenim (que sempre hem tingut i que sempre tindrem) sobre el joc culé, en el fons tots quatre coincidim en un pronòstic comú: aquesta lliga serà del Barça. Serà la tercera consecutiva. Una fita gens menyspreable, que només hem pogut veure un cop a les nostres vides.
El Barça ho té tot a la mà per a aconseguir-ho. Amb el retorn dels jugadors a la via de l'esforç i la dedicació, i l'aire nou que aviat aportaran els lesionats de llarga durada, aquest Barça ens pot fer tornar a vibrar els propers mesos. Ha de fer-ho. No pot desaprofitar l'oportunitat de fer història. Com ho va fer aquella inoblidable nit d'avui fa 14 anys 8 mesos i dia.
PD: A la foto, els quatre esmentats (endevineu qui és qui), quan no hi havia alopècies, canes, panxes ni dones, i tots els braços estaven en forma.
33 comentaris:
estic vibrant, el cabra amb pèl...
quins temps eh....
Quina pandilla!!
Semblen la banda del patio....
Jajajaja, com passen els anys
La veritat es que va ser un partit aburridíssim!!!!!!!!!
ai, que ploro!!!!!
Massa emoció per un dilluns al matí i la sensibilitat a flor de pell.
Partit molt espès el de ahir, sobretot de Ronaldinho, estatic, massa... per moments em recordava a aquell Riquelme que mai va encaixar a Can Barça. Esperem que torni a ser el d'abans.
Encuentra tu piso y tu casa en venta, en oktomanota.com.
*
Brutal la foto. Tot el que es comenti és poc...
La vida es aquello que te va sucediendo mientras te empeñas en hacer otros planes.
John Lennon
Ignoro cuales eran vuestros planes pero los porcentajes que aporta el Patidor significan sin duda que la vida sigue avanzando.
¿Qué mejor avance que el que habeis tenido como "gent blaugrana"?
Ya lleváis dos copas de europa en menos de 40 años mientras yo llevo las mismas en .... tropocientos.
Aunque algunos lo duden se pueden tener muchas patrias y vosotros compartís la de vuestra juventud y la de la pasión por unos colores.
Teneis incluso la patria de un instante único que recordareis haber pasado juntos por siempre jamás.
Es evidente que ese instante no será ninguno de los momentos que nos deparó el partido de ayer.
La conclusión más evidente ya se explicita en el comentario del Patidor: son tres puntos y como tales importantes e iguales a efectos clasificatorios a los tres puntos que se pueden ganar ante cualquier rival.
De ayer me preocupa la reacción de la afición esta demasiado nerviosa.
El partido no peligraba, de hecho creo que no peligro nunca, porque el Nástic no llego a chutar entre palos, se ganaba por 2-0 y 3-0, y en algunos momentos el juego horizontal del Barça ante un equipo que acumulaba hombres de medio campo hacia trás fue silvado. ¡Que poca memoría! Ya no nos acordamos cuando no se ganaba con solvencia en el Nou Camp.
Más comentarios: Xavi ya esta acabado, Guyly no es el que era, Thuram es lento, y no quiero transcribir lo que se llega a decir de Ronhadinyo que es innegable que no está a su mejor nivel pero aún así interviene en dos de los goles del Barça.
¡Qué poca memoria! Cuando el Patidor dice este año también, y probablemente así será, me acuerdo de todas las temporadas de mi vida que han empezado ¡Aquest any si! y en realidad era "este año tampoco"
El significado de esta foto, no se puede explicar con palabras, es imposible, ya que situaciones como estas hay que vivirlas, porque són increíbles, y aún más cuando lo que ganas és una Copa de Europa..;en fin con menos pelo un servidor, más tripa otro, y más canas el resto,seguro que siguiremos viviendo situaciones tan.......;hay que vivirlo!!!!!!
Por cierto no voy a entrar a comentar el partido de ayer, porque con lo que ofrecieron, se sobran comentarios, pero si que os invito a una reflexión con lo siguiente:
No os parece que últimamente algunos jugadores del Barça al jugar, van un poco de sobrados, y es que la humildad es algo que no se puede perder nunca, y ellos están corriendo el riesgo...o es que ya no les motiva ganar más!!
Por cierto Saviola es un jugador para un equipo como el Espanyol, lo que pasa que ahora mismo en el Barça.....en el país de los ciegos el tuerto es el Rey.
CABRA !
*
Cabra: "Saviola es un jugador para un equipo como el Espanyol, lo que pasa que ahora mismo en el Barça.....en el país de los ciegos el tuerto es el Rey"... Totalment dacord.
Contestant a la teva reflexió, jo penso el mateix. En alguns moments sembla que els jugadors estàn plenament convençuts de que juguin com juguin, guanyaràn. En especial, Deco. Crec que es veu tan superior als seus rivals que es relaxa en excès.
Vui pensar que només estàn dossificant-se per arribar al tram important de la temporada en plenes condicions...
La experiencia no consiste en lo que se ha vivido, sino en lo que se ha reflexionado.
Jose María de Pereda (no confundir con el que jugó en el Barça y dió el centro para que Marcelino marcará el gol ante Rusia que le dio una copa de Europa de selecciones a España. Ese gol creo que es una de las posibles causas de que yo me pueda sentir catalán y español a la vez y no estar loco (creo).
@cabra&método
Saviola sentó en el banquillo a Messi en el último mundial.
Personalmente aún no detecto ese pasotismo-superioridad que apuntais en el equipo. Veo un equipo que no esta a tope físicamente y a un Deco que para jugar a tope, por su tipo de juego, tiene que estar al 110% de forma.
Cabra@Método:
Dios los crea y ellos se juntan. Vaya tela...
por cierto, el tuerto es el rey, y vosotros formais parte del grupo de los ciegos.
Ha estat molt bonic compartir el passat dels principals membres del blogg. La llàstima és que els temps canvien i el passat mai es tornarà a repetir, que no millorar.
Per altra banda suposo que esteu esperant el meu comentari crític a més d'un comentari.
*A Digital:
Part de raó tens quan dius que en rikelme no va encaixar al Barça...el mateix li estan fent ara al vila-reial. Si, potser és un problema de personalitat d'un jugador problemàtic.
*He intentat evitar la crítica, sí, però no m'he pogut estar. I no m'he pogut estar per que tampoc sortirà malparat:
Mire señor Patt, confunde el tocino con la velocidad. Aunque no soy de los que duda de que se pueda tener más de una patria, creo que se le fué la pinza cuando dijo: "Aunque algunos lo duden se pueden tener muchas patrias y vosotros compartís la de vuestra juventud y la de la pasión por unos colores". A eso no se le llama patria amigo. No confundamos al personal, que luego salen algunos diciendo que sentirse nación implica la obligatoriedad de tener estado. De este modo, yo también compartí la patria del patio de colegio, o las patria de las fiestas de cumpleaños...No entiendo como su agilidad lingüistica ha fallado esta vez.
Debo decir a parte de este comentario que no estoy deacuerdo en:
- en que la afición esté nerviosa. Cansada de ver mal juego, si, nerviosa no, almenos todavía.
- Xavi no está acabado. Simplemente no está al 100%.
- Giuly no es el que era, por que el equpo tampoco lo es. A la que el equipo arranque el volverá a ser el que fué.
- Thuram hizo un partidazo. Cómo que lento?
Lo más importante. Respeto y entiendo que usted pueda sentirse tanto español como catalán. Ahora, la forma amigo...que simple, no?. Que poco fundamento. Claro, luego se suelta la palabra "patria" a diestro y siniestro sin saber su significado. Que usted pueda sentirse español sólo por el gol de España contra Rusia, es tan simple que da miedo. Como su sentimiento catalán venga del gol de Koeman en Wembley vamos apañados. Hagaselo mirar.
Tot i això, penso que té raò quan pensa que no detecta passotisme ni superioritat en l'equip.
Jo penso, fora de repostes ja, que l'equip està cansat d'afrontar partit rera partir de la mateixa manera. El mateix estil de joc. En Frank hauria de saber modificar alineacions i formes de joc, jugades etc... Tot i això, pesno que els preparadors físics encara no han posat tota la carn a la brasa. Ho faran cap a l'abril, quan l'equip estarà al 100%, no sigui que fent-ho abans s'ens lesioni algú més. De mentre, si anem guanyant, millor que millor.
Per cert, benvingut al cabra!!!
Crec que el Barça, s'ha vist tant superior a la resta del equips que ara juga sense motivació i creuen que facin el que facin guanyaràn i s'han oblidat de fer divertir a l'afició i sobretot del "jogo bonito".
aviam si vé ja l'Etoo, etoo....je m'appelle Samuel.
jogo bonito amb 2-0 al marcador. El que ens ha fet campions ha sigut el pressing i la seguretat defensiva, i el que ens fa vulnerables es que ens facin gols.
Davant en marcarem un munt per la grandíssima qualitat que hi ha. La clau està en el pressing, i el tò físic no és el millor. Esperem que s'entonin.
cabra, aún tienes esas lupas????
Mira que tinc prohibides les baralles entre els membres del club m.c.c.l.c. però Tranquil no aprèn. Deixa que Pat tingui les pàtries que vulgui i contesta a les contradiccions que tens en els teus escrits anteriors sobre Saviola si ets capaç.
Sinó fora tan español igual treia a Pat del club.
Mikelele ets l'únic que defenses sempre i en qualsevol situació al Barça.
Tot i que no vull que serveixi de precedent, contestaré al Kosobar.
Mira noi, si dius que em contradeixo amb les opinions d'en Saviola és el teu problema. Jo penso que la opinió està ben clara. De totes maneres si vols t'en faré un resum, haviam si ajudo a aclarir-te:
D'en Saviola penso que és un molt bon jugador i un davanter centre nat. Jo ja vaig recomanar molt abans que comencés a fer el recital de gols que està fent, que se li donés la oportunitat de jugar minuts i figurar de titular. No he dubtat mai de la qualitat del "conejo".
Pel que fa al tema dels calers i la seva posició envers al club, em sembla nefasta. Ara, quin jugador no lluita per obtenir la millor fitxa?, quin jugador no lluita per formar part d'un equip de primera
com el Barça? En Saviola ha tingut l'oportunitat de marxar, ho ha pogut inclus sense haver de pagar la clausula de rescisió. etc... Penso que el club l'ha tractat més o menys bé, pel que fa als calers.
Pel que fa al tema d'apartar-lo de l'equip, penso que ha estat més motiu de càstig que de qualitat tècnica.
Penso que qualsevol jugador ha de tenir dret a lluitar la fitxa, de pertànyer al club que l'ha fitxat almenys fins la finalització de contracte. A tenir aspiracions a la fi.
De la seva personalitat puc dir en contra d'ell que no em cau gens bé. Que és massa jove com per pressionar a un club i que es massa jove com per negar-se a qualsevol possibilitat que se li ofereixi.
En definitiva:
Ha pecat d'egoïsme i d'usura, però també d'aspirar al màxim. No és contradictòri?
Ha pecat d'egoïsme i d'usura, però també ha demostrat, pel que porta jugat, ser capaç de fer més gols que cap davanter centre en actiu al Barça. No és contradictòri?
Ha ajudat a l'equip pel que fa al tema tècnic i ha posat entre l'espasa i la pared a l'equip directiu pel que fa als calers. No es contradictòri?
doncs, apa, extrau la meva opinió i crea't la teva.
El sermó del Montanya
És que em parteixo de riure amb tu, tranqui tio, no sé si parles d'un jugador de futbol o dels pecats cabdals. Quan acabi d'extreure la teva opinió aniré al lavabo icrearé una cosa que jo sé.
Per cert qui ho ha apartat de l'equip?. ¡Destructooooore que soi unos destructore!visca Saviola lliure¡
Deduccions pròpies sobre la foto. El de les ulleres és el Cabra, el Cabra no és el Patidor, el Patidor no m'ho imagino saltant fent banyes, o és el de la bufanda o l'últim de la fila. Tinc una hipòtesi però esperaré alguna pista més.
@Pat Andrews:
A riesgo que me llamen amante de lo pedante, he de decirte que a mí sí me gustan la mayoría de las citas que propones. Un día de estos, cuando la frenética actualidad futbolistica que sólo me deja escribir de partidos y resultados, publicaré un artículo sobre grandes citas. Ya lo estoy trabajando. Seran, eso sí, citas exclusivamente futbolísticas; hay auténticas perlas.
Esta última cita de John Lennon no sólo ya la conocía, sinó que es una de las que más a menudo me viene a la cabeza...y de vez en cuando suelto.
Yo sí entiendo lo de las patrias. Incluso entiendo lo que dices sobre el gol de Marcelino. Lástima que el metafórico sea un metalenguaje que no todo el mundo alcance.
Tu comentario me ha parecido muy bonito. Gracias.
He de decirte, sin embargo, que no comparto del todo tu análisis de la realidad culé. Incluso me ha parecido que ha sido tu comentario más crítico con equipo en general, y algunos jugadores en particular, de todos cuantos has hecho. Justo cuando yo, pese a la discreta victoria del domingo, he escrito un artículo optimista tras varios sumamente críticos. ¿Teoría de la balanza?
Creo que el Barça, hasta ahora, únicamente ha tenido dos problemas: físico y mental. Ni siquiera creo que las bajas hayan sido determinantes. Si el resto de jugadores hubieran estado a tope, casi ni se hubiese echado a faltar a Eto'o ni a Messi.
El problema, para mí, es el nefasto estado de forma físico (fruto de una nefasta pretemporada y una mala planificación, como tan bien sabe argumentar Martí Perarnau), y un doble problema psicológico: primero, el inconsciente sentimiento de superioridad que relaja los sentidos y los músculos, y segundo, el actual sentimiento de falta de confianza. Los jugadores, finalmente, se han dado cuenta de que les falta físico, que no llegan, que los rivales les han tomado la medida, que sufren el doble que el año pasado... y el problema psicológico del exceso de confianza se ha convertido en problema psicológico de falta de confianza. En los dos últimos partidos, ante dos rivales netamente inferiores, Alavés y Nastic, se dieron signos meridianos de falta de confianza. Se ha pasado de un extremo al otro: la solución es el equilibrio. Confianza hay que tener la justa: ni demasiada ni poca.
No creo, finalmente, que Xavi esté acabado. Está claro que no es el mismo que el de antes de la lesión. Pero acabado no creo que esté. Como Giuly, responden al nivel medio del equipo. El equipo está mal porque los jugadores estan mal. Los jugadores estan mal porque el equipo está mal. Se puede expresar de otra forma, pero siempre es lo mismo: la teoría del circulo. O es vicioso o es virtuoso. No hay circulo medio.
@Pat:
Por cierto. No sé cómo tomarte eso de que nos has llamado casi cuarentones. Estoy justo tan cerca de los 40 como de los 30...Y sí, es cierto que nosotros hemos tenido más suerte que tí por lo que hace a Copas de Europa. Pero más suerte tiene el cabrón de mi vecino, que con 14 años ya tiene dos. Ese sí que no tiene ni idea de lo que realmente es "ser del Barça".
@Kosovar:
2 coses:
1) Li has canviat les sigles o el significat al teu club? Dius: m.c.c.l.c. No era e.c.c.e.c? Si ho dius en castellà no hauria de ser m.c.c.e.c? Per cert: hi ha algú que encara no pertanyi al teu club?
2) Segueix investigant, segueix. Si et servís d'alguna cosa estaria disposat a publicar una foto actual dels quatre. Però no t'ajudaria. Com he dit, el pas del temps ha estat implacable, (especialment amb els altres tres).
Per cert. Comparteixo amb vosaltres una curiosa anècdota. Abans d'ahir es va posar en contacte amb mí una periodista d'una gran emisora de ràdio. Molt prestigiosa, amb molta audiència. Segur que és l'emissora que més escolteu molts de vosaltres.
Sembla ser que havien descobert aquest blog, els havia agradat, i em volien fer una entrevista en un programa nocturn d'ahir dilluns, en un espai d'aquests que truca la gent. Volien que els parlés del Barça, del sentiment patidor de l'afició culé: perquè som així, etc...
Però resulta que em proposaven fer una petita trampa: ells m'entrevistaven, però jo havia de fer veure que era un oient que havia trucat voluntàriament a l'emissora. Lo bó és que podia aprofitar per parlar del meu blog i fer-li publicitat.
Em vaig negar en rodó.
Ja sabia que moltes emisores "preparen" moltes de les trucades dels oients. No sabia que també ho feien les aparentent serioses.
Prefereixo que seguim sent quatre i mal avinguts que no ser quaranta fent trampes.
*
Patidor, no fotis... digues l'emisora o com a mínim dona alguna pista... rac1? catalunya ràdio?...
Em sembla molt bé que els hi diguèssis que no. Estic dacord amb tu per primera vegada? no m'ho crec ni jo...
Método: primer de tot, aclareix el follón que s'ha muntat dos articles més abaix.
*
Fet. Et toca Patidor.
Gràcies per l'aclariment.
Sobre lo altre: és necessari que digui l'emissora? Sent justos, no crec que sigui una qüestió d'emissora, més aviat de la manera de fer del personal d'un programa en concret. O al menys, això m'agradaria pensar. Només us donaré una pista: a aquesta hora deu estar a punt de començar. Segur que l'endevineu, que sabeu molt! Que a les nits ja no hi han ignorants!...
ke gran foto. Yo de ese año, lamentablemente, no tengo ninguna.
*
Enblanquiblau i patidora on sou?
Aquí fa falta més gent amb opinions varies, perquè si no sempre discutim els mateixos!
Esperem que torneu al blog aviat... que això ja no és el mateix sense vosaltres. Però si torneu, torneu amb les piles carregades que aquí "donde no las dan, las toman..."
Patidor, et felicito per la decisió presa. Però..... perquè no vas acceptar? que hi havia de dolent?
Aquest comentari és la segona vegada que ho envio, ahir mentre escoltava la primera part del Barça ho vaig enviar S'aplica ja la censura pura i dura? Collons patidor estas en tot i em fot donar-te la raó però el club és e.c.c.e.c., per cert has ingressat en el club. Situació actual de membres per ordre d'ingrés: pat,tranquil,laporta i patidor. Pat esta nominat per a sortir i klin per a entrar. Mètode enblanquiblau es pot quedar en la gàbia i la patidora és l'única que ha de tornar. T'animes maca?
Ahir acabava amb un tremola betis¡ , però quina cagada de partit. Per cert el de no dir l'emissora molt en la teva linea de --marcant honestedat-- patidor, és que em parteixo amb vosaltres.
A veure si aquesta vegada surt¡
@ Kosovar:
Em tranquilitza saber que pertanyo al teu club. Espero que no se t'acudeixi treure'm! M'obligaries a correspondret de manera equitativa.
Com van les teves pesquises per endevinar qui és qui a la foto?
Per cert, com dius que no vaig dir l'emissora? No agafes les pistes, eh, campeón!
Continu sent el comentarista més amenaçat per l'amo del blog, però com m'ha agradat el detall acabes de sorti del club. Espero pistes en relació a la teva identitat en la foto (la patidora podria donar alguna, no?) i no em sona cap de les pistes que dónes solament escolto la ràdio per a escoltar els partits del Barça, a més opino com han dit més amunt que es una parida no haver participat en el programa. Tremola Celta¡
*
Patidor, no ens enganyis més. La foto és de Rotterdam, 1991.
Tinc fonts fiables que m'ho confirmen!
Método, tens tota la raó. La foto correspon al viatge a Rotterdam, el 1991, on vam viure la derrota en la final de la Recopa en front el Manchester United de Mark Hughes.
On he dit jo el contrari? No et calien fonts, si cliques sobre la foto veuràs que el seu nom és evident: 1991-05-15+Rotterdam. El propi nom de la foto ho diu.
A l'article començo dient que ens vam reunir els 4 que vam estar a Wembley...els mateixos quatre que vam estar a Rotterdam, Berna, etc... Vaig buscar la foto que vaig considerar més espectacular dels quatre, ì en la que, clicant-la, es veia perfectament la data i el lloc. No tinc constància d'haver enganyat ningú. I si no haver-ho dit més explícitament ha pogut causar confusió, ho sento, però no creia que fos necessari.
I parlant de fotos, encara espero la teva amb el Rasta Larsson. O sigui que menys criticar els altres, i més complir la paraula pròpia, ratolinet meu.;D
Publica un comentari a l'entrada