El problema del migcentre
"La figura del migcentre es una peça bàsica en el joc d'aquest Barcelona". Quantes vegades hem sentit aquesta frase en els darrers quatre anys? L'hem sentida (de manera literal o amb formes semblants) de boca d'aficionats, periodistes, opinadors, tècnics, jugadors... i fins i tot de Johan Cruyff. No seré jo qui desmenteixi tothom. Entre d'altres coses, perquè hi estic d'acord.
El migcentre (o migcentre defensiu, com també se l'anomena) és la figura que enllaça la defensa amb el migcamp, la peça que fixa i dona consistència a un centre del camp habitualment poblat per jugadors tècnics com Xavi, Iniesta, Deco o Ronaldinho, habitualment més preocupats de crear que de robar pilotes o fer les sempre necessàries faltes tàctiques que evitin el contracop rival. A un equip que practica el futbol que fa el Barça és, per tant, important comptar amb un migcentre alt, fort i corpulent capaç de desdoblar-se físicament per cobrir les alegries ofensives dels seus companys de línia.
Però a un equip com el Barça no és suficient que el migcentre sigui simplement un "stopper", sense més. A més de totes les virtuts físiques i defensives esmentades, al Barça, el migcentre, ha de ser, també, un jugador capaç de donar sortida a la pilota, de distribuir-la amb criteri, de jugar al primer toc, de tenir capacitat per fer una passada llarga i fer així un repentí canvi de joc.
I a més, ha de tenir caràcter: molt caràcter. El que s'ha de tenir per, en un moment donat, fotre-li un crit i donar ordres a cracs com Ronaldinho o Deco.
Moltes virtuts, oi? Bé, és que jugar al Barça no és fàcil. S'ha de ser molt bó per fer-ho. I més, si ets migcentre, "una peça bàsica en el joc d'aquest Barcelona".
En els tres darrers anys la posició de migcentre l'han vingut alternant bàsicament dos homes, Motta i Edmilson, sense que cap dels dos s'hagin acabat de definir com a titular indiscutible per davant de l'altre. Sovint, la llarga presència de l'un s'ha degut a la lesió de l'altra. Perquè tots dos han tingut la mala sort de prodigar-se en lesions els darrers anys. En algunes ocasions (les menys), ja sigui per la coincidència dels dos al servei mèdic, o per decisions tàctiques, també hem vist a Rafa Márquez en aquesta posició.
El migcentre (o migcentre defensiu, com també se l'anomena) és la figura que enllaça la defensa amb el migcamp, la peça que fixa i dona consistència a un centre del camp habitualment poblat per jugadors tècnics com Xavi, Iniesta, Deco o Ronaldinho, habitualment més preocupats de crear que de robar pilotes o fer les sempre necessàries faltes tàctiques que evitin el contracop rival. A un equip que practica el futbol que fa el Barça és, per tant, important comptar amb un migcentre alt, fort i corpulent capaç de desdoblar-se físicament per cobrir les alegries ofensives dels seus companys de línia.
Però a un equip com el Barça no és suficient que el migcentre sigui simplement un "stopper", sense més. A més de totes les virtuts físiques i defensives esmentades, al Barça, el migcentre, ha de ser, també, un jugador capaç de donar sortida a la pilota, de distribuir-la amb criteri, de jugar al primer toc, de tenir capacitat per fer una passada llarga i fer així un repentí canvi de joc.
I a més, ha de tenir caràcter: molt caràcter. El que s'ha de tenir per, en un moment donat, fotre-li un crit i donar ordres a cracs com Ronaldinho o Deco.
Moltes virtuts, oi? Bé, és que jugar al Barça no és fàcil. S'ha de ser molt bó per fer-ho. I més, si ets migcentre, "una peça bàsica en el joc d'aquest Barcelona".
En els tres darrers anys la posició de migcentre l'han vingut alternant bàsicament dos homes, Motta i Edmilson, sense que cap dels dos s'hagin acabat de definir com a titular indiscutible per davant de l'altre. Sovint, la llarga presència de l'un s'ha degut a la lesió de l'altra. Perquè tots dos han tingut la mala sort de prodigar-se en lesions els darrers anys. En algunes ocasions (les menys), ja sigui per la coincidència dels dos al servei mèdic, o per decisions tàctiques, també hem vist a Rafa Márquez en aquesta posició.
Tot i que tant Edmilson com Motta han fet alguns partits excel·lents en aquesta posició, no han destacat per la seva regularitat. Tot i així, el bon estat de forma físic de la resta de l'equip, el fet que les línies juguessin sempre molt juntes, han disimulat durant dos anys les carències que Motta o Edmilson poguessin tenir. Aquest any, amb l'equip en baixa forma i les línies molt separades, les carències del migcentre estan quedant al descobert dia sí dia també. Sigui Motta o sigui Edmilson el que jugui, el migcentre queda retratat cada vegada que el contrari intenta, cada cop amb més éxit, fer un contracop. O quan "tapa" correctament als creadors del migcamp blaugrana. I si el migcentre no respòn, el desequilibri de l'equip es multiplica.
Reflex de la inseguretat actual dels dos migcentres és l'elevat nombre de targetes que veuen. Ahir, contra el Betis, Motta la va veure al minut 30: vam jugar 60 minuts amb el migcentre amenaçat d'expulsió.
Així les coses, penso que el del migcentre és un dels problemes que més urgentment hauria d'afrontar Rikjaard. Les possibilitats que el Barça tingui éxit aquesta temporada disminueixen ostensiblement amb un Edmilson desentonat i un Motta histèric que sempre posa l'equip al límit del precipici, a un pas de jugar amb un home menys. Donat que el millor migcentre amb diferència que té aquesta plantilla és l'entrenador, i no crec que Rikjaard s'animi a vestir-se de curt (llàstima que els futbolistes no siguin com els rockers), potser Márquez seria una seriossa opció a estudiar, amb Puyol i Thuram com a parella de centrals.
De cara a la temporada vinent, però, bé farien els tècnics en reforçar aquesta posició. Perquè a més, tant Motta com Edmilson acaben contracte el 30 de juny del 2008: el proper estiu és l'última oportunitat de cobrar diners pel traspàs d'algun dels dos jugadors.
Com a recanvi el mercat ofereix diferents opcions de futur. Però jo tinc un favorit. És alt i fort, amb caràcter, amb toc de pilota, passada llarga i capacitat organitzadora, tant defensiva com ofensiva. Va bé per alt, i a més té gol. És vasc. És culé perquè el seu pare va ser jugador del Barça i ell va passar tota la seva infantessa a Barcelona. És amic de Puyol, Xavi i Iniesta, i segur que li agrada a Txiki. Per mí és molt bó, però desitjo no corroborar-ho ni el 21 de febrer ni el 6 de març: juga al Liverpool i s'anomena Xabi Alonso.
Reflex de la inseguretat actual dels dos migcentres és l'elevat nombre de targetes que veuen. Ahir, contra el Betis, Motta la va veure al minut 30: vam jugar 60 minuts amb el migcentre amenaçat d'expulsió.
Així les coses, penso que el del migcentre és un dels problemes que més urgentment hauria d'afrontar Rikjaard. Les possibilitats que el Barça tingui éxit aquesta temporada disminueixen ostensiblement amb un Edmilson desentonat i un Motta histèric que sempre posa l'equip al límit del precipici, a un pas de jugar amb un home menys. Donat que el millor migcentre amb diferència que té aquesta plantilla és l'entrenador, i no crec que Rikjaard s'animi a vestir-se de curt (llàstima que els futbolistes no siguin com els rockers), potser Márquez seria una seriossa opció a estudiar, amb Puyol i Thuram com a parella de centrals.
De cara a la temporada vinent, però, bé farien els tècnics en reforçar aquesta posició. Perquè a més, tant Motta com Edmilson acaben contracte el 30 de juny del 2008: el proper estiu és l'última oportunitat de cobrar diners pel traspàs d'algun dels dos jugadors.
Com a recanvi el mercat ofereix diferents opcions de futur. Però jo tinc un favorit. És alt i fort, amb caràcter, amb toc de pilota, passada llarga i capacitat organitzadora, tant defensiva com ofensiva. Va bé per alt, i a més té gol. És vasc. És culé perquè el seu pare va ser jugador del Barça i ell va passar tota la seva infantessa a Barcelona. És amic de Puyol, Xavi i Iniesta, i segur que li agrada a Txiki. Per mí és molt bó, però desitjo no corroborar-ho ni el 21 de febrer ni el 6 de març: juga al Liverpool i s'anomena Xabi Alonso.
Foto: Eurosport.com
3 comentaris:
Estic totalment d'acord amb aquest post, patidor. Realment crec que és una posició clau en el barça i realment no està funcionant.
Personalment (ara em criticaran) m'agrada molt Motta quan està al màxim nivell, però la veritat és que això costa que passi.
Xabi Alonso? mmmmmmmm potser sí mmmmmmm.... en Rijkaard s'hauria de fer fitxa
*
Totalment d'acord també patidor. Fa temps que els equips rivals saben que pressionant al migcentre del Barça, les coses sen's compliquen moltíssim.
L'altre dia contra el Betis va ser un clar exemple. Motta tenia tota l'estona a un tio a sobre i no hi havia manera de treure la pilota desde el darrera... qui pujava la pilota era Puyol que intentava tirar l'equip endavant amb passades a l'espai mitjançant els laterals i poques vegades ens en vem sortir. Les coses van cambiar una mica quan va sortir Xavi i era ell qui baixava a buscar la pilota mentre el Betis seguia pressionant a Motta.
Xabi Alonso podria ser una alternativa, és cert.
Mmmmmmm...tant Mikelele com el Métode Goljohnsen "totalment d'acord" amb mí???? Em prenen el pèl???? Sóc jo qui estic perdent el nord???? ...algo no va bé: vaig a reflexionar. mmmmmm. Ja està.
Primera conclusió: potser sí que estem tots d'acord de veritat! Doncs això s'haurà de celebrar amics!!!
Segona conclusió: qué aburrit és estar d'acord: només dos comentaris a aquest post!
Publica un comentari a l'entrada