dimecres, de febrer 28, 2007

A per la Copa.

Sí senyor. El Barça ha guanyat 1-2 a Saragossa, i s'ha classificat per a les semifinals de la Copa del Rei. Un resultat merescut per a un Barça que, avui, ha fet el millor primer temps de la temporada.

No era fàcil guanyar a Saragossa. Ni és un mal equip, el de Víctor Fernandez, ni o és una mare.

Però al futbol, com a la vida, no hi ha res com tenir les idees clares. I el Barça, avui, ha demostrat tenir-ne 2 de molt clares:

1. Que volia passar l'eliminatòria. Lluny d'especular amb el calendari, l'equip ha sortit a buidar-se, a donar-ho tot per intentar superar un dels darrers obstacles que quedaven al camí d'una competició que el Barça no guanya des de fa vuit anys.

2. Que per passar-la (i per tant, per poder fer un mínim de dos gols), els jugadors havien de sortir amb les piles molt posades.

Les dues idees han quedat clares des del principi. Els jugadors han sortit absolutament concentrats, amb una actitut guanyadora, demostrant que volien superar l'eliminatòria, i que tenien els cinc sentits en el partit.

Han sortit a menjar-se al rival, a marcar el ritme, pressionant. Movent la pilota amb rapidessa, al primer toc. Fent còrrer al rival. Al primer temps no només han controlat la pilota: també han controlat el partit.

La clau del partit, però, ha estat un tercer element: la qüestió tàctica. Finalment Rijkaard ha comprès que per superar l'eliminatòria no era suficient amb posar al camp els millors jugadors i mentalitzar-los adequadament. A més, era necessari fer un plantejament tàctic adequat per superar un equip que havia demostrat saber neutralitzar-nos tàcticament. Rijkaard ha comprès que, per guanyar, havia de fer alguns retocs al plantejament habitual, ja per tots conegut .

I ho ha fet! Ho ha fet, com des de feia temps reclamavem. I, a més, ho ha fet demostrant que fer retocs tàctics per sorprendre el rival no té perquè significar una renuncia a la filosofía ofensiva que tots volem. Al contrari!

Per primer cop en molts mesos, Rijkaard ha tret una defensa de tres sense laterals, amb Oleguer, Thuram i Puyol. Els tres, soberbis. Al migcentre, per fí ha posat a Márquez, en detriment tant de Motta com d'Edmilson. Al mig camp, els tres petits: Xavi, Iniesta i Deco. Els dos primer majestuosos, el tercer més gris. I al davant, Messi i Giuly per les bandes i Ronaldinho en punta, movent-se continuament, intercanviant posicions...

Les variacions tàctiques han desorientat totalment un Saragossa que s'ha passat els primer 30 minuts groggy, sense saber on eren els barcelonistes. 30 minuts suficients perquè el Barça remuntés no només l'eliminatòria sinó la moral de tots els patidors culés.

Ha estat, pel plantejament tàctic, per l'intercanvi de posicions entre els jugadors, pel fals davanter centre, per moltes coses, el Barça més semblant al Dream Team de Cruyff dels anys 90. Una delícia en una primera part per a recordar.

Al segon temps la cosa ha canviat, especialment a partir de l'expulsió de D'Alessandro. El Saragossa, més per empenta que per joc, ha anat apropant-se fins aconseguir embogir el partit, just el què li interessava. El Barça ha perdut la pilota, el control del partit, i ha acabat passant-ho malament fins al minut final. És el "pero" que li poso al partit d'avui. Com ja va passar contra el Werder Bremen, hem recultat masses metres, cedint massa terreny al rival. I ens ha acabat anant d'un pèl.

Al final, però, ens hem endut la victòria. La victòria, l'el·liminatòria, la satisfacció, i l'alegría de veure que aquest equip no només torna a tenir ganes i ambició sinó que, a més, segueix tenint recursos tàctics com per superar els antídots dels rivals.

Anem a per la Copa. I dimecres vinent, anirem a per la Champions.

PD: El succeït a Sevilla, absolutament vergonyòs. Els primers que haurien de reflexionar, Del Nido i Lopera, que només fan que agitar les aficions amb les seves impresentables declaracions i actituts.

Foto: Elperiodico.com

9 comentaris:

Anònim ha dit...

grandíssim barça!!!!!!!!

estic desvetllat, s'ha disfrutat moooollt, s'ha patit també, però la copa és així. Partidàs.

Sense eto'o, sense davanter, sense laterals, amb els 3 petits...bany tàctic a tothom, plantejament ultraarriscat. Ha funcionat perfecte a la 1a i després s'han pogut adaptar al factor sorpresa. Excel.lent Rijkaard, pero ojo, no ho veig massa viable per altres partits de manera fixe, però és un gran recurs per certs moments en certs partits.

A part del mister, els jugadors, brutals, giuly deixant-s'ho tot per la banda, messi lluitant contra tots, thuram impressionant i xavi i iniesta quan estan fins estan a un altre nivell.

Reconec que abans de començar patia perquè no ho veia del tot clar, sobretot pel tema de les bandes. Reconeguem també que si ens arriben a fotre un 2 a 0, a Rijkaard el voldrien penjar. Però ell es el que mana, el que en sap, el que pren decisions i el que s'arrisca. A priori.
A posteriori, tots en sabem moltíssim de futbol.

Ens han fet disfrutar, que duri.

Em costarà dormir un rato.

Anònim ha dit...

Toma Zaragoza, el futbol és el d'ahir, guanyar . El comentari del patidor que més m'ha agradat. Mikelele olé, olé, ens va passa a molts el que a tu. Tremola Sevilla¡

Anònim ha dit...

Lo imposible cuando sucede deja de serlo
Yomismo

Lo que pretendía ser un una táctica valiente y una apuesta por el factor sorpresa volvió a ser, como en las segundas partes de los partidos de Valencia y Liverpool, una nueva temeridad de Rijkaard que acabo con las aspiraciones del Barça antes de llegar al cuarto de hora de juego.

Como no podía ser de otra manera el problema vino por las bandas, a la desguarnecida línea de tres de la defensa azulgrana le basto la primera inclusión por la banda de Juanfran que pudo llegar con facilidad hasta la línea de fondo para que su centro raso fuera rematado con facilidad por Milikito(¿Cómo están ustedes?) ante la impotencia de Thuram y Pujol que nunca llegarán a saber quién debía haber interceptado aquel pase.
Luego la reacción heroica, propiciada por el repliegue del Zaragoza que ya se sabía en semis, posibilitó la esperanza, vinieron los dos goles del Barça, dos golazos, y podía haber llegado el tercero incluso en la primera parte. Pero en la segunda el factor campo jugó su papel y el enésimo despiste defensivo en una pelota colgada en el área supuso el definitivo 2-2. El último tiro al poste de Messi en el único pase aprovechable de Ronaldinho en todo el partido fue la desgraciada anécdota que nos permite consolarnos con nuestra mala suerte.

Todo lo sucedido era predecible el partido ya se había perdido, una vez más, en el esquema que alguien dibujo en la pizarra del vestuario del Barça. Gracias Rijkaard.

Anònim ha dit...

Hemos ganao!!!! Oe, oe, oe!!! Y ahora, a por el Sevillaaaa!!!!

Lo siento Pat Andrews, pero no he entendido lo que quieres decir en tu artículo. Te gusto o no la táctica de Rikaard? Porque le das las gracias?

Anònim ha dit...

Hola guapos. Que tal estais? contentitos, eh...Yo también. Visca el Barça.

Anònim ha dit...

Tot bé, ara em preocupa en Ronaldinho. Lent, desmotivat, perdent pilotes com mai i fotent unes passades que déu ni do. Potser seria moment de deixar-lo a la banqueta uns minutets.
Per que no parleu d'ell?

I segon, no entés res del comentari de l'il·lustríssim. Segur que ha vist el partit? 2-2? "El partido ya se habia perdido?
O estic massa cansat de la feina o estic perdent facultats.

En fi.

Compte amb en Roni. Ahir el vaig veure massa lentorro.

Anònim ha dit...

Busquets no et preocupis, no ho entens tu ni ningú al il•lustríssim, bé tranquil, aquí has estat bé. Però també et dic una cosa que l’has cagat: Ronaldinho ni tocar-lo, ara no es moment per entrar en el seu moment de forma però és la clau del Barça d’aquests últims anys. Tu t’acordes de l’etapa anterior? Tremola Sevilla¡

Anònim ha dit...

Que vol dir que ni tocar-lo?.
Mira Alvaro, en Ronaldinho està peix, i això no vol dir que en qualsevol moment foti una de les seves jugadades que signifiquin el gol que classifiqui el barcelona a la copa d'europa. Això mai ho he negat. És un jugador boníssim. Però està baix de forma, va lent, molt lent, i em preocupa que no pugui aguantar els tres partits que venen. Qüasi totes les pilotes que va rebre contra el saragossa, les va rebre d'esquena a la defensa, i no va escapar-se ni un cop del defensa. A més va perdre més d'una pilota amb el que això suposa.
Estic dacord en donar-li 40.000 oportunitats, ara, la realitat és la realitat i no cal amagar-la.

Anònim ha dit...

Ni tocar-lo¡ i punt.