El got
Aquesta és la qüestió. Com està el got? mig plé? o mig buit?
Ara mateix hi ha arguments per a defensar les dues opcions.
Per als qui vulguin veure el got mig plé els diré que el Barça avui ha millorat respecte a partits anteriors. Ha plantat cara al Chelsea, dominant el marcador bona part del partit, tot i que a última hora haguem acabat empatant. Si no arriba a ser pel temps de descompte, hauriem guanyat a un equipàs que és un dels claríssims candidats a guanyar la Champions.
El partit era tot un repte. Teniem davant un ós molt dur. Un equip ordenat, disciplinat, duríssim, amb mentalitat guanyadora, i que sap aprofitar les seves oportunitats. Un equip que, a més, té jugadors de qualitat (Lampard, Ballack, Drogba, Essien, Robben...) i que és capaç fins i tot de permetre's el luxe de deixar a la grada a Andreii Schevchenko sense que es noti.
I tot i així, el Barça ha plantat cara. Per un cop aquesta temporada no han estat ells qui han marcat als primers minuts de partit. Hem estat nosaltres. I durant bona part del primer temps hem pogut marcar un segon gol que hauria encarrilat el partit.
A més, no ha ajudat gens aquest àrbritre amb nom blanc blanquíssim, Farina. Tot i treure moltes targetes, ha estalviat més d'una a un Chelsea que podia haver acabat el partit amb 10, un cop més. Un Chelsea que ha comès tantes faltes (29), que ha "obligat" Farina a allargar el partit sis minuts. Una perllongació que, curiosament, ha beneficiat l'infractor, el Chelsea, que ha empatat al descompte. I és curiós que, després d'empatar el Chelsea, l'àrbitre hagi deixat de sentir-se "obligat" a allargar el partit els sis minuts anunciats. Ha acabat allargant-lo quatre.
Per als qui vulguin veure el got mig plé els diré que, a pesar de l'empat, el Barça segueix depenent de sí mateix. Guanyant els dos partits que falten (Levski de Sofía allà, i Werder Bremem aquí), classificats. I que jugant amb la intensitat que s'ha jugat avui, i pulint els detalls que s'han de pulir, el Barça hauria de guanyar aquests dos partits.
Però també hi ha qui veuen el got mig buit. I no els falta raó. Després de quatre partits de Champions, el campió només ha guanyat un partit, contra els Levski Sofia. No hem sigut capaços de guanyar el Chelsea, ni allà, ni aquí. I al final, el que compten són els resultats. La història no recorda els minuts no allargats, els gols de xiripa (Lampard), les targes no ensenyades...la història recorda els resultats. I el resultat és que avui, tot i jugar a casa, no hem guanyat.
I la història diu que aquesta temporada només hem guanyat un dels set partits disputats contra grans equips. Vam guanyar al Sevilla (3-1) al Camp Nou. Però el campió de lliga i Champions, aquest any no ha sabut guanyar ni al Sevilla a la Supercopa, ni al Chelsea en dues ocasions, ni al València, ni al Madrid ni al Werder Bremen. I això, a part dels punts que signifiquen, suposa una decepció per als aficionats.
Perquè evidentment ens agrada que el Barça jugui bé. I faci espectacle. Però, sobretot, el que volem és que guanyi. I tal i com estan anant les coses, tot i que veiem detalls que van millorant, seguim sense guanyar als grans. I això no és propi d'un equip campió. Un equip campió hauria de tenir els recursos com per, quan les coses no van massa bé, guanyar encara que sigui per la mínima. Saber "amarrar" el resultat. No permetre que ens fotin un gol al temps de descompte.
Arribem al mes de novembre i, a la Champions, encara tenim deures per fer. Hem de guanyar els dos partits que falten, sí o sí. El fotut és que, fins i tot guanyant, ens hem complicat la vida de mala manera a Europa. Encara que passem ronda, ens espera un camí difícil. Ens creuarem amb un equip campió de grup, i amb el factor camp en contra. I veient com ens està anant amb els grans, no és com per tirar cohets.
En fí. Que entrem a novembre plens d'incertesses. Uns diran que el got està mig ple. Altres, que està mig buit. Però en el que estarem tots d'acord és que el got està a mitges. O no?
1 comentari:
El vaso esta lleno justo hasta la mitad
Me canso de repetir, que pesado soy, que en el fútbol el resultado en muchas ocasiones solo dice una parte de lo que ha pasado. Y que es el deporte donde el azar y la suerte, sobre todo en un partido aislado, tienen demasiada importancia.
El resultado de empate ni siquiera es justo, pero lo mismo se podría decir de una victoria del Barça o del Chesea
¿Cómorrrrrr? Me lo expliqué por favor.
El Barça podía haber ganado, de hecho casi ganó, pero entonces podríamos hablar de las muchas ocasiones falladas por el Chesea, de las paradas excelentes de Víctor Valdés, del dominio casi asfixiante del Chelsea al inicio del segundo tiempo hasta el cambio de Motta. Resumen; resultado injusto.
El Chesea podía haber ganado, de hecho tuvo ocasiones para hacerlo, pero entonces podríamos hablar de que el Barça casi podía haber decidido el partido en la primera parte, que con un arbitraje más riguroso con las faltas antideportivas el Chesea nunca debió acabar con once (aunque el Barça tampoco por culpa de Motta, ¿que le pasa a este chico con esas faltas tan fuera de tono? Yo creo que en un equipo como el nuestro aún se notan más), deberíamos decir también que las jugadas más preciosistas y de mayor calidad futbolística fueron del Barça y que en muchos momentos del partido lo controlo totalmente. Resumen; resultado injusto.
El empate tampoco me parece justo si los dos equipos merecieron ganar. Pero lo daremos por válido si ninguno de los dos equipos mereció perder.
De acuerdo con los tres nombres propios que “El patidor” destaca. Y un apunte al respecto: cuanta más rabia me da Mourinho más me doy cuenta que me la tendré que tragar muchas veces. Es un buen entrenador, tiene un buen equipo, tiene recursos para mejorarlo y estará dando morcilla durante mucho tiempo. Si ya sé que al año pasado la rabia la debió sentir él, bien que se le noto en su “pase de rodillas” dedicado a la afición. Por cierto ¿no había bocas de riego cortantes a nivel de césped en las áreas técnicas? Lástima.
Dos apuntes más sobre el partido
1.- Volvió a notarse una baja forma física generalizada, en las ocasiones del Chesea más claras el medio campo no podía recuperar ni seguir a sus emparejamientos. Ví a Deco (no quiero dar más nombres) más de una vez al trote cochinero mientras los jugadores de medio campo del Chesea progresaban con la pelota libres de marcaje.
2.- A ningún equipo le crean tantos problemas las pelotas colgadas sobre el área pequeña, los dos goles vienen de centros desde medio campo propio que nadie es capaz de despegar en primera instancia.
Un apunte sobre la vida es fútbol y los sueños fútbol son:
“Prefiero empatar con Rikjaard que ganar con Mourinho” El “disfrutador” culé
Publica un comentari a l'entrada