Larsson
Ahir, diumenge 7 de gener de 2007, els reis li van portar a Henrik Larsson el regal que tota la vida havia anhelat: jugar a la premier League Anglessa. El jugador suec del Helsinborg va debutar al Manchester United, club al què ha estat cedit, en principi, per nomès tres mesos.
Larsson va arribar a Manchester a principis de gener. I, tot i els seus 35 anys, va tenir prou amb nomès set dies d'aclimatació, uns pocs entrenament i 55 minuts de partit per mostrar el seu olfacte golejador: gol a l'Aston Villa en la segona rematada a porta.
El gol de Larsson no ha passat inadvertit ni a Anglaterra, ni a Escòcia, ni a Suècia...ni a Barcelona. A Anglaterra (excepte els aficionats de l'Aston Villa), Escòcia i Suècia tothom celebra l'éxit d'un jugador que ha deixat bon record per allà on ha passat. A Barcelona, en canvi, hi ha divisió d'opinions.
Tot i que Larsson va necessitar molt pocs temps per guanyar-se l'estima i admiració de l'afició culé gràcies al seu treball, esforç, honradessa, talent i capacitat golejadora...ara no tothom pensa el mateix d'ell que fa un mes: part de l'afició culé pensa que Larsson va trair al Barça. Una idea equivocada que, en canvi, ni el FC Barcelona ni els seus mitjans afins fan res per desmentir. Què ha passat perquè, per part de l'afició culé, Larsson hagi passat del cel a l'infern?
Ara fa dos anys, Larsson ja va pensar en la retirada. Tot i els rècords golejadors que cada any batia amb el Celtic, mai li va arribar una bona oferta per jugar a la Premier League anglessa, el somni de la seva vida, ni per jugar a un gran club europeu. Així que, amb 32 anys, va pensar que havia arribat el moment de tornar a la seva Suècia natal perquè els seus fills sapiguessin coneguessin realment casa seva. Així, molts mesos abans d'acabar contracte, va anunciar al Celtic que no renovaria. Havia arribat l'hora de tornar a casa.
Un cop havia anunciat al Celtic la no renovació, un gran club es va assebentar que quedava lliure. Era el Barça, que va moure bé els fils per convèncer la família Larsson per venir a viure un o dos anys a Barcelona. S'explica que a Henrik va ser fàcil convèncen'l: per fí podria lluir la samarreta d'un dels grans europeus i posar una guinda d'or a la seva carrera. També s'explica que a la seva dona la va convèncer l'atractiu de viure a una ciutat mediterrània i assoleiada com la nostra, i viure al costat d'una família íntima amiga amb qui havien compartit penes i glòries a Glasgow: els Van Bronkhost.
Desprès de dos magnífics anys a la ciutat comptal (tot i la greu lesió patida al 2005), ara fa un any Larsson es trobava en una situació similar a la de dos anys abans. Havia viscut, en paraules seves, "un any i mig de somni" al Barça, a pesar de la greu lesió patida. Amb 34 anys fets afrontava els seus cinc darrers mesos de contracte amb el Barça. Cinc mesos que, pensava, serien els seus últims mesos com a futbolista professional.
El Barça no donava signes de voler-lo renovar. Al contrari. A Barcelona només es parlava d'un nom, Thierry Henry, a qui tothom donava per fitxat. Ell se seguia veient amb forces per seguir jugant a futbol però, si aleshores ja jugava poc (Eto'o jugava absolutament tots els minuts de tots els partits del món), quantes oportunitats tindria amb l'arribada d'Henry? I, si el Barça no el renovava, quin bon equip europeu podia fitxar un home de 35 anys que portava dos anys xupant banqueta? Semblava que, ara sí, la seva carrera professional s'acabava. Se sentia amb forces per seguir, però el Barça no semblava gens interessat, i ell ja no tenia arguments per convèncer la família. Segur que hauria pogut guanyar milers d'euros jugant a l'Aràbia Saudí, al Japó o a Mèxic, com tantes altres velles glòries, venerat Guardiola inclòs. O fitxar per un equip de segona fila espanyol o francès, però...¿tornar a canviar de ciutat, de pis, l'escola dels nens, seguir vivint a l'estranger...per jugar a un equip de segona fila? No. Millor jugar a un equip de sisena fila, però de casa. Per això va fitxar pel Helsinborg, l'equip de casa seva.
Així que, un cop va constatar que el Barça només pensava en fitxar Henry, i no donava cap signe de voler-lo renovar, va anunciar el seu fitxatge pel Helsinborg. Ell, que sempre anava de cara, va fer públiques les seves intencions cinc mesos abans d'acabar contracte, una cosa poc habitual al món del futbol. Lo "normal" hauria sigut seguir especulant i marejant la perdiu, o signar un contracte d'amagat amb un altre club mentre s'intenta quedar bé dient que vols continuar... Ell va jugar net i directe, com ho fa a l'àrea.
Algú va parlar que era una ofensa al Barça que es fes una foto amb la samarreta del Helsinborg. De veritat algú es va sentir ofès que es fotografies amb la foto d'un equip del nivell de la Gramanet? Tot i així, Larsson es va disculpar publicament.
El seu comportament va ser digne d'el·logi fins al final. Lluny de reservar-se com hem vist fer a jugadors que ja havien fitxat per altres equips, Larsson sempre va anar a totes, arriscant i ficant la cama, com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'un tio com ell. A la final de París va ser peça clau. Va donar la passada dels dos gols: tant a Eto'o com a Belleti. Què més es podia demanar?
Però vet aquí que...arriba juny i, "donde dije digo digo Diego". No em refereixo a Larsson, l'únic que va complir la seva paraula. Henry va anunciar que no venia, i el Barça es va trobar en pilotes, sense Larsson i Henry. Aleshores el Barça es va negar a re-fitxar-lo: hauria d'haver pagat fitxatge per un jugador de 34 anys...Què hauria dit l'opinió pública? Es va preferir fitxar un jugador més jove i, pressumptament, de perfil similar (Guddjohnsen) i deixar que corrés la llegenda que Larsson havia trait el Barça.
I Larsson va debutar amb el Helsinborg.
Al passat desembre, davant la plaga de lesions d'Eto'o, Saviola, etc...els mitjans de comunicació van parlar de la possibilitat que el Barça repesquès Larsson. Larsson va fer unes declaracions a un diari suec en què no podia dir més clar la il·lusió que li faria tornar al Barça, sempre i quant els dos clubs es posessin d'acord. Però el Barça no va fer res: tot havien sigut especulacions dels mitjans sense fonament real. Larsson va estar esperant, però ningú del Barça va contactar amb ell. Fins i tot va demanar a Gio Van Bronkhost que investigués si realment era cert que el Barça es plantejava repescar-lo. Gio va investigar i li va dir a Larsson la realitat: que no.
Aquell episodi, però, va servir perquè tota Europa s'adonés que Larsson estava disposat a tornar a jugar a un gran, i que deia estar en forma. I així, de cop, per sorpresa de tothom, va aparèixer un altre gran amb problemes de lesions: el Manchester United de Sir Alex Fergusson. La possibilitat de jugar a la Premier, a un gran, i amb un senyor entrenador. Qui hauria deixat escapar aquella oportunitat?
Larsson va acceptar l'oferta del United però, abans, hauria acceptat venir al Barça si realment li hagués arribat l'oferta que mai va existir. El Barça, per segona vegada, va passar de Larsson.
Ara hi ha qui diu que Larsson és pesseter. No puc estar més en desacord. És el mateix home de paraula i honor que vam conèixer. Què esperavem? Que amb 35 anys s'esperès fins al 29 de juny per veure si el Barça es decidia? Si està al Manchester i no al Barça no és culpa seva: és exclusivament culpa del Barça, que va fer una nefasta previsió i lectura de la situació, i va dir blat (Henry) abans de tenir-lo al sac i ben lligat. Així que "good lucky", Henrik. Perquè encara que alguns mitjans ara t'intentin vendre com un interessat, jo sé que tú sempre vas posar com a prioritat al Barça. I fart d'esperar, al final vas fer el què et va interessar. Perquè s'ha de ser honrat, però no tonto.
I per descomptat, si ens veiem a Europa, desitjo que el Barça elimini al Manchester United. Segur que Larsson, si té oportunitat de marcar, ho farà. Com ho va fer quan es va enfrontar al Celtic jugant amb el Barça. I jo m'alegraria que ho fes, encara que els gols només servissin per reivindicar l'honor d'un home el nom del qual mai s'hauria d'haver posat en entredit. I si el Barça cau eliminat per un gol de Larsson, no li demanem responsabilitats a Larsson: demanem-li a uns altres.
Larsson va arribar a Manchester a principis de gener. I, tot i els seus 35 anys, va tenir prou amb nomès set dies d'aclimatació, uns pocs entrenament i 55 minuts de partit per mostrar el seu olfacte golejador: gol a l'Aston Villa en la segona rematada a porta.
El gol de Larsson no ha passat inadvertit ni a Anglaterra, ni a Escòcia, ni a Suècia...ni a Barcelona. A Anglaterra (excepte els aficionats de l'Aston Villa), Escòcia i Suècia tothom celebra l'éxit d'un jugador que ha deixat bon record per allà on ha passat. A Barcelona, en canvi, hi ha divisió d'opinions.
Tot i que Larsson va necessitar molt pocs temps per guanyar-se l'estima i admiració de l'afició culé gràcies al seu treball, esforç, honradessa, talent i capacitat golejadora...ara no tothom pensa el mateix d'ell que fa un mes: part de l'afició culé pensa que Larsson va trair al Barça. Una idea equivocada que, en canvi, ni el FC Barcelona ni els seus mitjans afins fan res per desmentir. Què ha passat perquè, per part de l'afició culé, Larsson hagi passat del cel a l'infern?
Ara fa dos anys, Larsson ja va pensar en la retirada. Tot i els rècords golejadors que cada any batia amb el Celtic, mai li va arribar una bona oferta per jugar a la Premier League anglessa, el somni de la seva vida, ni per jugar a un gran club europeu. Així que, amb 32 anys, va pensar que havia arribat el moment de tornar a la seva Suècia natal perquè els seus fills sapiguessin coneguessin realment casa seva. Així, molts mesos abans d'acabar contracte, va anunciar al Celtic que no renovaria. Havia arribat l'hora de tornar a casa.
Un cop havia anunciat al Celtic la no renovació, un gran club es va assebentar que quedava lliure. Era el Barça, que va moure bé els fils per convèncer la família Larsson per venir a viure un o dos anys a Barcelona. S'explica que a Henrik va ser fàcil convèncen'l: per fí podria lluir la samarreta d'un dels grans europeus i posar una guinda d'or a la seva carrera. També s'explica que a la seva dona la va convèncer l'atractiu de viure a una ciutat mediterrània i assoleiada com la nostra, i viure al costat d'una família íntima amiga amb qui havien compartit penes i glòries a Glasgow: els Van Bronkhost.
Desprès de dos magnífics anys a la ciutat comptal (tot i la greu lesió patida al 2005), ara fa un any Larsson es trobava en una situació similar a la de dos anys abans. Havia viscut, en paraules seves, "un any i mig de somni" al Barça, a pesar de la greu lesió patida. Amb 34 anys fets afrontava els seus cinc darrers mesos de contracte amb el Barça. Cinc mesos que, pensava, serien els seus últims mesos com a futbolista professional.
El Barça no donava signes de voler-lo renovar. Al contrari. A Barcelona només es parlava d'un nom, Thierry Henry, a qui tothom donava per fitxat. Ell se seguia veient amb forces per seguir jugant a futbol però, si aleshores ja jugava poc (Eto'o jugava absolutament tots els minuts de tots els partits del món), quantes oportunitats tindria amb l'arribada d'Henry? I, si el Barça no el renovava, quin bon equip europeu podia fitxar un home de 35 anys que portava dos anys xupant banqueta? Semblava que, ara sí, la seva carrera professional s'acabava. Se sentia amb forces per seguir, però el Barça no semblava gens interessat, i ell ja no tenia arguments per convèncer la família. Segur que hauria pogut guanyar milers d'euros jugant a l'Aràbia Saudí, al Japó o a Mèxic, com tantes altres velles glòries, venerat Guardiola inclòs. O fitxar per un equip de segona fila espanyol o francès, però...¿tornar a canviar de ciutat, de pis, l'escola dels nens, seguir vivint a l'estranger...per jugar a un equip de segona fila? No. Millor jugar a un equip de sisena fila, però de casa. Per això va fitxar pel Helsinborg, l'equip de casa seva.
Així que, un cop va constatar que el Barça només pensava en fitxar Henry, i no donava cap signe de voler-lo renovar, va anunciar el seu fitxatge pel Helsinborg. Ell, que sempre anava de cara, va fer públiques les seves intencions cinc mesos abans d'acabar contracte, una cosa poc habitual al món del futbol. Lo "normal" hauria sigut seguir especulant i marejant la perdiu, o signar un contracte d'amagat amb un altre club mentre s'intenta quedar bé dient que vols continuar... Ell va jugar net i directe, com ho fa a l'àrea.
Algú va parlar que era una ofensa al Barça que es fes una foto amb la samarreta del Helsinborg. De veritat algú es va sentir ofès que es fotografies amb la foto d'un equip del nivell de la Gramanet? Tot i així, Larsson es va disculpar publicament.
El seu comportament va ser digne d'el·logi fins al final. Lluny de reservar-se com hem vist fer a jugadors que ja havien fitxat per altres equips, Larsson sempre va anar a totes, arriscant i ficant la cama, com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'un tio com ell. A la final de París va ser peça clau. Va donar la passada dels dos gols: tant a Eto'o com a Belleti. Què més es podia demanar?
Però vet aquí que...arriba juny i, "donde dije digo digo Diego". No em refereixo a Larsson, l'únic que va complir la seva paraula. Henry va anunciar que no venia, i el Barça es va trobar en pilotes, sense Larsson i Henry. Aleshores el Barça es va negar a re-fitxar-lo: hauria d'haver pagat fitxatge per un jugador de 34 anys...Què hauria dit l'opinió pública? Es va preferir fitxar un jugador més jove i, pressumptament, de perfil similar (Guddjohnsen) i deixar que corrés la llegenda que Larsson havia trait el Barça.
I Larsson va debutar amb el Helsinborg.
Al passat desembre, davant la plaga de lesions d'Eto'o, Saviola, etc...els mitjans de comunicació van parlar de la possibilitat que el Barça repesquès Larsson. Larsson va fer unes declaracions a un diari suec en què no podia dir més clar la il·lusió que li faria tornar al Barça, sempre i quant els dos clubs es posessin d'acord. Però el Barça no va fer res: tot havien sigut especulacions dels mitjans sense fonament real. Larsson va estar esperant, però ningú del Barça va contactar amb ell. Fins i tot va demanar a Gio Van Bronkhost que investigués si realment era cert que el Barça es plantejava repescar-lo. Gio va investigar i li va dir a Larsson la realitat: que no.
Aquell episodi, però, va servir perquè tota Europa s'adonés que Larsson estava disposat a tornar a jugar a un gran, i que deia estar en forma. I així, de cop, per sorpresa de tothom, va aparèixer un altre gran amb problemes de lesions: el Manchester United de Sir Alex Fergusson. La possibilitat de jugar a la Premier, a un gran, i amb un senyor entrenador. Qui hauria deixat escapar aquella oportunitat?
Larsson va acceptar l'oferta del United però, abans, hauria acceptat venir al Barça si realment li hagués arribat l'oferta que mai va existir. El Barça, per segona vegada, va passar de Larsson.
Ara hi ha qui diu que Larsson és pesseter. No puc estar més en desacord. És el mateix home de paraula i honor que vam conèixer. Què esperavem? Que amb 35 anys s'esperès fins al 29 de juny per veure si el Barça es decidia? Si està al Manchester i no al Barça no és culpa seva: és exclusivament culpa del Barça, que va fer una nefasta previsió i lectura de la situació, i va dir blat (Henry) abans de tenir-lo al sac i ben lligat. Així que "good lucky", Henrik. Perquè encara que alguns mitjans ara t'intentin vendre com un interessat, jo sé que tú sempre vas posar com a prioritat al Barça. I fart d'esperar, al final vas fer el què et va interessar. Perquè s'ha de ser honrat, però no tonto.
I per descomptat, si ens veiem a Europa, desitjo que el Barça elimini al Manchester United. Segur que Larsson, si té oportunitat de marcar, ho farà. Com ho va fer quan es va enfrontar al Celtic jugant amb el Barça. I jo m'alegraria que ho fes, encara que els gols només servissin per reivindicar l'honor d'un home el nom del qual mai s'hauria d'haver posat en entredit. I si el Barça cau eliminat per un gol de Larsson, no li demanem responsabilitats a Larsson: demanem-li a uns altres.
13 comentaris:
Mi pregunta es si con Larsson este BArcelona andaría mejor. Yo creo que Larsson dejó una huella muy profunda en el caorazón barcelonista y 2das partes nunca fueron buenas. Prefiero quedarme con todo lo que nos dio en su paso por aquí, que fue MUCHO.
m'agradaria fer alguns matissos al que el patidor molt bé planteja;
són preguntes que em ballen:
- no va ser 1r en Larsson que va dir que no renovaria, que era una decisió inamovible? el Barça, doncs, no va ser el que va tancar portes..
- no veieu correcte el fet de no fitxar-lo a l'hivern? si al febrer tornen els lesionats. O se'l renova o aposto per la plantilla que tinc, no?
- tant incompatible seria tenir un excel.lent suplent de 35 anys amb un gran fitxatge com Henry? per mi no
A les preguntes de Mikelele:
- Pel que tinc entès, Larsson va dir públicament que no renovaba i que fitxava pel Helsinborg quan va veure que, entrat ja el mes de gener (període en què, segons la normativa FIFA, s'acabava la prioritat del Barça per fer renovacions i qualsevol jugador pot negociar lliurement amb un altre club), el Barça no havia fet cap pas, i es donava per segura l'arribada d'Henry. Jo entenc que un jugador de 35 anys no vulgui esperar fins el juny per conpeixer el seu futur. A aquesta edat, si algú et fa una oferta que compleix els requisits del que busques l'has de valorar molt seriosament. Potser més tard ja no hauria arribat a temps. Recordem que el calendari de la lliga sueca no té res a veure amb el nostre.
- Em sembla molt bé no haver-lo fitxat aquest hivern. Estic d'acord amb el teu plantejament. El que no em sembla just és que, si nosaltres no el volem, critiquem Larsson per anar cedit a un altre club. El que no podem és adoptar la postura aquella de "ni jode ni deja joder".
- Per mí tampoc hauria sigut incompatible tenir a Eto'o, Henry i Larsson. Però hem d'entendre les raons d'un tio de 35 anys, que ja està jugant poc, que s'imagina que encara juagarà menys, i que està pressionat per la família per tornar a Suècia desprès de tota una carrera fora de casa.
GUDDY NUNCA LO HARÍA
*
No estic gens dacord amb la lectura del patidor d'aquest fet.
Crec que Larsson (un tio idolatrat per tots nosaltres abans fins i tot de marcar cap gol de blaugrana) va fitxar pel Helsingborgs abans de que aquí parlèssim del definitiu fitxatge d'Henry. Dic definitiu, perquè portavem potser 3 anys parlant de Thierry Henry com a possible fitxage...
És a dir, va ser Larsson qui va decidir marxar i tornar a casa amb la seva família, a acabar la seva carrera entre els seus, i tots els culés ho vem respectar, tot i no agradar-nos massa (perquè no crec que ningú no volguès a Larsson vestit de blaugrana després de la gran temporada que va fer).
També m'agradaria recordar que la primera temporada de Larsson com a culé, amb només 1 any de contracte i amb 34 anys d'edat, es va lesionar de gravetat i automaticament el club li va oferir la renovació per un any més (a un tio de 34 anys lesionat de gravetat!!), va ser un gest admirable del Barça, impensable en els temps que corren avui dia. Crec que després, el club i els aficionats no mereixiem veure a mitja temporada a Larsson presentant-se amb un altre equip, no es tractava de si era un equip com la Gramanet o com el Bayern, es tractava de respecte al club i als aficionats per la samarreta que estaves defensant.
Tot i això, a Larsson li vem perdonar i ens ho va compensar tot amb la final de Paris.
Però ara, fitxa per el Manchester durant els mesos de descans de la lliga sueca? Bé, com és només per 3 mesos i és Larsson, li perdonem.
El que no perdonaré és si Henrik es queda finalment al Manchester. Ell que va marxar per acabar a Suècia entre els seus i explicar als fills que "va viure un somni a Barcelona"... i qui sap si traicionant la seva paraula, acabarà explicant que va acabar amb el somni de molts culés de guanyar la tercera champions... i ho dic jo, que sempre l'he admirat i que conservo enmarcada una foto de quan tenia 12 anys, abraçat a un tio de curioses rastes, davant de la mateixa porta del Celtic Park Stadium.
Tinc el cor dividit entre les opinions del patidor i la del mètode. Tot i que puc decantar-me per l'excel·lent article del patidor, al mètode no li falta raò. No sabrem mai si va ser l'ou o la gallina. Si va ser larsson que volia marxar sense escoltar o el barça volia despendre's d'ell sense escoltar.
El que està clar:
- En Larsson ens va donar el millor d'ell i va aconseguir emocionar-nos. Ens va donar molt.
- Va avisar que marxava.
- Es desconeix la veritable intenció del Barça. Ara, capficat amb L'Henry hem puc imaginar el que voldrien d'en larsson.
- El passat, passat està. Com ja vaig dir en larsson no ha marxat com en Figo. Simplement per això se li pot acceptar tot.
En definitiva, jo estic content que jugui al manchester, m'agradaria que fotés molts gols, i que pogués acabar la seva carrera com es mereix un jugador com ell. Ara, també m'agradarà si agafa una gastrointeritis de caball i es perd un possible creuament a la champions contra el Barça.
Aunque la verdad de los hechos resplandezca, siempre se batirán los hombres en la trinchera sutil de las interpretaciones.
Gregorio Marañon
Larsson da para muchas interpretaciones pero quizás el enigma más grande a resolver es como conquista una afición sin hacer practicamente nada. Te quiero porque te quiero ¿Verdad Gud?
Si me tengo que definir, a pesar de la gran fuerza argumental y emotiva del escrito de método, es que me parece bien lo que ha hecho. Por dos motivos principales:
1.- Jugar la Premier League era su sueño pendiente. Y los sueños sueños son.
2.- La afición blaugrana lo adora (es su problema y él no lo pidió), y estoy seguro que el tiene unos sentimientos de afecto y estima hacia ella, pero el Barça no es el club de su vida y por supuesto tampoco siente que sea más que un club ¿Algún día deberemos debatir si aún lo es?
"La veritat és un mirall trencat en mil trossets, del que cadascú de nosaltres té un trosset".
Joan Salvat-Papasseit, poeta.
Métode: et convido a que m'enviis la teva foto amb el rasta Larsson. Podria ser la foto inaugural d'una nova secció fotogràfica d'aquest blog el.laborada amb material de tots els col·laboradors. Ho dic en serio! Si els altres també teniu imatges curioses sobre l'Univers Barça també us convido a que me les envieu al mail slarripa@yahoo.es.
doncs et faré arribar la meva amb van gaal!!!! jajajaajaj
es que la de figo la vaig cremar al menjador de casa...
Jugaré en aquest blog amb la pressió de saber-me amenaçat d’expulsió. Quina por!
Per cert el club “e.c.c.e.c” pasa a la clandestinitat pero té el mateixos membres.
Sou tots molt savis, especialment el Sr. Patidor, per descomptat, el molt llestos i honorables Srs. Pat i Método i el molt inquisidor i honorable Sr. Tranquil, però a més de totes aquestes perfectes argumentacions que aporteu la terrible constatació es que quan es tracta de diners tots tenim el mateix comportament. Els jugadors professionals encara més.
És evident que el Barça no me la sua però no em vaig a creure tota aquesta faula de sentir els colors i bla, bla, bla.
*
T'enviaré la foto patidor, cap problema.
finasteride 5mg
Call and schedule a quick appointment with him/her, and let them know you have been doing some studying on a hair loss medication known as Propecia.
[url=http://www.oldhouseresources.com/]buy cheap propecia[/url]
The percentage of individuals who experience side effects while taking Propecia is aroudn the 2% range.
http://www.oldhouseresources.com/ - buy cheap propecia
This is where Propecia comes into play.
Hi,
zoloft without prescription
This is why if you or a loved one is dealing with depression, and has yet to seek proper medical help you should no longer delay.
[url=http://www.wildbird-watching.com/]zoloft without prescription[/url]
If you seek to know more about this wonder drug then do a quick search online, as there is plenty of valuable reviews by others who have tried Zoloft before.
http://www.wildbird-watching.com/ - zoloft anxiety
When used in combination with cognitive behavior therapy, Zoloft has been proven to be nearly twice as effective.
Publica un comentari a l'entrada