Don't play it again, Sam

Del desastre del dimarts 13 a l'abraçada del día de Sant Valentí. Sembla increible com s'arreglen les coses en tant poques hores. Com..s'arreglen?

M'agradaria pensar que sí, que s'han arreglat. Que l'abraçada d'avui il·lustra el retorn de la pau al vestidor. Que l'embolic ha servit per a enfortir els lligams. Que els jugadors s'han conjurat per sortir de la crisis i anar a totes en el que resta de temporada. Que ara tots tenen més ganes que mai de demostrar que poden conviure junts. Que sortiran a tope a València, a matar al Liverpool, a morir pel Barça...Tot això m'agradaria pensar.

Però em temo que després d'un incendi tant gran no és tant fàcil apagar les brases. Em temo que l'abraçada és un gest, un primer pas que demostra bona voluntat d'entesa. Sobretot, per part de qui ha tingut la iniciativa de fer-lo, que ha estat Ronaldinho. Però que en el fons no serà fàcil superar aquesta situació.

Ahir a la nit vaig sentir detingudament a Eto'o a El Larguero, amb De la Morena. Em van preocupar més les seves declaracions de la nit que les del migdia. Perquè a la nit, passades ja unes hores del "calentón" del migdia, va mantenir la majoria de les seves idees, i va perseverar en la seva postura. No tenia cap mena d'intenció de demanar disculpes a ningú, tot i que va intentar fer creure que lo de "mala persona" no ho havia dit per Rikjaard. Per qui si no?

No sé qué deu haver passat aquest matí, però crec que si s'ha arreglat, o mig arreglat la situació, no ha estat gràcies a Eto'o. Més aviat ha estat gràcies a la sempra positiva actitut de Ronaldinho, i a l'impagablecapacitat de gestionar el vestidor de Frank Rikjaard. A ells dos, al meu entendre, hem d'agrair que s'hagi apagat el foc.

Com deia ahir, però, trencadisses com aquestes sempre deixen marques en el gerro, per molt que l'hagis intentat recompondre. I per molt que ara, als propers dies, el renovat esperit d'unió faci que tots facin un sobreesforç de superació, d'aquí a unes setmanes tot tornarà a la normalitat. I el pitjor és que, en normalitat, el grup no està del tot unit.

Eto'o es va equivocar en el fons i en la forma, però el què és innegable és que era sincer, i creia fermament en les seves paraules. "El problema es que aquí hay dos grupos...". Aquest és el problema, no una puntual sortida de tò. El problema és el rerafons de la qüestió.

Bona part dels components del planter (com de la resta de l'afició) pensen que Eto'o és un extraordinari jugador, un treballador incansable, i que aporta un plus importantíssim a aquest equip. Però de la mateixa manera que pensen això de l'Eto'o futbolista, pensen que és una persona egoista, conflictiva, irascible, gelosa, individualista...que a més és el preferit del president i el xivato del planter.

L'episodi viscut ahir només fa que reforçar aquesta imatge d'Eto'o, tant davant els seus companys com de tècnics i afició. No sé si també davant el president. I crec que molta gent (companys, tècnics i afició) ja estan una mica farts. Sí, fa molts gols...però cansa. I tots aquests pensen (pensem) que, si no hi ha més remei, si Eto'o no fa una profunda reflexió, potser el millor serà vendre'l al juny.

Perquè ara es pot fer un esforç per acabar bé la temporada. Però no sé si jugadors, tècnics i afició estan disposats a seguir així a llarg termini. Moltes pensen que amb el planter que hi ha, amb Ronaldinhos, Messis i companyia, qualsevol altre davanter centre de garantía també podria ser pichichi. Sense Eto'o ens hem mantingut líders. Amb els calers que ens podria donar el seu traspàs podriem fitxar un Drogba igual d'efectiu i menys perillòs per la pròpia entitat.

Eto'o hauria de reflexionar a fons. Hauria de pensar on estava quan el Barça el va fitxar i quants gols feia per temporada. Quants grans equips europeus es barallaven per ell. Que el Real Madrid no el va voler. Que cap gran equip l'ha volgut precissament pel seu caràcter. Tot això ha de pensar Eto'o. Com ha de pensar tot el què li ha donat el Barça, un entrenador com Rikjaard, i un company com Ronaldinho.

Eto'o: t'han donat una altra oportunitat. Reflexiona i aprofita-la. Encara ets a temps. Però no la tornis a liar. No la tornis a tocar, Sam. Don't play it again, Sam.