Una gran tarda

Avui era una tarda ideal per quedar-se a casa i fer, amb el comandament a distància a la mà, un 2x1: el Barça-Racing de futbol, i el Barça-Madrid de la final de la Copa del Reu de bàsquet. M'agrada molt el bàsquet, i feia sis anys que no es veia una final Barça-Madrid...però feia dies que estavem mentalitzats d'ara al Camp Nou. Jo mateix, l'altra dia, vaig dir a aquest blog que no hi havia excuses per no anar-hi!

Així que hem anat cap a l'Estadi. Però quan ja estavem a la porta m'he adonat de la fatalitat: portava el carnet de soci del 2006!!! El carnet del 2007, pagat com toca des de principis d'any, fa un mes i pico que espera ser recollit a la meva oficina bancària...Com no he anat a buscar-lo?!!! bah...el dia a dia que ens menja, i que un no pensa en el carnet fins al moment que ha de sortir cap al Camp Nou. Bueno: fa 23 anys que sóc soci, i no és la primera vegada que em passa. Com s'ha fet sempre, em deixaran passar i, com a molt, es quedaran el meu carnet del 2006, que perdré per a la col·lecció.

Però no. Resulta que es veu que aquest any la directiva ha canviat les normes i han donat ordre als porters que no deixessin passar ningú que presentés carnet 2006. Tothom que es trobés en aquesta situació havia de passar per l'oficina d'atenció al soci, davant del Palau Blaugrana. Així que, a falta de 30 minuts per començar el partit, dona la volta a tot l'estadi per arribar a les oficines. Amb una mica de sort, penso, la cosa anirà ràpida. Però no: quan arribo em trobo més de 400 socis fent cua a la porta d'una oficina a la que només es podia accedir prèvia sol·licitut de número. M'ha tocat el 299. 40 minuts fent cua. Socis absolutament indignats, de totes les edats i condicions, veient com començava el partit mentre feiem cua a les oficines.

- "No hi ha dret. Jo torno d'un viatge i no he pogut passar pel banc a recollir el carnet, podrieu tenir més consideració amb els socis!!!", exclamava un trentanyer
- "Escolta maca, fa quaranta anys que sóc soci, i mai, mai, mai m'havia passat una cosa així. És ingignant que no ens deixeu entrar a l'Estadi. Mira, porto el carnet de l'any passat, però aqui tens l'abonament de tota la temporada i el DNI, pots comprobar que sóc el titular del carnet!!!" deia un home
- "Altres anys deixaveu passar i, com a molt, el porter es quedava el carnet a la porta!!!", exclamava una noia.
- "Com a mínim es podia haver avisat d'aquesta nova norma. Tants sms que ens envieu als mòbils, tants mails, tanta web, tanta revista, tant Barça TV, i tantes rodes de premsa...i no heu avisar que qui avui no portés el carnet del 2007 no entrava"...m'he queixat amargament...

La situació em recorda molt a la trñistament viscuda fa uns mesos davant l'oficina del Racc del carrer Padilla. Caos organitzatiu d'uns empleats superats per la situació. I el soci, emprenyat, com sempre.

Desprès de més de 40 minuts de cua, per fí he pogut entrar a les oficines on hi havia 10 taules d'atenció al públic. Clar: un estadi per a 100.000 persones, i una sola oficina d'atenció al públic amb 10 taules. A sobre, el noi que m'atèn, em diu "és que heu tingut un mes i mig eh...us desperteu a última hora...".

- "Escolta, ves ràpid, si us plau, i estalviat els discursets, que ja m'he tocat prou els collons", li espeto, a punt de perdre les formes.

Per fí, desprès de comprovar que, efectivament estava al corrent de pagament, m'han deixat passar a l'estadi per una altra porta. Darrera meu encara quedaven més d'un centenear de persones pendents d'entrar a les oficines: a l'estadi el marcador ja assenyalava el minut 15.

I a les 19.20, per fí, hem arribat a la porta de l'ascensor que ens havia de dirigir a la nostra localitat, a la tercera graderia. Però, oh! sorpresa!...nou de cada deu portes ja estaven tancades, i l'ascensor ja no funcionava!!! Ens hem dirigit a una altra porta:

- "Perdoni. Hem de pujar a tercera graderia, on hi ha un ascensor per pujar?
- No, l'ascensor ja ha deixat de funcionar. Quan comença el partit es tanca l'ascensor.
- Com? Però com és possible? I les centenars de persones que encara no hem pogut accedir a l'estadi? Escolti, la meva dona està embarassada de cinc mesos!!! no em digui que hem de pujar fins a la tercera graderia per les escales!!!
- Ho sento: quan comença el partit, els ascensors deixen de funcionar. Si no vol pujar les escales no li puc donar una altra solució", em respòn la vigilant d'una de les entrades del camp.

Incrèduls, ja no sabem que fer. Són les 19.25, i encara estem fora de l'estadi. Del millor estadi del món. Com deuen ser els altres?

Accepto que lo del carnet ha estat culpa meva, tot i que penso que no hauria costat res avisar (rebo casa dia un sms del club, avisant-me de qualsevol cosa, i d'això, que pot deixar 400 socis al carrer, ni piu), i que un estadi com el del Barça hauria d'haver previst més taules d'atenció al públic en un dia com avui. Però lo de l'ascensor em supera. Què vol dir això de que quan comença el partit el tio de l'ascensor el tanca i se'n va? Heu llegit "La conjura de los necios?"...això no em pot estar passant.

La majoria de portes són tancades. Em dirigeixo a una que veig mig oberta. No queden empleats del FC Barcelona. Deuen haver entrat tots a veure el partit... A la porta només queden vigilants jurats d'una empresa de seguretat uniformats de marró. Em dirigeixo a un d'ells:

- "Perdoni. La meva dona està embarassada de cinc mesos, l'ascensor ha tancat, i la porta per la que hem d'accedir també. Ens pot deixar passar per aquí, si us plau?".

Miren la panxa de la Patidora i, davant l'evidència, ens deixen passar. La veritat és que trobo més amabilitat, comprensió i flexibilitat en els segurates que en els empleats del club, més papistes que el papa. Amb lo malament que em queien els segurates...

Jo no sé ni quina és la porta que hem traspassat fins que, ja a dos quarts de vuit, em veig a dins: gol nord primera graderia. Perfecte: no es veu absolutament res. Estem a la mateixa alçada de la gespa. No veig les línies del camp, no veig la col·locació dels jugadors, les tàctiques, les desmarcades, no sé quan la pilota surt fora de banda i quan no. No sé quan ha estat falta i quan no...No m'entero absolutament de res.

A més, hi ha una enorme xarxa de seguretat de no sé quants metres d'alçada que dificulta la visió del camp. La xarxa és la que es va col·locar fa anys quan la zona era ocupada pels Boixos Nois. Però la veritat, miro al meu costat, i veig de tot menys Boixos Nois. Senyors, senyores, joves, nois, pares amb fills, avis, àvies...exactament el mateix tipus de gent que a qualsevol altra zona de l'estadi. Perquè aquesta segueix sent l'única zona de l'estadi separada per una xarxa de seguretat? A més, compto més de 20 Mossos d'Esquadra "vigilant" la zona. Fa anys deurien maleir que els destinessina a aquesta zona. Ara deuen agrair-ho: és gairebé la més tranquila del camp, encara que continui engabiada.

La primera part se m'acaba de seguida. A penes m'he situat, Mejuto pita el final.

Al descans em compro un bocata i una Coca-Cola: 7 euros. Toma ya.

Dono una volta pels passadissos, lavabos i accesos d'aquesta zona. Estan molt degradats. El Camp Nou és un estadi amb classes (cosa que mai m'ha agradat: contradiu allò de que tots els socis som iguals), i aquesta és la pitjor. Aquí, per exemple, no hi ha cap espai adaptat a discapacitats: tot són escales i més escales. Menys mal que els turistes que venen al Museu només els ensenyen la majestuosa tribuna. Marxen meravellats pensant que tot l'Estadi és igual.
A la segona part la cosa serà encara més complicada: el Barça ataca a l'altra fons. Sé que Ronaldinho fa dos gols. Els celebro tot i que no els veig. És una perspectiva del camp tant radicalment nova per a mí que no sé veure el partit.

M'entero que el Barça de bàsquet ha guanyat la Copa, i apallissant al Madrid. I jo que m'ho he perdut. Qui ho anava a dir fa uns dies, oi? Un dia d'aquests haurem de parlar d'aquest equip de bàsquet.

Quan arribo a casa, m'entero que l'equip de futbol millorat molt el seu joc, i ha fet el millor partit en molt de temps. Jo, que vinc del camp, no ho sé, perquè no m'he enterat absolutament de res.

Una de les millors tardes de barcelonisme dels últims temps, i jo que no l'he poguda gaudir.

Perquè no m'hauré quedat a casa? Aquestes coses només em pasen a mí?