Mal de cap...
No he anat al Camp per culpa d'un mal de cap. Pensava que se'm passaria veient al Barça tranquil·lament per la tele, amb la calor de casa. Què innocent...Està clar que m'he equivocat. Primer, perquè he vist que han anat al camp moltes persones que deurien tenir mal de cap (des de Rijkaard fins a Saviola, passant per Valdés, Motta, Ronaldinho...). I segon, perquè em penso que m'he posat molt pitjor veient al Barça.
Ha perdut el Barça 1 a 2? És cert que ens ha guanyat al Liverpool? O és que tinc al·lucinacions? Crec que no. A pesar del mal de cap encara no desvario tant. El que ha desvariat avui ha estat el Barça. Quin desastre Déu meu.
El partit no ha començat malament. Possessió, domini, ganes...i gol de Deco. I quan el Liverpool estava groggy, fins i tot més que jo, en comptes d'apretar per fer el segon...ens posem a tocar-la, a fer joc horitzontal i a cedir terreny. Vaja: a perdonar. I de cop i volta, desconnectem del partit un minut (vaja, desconnecten Zambrotta, Márquez, Puyol, Belletti i Valdés), i ens foten un gol increïble. Un gol increïble que li facin al campió d'Europa en un partit de la màxima. Però ens l'han fet. I a partir d'aquí tot ha canviat.
El Liverpool, que per algo té les Copes d'Europa que té (recordeu com va guanyar la última fa només dos anys, oi?), no és l'Osasuna, ni el Getafe, ni el Betis...El Liverpool no ha perdonat. No. El Liverpool no perdona.
Ha cregut en les seves possibilitats, ha pressionat com cap equip ens havia pressionat al Camp Nou en molts mesos, i ha acabat donant tota una lliçò al Barça. Una lliçó tàctica, de col·locació, de pressió, de joc associatiu, de defensa en bloc, d'anticipació, i de sortides al contracop, davant un Barça sense idees, i absolutament descol·locat.
Ha perdut el Barça 1 a 2? És cert que ens ha guanyat al Liverpool? O és que tinc al·lucinacions? Crec que no. A pesar del mal de cap encara no desvario tant. El que ha desvariat avui ha estat el Barça. Quin desastre Déu meu.
El partit no ha començat malament. Possessió, domini, ganes...i gol de Deco. I quan el Liverpool estava groggy, fins i tot més que jo, en comptes d'apretar per fer el segon...ens posem a tocar-la, a fer joc horitzontal i a cedir terreny. Vaja: a perdonar. I de cop i volta, desconnectem del partit un minut (vaja, desconnecten Zambrotta, Márquez, Puyol, Belletti i Valdés), i ens foten un gol increïble. Un gol increïble que li facin al campió d'Europa en un partit de la màxima. Però ens l'han fet. I a partir d'aquí tot ha canviat.
El Liverpool, que per algo té les Copes d'Europa que té (recordeu com va guanyar la última fa només dos anys, oi?), no és l'Osasuna, ni el Getafe, ni el Betis...El Liverpool no ha perdonat. No. El Liverpool no perdona.
Ha cregut en les seves possibilitats, ha pressionat com cap equip ens havia pressionat al Camp Nou en molts mesos, i ha acabat donant tota una lliçò al Barça. Una lliçó tàctica, de col·locació, de pressió, de joc associatiu, de defensa en bloc, d'anticipació, i de sortides al contracop, davant un Barça sense idees, i absolutament descol·locat.
Nova lliçò tàctica en poques setmanes. Víctor Fernandez, Quique Sanchez Flores, Rafa Benítez...
A la segona part era lamentable veure el Barça amb tots els jugadors descol·locats. Un Barça amb Messi, Ronaldinho, Saviola, Giuly...i tots fora del seu lloc. Un Barça que, tot i jugar amb Deco, Xavi i Iniesta, s'ha vist clarament superat pel migcamp visitant, amb Xabi Alonso, Sissoko i Gerrard.
I en una nova i terrible errada defensiva, segon gol del Liverpool. Del Liverpool de Benítez, Reina, Arbeloa, Xabi Alonso, Zenden...
Els darrers vint minuts ha estat lamentable veure com el Barça, plé de peloteros, no només anava poc a poc perdent el partit i l'el·liminatòria, sinó també la seva personalitat. És lamentable veure com, amb els jugadors que teniem sobre el camp (tècnicament, infinitament superiors als rivals), l'únic recurs del Barça eren pilotes a l'olla de Puyol i Márquez.
Menys mal que el Liverpool no ha fet el tercer, que ocasions n'ha tingut. Per exemple, una rematada de cap al travesser de Dirk Kuyt, el davanter que va sonar com a possible substitut de Larsson, i al què no vam portar perquè algú va preferir un Gudjohnsen en el que el primer que no confia és el propi Rijkaard.
Probablement avui hem perdut més que un partit. En circumstàncies normals el Barça podria fer el miracle de guanyar a Anfield. En circumstàncies normals...Però un Barça com l'actual, que no és capaç de guanyar Osasuna, Betis, Valencia, Getafe...hem d'esperar que sigui capaç de guanyar al Liverpool? No clar que no. Avui s'ha demostrat que no. Els miracles no existeixen. El què existeix és el treball i la constància. I si un equip porta varios mesos jugant malament, és molt difícil que un dia, de cop i volta, faci un canvi fantàstic. Que podem guanyar a Anfield? Sí. I a la Romareda...però cada cop ens ho posem més difícil...
Quin maldecap...
PD1: He estat temptat de posar com a fotonotícia la butifarra de Van Bommel. Menys mal que no ho he fet...Ja m'agradaria a mí anar a Anfield amb un 3-2.
PD2: Sí, Larsson marxa de Manchester i torna a casa, a pesar de l'ofertón del United. Qui dubtava de la paraula d'aquest senyor?
A la segona part era lamentable veure el Barça amb tots els jugadors descol·locats. Un Barça amb Messi, Ronaldinho, Saviola, Giuly...i tots fora del seu lloc. Un Barça que, tot i jugar amb Deco, Xavi i Iniesta, s'ha vist clarament superat pel migcamp visitant, amb Xabi Alonso, Sissoko i Gerrard.
I en una nova i terrible errada defensiva, segon gol del Liverpool. Del Liverpool de Benítez, Reina, Arbeloa, Xabi Alonso, Zenden...
Els darrers vint minuts ha estat lamentable veure com el Barça, plé de peloteros, no només anava poc a poc perdent el partit i l'el·liminatòria, sinó també la seva personalitat. És lamentable veure com, amb els jugadors que teniem sobre el camp (tècnicament, infinitament superiors als rivals), l'únic recurs del Barça eren pilotes a l'olla de Puyol i Márquez.
Menys mal que el Liverpool no ha fet el tercer, que ocasions n'ha tingut. Per exemple, una rematada de cap al travesser de Dirk Kuyt, el davanter que va sonar com a possible substitut de Larsson, i al què no vam portar perquè algú va preferir un Gudjohnsen en el que el primer que no confia és el propi Rijkaard.
Probablement avui hem perdut més que un partit. En circumstàncies normals el Barça podria fer el miracle de guanyar a Anfield. En circumstàncies normals...Però un Barça com l'actual, que no és capaç de guanyar Osasuna, Betis, Valencia, Getafe...hem d'esperar que sigui capaç de guanyar al Liverpool? No clar que no. Avui s'ha demostrat que no. Els miracles no existeixen. El què existeix és el treball i la constància. I si un equip porta varios mesos jugant malament, és molt difícil que un dia, de cop i volta, faci un canvi fantàstic. Que podem guanyar a Anfield? Sí. I a la Romareda...però cada cop ens ho posem més difícil...
Quin maldecap...
PD1: He estat temptat de posar com a fotonotícia la butifarra de Van Bommel. Menys mal que no ho he fet...Ja m'agradaria a mí anar a Anfield amb un 3-2.
PD2: Sí, Larsson marxa de Manchester i torna a casa, a pesar de l'ofertón del United. Qui dubtava de la paraula d'aquest senyor?
PD3: Compte amb el València...
29 comentaris:
Veig que avui seré el primer a fer el comentari. La cosa està molt fotuda. Molt més del què em pensava. El Barça ha perdonat al primer temps i a la segona part ha estat desastrós. Motta no és jugador per al mig centre, Márquez és lent i falla en el rebuig, no està dins del partit.
Al mig del camp el Barça s'ha ofegat no només perquè Motta no rendeix sinó perquè Deco està massa sol. Diguem les coses pel seu nom, Xavi ja no és el mateix des de la lesió. Cal un paio amb més empenta, potser Iniesta...
I per acabr la davantera, Ronaldinho, un cop més s'ha amagat en un partit important, i Messi estava massa marcat. Saviola és un capítol apart. M'ha semblat sentir que ha rebut els primers xiulets al Camp Nou. Tots coneixeu que no és sant de la meva devoció però un dia com avui no es podia xiular a un jugador propi tot i que l'argentí ha fallat més que una escopeta de fira. Si Gudjohnsen falla el que ha perdonat Saviola l'envien a mart. El mètode es deu estar estirant els cavells. Avui era un dia per al Bacallà. Saviola ha confirmat el que molts avisem de fa temps, la premsa ha inflat massa el globus. En l'u contra u amb Reina no aixeca el cap abans de xutar. I això sempre el perd.
Però en general tothom ha estat desastrós.
ESTAVA ESPERANT EL RESUM DEL PARTIT
Vinga plorem tots una miqueta!!!
Però es que no sabeu de quin mal pequem? es que no ha quedat clar ja?
Per molt que els pesi a més d'un, o potser a tots, vaig encertar quan vaig predir la derrota del barça. I em dol profundament, per que hagués desitjat guanyar per golejada a aquest Liverpool.
Els jugadors fallen en l'aspecte individual i això afecta a l'equip.
Cap jugador està fi.
Siguem madurs, i limitem-nos a reconèixer que no sóm el millor equip d'Europa, avui per avui, que tot i que tenim dues copes, ens falta apendre dels grans equips que en porten moltes més.
Ara, avui, penso que ha estat el final d'un seguit de partits foscos. La derrota d'avui permetrà a l'igual que va fer l'au fènix, reneixer de les cendres al nostre Barça. Ja ho veureu.
A mètode:
Sento la llargada dels meus textes. Si no t'interessen només cal que no els llegeixis.
Et recordo dos frases teves:
"Tranquil, per el bé de tots i del propi blog... si us plau, intenta escriure una miqueta més resumides les teves sempre interessants reflexions... "
"ja sabem que d'aquests que no van al camp i tot són crítiques i males paraules ni han a patades... Com algú que s'anomena culé pot assegurar: "Ho sento, però penso que perdrem contra el Liverpool" va! per favor!
Això va per mi, mira per on, HEM PERDUT!!!
A mikelele: Segueixo sense pujar-me al carro, soc un culé realista, no un llunàtic com potser tú i en mètode.
Culés com vosaltres són els que provoquen que el barça tant pugui guanyar copes d'Europa com perdre-les en 5 minuts. Millor que no aneu més al camp. Total....
A Alvaro Koso Bar:
Si, desgraciadament em vaig lluïr dient que perdriem, però ja has vist.
Haviam que rajeu tots plegats ara!!!
Somos todos tan limitados, que creemos siempre tener razón.
Johann Wolfgang Goethe
Realmente hemos jugado mal de solemnidad. Yo soy de los que prefiero haberme equivocado y haber esperado mucho más del Barça en el partido de hoy. Yo personalmente prefiero seguir esperando más de un equipo que debería jugar mejor o por lo menos jugar como ha demostrado saber hacerlo. De momento hemos caido, hay que levantarse y apretar los dientes. ´Cada vez es más difícil, cierto, pero aún estamos en las tres competiciones.
abans llunàtic que listillo.
Estic trist, malhumurat, irascible.
És cert que no vem jugar bé, tant a nivell colectiu com individual. El que crec que va ser determinant va ser l'efecte psicològic de l'empat. Els va enfonsar mentalment, es van venir abaix. Van pensar que tenien que guanyar 3 a 1. I es van posar nerviosos. Això es reflexa en centrals pujant a rematar, laterals pel mig camp, nervis, mals centres, males cobertures, mal pressing. Mal joc.
Si saviola marca el 2n, possiblement ells no haguessin fet tan bon partit, haguessin arriscat, deixat espais i potser el barça hagués sentenciat.
Últim apunt. Estic fart de que ara tot són lliçons tàctiques. Tothom en sap molt de futbol. El que ha guanyat copes d'europa no en sap.
Què em de fer, cambiar tàcticament depenent de l'oponent? Mantenir la nostra filosofia sigui qui sigui el rival? Ser més ofensius? fotre 5 al mig del camp?
Dels entrenadors que cites, se salva Benitez, per mi. Un paio que al mes i mig d'estar al Camp Nou sentiria xiulets.
A buscar la heroica, con el zumbao de Eto'o.
tic fet pols
si us plau, algú pot aportar una mica d'optimisme?
algo
*
És un dia nefast, un dia negre per la majoria dels barcelonistes... exceptuant alguns que se'n alegren d'haver encertat el resultat... FELICITATS TRANQUIL! quin gran culé! un tio que assegura que perdrem i treu pit en una rabieta, rehivindicant la seva raó quan ho fem! FELICITATS TRANQUIL!
I una coseta més xato: "Culés com vosaltres són els que provoquen que el barça tant pugui guanyar copes d'Europa com perdre-les en 5 minuts" explica't una mica si us plau... perquè la frase queda molt bé, però m'agradaria que la raonessis... perquè no te cap sentit.
Outsider, voldria no estar d'acord amb tu i fer una visió més optimista... però penso el mateix... tot i que discrepo amb el tema Xavi.
Mikelele, ànims nanu! anirem a Anfield a intentar-ho tot!!! segur!
Patidor, no em facis parlar sobre el teu comentari de Kuyt... crec que no pot ser més oportunista...
I una última reflexió...
$aviola: NI LA COPA ÉS LA CHAMPIONS, NI L'ALABÈS EL LIVERPOOL.
Era el partit de Gudjohnsen, havia de jugar contra aquelles torres de centrals del Liverpool i aprofitar el seu bon joc d'esquenes a la porteria per obrir espais a Messi i Ronni... però, Rijkaard va optar per $aviola.. i què va fer?? FALLAR i RES MÉS. Al Barça B amb els seus diners ja!
Tranquil te la diria massa grossa. Vés-ten a cagar. El teu si que ets del tipus de barcelonista, no arribes ni a culé, que ens has fet ser els campions mundials dels caga dubtes i així ens va. Totes els dubtes que teniu les transporteu a l'equip. Mikelele hem caigut altres vegaÉsser i ens hem aixecat sempre. Ser culé és el millor que hi ha.
Per mikelele, anim, et recordes de Kluivert, Rochemback i Overmans, amb el mitic entrenador Charly en la Champions de la temp 2001/02, pues eso, anims
va ser un golàs si senyor...
home realment és molt més equip el que tenim ara que aquell...
buff si passem la eliminatòria pot ser tremendo...buff
òstia, m'estic animant un altre cop
más dura será la caída
Bueno...como estais cules, mal...no¿? me imagino.
pero oye, eh! todo se supera...sino mirarnos a nosotros....os imaginas la final Barça-Madrid, seria muy bueno.........
Per al·lusions dir primer de tot que no me n'alegro gens ni mica de la derrota d'ahir. Gens ni mica. Que jo pensés en la derrota no era un sentiment propi si no que simplement va ser un presentiment, i en aquest cas i molt malauradament un presentiment cert. No en tinc cap culpa de presentir, a cops, el futur.
Per altra banda i contestant algunes de les vostres reflexions, haig de dir a:
Miquelele: De listillo res. Jo també m'equivoco, no sóc perfecte. Si la vaig encertat i t'he contestat d'aquesta manera, va ser per que hauries tu i uns altres d'haver respectat la meva opinió, ja sigui favorable o en contra d'uns sentiments o uns altres.
Sento de veritat lo de llunàtic.
Pel que fa al teu últim punt, crec que tantsòls manca una mica més de motivació, concentració i sobretot posar-hi el peu. En definitiva lluitar com ho vàrem fer l'any passat.
La derrota d'ahir segur que provocará una bona reacció al vestidor i renaixerem de nou. És un altre presentiment però crec que a partir del partit d'ahir les coses canviaran a millor.
Mètode: De felicitats res. Repeteixo no me n'alegro. T'explico la meva frase. Jo que no puc anar al camp per motius que no venen al cas, em sento igual de culé que potser tú que si que hi vas. L'única diferència és que si jo hi pogués anar, no pararia d'animar al meu equip. Ahir el camp era una balsa d'oli després del primer gol del Liverpool. No entenc com el soci, el que va al camp, no anima l'equip com ho pot fer una afició com la d'un campió com el Liverpool. Ahir us van donar una lliçó. L'afició = el jugador nº 12.
Sou capaços de fer perdre una copa en 5 minuts per que calleu, us desanimeu, i sou incapaços d'animar un equip en hores baixes. Estic fart de sentir els partit per la radio. I el que menys sento és el públic. Vosaltres, amic. Penso que el barça hagués remuntat l'empat amb uns quant anims seguits de l'afició.
Per altra banda, estic dacord amb el teu comentari d'en gud.
A l'Alvaro: Jo no trameto cap dubte a l'equip. Per que no em veuen, ni em senten. I si, ser culé és el millor que hi ha. Jo ho sóc des que vaig neixer,però he sabut reconèixer el DAFO del que parlava en patidor fa uns dies. I sembla que el club encara dubte. Segur que el patidor, també ha analitzat el DAFO del Barça, i sap perfectament que arribat un moment es pot arrivar a pensar en perdre. Tot i que vagi en contra dels teus propis sentiments.
Alá madrid: Que noble eres.Podrias haver aprovechado el bajón. De todos modos, me encantaria llegar a la final con tu querido equipo.
Amics, per resumir: Renaixerem psicologicament, més que res per que l'hòstia ha estat forta. Els jugadors ja no poden dubtar més, ja no tenen excusa per arrastrar-se més pel camp. Ja ho veureu. D'aqui vindrà el bon joc, l'optimisme i la força que ens cal per, com a mínim, guanyar la lliga. Que almenys aquest títol segur que guanyarem.
Ahir m'esperava que elpartit contra el Liverpool no fos fàcil, perquè és un bon equip, es més, és tàcticament parlant un equipas,i ho va desmostrar ahir....però encara així perdre a casa en un partit tant important i de lamanera que es va perdre,no es pot permetre.Jo ja vaig comentar després del partit contra el Valencia, que no es podien tenir aquestes errades de patio de colegio en defensa,i meyns a la champions.
Si es vol guanyar una Copa d'europa no es pot jugar així, aquest barça està molt lluny del Barça de l'any passat que guanyava els partits amb una seguretat i superioritat total.
El perquè d'aquesta situació es difícl esbrinar-la, perquè té millor plantilla que l'any passat...s'hauran cansat de guanyar?o potser de còrrer i jugar concentrats els 90 minuts, la raò no la sabem,però el que si que està clar, es que aquest barça no és el barça que ens ha fet vibrar i molt,i això és una realitat, i no per dir això, és un meyns culè, com opineu molts de vosaltres.
Encara així,tinc la esperança de que el Barça superi la eliminatòria i que es posi les piles ja d'una vegada per totes.
ENDEVANT BARÇA!!
A metode gudjonsen, le dic que encara que hagués jugat gudjonsen no haguès canviat res, ahir no necesitàvem un jugador que en aquest moment, no té la confiança necessària en ell mateix per demostar que es tant bo com alguns diuen, ni la confiança del soci. No aguanta la pressió,però tranquil gudjonsen,també li va passar el mateix a Lopetegui,Riquelme... per exemple, i a ezquerro actualment.Sempre pots fitxar per un altra equip on l'objectiu principal sigui la permanència a 1ª dividió, i juguis sense pressió,demostrant que ets bo;això es el que tothom, i jo personalment estic esperant veure fa temps.
Cabra, gràcies per la teva reflexió.
Ha sigut una llástima el primer gol del Liverpool. Valdés ha fallat, un error descomunal i molt infantil. A la segona meitat, el quie estava groggy era el Barça. molt malaament. Velss fantasmes van pasar pel Camp Nou. Novamente, igual que a València, desordre defensiu. Un altre gol del Liverpool. I sort, com molt be diu, no ens han ficat el tercer. Pero encara tot i això, el Barça anirà a Anfield Road y guanyarà. Ja veuras, el barça tñe que guanyar, la seva història li obliga.
Una salutació cordial.
*
Amic Cabra, jo, a diferència de tu, no sé el que hauria passat amb un Gudjohnsen titular, basicament perquè no va passar. Però si que et puc resumir el que va passar amb el pibito al camp: RES.
En cap moment he dit que si hagués jugat Guddy s'hagués guanyat el partit o que hauria decidit amb gols... NOMÉS he escrit que era un partit més indicat per ell, per les seves caractarístiques com a jugador, que per $aviola... l'expert en marcar a equips com Alabès i Nàstic no va estar gaire encertat contra el Liverpool.
Tranquil, respecto les teves opinions com a culé, però jo, abans de encarar un partit, mai penso que perdrem. No ho sé, potser és un error, però sempre tinc al cap la victòria... puc pensar en que serà un partit més o menys difícil, però mai asseguraré que perdrem.
Pel que fa al tema de l'afició... no és bo generalitzar d'aquesta manera amb el soci blaugrana, hi ha de tot, però és cert que l'esterotip del que parles és majoritari al Camp Nou... Ah! i tant de bo jo en pugués ser un d'ells! perquè soc soci, però sense abonament.
Patidora, vull dir Tranquil, espero que el proper partit puguis anar al camp amb el patidor.
Cabra, no critiquis tant i arregla el que tens a casa. Hi ha rumors que la teva llar merengoneja força...seran els grills
que gran outsider, vull dir alvaro koso bar, vull dir ciutadà, ...
avui estic una mica recuperat..
i si guanyem diumenge justet, anem a Saragossa i passem eliminatoria, empatem al camp del Sevilla...potser anem forts de moral i som capaços de tot. Si fem mals resultats, moralment tocats, no som capaços de res.
cabra, hi han rumors que a casa teva hi han tants culés com merengues..ànims company, no deu ser fàcil...
Aviam aviam.....fa uns dies que s'especula sobre la entitat de pepito grillo,només diré que recolzo al F.C Barcelona, guanyi o perdi i que em vaig emocionar i bastant quan el Barça va guanyar la copa l'any passat, sinó que li preguntin a Cabra.... Dient-vos que portava la samarreta del Braça, ja us dic tot.
Força Barça (i que ningú pensi que faig un rentat de cara),n'hi han fotos que ho demostren!!
No seras tu outsider, en comptes del Cabra, que tens ......
Jo només dic el que es comenta pels passadissos de l'Esportiu, el que tothom parla en veu baixa. Els grills xiulen l'imne del madrid y a més l'estigma li ve de família.
Cabra, hay que cortar por lo sano...
Els grills xiulen l'imne del madrid com tu ven dius company i més venint de familia, però el sentiment i el cantic, es blaugrana!!!
¡ENIGME DESCUBERT!
¡QUÈ BÉ DISSIMULEU ELS 2!
No em sembla correcte jugar amb els sentiments de la gent d'aquesta manera, primer m'he de sobreposar a un munt de comentaris racionalistes sobre el Barça, quan el Barça és un sentiment, i després a nivell personal he de suportar que hagi un engany sobre la persona que més m'agrada d'aquest blog sigui la persona a la qual més detesto. Realment ja diuen que internet és molt perillós, però jo no estava en un xat intentant lligar. M'alegro del teu optimisme renascut mikelele és també el meu.
*
Si el que ha destapat Outsider és cert, estem davant d'una de les trames més ben plantejades per engrescar un blog i una de les farses més ben portades del "diari d'un patidor culé"...
BOMBA INFORMATIVA!!!!
si això és cert demano una investigació profunda dels àlies en aquest blog.
no me'n sé avenir, potser estic rajant contra el mateix que està d'acord amb mi!!!!
outsider=garganta profunda
tranquil confessa!!!!!!!!!!!!!
Sé que la derrota ha fet mal. Que els ànims estan caldejats. Els nervis, desequilibrats...però d'aquí a imaginar-se que la Patidora és el Tranquil...No. us asseguro que no. La Patidora, pobreta meva, és només la Patidora. I prou que té amb ser-ho. Així que, si per vosaltres tinc alguna credibilitat, creieu-me: ja podeu descartar aquesta possibilitat. Jo tampoc sóc el Tranquil, ni el Mikelele, ni el Métode, ni ningú més que el Patidor Culé.
El què em té certament mosquejat és el suggeriment de Mikelele respecte a Outsider/Alvaro Koso Bar/Ciutadà. Això sí que seria personalitat múltiple.
Al final serà veritat que en aquest blog som quatre, i tots com un puto cencerro...
Per cert Pep: benvingut. A veure si et marques un enllaç al meu blog, que el meu ja fa temps que enllaça al teu. Per cert, tú no seràs també Ala Madrid o Pepita Grillo, oi?
Que passa!!!!
Que ja no parleu del BARÇA??
El dòl ha marxat ràpid per alguns,no?
Preferiu perdre el temps buscant personalitats dobles estúpides al blog, mentre el Barça segueix malament i preferiu demostrar la incapacitat mental que teniu per analitzar una situació que es palpa en el club.Que ens juguem la temporada!!
Després no vingueu donant lliçons de qui és millor o pitjor culé, si a la primera de canvi i després d'una derrota dolguda, preferiu, repeteixo, perdre el temps amb comentaris estúpids i que fan perdre el temps als lectors.
Amb això no cal que us digui que El Tranquil, és El Tranquil i prou.
Que Exceptuant dos o tres comentaristes del blog que puc catalogar de persones inteligents i sentates, la resta, no els fa falta que s'els ofusqui mitjançant dobles knics per que ja han nascut ofuscats. Que penso que no té cap sentit multiplicar la personalitat en un blogg com aquest. De que serviria?, no li veig la utilitat.
A metodo gudjonsen:
1-No criticaré més a gudjonsen, li donaré una oportunitat de demostrar alguna cosa.
2-Però la oportunitat només serà d'un partit, perqùe si es tant bo, en un partit ja pot demostar alguna cosa.
A outsider:
1- Crec que et conec...seguirè investigant.
2- A casa meva no es respira aire merengue, perquè està prohibit, els grills només canten, i ho fan en blaugrana.....no perdeu energia pensant coses que no són...ho es que ja no teniu tema?
De fet com diu el teu nom, estàs molt fora de joc, sembles el Salinas quan jugava, tu erats bastant més jove, no?
A Mikelele:
Hola Mikelele, saps que passa que hi han grills que volen picar una mica als culers,però tranquil que ho tinc tot controlat.Ah i per cert jo també penso que guanyarem al Liverpool a casa seva 1-3!
FORÇA BARÇA!!
A PAtidor:
Et convido a que publiquis al blog, a la pepito grillo amb la samarreta del Barça,el dia de la final de la copa d'Europa. Per acabar amb aquests rumors que s'inventen alguns personajillos que semblen més, de Salsa Rosa que socis del Barça.
Antes de iniciar la labor de cambiar el mundo, da tres vueltas por tu propia casa.
Proverbio chino
Poco a poco vamos saliendo de la laguna mental en el que nos metimos el miércoles. Con alguna dosis (excesiva) de optimismo, riéndonos de nosotros mismos y sobretodo poniendo en su lugar el tema, solo se trata de fútbol y del Barça. Pero también se trata de ¡Fútbol y del Barça!
Dándole vueltas a la situación actual y especialmente a la última racha de resultados solo se me ocurren cinco razones que más o menos se repiten en un buen número de comentarios de una u otra manera: una mala planificación deportiva (incluida la preparación física) de la temporada, una falta de confianza inicial del “entorno” y la afición cuando aún no tocaba, las lesiones, la baja forma de Ronaldinho y la pérdida de confianza que significo la derrota en la final del mundial de clubes
La mejor definición psicológica en una frase que se ha hecho del fútbol la sintetizó el rey del verbo, Jorge Valdano, “El fútbol es un estado de ánimo”.
Estábamos ahí, nuestro estado de ánimo fue excelente estas dos últimas temporadas, jugábamos bien, era divertido ver jugar al Barça, había un gran grupo humano, un jefe comprensivo e inteligente, el vestuario era una piña, nuestros cracs se querían y se abrazaban sin pudor ante el mundo, se besaban y se miraban a los ojos embelesados después de cada gol sin atisbo (gracias, Alvaro Koso Bar) de celos ni envidias.
Hoy tenemos el mismo grupo, el mismo mister, hemos reforzado el nivel técnico del equipo y no nos comemos un pimiento (de momento). Nuestro estado de ánimo es pésimo.
Soluciones ¿Qué es el estado de ánimo? Quien lo encuentre que lo pinte de verde y lo identificaremos. Luego intentaremos que vuelva a ser el que fue, motivos para haber cambiado no tiene demasiados.
He dado tres vueltas a mi propia casa, y me he agobiado tanto que he hecho un nuevo artículo.
Publica un comentari a l'entrada