dilluns, d’abril 02, 2007

L'hora de canviar la jaqueta

Fa pocs dies ha arribat la primavera. Moment per a fer el canvi de l'armari. És hora de guardar la roba d'hivern i començar a treure-li el pols a les peces més lleugeres.

El temps, però, no acompanya del tot, i la majoria seguim donant la mateixa imatge que als darrers mesos. Només els més atrevits llueixen ja les noves jaquetes. Però fer canvis tant radicals és perillòs. Perquè desprès passa el que passa. Que avui, amb la que està caient a Barcelona, els atrevits (gairebé temeraris) s'han quedat calats fins els ossos. Perquè mullar-se és bó, però canviar radicalment de jaqueta et deixa en ridícul davant la mirada de tothom.

Canvient de tema. O no...

Dissabte es va anunciar la continuitat de Ronaldinho. I és curiós veure lo ràpid que molts han fet el canvi d'armari.

És curiòs, per no dir una altra cosa, veure segons quines declaracions. Segons quins articles. Segons quines portades.

Perquè determinats periodistes (alguns, "periodistes", amb cometes i cursiva), opinadors i mitjans de comunicació que s'han dedicat a lapidar Ronaldinho tot l'hivern, ja sigui directa o indirectament, semblen que ara siguin els què més s'alegren de la seva continuitat.

És curiós veure un "I love Ronaldinho" a portades de diaris on, els darrers mesos, només s'ha parlat de fí de cicle, de què traspassar un crack era necessari. Que si no s'estrenava. Que si no es cuidava prou. Que si havia de cuidar la seva vida nocturna. Que si els autèntics cracs eren Eto'o i Messi. Que si Ronaldinho "rivaldejava". Que si desapareixia als grans partits. Que estava gordo. Que el brutal atac que li havia fet Eto'o era un afer sense importància ("No hay caso Eto'o"). Que si ja no era el mateix. Que si estava acabat. Que si havia perdut el 10 a la brasilera era per alguna cosa. Que qué bó és Cristiano Ronaldo. Que els cracs mediàtics es fan al Barça, que ara és era el moment de fer negoci...

Periodistes, opinadors i mitjans que posaven el crit al cel davant un possible augment de sou al brasiler, que Ronaldinho mai va demanar, sinó que li va oferir unilateral, inesperada i irresponsablement la directiva blaugrana, la que després va dir que tot era una "llegenda urbana"...Doncs això. Que determinats periodistes, opinadors i mitjans posaven el crit al cel davant un possible augment de sou al brasiler, mentre, paradoxalment, celebraven l'astúcia de la directiva blaugrana, capáç de renegociar els contractes amb Nike i les televisions, aprofitant la circumstància de ser campions d'Europa...i de tenir a les seves files al millor jugador del món.

Perquè això sí. Molts han criticat Ronaldinho, però tots se n'han aprofitat d'ell el que han pogut. També els mitjans que el posaven a parir però, per vendre més diaris, regalaven la bufanda de Ronaldinho, el chubasquero de Ronaldinho i tot el que fes falta de Ronaldinho...

És curiós veure com havien canviat els dicursos avui. "I love Ronaldinho"...

El més espectacular d'avui, però, ho he llegit a la Vanguardia, a l'article de Joan Patsy. Perdò, he dit Patsy? Uff...on tinc el cap! A l'article de Johan Cruyff, volia dir.

Titula el gran Johan: "Me preocupa el Ronaldinho futbolista". Espectacular.

L'article és bó. De fet, estic totalment d'acord amb el què diu. Bàsicament, perquè el què diu és el que amb les mateixes paraules, o altres de similars, hem vingut dient aquí des de fa mesos. Que la culpa de la baixa forma de Ronaldinho és el seu déficit físic, producte de la falta de vacances, de pretemporada, i de la sobrecàrrega de partits a que es veu obligat a participar.

Diu Johan, "lo que a mí me preocupa es el Ronaldinho futbolista. Y le cojo a él como ejemplo para denunciar la locura del calendario. Se le exige que sea el número uno siempre. Que marque siempre las diferencias. Que sea siempre la mejor versión de sí mismo. Imposible, si temporada tras temporada enlazas competición tras competición. Lo que debería ser sagrado, cuatro semanas de vacaciones en verano y otras cuatro semanas de pretemporada, para él directamente no existe. Y cuando ya llevas unos cuantos años así, el no descansar, la incorrecta preparación, te acaba pasando factura. Te llames Ronaldinho o Perico de los Palotes. Y recuperar lo perdido cuesta horrores". (us heu fixat mai la quantitat de vegades que Patsy utilitza l'expressió Perico de los Palotes?)

Perfecte. Però com és que aquest article el publiques avui, mestre Johan? Perquè no el vas publicar a meitat de temporada, quan criticaves les "absències" de Ronaldinho, quan deies que s'havia acabat un cicle, que s'havia de ser valent amb els traspassos, que calia fer una renovació de vestidor, etc, etc, etc?

Per acabar-ho d'adobar diu, "Yo, de Ronaldinho, más que negociar con Laporta o Berlusconi,más que pactar mi presencia o no en la próxima Copa América, me preocuparía más por pedir cita al presidente de la FIFA, Joseph Blatter."Yo no quiero faltar a ninguna de mis obligaciones, pero entre todos me estáis matando". "Necesito, sí o sí, cuatro semanas de vacaciones y cuatro semanas de pretemporada". Y eso sólo se puede conseguir unificando calendarios, no con calendarios a la carta según cada país."

Perfecte. Totalment d'acord. Bueno, només discrepo en una cosa. Jo, sí que parlaría amb Laporta. I no tant perquè és President del Barça, que també, perquè ell podria evitar gires perjudicials i garantir pretemporades com Déu mana. Però sobretot parlaria amb Laporta perquè des de fa pocs mesos és també el President de la Comissió de Competicions de la FIFA.

Segurament en això no hi ha caigut en Johan. Ja passa que, quan fem canvis d'armari sempre ens n'oblidem alguna cosa. O això, o que el Johan sí se'n recorda però pensa que el Laporta en realitat no pinta res. No deu ser això, oi?

2 comentaris:

outsider ha dit...

Veig que el Patidor és un periodista més pagat pel poderós Grup Godó que no suporta la manera de fer del president Laporta. Jo no dic que la directiva del Jan actui amb certa prepotència i desagraiment davant del millor jugador del Barça en els darrers 20 anys. El que ens ha donat, ens dóna i ens donarà Ronaldinho ha estat, és i serà molt. A més, és com un amic, i als amics no se'ls critica per l'esquena ni se'ls hi claven punyalades traperes. L'entorn del pesi ho està fent amb els articles del Johan a LA VANGUARDIA (curiós els de la Vanguardia tb són Godó, quin contrasentit, oi?) o amb el senyor Patsi bordant per les ones radiofòniques de RAC 1 (també del grup Godó, què extrany, no?).

Ara bé, i aquí ve la clatellada respecte a l'article del Patidor. El senyor germà del Ronaldinho, és un gana. És un vividor del futbol. Em podreu dir: "és que fa la seva feina". També podem dir que el Laporta fa la seva feina utilitzant terceres persones quan el brasiler baixa el rendiment o quan el seu gemranet visita constantment els italians per forçar l'enèssima renovació.

Aquí no hi ha ni bons ni dolents. Tothom va a la seva. Bé, potser un de bo si que hi és: en Ronaldinho.

I per molts anys

Alba ha dit...

Es veritat, totalment d'acord... en un any on a l'estiu hi ha hagut un Mundial pel mig... moltes de les grans estrelles se'n resenteixe... després de jugar una temporada amb més de 60 partits.. juga uns 10 més per la copa del món... Una persona, per molt crack que sigui, és humana.. per tant, necessita una vacances, el cos necessita recuperar-se de l'esforç sobrehumà... Si el cicle està acabat o no es veuria l'any q2ue bé amb una bona pretemporada sense viatges estratosfèrics i amb una vacances merescudes o no per recuperarse
Salutacions