diumenge, d’octubre 22, 2006

Doncs no, no estaven preparats.

Santiago Bernabeu: Real Madrid,2 -FC Barcelona,0. El Barça ressucita al Real Madrid

Apunts, preguntes, fets i dades al voltant d'una nova derrota:
* Quant temps feia que el Barça no perdia dos partits consecutius?
* Quant temps feia que el Barça es passava dos partits seguits sense marcar cap gol?
* Dimecres, a Stamford Bridge, ens marquen un gol al primer minut de la segona part. Avui ens marquen al primer minut de partit. Com es possible?
* El Barça avui ha ressucitat al Madrid: aquest era el triomf que els blancs necessitaven.
* Compte amb aquest Madrid. Juga lleig, el podem criticar tot el que volguem...però 2-0, i gràcies que les porteries tenen pals, dos pals.
* Aquest Madrid és un equip absolutament italianitzat. És la Juve. La Juve no juga a la segona divisió italiana. És mentida: juga a Madrid. Absolutament aburrit, però dificilíssim guanyar-lo, fortíssim en defensa, i sabent aprofitar al màxim les poques oportunitats que té. I compte, els italians sempre han arribat molt molt lluny jugant així. Aquest estiu van guanyar una cosa que es diu "Copa del Món", mentre brasilenys, espanyols, argentins, holandesos...tots els que la toquen... se n'anaven cap a casa. I compte, que a aquest Madrid encara s'ha d'afegir un noi anomenat Ronaldo. Us sona?
* Cada dia que passa es fa més gran la llegenda d'Eto'o. Cada cop es veu més gran la seva absència. Els seus companys estan aclarint els dubtes: ell era l'autèntic crack de l'equip.
* El millor, un cop més Messi.
* És el Bernabeu el lloc adequat per a estrenar una nova parella de centrals? Puyol i Thuram mai havien jugat junts, i per primer cop en molt de temps Márquez ha vist un gran partit des de la banqueta: els dos gols madridistes han arribat pel centre de la defensa.
* El liderat del Barça és enganyòs. Aquest Barça, al menys de moment, no és el mateix que el de l'any passat. Dels cinc partits jugats contra grans equips, només ha guanyat al Sevilla, 3-1 al Camp Nou (amb gol anulat al Sevilla injustament, penal que no era a favor del Barça, i patint fins el final). Els altres 4 partits hem perdut la Supercopa d'Europa contra el Sevilla (3-0), als camps del Chelsea i Madrid, i no vam passar de l'empat a casa contra el Valencia. Menys mal que hem guanyat als equips candidats a baixar a segona: Celta, Osasuna, Racing i Athletic de Bilbao.
* Avui, finalment, he constatat que el Chelsea ja ens ha guanyat dos cops aquesta temporada: dimecres passat a Stamford Bridge, i fa tres mesos quan li van treure a Txiki 12 milions d'euros a canvi del suplent Guddjohnsen. Txiki: aquest és el que no té nivell per jugar al Barça, i no el pibito com vas dir a l'estiu. Frank: ¿que té Guddy que no tingui Maxi López?
* Zambrotta va arribar al Barça, previ pagament de 15 milions d'euros amb la vitola de millor lateral del món. El que sí és un fet és que era el lateral de la selecció campiona del món. De moment, al Barça no ha demostrat res. Avui ha consagrat a Robinho al Bernabeu.
* Ronaldinho: on estàs?
* Txiki: ¿quant pagarem pel que vam cobrar a la gira d'estiu?

Preguntes de La Patidora:
No hi ha ningú que s'adoni que el senyor Gudjhonsen no té nivell per jugar al Barça, i menys com a punta? Qualsevol comparació amb Eto'o, Messi o Salviola és odiosa.

Rikjaard, trobes a faltar Ten Cate, oi? Espavila i fes-li un truc per donar sentit a les alineacions inicials, i sobretot als canvis i a la preparació física d'un jugadors mancats (a excepció del popeye Messi) d'energia, idees i precisió.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bueno, bueno... supongo que es lógico que perder en el campo del Chesea no es lo mismo que perder en el Bernabeu. Por lo menos al Sr. Patidorculé le implica en un caso escribir desde la cabeza y el corazón y en otro caso escribir solo con las "tripas". Jeje. Normal.

Se escriben demasiadas cosas solo en función del resultado. Y se dan más valor a unas que a otras en función del estado de animó al que nos lleva ese resultado.

No pueden negarse que hay muchos hechos "objetivos" en el escrito pero se pueden hacer esas preguntas y también otras.

¿Nadie recuerda a Etto fallando goles más fáciles o parecidos a los que fallo ayer el islandés?

¿Nadie recuerda el juego no tan brillante y más resultadista del final de la segunda vuelta del Barça del año pasado en que parecía reservarse (¡que bueno que lo hicieran!) para los partidos de Champions?

¿Nadie recuerda a Marquez fallando por alto (como ayer Thuran) en la final de la Supercopa?

¿Nadie valora que el Barça tuvo encerrado en su área a un Madrid italianizado durante más de 30 m. de la primera parte?

¿Nadie recuerda lo aburrido que era ver fútbol (y ver al Barça) hace tres años?

Quizás sea cierto, espero que no, que el Barça no esta igual que en temporadas anteriores, quizás el nivel de sus contrarios sea superior y las dificultades que encontrará serán mayores, pero hacer los comentarios de un partido en función del resultado, criticar alineaciones por el resultado obtenido y/o por el acierto o desacierto de los jugadores empleados es peligroso y también inherente al gran circo que es el mundo del fútbol. Y al que finalmente acabamos jugando todos desde los comentaristas "in situ" hasta los cronistas que con el mismo partido en función de que una pelota entre o no entre pueden cambiar totalmente la crónica del partido y especialmente todos los patidoresculés que tiene estímulos y comentarios exteriores más que suficientes para hacerse un harakiri en mi opinión anticipado y espero que finalmente innecesario .

Y para finalizar más preguntas:

¿No podía haber resultado supersolida la pareja de centrales que ayer se alinearon en Madrid?

¿Sobre el papel no se alinearon a los dos laterales que conjugan más capacidad defensiva unida a su proyección por las bandas?

¿No había funcionado ya con anterioridad la capacidad recuperadora de Iniesta y Javi, sin pivote defensivo, y ayer apoyados por Deco?

¿Nadie es capaz de defender a Ronaldinho por la cantidad de patadas y empujones que recibe sin que apenas pueda entrar en juego, parece que este en el guión que hay que entrarle duro, faltas tan continuadas a otro jugador son merecedoras de tarjeta seguro?

Comparar a Judjhosen con Ett'o o Saviola es injusto: estilos distintos, capacidades diferentes e incluso tipologías muy alejadas, aunque al final solo quedaran los goles por minuto que sean capaces de conseguir cada uno de ellos. Admitiendo que el carisma de Ett'o y el cariño del público por Saviola son en este momento inalcanzables para el islandés. Pero compararlo con Maxi y decir que no aporta más que el rubio más televisivo de la última Copa de Europa solo puede decirse desde las tripas (y después de perder con el Madrid).

Bueno, para finalizar quiero recordar que el fútbol es un de esos pocos deportes en el que no solo puede ganar el equipo peor sino el equipo que juega peor un partido (no lo digo por el partido de ayer) y eso lo convierte en un deporte que puede abordarse desde la filosofía ("que bueno que viniste") y no exclusivamente desde la estadística como podría hacerse con el baloncesto.

He dicho

Sergi Larripa ha dit...

Pat Andrews: també son molt bones les teves preguntes. I és cert que el texte el vaig escriure amb el partit massa fresc. I això potser es trasllueix en les meves paraules.
Però ara, 24 hores després, segueixo reafirmant-me en tot el que vaig escriure ahir.
Segueixo pensant que el Bernabeu no és el millor per estrenar una parella de centrals. I sí. Com tu dius, Puyol-Thuram pot arribar a ser una excel.lent parella de centrals. Ho pot arribar a ser amb el temps. Quan es coneguin mútuament, es coordinin, es parlin amb la mirada...Però ara, de moment no es coneixen. I ahir, que era el primer dia que jugaven junts a la seva vida, es va notar. És una llàstima que els experiments es facin al Bernabeu, quan s'haurien de fer a casa contra el Recre, per posar un exemple. I sí. Recordo les errades de Márquez a la final de la Supercopa. Perquè Marquez (com Valdés, Xavi, Eto'o o el mateix Puyol) és humà, i de tant en tant també falla, més poc que molt. Però encara que de tant en tant falli, no és lo habitual. Lo habitual en ell és que ho faci bé. Com Valdés, Xavi, Eto'o o Puyol. I últimament, precissament, ho estava fent bastant bé. Fins i tot et diré que bastant millor que Puyol, que saps que està rebent bastants crítiques últimament.
24 hores després, segueixo afirmant que, a aquestes alçades, Zambrotta (al menys a mí) no m'ha demostrat que sigui el millor lateral del món.
24 hores després, també segueixo pensant que Guddjohnsen no té nivell per ser titular del Barça. Trobo que, de totes les alternatives que podia haver escollit el Barça a l'estiu va ser la pitjor. Però això ho desenvoluparé millor en un proper article específic.
I, en definitiva, rellegeixo el meu article 24 hores després i penso, ara des de la tranquilitat, que em reafirmo en tot.
En qualsevol cas,la veritat només és la síntesi de totes les dubtes. I com va dir el poeta Salvat Papasseït, "la veritat és un vidre trencat en mil pedassos, del que cadascú de nosaltres en té un trosset".
Una salutació cordial del teu amic el Patidor Culé.

Sergi Larripa ha dit...

Per cert, Pat Andrews. Sí és cert que algú hauria d'aturar la persecució a què està sotmès Ronaldinho. Com dius, ahir haurien d'haver-li tret més d'una tarja als seus marcadors. Però també és cert que, 1) això no és nou. Ronaldinho porta més d'un any aguantant això. I l'any passat ho superava gràcies a l'extraordinaria forma física que tenia i a una punta de velocitat gràcies a la qual esquivava les entrades dels contraris. Aquest any no té ni la xiapa, ni els reflexos, ni la punta de velocitat que tenía, i el cacen molt fàcilment. 2) Ahir, si algú va rebre patades i entrades de veritat no va ser Ronnie: va ser Messi. I a pesar de tot, el pibe argentí de 19 anyets va ser el millor del partit. Amb 19 anyets, i sent el més jove de la colla, va ser el que es va posar l'equip a l'esquena. Per mí, l'actuació d'ahir de Messi, a tot un Bernabeu, augmenta la seva figura.